Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Avui … un nou viatge a Halong

Publicat el 19 d'agost de 2009 per rginer

Quatre anys …… el temps vola, per això tot mirant el mar des de Montjuïc i els vaixells que esperen fora el port, m’imagino un viatge llarg salpant des de Barcelona, amb una parada al Moll on m’han dit que hi ha una cuinera de categoria, però és amb el seu hidroavió volant i no podrà embarcar. Uns fufluners baixen al port i em desitgen un bon viatge. Una paradeta a Ciutat, en una illa del Mediterrani, per convidar als amics a pujar a bord i fer un soparet i beure aigua fresca. Abans d’entrar al Canal de Suez, potser faré una altra paradeta en un port prop de la Ciutat eterna. Un altre soparet, un tumbet o pasta ?
El canal de Suez es tota una aventura. El vaixell va navegant i pots veure el desert, la sorra, i també el color verd de la vegetació. Es navega lentament fins arribar al Mar Roig. En sortir he de parar en compte. M’han informat que els ‘pirates’ ronden per aquests mars, però si no porto res de valor ! No crec que vinguin. De totes maneres he organitzat unes guàrdies durant la nit, ‘just in case’. 
Yemen, Oman i el Golf d’Aden i enfilo mar obert per l’Oceà Índic. Fa vent, i no hi ha millor goig que navegar a vela.  Els vents em portaran tot just a les illes Maldives i passant per Sri Lanka, entro a la Badia de Bengala i faig una parada a Sittwe, Birmània. La ciutat de les espècies. Encara em queda temps per anar fins a Mrauk-U i admirar els temples, les pagodes, les stupa, la boira misteriosa que les envolta.
Per el Mar d’Andaman el vaixell navega per un corredor estret entre la peninsula on es troba Singapore i la illa de Sumatra. Indonèsia és un país d’illes i més illes. Just a la punta on és Singapore, la gran metròpoli plena de llum i colors,  enfilo el Mar del Sud de la Xina, nom que als vietnamites no els agrada gens. La illa Phu Quoc i aviat el delta del Mekong. En la llunyania puc veure Ho Chi Minh City, l’antiga Saigon. Sóc molt a prop ja del destí final del viatge.
Entro ja al Golf de Tonkin i la badia de Halong s’obre davant els meus ulls.

Ja he tornat. Halong una de les meravelles del món. Cerco un illot solitari. Fondejo.
El poble flotant de quatre cases és just al costat. La hospitalitat es ben coneguda en aquests entorns. Mentre tinc una tassa de te a la meva mà, miro el mar d’un color verd maragda que fa mal als ulls. El sol aviat s’amagarà i els colors van canviant.

Sí, avui, dinou d’agost, la meva imaginació vola i vola novament fins a Halong. Aquest any, però, en un viatge en vaixell. Es el que li agradava.

Publicat dins de Ha Long | Deixa un comentari

  1. a un viatge virtual, saber que ens tens presents i que navegues amb nosaltres. Tu ho saps fer amb els vius i els morts. Com diu en Roberto Saviano a “El contrari de la mort” – us el recomano, aquest llibre : Se l’amore è il contrario della morte. Ho cantava en Sergio Bruni

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.