Chào ông Viêt Nam

Sí, la gent anirem des d’una antiga fusteria a una antiga fàbrica de cerveses.
Artesania a dojo. I beurem ví, xampany, cervesa i conversarem, i ens explicarem coses, i ens coneixerem, encara més. Perque n’hi ha un munt de blocaires que han fet amistat. I tot gràcies a un parell de persones, en Vicent i l’Assumpció que van creure en el periodisme, en la llibertat, en la lluita, en la honestetat, en l’amistat.
I al cap dels anys la Txell també hi creu i tota la redacció de Can VilaWeb també.

Jo sempre m’he trobat molt bé en aquesta casa i així continuarem aquests blocaires explicant coses, cosetes, històries, notícies, dibuixant, escrivint i ens veurem aquest vespre. No sé qui vindrà, alguna finestra fotogràfica, un cafè en grà, els camins per la independència, i algunes coses a dir, en mig de les aigües turbulentes, menjant un coc ràpid, construint un nou bloc amb totxos i totxanes, o des d’un altre país, al costat d’un pèndol de petites oscil.lacions, en un temps d’incertesa (com tots), i amb la mirada d’un cop d’ull, mentre l’hereu Riera dibuixa, i mirarem un pols d’estels que ens portarà notícies from nowhere, en mig d’una boira.cat, i tants i tants d’altres blocs que segueixo.

Mentre un hidroavió apagafocs sobrevola el cel de Barcelona i ens vigila, i els caminars s’ajunten amb les indústries i ens parlen de la independència del nostre país que és a la cantonada.

Gràcies a tots per ser-hi. Un goig. Per cert, Regis, espero veure’t a la festa i tornar a llegir els teus apunts, o podria ser que en realitat no has marxat ?

Fotografia: Badia de Ha Long. Vespre. Octubre 2013. RG.

És el meu lloc. I aquest bloc va començar un estiu de l’any 2005, es va interrompre al llarg d’un any i va tornar a començar la tardor de 2006 després del meu primer viatge a Viêt Nam ….. fins avui. Continuarà …….

Actualització: No es va brindar amb xampany, sí amb cervesa. I vam ser molta gent, blocaires i lectors. Retrobaments. Posar cara a un bloc que llegeixes i t’agraden. No tothom va poder venir ( El pèndol, el meu país, archiletters, Albinyana, coses a dir, xicranda, a cop calent, l’Hereu Riera, cop d’ull, curpressus, la regis ….). Es va parlar d’una nova trobada. Molts comentaris i punts de vista del nostre procés i la situació actual de la polìtica. De cinema. De futbol. De poesia. De vermut de Reus. Del cel.
Projectes. Converses. Un poti-poti creatiu i rellevant. Interessant, i el més important, els blocs estan molt vius, molt. Aquesta casa de VilaWeb té continuïtt, cap dubte en això. Els Països Catalans continuaran ben informats.

 

Matí de silenci. Les orenetes volen i volen. Avui les cotorretes no apareixen. Segurament encara estan esverades pel soroll dels petards, els coets. Al barri hi ha hagut sopar de veïns i música, i evidentment els petards. No hi han focs, com abans. Els carrers són estrets. Els carrers es poden cremar. Molta gent ha marxat fora, però des del meu balconet sí que vaig poder veure alguns veïns sopant a la terrassa, com ho vaig fer jo, al balconet de casa de’n G. i l’A. En família. Petits focs al voltant de la taula, representats per espelmes. Un bon bol de musclos, un platet de peix, un timbal d’amanida de tomàquet acabat de collir, i la coca i el cava o xampany o vi escumós. A mí m’agrada el nom de xampany. Perquè ha de ser exclusiu dels francesos ? I una nit tranquil.la, conversant, explicant històries. Les verbenes de fa molts anys ja són història, però sempre, sempre les he celebrat, de diferent manera, sí. La flama del Canigó envaeix el país. Les tradicions són les nostres. Veure sortir el sol a les platges és el miracle de la vida. Avui és Sant Joan i la vida continúa …..

Us deixo aquest enllaç del meu apunt Els focs de Sant Joan i que ha rebut, sorprenentment, un munt de visites aquests últims dos díes. És de l’any 2010.El poema de Joan Maragall, encara vigent.
Enguany que els veïns d’aquesta casa celebrem el 10è aniversari dels blocs, no pots deixar de cercar en l’arxiu vells apunts, posts, històries que vas escriure fa vuit … nou ….. set anys. I et trobes amb sorpreses.

Ja ens ho direm aquest divendres a Can Damm, no ? Després de Sant Joan, toca festa gran de blocaires !

 

Chérie és una noia sorda. Jove. I li agrada viatjar pel món. Viatjar ha estat per a ella la seva universitat i continúa obrint fnestres per mirar aquest món i gaudir-ne. Explorar ciutats, rius, boscos. Compartir converses i menges. Chérie King té un blog, té compte a twitter i és molt activa. La seva discapacitat no és cap obstacle per poder viatjar. Com ella diu ….. Més d’una vegada he perdut un avió perque no he escoltat per megafonia qualsevol canvi en la sortida. Relacionar-se amb la gent sempre havia estat una dificultat insalvable ….. si no coneixíen el lleguatge en anglès dels sords.

Chérie viatja amb el seu inseparable iPad Air. Pot conversar (aplicació de l’idioma del país), saber si hi han canvis en els vols (aplicació aeroports, companyies d’aviació i aeroports), cercar restaurants, hotels, descobrir paisatges i com anar-hi, enviar missatges, fer fotografies, contactar amb la família, amics, saber si fa bon temps o plourà.
Sempre llegim i escoltem com podem ser d’adictes a les noves tecnologíes, però quan se sap fer-ne un bon ús, aquestes tecnologíes han ajudat i ajuden a moltíssima més gent del que pensem. Els sords, avui, tenen un bon instrument i ja no tenen por de viatjar.

I és clar, tot el que he escrit, arran l’anunci que Apple fa del seu iPad Air i que casualment el vaig veure l’altre dia per una cadena de televisió. Ja és habitual en Apple la bellesa dels seus anuncis, i a més escollint sempre una música que s’hi escau. En aquest cas, England, del grup de música alternativa The National. I personalment l’anunci m’agrada molt, perque a més puc veure el meu estimat Viêt Nam i la Badia de Ha Long.

Us recomano de llegir el blog o els tuits de la Chérie, i també veure les seves fotografíes de viatge a l’Instagram.

No és una meravella tota aquesta tecnologia ? En Jules Verne va viatjar a la Lluna i ho va encertar. Però, dubto que es pogués imaginar que amb una tauleta es pogués viatjar per a tot el món amb un tres i no res.

 

Penso que des del primer segon no ens vam moure de la butaca ni un sol moment.
Gran programa. Periodisme valent i ver. No sorprèn que els feixistes vulguin aparèixer a la televisió per escopir les seves idees. Els enforteix, a ells mateixos, és clar.
I la gent no hauria d’oblidar que existeixen. No, en el nostre país ‘oficialment’ no  consta cap partit d’extrema dreta dins els Parlaments, però tots sabem que sí que hi són. 

I cap al final del programa ….. Guillem Agulló (Burjassot 1974-Montanejos 1993), ni oblit ni perdó. Podia haver-hi un altre final millor ? No.

I la fotografia d’aquest apunt …… Via Catalana La Sènia/Alcanar ….. Els pares de’n Guillem sempre presents per lluitar en favor de la llibertat i la justícia. 

Fotografia: Des d’un tuit a la xarxa. 

Un altre any, i avui, milers i milers de lectors de la novel.la Ulysses de James Joyce, celebren el dia de la passejada de Leopold Bloom per Dublin on va conèixer la seva dona.

Sempre m’ha fascinat que aquest dia es manifestin arreu del món gent de tota mena, organitzant passejades, lectures, tertúlies, de manera espontània. Tots els anys sempre espero llegir el nom d’alguna ciutat o poble del meu país i compartir la passejada ….però no, encara he d’esperar.

La meva petita aportació en aquest dia :

Bury the dead. Say Robinson Crusoe was true to life. Well then Friday buried him. Every Friday buries a Thursday if you come to look at it.

Fotografia: Cartell del dia d’avui a Sydney. M’agrada. 

Estem entrant a l’estiu, és a la porta. I l’obrirem la setmana vinent. Fa calor. Hem passat una primavera agradable. Però la denúncia no es pot aturar, perque al llarg del mes de maig han estat assassinades tres dones, i tot just ahir, una altra dona morta ha augmentat aquesta estadística, cruel, injusta, terrible.

05.05.14 – A Villarejo de Salvanés (Madrid). Una dona, mare dos fills de 7 i 5 anys, és assassinada, degollada, presumptament per la seva ex parella.
06.05.14 – A Mataró. Un home és detingut, com a presumpte autor de la desaparició i mort de la seva dona. Va estar desapareguda durant dos mesos.
31.05.14 – Almeria. L’home va assassinar la dona a ganivetades i va fugir. 
09.06.14 – A Sóller. La dona va ser escanyada per la seva exparella davant els seus fillets. Posteriorment es va suicidar.

I la meva tristor, el meu sincer condol, i la ràbia continguda. Morts injustes, violentes, cruels. I denunciarem, i denunciarem. I no oblidem aquestes estadístiques fredes: en els últims 10 anys, en el reino de españa, i nosatres hi som, han mort assassinades 658 dones en mans dels homes, parelles o ex parelles, denunciats o no, jutjats o no, condemnats o no.  Dades esfereïdores.

Les flors que acompanyen sempre als meus apunts de denúncia, flors de primavera, vives, alegre: un prat ple de narcissus blancs d’una vall preciosa del Pirineu francès.

Fotografia: Vallée d’Oueil, prop de Banheres de Luishon. Maig 2007. RG.

 

Vimeo sempre m’ha semblat el millor lloc per conéixer el món, la gent, les cultures, gaudir de videos increïbles, documentals curtets, artistes anònims. Des del començament, fa ja uns anys que vaig començar a fer el xafarder a Vimeo, m’ha sorprès la quantitat de videos en que Barcelona és la protagonista.

I aquest video de l’Alexandr Kravtsov, que he vist tot just aquest matí, Barcelona torna a ser la protagonista.

Un treball magnific, ben fet, i que mostra al món una visió diferent de la ciutat. I el resultat ha estat la quantitat de persones que han fet un ‘click’ I Like it, i els comentaris. 

Em vé de gust compartir aquest video amb tots vosaltres.

Fotografia: Passeig del Born. Barcelona. Primavera 2014. RG.

BARCELONA. MOTION TIMELAPSE from Alexandr Kravtsov on Vimeo.