Chào ông Viêt Nam

Han passat tres díes i ara he d’escriure la meva crònica d’aquest 11S14.

Molt nerviosa els díes abans, esperant el dijous i ser al Tram 11 on era voluntària. Goig, orgull, tranquil.litat, emocions, calor, molta calor, civisme, alegria, somriures, cantar, reinvindicar, escoltar, respirar. En acabar tothom va anar marxant lentament. El jardí de la Plaça Francesc Macià era un lloc impecable per a sentar-ser una estona, en grup, i petar la xerrada, i cercar l’ombra dels arbres. Podíem escoltar els parlaments del vértex, gràcies a un equip d’audio que els companys de l’ANC van poder instal.lar, … i un fort aplaudiment i crits d’independència quan na Carme Forcadell va dir poseu les urnes al carrer. Tots vam cantar Els Segadors, el nostre himne.

Dos vailets van baixar del fanal on van estar tota l’estona enfilats amb l’estelada.Estelades a la Plaça Francesc Macià …. Gent asseguda al terra de la Diagonal, contents. No vaig veure ni una mala cara, cap paraula malsonant. Això sí, mirades de cansament i d’haver patit una calorada inusual. Els bars plens de gent, fins i tot en una farmàcia hi havia cúa.

Vaig tenir temps de pujar a casa una amiga. Havia preparat un pastís de pera confitada i una copa de cava. Al balcó mirant com marxava la gent a casa seva, famílies, joves, gent gran, de vermell, de groc, banderes. La gent asseguda a les terrasses dels diferents bars de les placetes i cantonades. A la fresca, prenent alguna beguda fresqueta, comentant, novament somrient i rient. Uns autocars enfilant carrer amunt per tonar a casa. Saludant. Els colors groc i vermell arreu. Arribo a casa. Molt cansada, però no he deixat de somriure tota l’estona. La dutxa m’espera. Que bé !! Em quedo plantufada a la butaca a mirar què diuen per la tele, i veure imatges dels altres trams de la V Baixa.

Demà, divendres, venen a casa un grup de blocaires d’aquesta casa a dinar !! I sí, van venir, puntuals; arriben de València, d’Osona, de Tarragona, de Badalona i de Madrid. La sobretaula va ser llarga, quan ja el sol s’havia post feia estona. Com vam xalar !

Dissabte a intentar tornar a la rutina diària. Comprar a la plaça, comentar amb la gent de les parades. I continuar llegint articles, la repercussió de la V Baixa a l’estranger. Mirar videos i fotografíes. El telèfon, trucades meves i dels altres. Què, com va anar ? Encara em tremolen les cames ? Increïble. És que encara no m’ho crec. 

Diumenge matí, xafogós. Compro els diaris i em trobo amb en X. a la Placeta de Sant Joaquim. En parlem. Ens mirem els suplements dels diaris i el recull de fotografíes. No sé, penso que en Mas afluixarà. Qè dius home, ni t’ho pensis. Està ben convençut , el poble empeny, hi ha un acord entre diferents partits, i les urnes estaran dins els col.legis electorals. Perquè tot està preparat. I ara toca fer feina, important, fins el 9N14. I saps, si per un cas el govern del reino de españa diu no, tornarem a omplir els carrers, però aquesta vegada amb el vot a la mà, i ens plantarem davant el col.legi electoral assignat, davant la porta tancada. I quina fotografia per a tot el món !!!!! Gent que vol votar, un SI/SI o un NO, i el govern li tanca les portes ……

Constato ….. A la premsa del món, el desplegament de la notícia de la V Baixa en primera pàgina, cròniques, comentaris, fotografíes, videos. A la premsa del reino de españa, sí, la notícia no tenen més remei que publicar-la, però …..  la trobada dels  dos, tres, quatre mil unionistes de la societat civil catalana, té més repercussió !! Per que serà ??

Demà dilluns, es lliuren les signatures de la campanya Signa Un Vot al Parlament de Catalunya. Hi aniré. Hi hauran parlaments i després un petit piscolabis per a tots els apoderats que vam començar a treballar-hi ara fa un any.

El camí continúa i res, queden pocs centímetres per arribar al cim. El poble ha tornat a parlar, ha baixat al carrer, senyors polítics no ens falleu.

Volem continuar éssent un poble content, somrient i volem viure aquest procés per aconseguir la independència del nostre país i viure en llibertat, amb una justícia social que ara no tenim, volem decidir nosaltres, volem un nou país. Volem marxar del reino de españa.

Sí, Vicent Andrés Estellés, les teves paraules les tenim molt presents i la veu de l’Ovidi ressona i ressona.

No et limites a contemplar

aquestes hores que ara venen

baixa al carrer i participa.

No podrán res davant d’un poble

unit, alegre i combatiu.

Fotografíes: Equip Audiovisual de l’ANC. RG. Automàtic càmera blocaires.