Chào ông Viêt Nam

He passejat aquest matí pel barri … restes de petards, focs artificials, coets, paperets, un contenidor tumbat, … restes d’una revetlla plena de joia. Ahir nit, famílies i amics al voltant de la taula a les terrassetes de les cases de veïns. El pati de veïns era ple de gent i de llums. 
El cel s’omplia de colors ben a prop de la lluna. Els coets pujàven  i viatjàven directes a ella que ens donava ja llum i ens vigilava.

Però és un matí trist, molt trist; 12 persones van perdre la vida ahir a mitja nit en creuar la via del tren al baixador de la Platja de Castelldefels per arribar a la platja i celebrar plegats la revetlla vora la mar.
El grup era de trenta persones; dotze han mort i un nombre que desconec són als hospitals amb ferides molt greus.
El tren d’Alacant, precisament el d’Alacant on es celebren les festes de Sant Joan, va seguir el seu camí a Barcelona i es va trobar amb el grup de gent que temeràriament creuava les víes.
El pas soterrat per creuar les víes era allà …  
De petita sempre em mirava les màquines de tren, aquelles que treien molt de fum i embrutàven les façanes de les cases del carrer d’Aragó. Un cosí de la meva mare era maquinista i alguna vegada hi havia pujat en aquests monstres. Feien por. 

Una revetlla trista, trencada brutalment, una decisió mal presa i molts morts .. molts.

No pot ser un matí lluminós; molt trist i només puc enviar el meu sincer condol a totes les famílies que han perdut un ésser estimat, jove molt jove.

La fotografia d’un matí encara fosc però que ja comença a il.luminar-se per la llum del sol en les aigües d’un llac d’un país llunyà.