Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Ahir: Xesca Ensenyat a l’Aula d’Escriptors de l’Ateneu

Ahir van presentar la novel.la de na Xesca Ensenyat ‘Una altra vida’, editorial Lleonart, publicada gràcies a la feina i l’amor del seu fill en Marc Cerdó. Un gran treball.
No puc amagar que hem va ser difícil no exterioritzar els meus sentiments. Més de tres anys d’absència.
Com vaig dir en el meu post anterior, en aquest joc entre ella i jo,  na Xesca va arribar en el seu hidroavió de color groc directament des de Pollença, eu Moll. Molts nirvis, però d’emoció i d’alegria. Es va entrebancar en trepitjar la catifa vermella …

Dins l’Aula d’Escriptors, na Maria Barbal va dir que ”possiblement els millors escriptors són aquells que escriuen sense pensar en publicar”.

Després de veure publicades diverses novel.les i guanyar premis, va caure en un fons anomenat oblit, marginació.Na Xesca sabia els riscos que patiria per la seva sinceritat, honestat i lleialtat amb els seus sentiments davant ”l’establishment”. Era lliure.
I crec que per aquest motiu va començar a escriure novel.les directament al seu bloc. Dia a dia. Treballant davant el seu ordinador. Publicava per els lectors, per la gent, per el poble. Us recomano de fer un senzill ”click” al seu bloc L’Hidroavió Apagafocs. Anireu descobrint poc a poc l’immens llegat literari de na Xesca Ensenyat, com a escriptora i també com a periodista.

Però en el fons sí volia veure publicades les seves novel.les escrites en el seu bloc. La primera ja la podeu comprar, Una altra vida. És una joia. Es llegeix amb fluidesa, i es torna a llegir una segona o una tercera vegada. Llegir sense mirar a una pantalleta és un dels millors gaudis que podem experimentar. Tenir un llibre a les mans, a la tauleta de nit, a la petita llibreria ben a prop de la butaca, a la maleta quan marxes de viatge, intercanvis entre amics i amigues.

Es va parlar del contacte directe entre escriptors i lectors, sense intermediaris ni premis.
Del contacte virtual entre blocaires, David Figueres. De l’amistat, Maria Barbal i Carme Arenas. De l’amor mare i fills, Marc Cerdó Ensenyat. De la vida.
Van ser dues hores d’escoltar la paraula, la literatura, el dietari, els pensaments, la correspondència, com la d’abans, els posts del seu bloc, de na Xesca Ensenyat, i el temps va passar volant, com el seu hidroavió que va haver de partir a 1/4 de 10 perque tancàven portes i havia de tornar.

Et trobem a faltar Xesca, ara més que mai. I de tant en tant vaig llegint el teu bloc i em trobo amb aquest post de l’any 2008, molt actual, perque un senyor president d’un consell balear no fa pas gaire ens va ensenyar el seu trofeig després del seu safari.

Xesca | dimarts, 2 de setembre de 2008 | 18:33h

És fauna autòctona: formentorina per part de mare i albercuixera per part de pare

La germana cabra (i ho dic franciscanament perquè el meu nom és tan franciscà com la meva devoció) ha sabut que amb l’excusa de la saviesa i de la poesia, allò que hi havia davall el terròs (xalet d’en Cortina construït allà on no toca a banda) hi ha un nou servei de l’hotel Formentor en marxa: la organització de safaris de caça major amb les nostres cabres en el punt de mira. És a dir: en un moment de crisi, es proposen d’exterminar les criatures més administrades, austeres, frugals i espartanes mai no vistes; unes natures esplèndidament dotades per a la resistència en zones àrides amb una vitalitat i un optimisme que sembla que hagin de donar positiu en un control anti-doping i no no: donen zero, com la cocacola que ara mateix m’estic bevent (la cervesa m’inflava). És la seva fisiologia privilegiada que els permet d’extraure al càrritx la mateixa llecor que els clients de l’hotel compten (perquè ho han pagat a preu de canari jove) succionar a la llagosta, amb rendiment desfavorable en els clients més llagosters. Ningú mai no ha vist encamellar-se un client de Formentor damunt la cresta del Fumat amb el mateix temps que el dit client necessita per posar-se les sabatilles i ni un segon més. Quan més hem de menester aquestes cabres, que esperava que em poguessin assessorar, ara que vénen maldades, han decretat el seu genocidi amb la col·laboració dels savis, els intel·lectuals i els poetes. Com sempre que hi ha hagut diferents tipus de desgràcies, vaja (en Josep Pla feia d’espia i en Puig i Ferreter i en Malraux de traficants d’armes, si no vaig errada).

Vull avisar d’una cosa, perquè llavors no diguin que els escorxen sense inflar: qui decor el seu redossat, pis, apartament, bungalow, xibiu, bordell, xalet o casa de figueral amb el banyam d’una germana meva, nada a Bóquer, Albercuix o Formentor, és un contrari meu i un inimic.

Recoman clicar URXELLA, ho tenc enllaçat. Per la cabra i també per les fotos d’Ariant, una bellesa que talla l’alè. Provaré de penjar-ne alguna, baldament tenc problemes amb l’ordinata i tot quant va amb corrent. He de canviar de sistema però ara no tenc doblers. De tota manera, no en faceu molt d’exibicionisme de la caleta d’Ariant, que no fos cosa que a n’en Cortina li agradàs (son pare era ministre d’en Franco i ell és íntim del successor d’aquell) i a més d’haver esguerrat Formentor ara li podria pegar la idea d’esguerrar aquí.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.