Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Via Catalana: Cotxe. Tren. Autocar. Dinar. Aparcar.

Publicat el 29 d'agost de 2013 per rginer
He entrat al mapa de la Via Catalana i vas clickant els diferents trams on pots veure si són plens o encara no. I m’ha sorprès veure un PDF on apareix la informació que us he copiat ……. sou grans gent de l’ANC ! Quina informació més acurada.

He escollit diferents trams, L’Ampolla, Vilademuls, Sant Vicenç de Montalt, i podreu constatar la logística, informació i organització que han fet. Uns trams són engrescadors, d’altres de difícil accés (la part de l’Empordà nord). Encara hi ha trams on no han publicat la informació, pendents, suposo, de rebre-la de les diferents territorials de l’ANC. 

I el poble es mou, i de quina manera ! Dia a dia els trams es van omplint de gent per tancar la cadena. La mobilitat d’aquest 11 de setembre per tot el país serà tot un esdeveniment, perque la Via Catalana va de sud a nord, per l’antiga Via Augusta romana a cercar la llibertat per ser un nou estat a Europa. 

Bròquil is OVER !

Fotografia: Del bloc de’n Víctor.

Tram no. 80

Tram no. 627

Tram no. 475

Via Catalana: Tots ho farem possible

Publicat el 28 d'agost de 2013 per rginer
Sortir de Barcelona i la seva àrea metropolitana ….. No només hem de poder dir:
—–  JO HI VAIG SER —-.
Si anem a les terres del sud i del nord del país , podrem dir : 
—–  JO HO VAIG FER POSSIBLE —-.

La Via Catalana vol dibuixar i representar la futura República Catalana, per això us dic amb la veu ben alta, cal participar-hi, amb les diferents inquietuds: polítiques, econòmiques, socials, de llibertat, de viure en el nostre país, plegats i construir-lo des de baix. Tothom és benvingut, amb sensibilitats i projectes respectuosos amb els drets humans.

Podem pensar diferent perquè podem pensar junts, i això és perquè sentim el mateix.
Ho va dir Lídia Pujol en el Concert per la Llibertat.

Aquest video és engrescador …… Vinga, som-hi. La Via Catalana es tancarà, no en tinc cap dubte.

Bròquil is OVER !

Fotografia: Montseny independent. RG. agost 2013.

 

CCCB : Pier Paolo Pasolini

Publicat el 23 d'agost de 2013 per rginer
Ahir, per fí, vaig anar a veure l’exposició. A les xarxes socials, als diaris, tothom n’ha parlat i ha escrit. Vull dir, així, d’entrada que m’ha agradat molt. Una reinvidicació de la persona, de l’intelectual, de l’artista, del creador, com va ser Pier Paolo Pasolini.
No vaig sentir en cap moment la Ciutat de Roma com a lligam, com una relació especial entre Pasolini i la Ciutat. Sí l’essència de Pasolini, com a persona: amistat, sexe, amor, poesia, cinema, política, intelectual, artista.

Em vaig entusiasmar en veure la rèplica de l’escultura d’un jove aixecant la cama i ensenyant el seu sexe, i que correspòn a una de les escultures dels joves de bronze de la Fontana delle Tartarughe, situada a la Piazza Mattei. Aquesta bellesa la vaig descobrir fa més de 10 anys, un mes de gener, a -2º, i la Fontana delle Tartarughe per sempre més forma part dels llocs emocionals per a mí. No tenia cap informació ni coneixement que hagués pogut ser també una història, d’amor?, entre Pasolini i aquests homes joves i bells. Va escriure : lluents, bojament brillants, t’endinsen en la nit amb la seva nuesa’.

Aquesta rèplica és al damunt d’unes vitrines en les que es poden llegir cartes de l’escriptor i artista sobre la seva homosexualitat.

És impossible explicar en tota la seva extensió el contingut d’aquesta exposició, però sí he de dir, que hi pots trobar una riquesa documental que et deixa bocabadada, de vegades sorprenent, desconeguda i detalls emotius (una carta escrita a la seva mare  i que totes les mares voldríem haver rebut …..). Entres a diferents sales de cinema, o viatges en tren, o en un cotxe Fiat, o pots veure un partit de futbol, ben singular Saló 5 – Novecento 2 (els equips de rodatge de dues pel.lícules, Pasolini vs. Bertolucci).

En sortir, després de dues hores ben llargues, vaig sentir que Pier Paolo Pasolini encara és viu, i encara ens parla, i ens diu les veritats, i encara escriu poesia, en friülià o italià, pinta quadres, escriu històries per el cinema, fa cinema, fa la revolució. Ell t’envolta absolutament.

Roma és al fons, Pasolini és abans. I acabo escoltant una cançó molt estimada pels romans ‘Semo gente de borgata’.

Un consell: Encara teniu temps d’anar-hi. Fins el 15 de setembre. I deixeu-vos emportar per les emocions i l’esperit d’aquesta persona. 

Fotografia: Fontana delle Tartarughe. Piazza Mattei. Roma. Maig 2013. RG.
Giacomo delle Porta va crear aquesta bellesa entre 1580 i 1588. De primer, es volia fer a la Piazza Giudea, per el senyor Muzio Mattei, propietari de totes les cases de la Piazza Mattei, va insistir en que havia de ser allà on ell vivia, i com a compensació va pavimentar la piazza i va prometre el seu manteniment.


 

Publicat dins de Roma | Deixa un comentari

Via Catalana: La cadena es tancarà. Ho farem possible.

Publicat el 22 d'agost de 2013 per rginer
En un apunt ja vaig dir que els de Barcelona hem de sortir fora muralles i omplir els trams on no hi ha gaire població. A dia d’avui, les terres de l’Ebre, alguns trams de Tarragona i alguns del nord de Figueres, i sud de Girona hi falta gent, no gaire, però en falta.
Hi haurà trams massificats i d’altres faltarà gent per completar la cadena. Només ens cal distribuïr-nos adequadament. A les diferents territorials de l’ANC han organitzat autocars i la gent de les zones han organitzat espais, llocs per menjar. Tothom hi està abocat, tothom transmet les seves idees i il.lusió. Grups familiars i d’amics s’han organitzat per omplir els seus cotxes. Hem de fer cas de totes aquestes manifestacions publicades per rebentar la cadena ? Ni parlar-ne ! Abans d’ahir a Gràcia ….fracàs, no s’ha fet la cadena, etc. etc.  …. doncs no va ser així. Un assaig, llocs on hi havia més gent que d’altres, petits espais on faltava gent, però es va aconseguir tancar la cadena. I els voluntaris vam poder fer feina i saber amb el que ens trobarem el dia 11.

Més de 330.000 persones inscrites ! Us imagineu ? Amb tanta antelació ? Això no és habitual, perque sempre esperem a última hora.

Ara l’ANC començarà a distribuïr videos promocionals que hem de reenviar a tothom.
Perque, ja sabeu tots que hi han diaris i televisions al nostre país que no informen de res del què passa, oi ? Veïns, amics, coneguts, llegeixen aquests diaris i ni tan sols saben que es poden inscriure a la web de la Via Catalana, ni tampoc diuen res de res, simplement com a notícia, informar. No existim. I ens anomenen ‘parc temàtic i intransigents’ ….

Avui han fet públic aquest video promocional on la gent de les terres de l’Ebre demanen als de Barcelona de sortir fora muralles i baixar a ajudar a tancar la cadena. És un repte, i gran, molt gran, d’una dificultat logística extrema. Per continuar amb força el procés cap a la independència, ho hem de fer i ho farem. El poble, des de baix, aixequem-nos, sense por i a caminar.

Bròquil is OVER !

Via Catalana – Omplim les Terres de l’Ebre! from Assemblea Nacional Catalana on Vimeo.

 

Avui: Vuit anys d’absència.Aviat seré a Vinh Ha Long

Publicat el 19 d'agost de 2013 per rginer
La vida continúa el seu camí i avui fa vuit anys de la teva absència. El rel.lotge del temps vola i enguany jo volaré a Vinh Ha Long. Finals de setembre. L’estiu haurà passat. No tinc cap dubte que aquesta vegada hi trobaré el sol i un cel blau intens.
El Nhan Thien o el Cécile m’esperen. Embarcaré i salparé des del port de Haiphong travessant aquesta mar llunyana i aniré voltant per les més de dues mil illes i illots.
Deixarem anar l’àncora i en Han vindrà des del poblet flotant amb la seva petita barca i anirem a pescar plegats.

Aquesta serà la tercera vegada que seré a Ha Long, no pas virtualment.
És el lloc de trobada de tots els anys. i així continuarà. Des de Montjuïc veuré els vaixells sortir del port i pensaré que enguany jo també viatjaré a Ha Long, a la tardor, quan el temps es torna melangiós havent passat l’estiu i esperant l’hivern.

Com tots els anys, el 19 d’agost sempre sóc a Vinh Ha Long.

Fotografia: Navegant per Ha Long. Octubre 2009. RG.

 

Publicat dins de Ha Long | Deixa un comentari

Via Catalana cap a la Independència

Publicat el 18 d'agost de 2013 per rginer
Les portades dels diaris són llamineres i treure una frase de context d’una informació concreta dóna peu a una ‘revolta’ a les xarxes socials …… volem votar. I tant que volem votar, no es demana, es fa, i ja s’ha demanat aquest dret en una votació al Parlament de Catalunya, i guanyada per àmplia majoria. Volem la independència. Els rebentaires i els capelletes s’ho estan passant la mar de bé i l’ANC ha fet públic aquest text. S’ha acabat la discusió i s’ha acabat el bròquil.

Per cert, avui, diumenge 18 d’agost 2013, a Barcelona, encenem l’estelada, a Plaça Joanic i Avgda. Pi i Margall (festes de Gràcia). Organitza: ANC- Gràcia.
7.500 espelmes. Hora: 9 del vespre. Som-hi.

Comunicat de l’ANC :

Via Catalana cap a la Independència!

El nom de la Via no ha canviat ni es canviarà, es diu i es dirà ‘Via Catalana cap a la Independència’ i això és irrenunciable de totes totes. Per arribar a la independència, l’ANC, sempre ha cregut que primer s’ha d’intentar el referèndum per demostrar l’ampli suport que té la independència en la societat i en la política catalana i legitimant el procés de cara la comunitat internacional. En cas que no ens el deixin fer, però, no tanquem la porta a altres procediments. Aquest referèndum, segons el nostre Full de Ruta, s’hauria de celebrar com a molt tard el 31 de maig del 2014. Amb l’objectiu de que el govern i les forces polítiques concretin i el país segueixi cremant etapes del procés, l’objectiu a curt termini de la Via Catalana és demanar la data i la pregunta exacte del referèndum. Aquí és on ha vingut la confusió ja que l’ARA ho ha resumit en un “Volem Votar”, que pot semblar poc concret. Així doncs la #ViaCatalana es segueix dient “cap a la Independència” amb l’objectiu principal d’aconseguir la independència de Catalunya, que tot això no es canviarà i que la demanda a curt termini no és el dret a decidir (ja el tenim i així ho va aprovar el Parlament amb la Declaració de Sobirania) sinó la convocatòria (amb data i pregunta concretes) d’un referèndum per avançar cap a la independència.

Assemblea Nacional Catalana 

Recull de fotografies de viatges: Tasmània, Austràlia

Publicat el 17 d'agost de 2013 per rginer
En les meves ‘incursions’ a les xarxes cercant videos interessants, m’he trobat, a Vimeo, el que us deixo perque el pugueu veure ‘Made in Australia’ d’Eddie Peter Hobson. Una feina de més d’un any, més de 300.000 fotografíes i el resultat és aquest video que reflecteix perfectament la illa-continent que és Austràlia. És un video magnífic per ensenyar aquest país, on la natura és la seva bellesa.

Vaig viatjar a Austràlia i Tasmània l’any 2007 i vaig publicar diferents apunts de les impressions d’aquell viatge. El que més em va impactar va ser la vida salvatge, la natura, poder caminar i nedar en llocs aïllats de tot. I el que més, va ser l’illa de Tasmània. És un dels països que aconselleria de visitar, de viure’l, pels amants de la natura i la fauna. La separació del continent, el paisatge, el clima i la absència de depredadors no autòctons, han fet possible l’existència d’un gran nombre d’espècies -algunes d’elles exclusives de l’illa com Taz, el dimoni de Tasmània i d’altres marsupials i aus d’Austràlia. 
En aquest video apareix el llac Saint Clair i Cradle Mountain, un dels paratges favorits en els records que van omplir el meu cistell de viatge i d’altres racons d’aquest país, illa, continent, anomenat Austràlia i Tasmània.

Fotografia: Lake St Clair – Cradle Mountain, Tasmània. Camí. RG. Octubre 2007.

Made in Australia from Eddie Peter Hobson on Vimeo.

Via Catalana: Mazinger Z també hi serà

Publicat el 13 d'agost de 2013 per rginer
No tinc cap dubte que la cadena humana es tancarà. Aquesta és la setmana que no passa res. El barri està buit. Molta gent treballa, perque la Via Catalana sigui possible, i ho serà. D’altres aprofiten aquesta setmana per descansar un parell de díes.
Els contraris a la independència han començat a actuar. Ho sabem. El dret a decidir el tenim ja tothom que és lliure, per què cal demanar-ho ? Ja es va votar al Parlament de Catalunya. Ara és quan es veuen les reaccions de partit, sempre el partit, abans que el poble, que la nació. Collonades a dojo. El poble ho sabem, sabem, que hem de ser a la Via Catalana i hi serem. Ocuparem tots els trams.

Mentre, aquest video m’ha agradat molt, deixant de banda que mai havia pogut imaginar-me que a Cabra del Camp hi ha un Mazinger Z de més de 10 metres d’alçada !

Vinga, endavant ! No ens arronsem ! La independència és a tocar.

Bròquil is OVER ! 

 

Poesia: Avui Felícia Fuster

Publicat el 12 d'agost de 2013 per rginer
Felícia Fuster (1984 – 2001). Dona, poeta, rebel, viatgera, vanguardista. No fa pas gaire que l’he conegut. Novament ens trobem davant una poeta, una artista, una persona, una dona, a qui no se li ha fet molta justícia. Som un país petit, però que oblida o ignora a molta gent, en tots els àmbits. 
Estic aprenent a llegir Felícia Fuster. Un llenguatge excepcional d’una creativitat molt particular i personal, rebel, avantguardista. En el llibre Obra Poètica – 1984-2001, a cura de Lluïsa Julià, Editorial Proa, em trobo amb cançons, tankes, haikús, sonets, sextines i poemes lliures. Un esclat ric, vitalista, i sobre tot lliure. 

Del seu llibre ESTAIS he escollit uns tankas:

FONDA
Sobreeixidora
tendresa em vessa.
El teu cor? Porta’l,
arrela-me’l per dintre
i deixa que te’l regui.

I TOT
I tot i res.
I tot a la vegada
tibant el cor.
Lliga’m amb una corda
de fer voleiar arpegis.

BREU
Si t’esgarrinxa
l’amor, no juris. Alça’t 
serpent. O estripa’t.
O posa’t una malla
d’estopa, d’esca: crema’t.

TU
Roent. De lluna,
el sol. Bales de nacre
per broma fràgil.
Per aviar, l’aurora.
Bressol, les mans. T’espero.

CRIT
Absolta estranya:
arpelles del telèfon.
No, no contesto.
Em moro. A la finestra,
pardals em ressusciten.

LLUNY
Que amunt s’estira
la teva llunyania.
Tenia gotes
i espurnes per pujar-te.
Descalç, el cor se’m cansa.

Fotografia: Estais – Navegant per la badia de Ha Long, Viêt Nam. Octubre 2009. RG.
 

Madonelle – Les cantonades dels carrers de Roma

Publicat el 11 d'agost de 2013 per rginer
En el meu viatge a Roma a finals de maig, vaig fer moltes fotografíes de les madonelle de les cantonades dels carrers de Roma i també dels obeliscs. Sempre que passejo per les Ciutats miro a dalt i descobreixo moltes coses.

I aquestes Mares de Déu dels carrers de Roma m’han fet pensar amb la mare. Fa pocs díes vaig recordar-la especialment, tres anys ja que no hi és. Ella no era de missa; de fet no li agradaven gens ni mica els capellans, ni les monges, ni la esglèsia catòlica, però això sí, devoció pels Sants i Santes, tota. Elles i ells eren, van ser, el seu suport. Has perdut alguna cosa ? No et preocupis demana-li a Santa Helena. Hi ha malalts a casa ?
Sant Roc sempre amb la llum encesa.
 
Les madonelle de Roma van ser importants per els ciutadans de Roma a partir del secle XII i els seus orígens van ser sorprenentment pagans, no pas catòlics. La tradició ja els vé de l’època gloriosa de l’Imperi Romà. En cada cruïlla de camins i carrers, existia una pintura, una escultura d’una deessa associada als esperits de la llar on els camins s’encreuaven. L’esperit de la llar…… I aviat es van convertir en petites esglèsies al carrer, llocs de reunió, llocs de festa.

Les madonelle estan enlairades, a les cantonades dels carrers. Vaig cometre un error en fer les fotografies; no vaig anotar el nom del carrer. Aquest paganisme, fora de l’estructura de l’esglèsia cristiana, sempre m’ha agradat. De fet quasi tothom creiem en alguna cosa i molts no volem ser dirigits. Tenim les nostres pròpies ‘madonelles’, de vegades persones, éssers vius, plantes o animals, astres.

La llum de Sant Roc a casa no s’ha apagat mai, ni tan sols he canviat la bombeta (ja fa molts anys, molts). És la mateixa, la que sempre he vist. 

Fotografia: Madonelle en una cantonada dels carrers de l’antiga Roma. Maig 2013. RG. 

Publicat dins de Roma | Deixa un comentari

8.8.88 – 25 anys – Birmània/Myanmar homenatge a la revolta

Publicat el 9 d'agost de 2013 per rginer
Una cerimònia històrica, tres díes, ha començat a celebrar-se a Birmània/Myanmar des d’ahir  a totes les Ciutats del país. El moviment ‘Four Eights Democracy Movement’ ha donat el tret de sortida a aquesta commemoració al Palau de Congressos de Yangon, davant de més de 3.000 persones; exiliats, refugiats polìtics, representants de les diferents ètnies del país i antics presoners polìtics. Daw Aung San Suu Kyi ha fet un discurs de més d’una hora i mitja. Entre grans aplaudiments, les seves paraules han arribat a tothom : L’any 1988 volíem construir una nació democràtica i i la continuem volent construir ara i per sempre. Reconciliació i construir. Ella sap molt bé que ha de fer-ho juntament amb els generals, l’exèrcit (ella, filla del General Aung San, el que va convertir el seu país en independent davant dels britànics) i ara coneix més i més bé, que dins aquest exèrcit n’hi han molts, molts, que sí volen seguir per aquest camí. El camí serà llarg, molt llarg.

Vint-i-cinc anys després d’aquell 8 d’agost de 1988, encara pots veure por en les mirades dels metges que aleshores eren joves, estudiants. Dos d’aquests metges els podem veure en la fotografia que va ser portada a Newsweek i va simbolitzar la revolta, on l’exèrcit va assassinar brutalment a més de 3.000 persones, tots civils, desarmarts, homes, dones, nens. I va ser a partir d’aquest fet que Daw Aung San Suu Kyi va aparèixer i unes setmanes després va fer el seu gran discurs a Shwedagon.

La gent ha marxat pels carrers a retre homenatge a tots els que han perdut la vida no només el 8.8.88 sino anys i anys després. He vist una fotografia que m’ha colpit i molt. L’exèrcit demanant als manifestants que no podíen continuar, i els manifestants parlant amb ells que només caminen, que volen recordar als seus morts, que no volen que la gent oblidi, i els soldats i comandaments, els han deixat continuar. No he vist armes de foc enlloc. Oficialment es commemora la revolta, els assassinats, la violència, a cel obert, a casa, cap clandestinitat. La porta està una mica oberta. Vull parlar, explicar-ho tot per la història i el bé d’aquest país, i per no oblidar a les persones mortes. Crec que ha arribat el moment, no n’estic segur encara. Paraules de Win Zaw el jove metge que apareix en la fotografia.

8.8.88 és la història de l’horror com en moltes altres nacions del món. Argentina i la seva guerra bruta, Cambodja i els crims de Pol Pot, Xina i la Plaça de Tiananmen. La generació del 8.8.88 callava, res se sabia, res es comentava, res d’escrits. El poder del temps sempre corre a favor del poble i la veritat surt a la llum, sempre.

Win Zaw i el seu amic Saw Lwin eren al carrer aquell 8.8.88 i sobtadament van veure com l’exèrcit va començar a disparar contra els manifestants, estudiants, dones, nens. 
Van córrer fins l’hospital i van pujar a una ambulància i van anar una i una altra vegada a la zona on la gent moria i cridava de dolor per les ferides rebudes. Van veure una noia jove, no més de 16 anys, i la van agafar per portar-la a l’hospital. Portava el longyi i la camisa blanca d’estudiant d’institut. Win Zaw va poder escoltar les seves paraules:
Ajuda’m germà.

 

Va ser en aquest moment que el fotògraf Steve Lehman va fer la foto, un jove americà de 24 anys. Precisa, en el moment en que Win Zaw i Saw Lwin s’emportaven la noia d’aquell infern. Va morir la mateixa tarda. Setmanes després la fotografia era portada de Newsweek. Win Zaw va saber que tindria problemes i així va ser. Va ser interrogat durant més de cinc díes. No va ser torturat, però el van empresonar durant 5 anys. Era un nom més de la llista negra de la Junta Militar i no va poder tenir passaport fins 20 anys després. Ara és metge d’una petita clínica privada.
Pitjor ho va passar el seu company Saw Lwin. El seu pare un alt executiu de comunicació del govern, va ser forçat a retirar-se i deixar la feina. Saw Lwin en sentir-se responsable per el que li va pasar al seu pare, va entrar en una forta depressió i l’any 1996 es va suicidar. 

Una de les milers d’històries d’aquest país que fa dos anys ha començat a obrir la finestra. El President Thein Sein ha tornat d’una viatge profitós per Londres i Paris. Tot s’ha de fer a Birmània/Myanmar.

Zarni Aung, membre de la generació del 88: Si el Moviment 88 és la flama, els herois anònims que van sacrificar la seva vida pel país, són les teies. Tothom pot veure la flama, però no les teies. Encara no hem arribat. Vivim entre una boirina.

Si els activistes demanen investigacions, o fins i tot, una reconciliació a l’estil d’Àfrica del Sud, els poderosos generals i el govern, de ben segur, que volen ser protagonistes de la història del país, i donaran la benvinguda a la desaparició de les sancions i continuaran endavant en obrir la finestra de bat a bat. Les eleccions generals són a tocar, l’any 2015 i  mentre, el país continúa el seu pas, de vegades ferm, de vegades indecís, de vegades amb por, per deixar enrera uns anys d’horror i de dictadura ferotge i cruel.

L’esperit del 8.8.88 ha de continuar viu i enguany, després de 25 anys, es commemora dins el país, durant tres díes. És una data que pertany ja a la història i a Birmània/Myanmar.

Aquesta commemoració és important i ara sí veig la finestra una mica més oberta.  

Fotografia: Steve Lehman. Win Zaw porta en braços la noia. La brusa blanca és vermella. Saw Lwin és el de la bata blanca.

 

Argentona: Protagonista … el càntir

Publicat el 7 d'agost de 2013 per rginer
Vaig ser a Argentona diumenge passat, dia 4 d’agost, Festa del Càntir. La majoria de la gent a qui els deia que anava a Argentona, tothom responia el mateix : Sí, ja conec la Festa. Molt bonica. Ho he vist a la tele. No, no he anat mai. No us la perdeu,  és la meva recomanació.

Una companya d’escola ( vam començar juntes al parvulari fa més de 60 anys …..) sempre ha estiuejat a Argentona, i jo feia molts anys que no hi anava. Les excursions al castell de Burriac sovintejaven al llarg de la meva adolescència i joventut, i quasi sempre arribavem o sortíem d’Argentona. 
Va ser tot un guster caminar per aquest poblet, carrers ombrejats pels arbres, cases d’estiueg, plaça gran, espaiosa vorejada per els plataners, i la Fira de terrissa i ceràmica al llarg dels carrers. A la Font de Sant Domingo benedicció de l’aigua, com és tradició. Ara ja és Sant Domènec, però encara hi ha gent que diu ‘Sant Domingu’, com ‘Antoniu’, ‘Manolu’, ‘Franciscu’. 

Em va entusiasmar la creativitat dels joves ceramistes vinguts d’arreu (Itàlia, Portugal, França, Andalusia, Aragó, Castella) i evidentment terrissaires i ceramistes de la nostra terra, des de Guardamar fins a Salses, passant per les Illes. I el càntir, o gerra, o pitxer, el protagonista de la festa. La meva amiga té els 63 càntirs a casa des de que van començar amb aquesta Festa. Cada any seleccionen un càntir representatiu, per orígen, cultura o ús diari. El Museu del Càntir d’Argentona és de visita obligada.

El càntir de l’any 2013, corresponent a la 63a Festa del Càntir d’Argentona, és un model que es troba en el context històric de l’època grega hel.lenística i es remunta al segle III a.C. És el càntir askos de doble broc de la Magna Grècia, procedent de Daunia (Apúlia) sud d’Itàlia. 

Comprant un ticket ( 15€ ) el pots bescanviar per un càntir. N’hi han molts, crec que s’ha fet una producció de 2.500, tots diferents i pots triar el que més t’agradi.

Recordem l’ús del càntir, gerra o pitxer ?

 

Parlem molt del canvi climàtic, de reduïr les emissions tòxiques amb efecte hivernacle i arraconem el càntir amb el que podem estalviar elevades quantitats d’energia elèctrica en neveres. Però, sadollar-se amb aigua fresca a l’estiu fa mil-lenis que està resolt amb el càntir !! A més forma part de la nostra història, de la Mediterrània. Fet d’argila cuita, permet conservar la porositat d’aquest material. I per aquesta porositat el càntir es comporta com a pell humana que deixa sortir la suor. Així de simple. És l’anomenada refrigeració evaporativa perque per cada gram d’aigua que s’evapora s’aconsegueixen retirar 500 calories de l’aigua del càntir, fet que la conserva fresca i saludable.
I encara hi ha més; el càntir fa una refrigeració assenyada deixant l’aigua no molt freda i per tant molt més saludable per no malmetre la gola.
Refredar l’aigua a la nevera vol dir consumir més energia eléctrica, i ens deixa l’aigua a una temperatura que per contrast respecte a la tempertura corporal pot provocar diversos perjudicis, com ara el mal de coll, etc.

Un càntir, un gerro o un pitxer, contra el canvi climàtic.

Informació trobada a la web de la Fundació Terra.

Fotografia: Càntirs. RG.
Arxiu: Ceramiche Artistiche Bottega Vignoli. Meravella creativa. RG.
          Escollir el càntir 2013. No tots són iguals. RG.

 

Poesia: Avui Maria Victòria Secall

Publicat el 6 d'agost de 2013 per rginer
Abundància …….. l’essència de la vida, i moltes vegades mal aprofitada. No saber compartir. No saber estimar. No conèixer-te a tú mateix. Mirar a la vida.

Llegir poesia durant el mes d’agost, i torna a les meves mans el llibre de la companya blocaire d’aquesta casa, VilaWeb, Maria Victòria Secall -més coneguda com El pèndol de les petites oscil.lacions- .

Del seu llibre ‘Gramòfon de runes’ –  Editorial Llibréd, segona edició, juny 2013 –

XXIII

Recordem Abundància,
coronada de flors,
envoltada de fruits exhauribles,
sadolla de pertot, vessant delícies ?
Abundància és l’essència de la vida.

La cobdícia malfereix el cabal,
romp el corn abundant i congria fam.
L’anhel de saber no trasmuda el paradís,
sinó l’ambició, la por, el decensís.

L’olor de sang vessada inútilment
en nom de déus i caporals, malmena la terra.

La possessió il-legítima,
creure en la mort i no en la vida.

               ******
Fotografia: Pintura d’autor desconegut. Abundància coronada de flors.
 

Fem Via – Via Catalana és clar

Publicat el 4 d'agost de 2013 per rginer
Avui l’amic blocaire badaloní Jaume Ortí  ha publicat aquest post en el seu bloc. Simplement he fet un copiar i enganxar i recomano la seva lectura fàcil, didàctica, sincera, claríssima i per els cagadubtes; aquest post és la resposta.

Només afegiria unes paraules den Sánchez Piñol: 
Entrevista 14-10-2012: Diari ARA.

Creus que aquest llibre (Victus) ajuda a entendre els riscos que abordem ara ?
Jo crec que ara ho farem millor. Aquesta és la història d’una derrota i ara podem tenir la història d’una victòria. Podem aprendre dels errors de les classes dirigents, hi va haver casos de traïdoria. Hi havia possibilitats reals d’arribar a un empat tècnic, però les classes governants ho van fer fatal.

Bon diumenge a tothom !

Bròquil is OVER !

http://ortimartinez.cat/2013/08/04/fem-via-viacatalana-es-clar/

 

Poesia: Avui Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Publicat el 3 d'agost de 2013 per rginer
Avui fa cent anys del naixement d’aquest poeta, mort molt jove, massa jove.És un dia per recordar i llegir la seva obra, curta, intensa. Cercant dins la meva biblioteca, no gaire ben organitzada tot s’ha de dir, m’he trobat a les mans ”Poesia Catalana del segle XX” – Josep M. Castellet i Joaquim Molas – Edicions 62 – 1 edició: setembre de 1963.

Aquest mes d’agost, com és habitual en mí des de fa uns anys, llegeixo poesia, i vaig publicant apunts. Començo doncs, recordant avui a Bartomeu Rosselló Pòrcel (Ciutat de Mallorca, 1913-El Brull, 1938).

A MALLORCA, DURANT LA GUERRA CIVIL

Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retallen les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, carena clara,
serra, plaer, claror meva !
Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s’hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre.

Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.

                                                        – Setembre 1937 –

Fotografia: Cap de Formentor. RG. Abril 2008.