La denúncia: Dones assassinades
El dia 1r d’agost vaig publicar un apuntament amb la meva denúncia de dones assassinades del mes de juliol, i vaig escriure que en època de vacances, més concretament el mes d’agost, les estadístiques ens diuen que és en aquest mes on hi ha l’índex més alt de víctimes. Encara ens queden dos díes, i amb ràbia i tristor, he de denunciar totes aquests crims, molts, moltíssims, una barbaritat, una crueltat sense justificació. I la meva denúncia que contnúa i continuarà.
02.08.14 – Berja (Almeria). Dona de 45 anys assassinada a ganivetades presumptament per el seu company, que tenia ordre d’al.lunyament fins el 30 de juliol. Detingut.
04.08.14 – Oriola (Baix Segura). Dona 29 anys. Assassinada a cops. El presumpte autor ex parella va fugir. Desconec si ha estat detingut.
08.08.14 – Torrox (Málaga). Dona. 37 anys. Llegeixo que era la directorta del Museu de HIstòria de Nerja. Aassassinada a ganivetades presumptament per la seva parella. Detingut.
15.08.14 – Móstoles (Madrid). Dona. 38 anys. Assassinada a ganivetades. El presumpte autor, ex parella, ha estat detingut.
25.08.14 – Pontevedra. Dona 38 anys. Dos fills. Assassinada a trets presumptamednt per la seva parella que va trucar a la policia i seguidament es va suicidar.
26.08.14 – El Campello (l’Alacantí). Dona. 86 anys. Assassinada per la seva parella. Es va suicidar.
27.08.14 – Barcelona (Camp de l’Arpa). Dona, jove. Assassinada a ganivetades. El presumpte autor parella de la dona ha estat detingut.
28.08.14 – L’Hospitalet de Llobregat. Dona. 45 anys. Assassinada a ganivetades per la seva parella que posteriorment es va suicidar.
El meu sincer condol i tristor, moltíssima tristor, d’una violència que no s’atura.
Unes flors d’un país llunyà. Davant la crueltat i la violència, les flors per denunciar una, dues, tres, sempre que llegeixi la notícia als diaris. Fins quan ?
8 vides escorxades en un mes, perquè es possible fer-ho, perquè se’n té permís, perquè el cap, als seus racons més primitius de cervell de rèptil, té la resposta registrada, perquè no hi ha creixement personal, perquè no s’aplica el dret a viure i deixar viure, perquè hi ha una esgarrifosa educació sentimental, perquè no hi ha agraïment, perquè el joc de cartes està mal repartit, perquè sempre volen guanyar i fer trampes, perquè no hi ha igualtat perquè no saben perdre, perquè no estimen, només posseeixen. Sí, moltíssima tristor i dolor per les dones mortes i els malaurats botxins que han passat per aquesta vida sense gaudir del goig de l’amor lliure i els vincles vertaders, sense saber què vol dir la paraula compromís, sense saber res de la força immensa de l’amor.