Chào ông Viêt Nam

Tots som Burjassot. Avui estem allà. El meu suport incondicional.
Quan deixarem d’escriure, suportar, escoltar i llegir als feixistes ?
Aquest setge l’hem de guanyar. No ens deixem vèncer. Tenim el nostre
sac ple de raons.

Avui tots a Burjassot. 

Des de dilluns d’aquesta setmana, quatre dones han estat assassinades presumptament per els seus companys.

Una noia de 19 anys, estudiant. A León. Estrangulada per el seu novio, que va fugir, però va tenir un accident de cotxe. Detingut.
Una dona de 50 anys. A Córdoba. El seu company la va agredir fins a assassinar-la, davant del seu germà, que també va patir ferides greus. Ha estat detingut.
Dona de 29 anys. A Santander. Estrangulada per el seu company. Detingut.
Dona de 26 anys. Pais Basc. Assassinada a ganivetades davant del seu fillet de quatre anys. Ha estat detingut.

I la denúncia sense més, des d’aquest bloc, i el meu sincer condol i tristor, moltíssima, perque aquests crims execrables no s’acaben mai. No hi veig el final. I aquesta violència continúa.

Una rosella d’una terra eixuta, ferestec, d’un color vermell intens i que vaig fotografiar tot just fa una setmana.

Quan podré deixar d’escriure aquests apunts ?
 

Celebro molts aniversaris aquest mes de maig, mes de les flors, de la primavera, dels colors, de la llum, de l’alegria.

I avui VilaWeb fa 18 anys que és en eixe món ! A trompicons i amb ganes i il.lusions ha anat fent feina, no sempre com ells haguéssin desitjat ni els lectors haguéssim volgut, però continúa i ha de continuar. I lectores i lectors, vivim una època important, difícil i complicada, i ara més que mai necessitem finestres molt grans per fer-nos escoltar en aquest el nostre país, des de Salses a Guardamar, i des de Fraga a Maó.

Som les lectores i els lectors que podem fer que VilaWeb continuïi el seu camí, el poble en definitiva, sense més, empenyent i si molts projectes es poden fer realitat com hem pogut veure en aquests últims mesos perque la gent així ho ha volgut, més important és que un antic projecte de fa 18 anys puga continuar el seu camí molts anys més.

0,16€ al día ? 60,- € l’any ? Una aportació puntual ? 

Fem-ho possible.

Enhorabona VilaWeb per aquests 18 anys.

Catalunya serà independent i VilaWeb hi serà.

Fotografia: Sant Jordi 2013.  RG.

 

La mort sempre et dona bufetades, i la d’un pallasso, encara més. No recordo la única vegada que vaig veure en Monti, fa molts anys. Al Teatre Lliure. Era jove, i un pallasso de socarrel, és a dir, una bona persona que fa riure, que porta felicitat a la gent i que sempre et feia posar el nas vermell per fer pallassades, per viure la vida. I tots n’hauriem de fer de pallassades, moltes, continuades, com més millor.
No vaig poder anar al seu comiat, però sí he llegit tots els articles publicats a la premsa.
I un d’especial, del periodista Jacinto Antón, de El País, i com llegint els comentaris publicats, m’entristeix veure el text insultant, brut, de més d’un dels lectors.

En el seu comiat, es va llegir el decàleg de’n Monti …. un petit resum:
– Entre un fusell i una escombra, cal escollir l’escombra perquè és més útil.
– I davant qualsevol discussió el millor és treure’s el nas vermell de la butxaca. Si ni així s’aconsegueix arrencar un somriure, sempre es poden donar cacauets. Amb els micos sempre funciona.

Vaig llegir l’esquela i a la part final, us he de dir que em va emocionar sobremanera:

– Sobretot, no abandoneu aquesta vida sense haver llençat un pastís de nata a la cara d’algun amic.
– I quan siguem a casa, a la nit, abans d’anar a dormir, exigim un conte. Tots, no importa l’edat que tinguem, tots tenim dret a adormir-nos convençuts que les fades existeixen i que els prínceps són valents.

Un dia de maig de l’any 1995, el meu aniversari, 50 anys aleshores, els amics, sense  jo saber-ho, em van llençar un pastís de nata, dels grans, a la cara. Sí, havia insinuat més d’una vegada que m’agradaria molt que algú em llencés el pastís de nata a la cara. I així va ser.

Adéu Monti. Has marxat massa aviat. Gràcies per tot i quan ens trobem, espero que el teu nou espectacle sigui époustouflant.

Salut i pallassos !

 

I ha passat un any per aquells que vam trobar-nos a Búger de l’11 al 13 de maig 2012, en unes Jornades Blocs i Literatura, a la memòria de Xesca Ensenyat.
I et trobem a faltar, Xesca i més en aquest temps que ens toca viure. De totes maneres remenant en el teu bloc L’Hidroavió Apagafocs ja ens deixaves ben clar el què passava i passaria.
Vas escriure el teu últim apunt parlant d’una bota texana de canya alta. Vas publicar en el teu bloc, insòlit i meravellós. Vas morir massa aviat. Però tenim les teves novel-les, el teu bloc, i per damunt de tot el record de compartir bells moments.

En les meves últimes lectures, quasi totes relacionades amb les cultures de la llunyana Àsia, un poema xinès del període Tang, secle IXè, d’un moviment anomenat Muntanyes Gelades, que de fet és la traducció de Han Shan, el seu autor:

Traducció Francesc Parcerisas de l’anglès.

En el gel i en l’aigua trobem
la metàfora per a la vida i la mort.
L’aigua se solidifica i esdevé gel;
el gel es dissol i esdevé aigua.
Els morts seran els nounats;
i un cop nascuts tornaran a morir.
El gel i l’aigua no es fan cap mal.
Vida i mort es complementen perfectament.

Xesca, aquest dissabte a l’hora de l’Àngelus, ja saps, beurem plegades una copa de cava, sí Al.legro, i conversarem.

Fotografia: Eu Moll de Pollença. Maig 2012. RG.
Arxiu: Un grup de blocaires mirant al cel … l’hidroavió és a punt d’arribar i ja se’l veu prop de l’Illa d’Or.

 

Entorn aquesta decisió parlamentària de la Comunidad de Aragón, ridiculitzada per el 99,999999999% de la gent i amb la passivitat dels milers de persones catalanoparlants
(a ells i elles tant els hi fa, perque continuaran parlant, aprenent i escrivint amb la llengua de sempre, és a dir, el català), no podria expresar millor la meva opinió com ho ha fet l’amic blocaire Jaume Ortí, i us recomano molt de llegir el seu post.
Magnífica la teva exposició històrica, Jaume, i el que cal fer. 

Publico aquest mapa, molt extès i popular a les xarxes i l’enllaç per llegir el post:  
Ni sentit del ridícul tenen.

NI SENTIT DEL RIDÍCUL TENEN

 

I la denúncia continúa i no deixaré mai de fer-la, ni de cercar unes flors, ni d’expresar la meva tristor, el meu condol, la meva ràbia.

Un 24 d’abril – Un home de 70 anys mata a trets la seva dona mentre dormia i posteriorment va intentar suicidar-se, i no ho va aconseguir. 
Un 1r de maig – Un crim execrable i violent. Assassina la dona a casa seva  i en un bar, posteriorment a cops de destral ,  l’home que suposadament era la nova parella de la dona. Ha estat detingut.
Un 6 de maig – Troben el cos d’una dona de 39 anys dins la banyera, ofegada, assassinada per el seu company. Ha estat detingut.
Un 9 de maig – Troben els cossos morts d’una dona de 53 anys i un home de 61 anys.
En estat avançat de descomposició, però la ertzanza ha trobat indicis de violència en el cos de la dona, i sembla ser que es confirma que va ser assassinada a ganivetades.

Moltes vides que s’han perdut en aquest camí. No és just. És cruel.

Un roser d’un jardí d’un barri amorós d’una ciutat d’una illa ple de vida i de flors.
 

Ja fa uns anys que El Periódico de Catalunya (hi col.labora la nostra TV3) organitza aquest títol, premi (¿?), és que no sé com dir-ho. Es tracta de votar uns candidats, i ho pots fer cada 24 hores i van quedant els tres finalistes d’acord amb els vots que van emetent els lectors (¿?) de El Periódico. És una bon marketing per vendre més i captar nous subscriptors. La festa del lliurament del Premi sempre ha estat divertida i moltes vegades interessant. Recordo el discurs de’n Puyal i sobretot el d’Ada Colau, l’any passat, que no va ser ni guanyadora ni finalista, i va rebre el Premi Mercè Conesa, atorgat per un jurat independent a la millor iniciativa popular i solidària, i davant tot el poder econòmic, polític i social del nostre país, va fer un discurs demolidor. Crec que va ser la seva prova de foc davant una audiència tant i tant significativa. Temps era temps, i aquest discurs no es va poder veure a TV3 el dia després, no el van emetre.

Enguany ha quedat finalista Carme Forcadell, en representació de l’ANC. Pots votar cada 24 hores. Per fí,  El Periódico ha canviat la seva fotografia, perque van publicar-ne una on es veia a la senyora Forcadell amb cara de pocs amics i per els unionistes, de ‘dolenta’. Ara no, ja han publicat la fotografia de la senyora Forcadell tal com és.

És curiós veure com el percentatge de vots d’un dels catalans de l’any agafava una avantatge considerable, i de sobte hi han dos persones que estan rebent més o menys els mateixos vots. És un estira i arronsa. Tupinada ¿¿??. Hi ha temps fins el dia 14 de maig per votar. Jo ho faig cada dia i voto a la senyora Forcadell. Cal donar-se d’alta a El Periódico, gratuïtament i demanes que t’envïin els titulars i ja està.
O també per SMS o trucada, crec. 

No hi crec gaire en aquest títol, però, enguany és interessant. Podrà suportar El Periódico de Catalunya que la senyora Carme Forcadell sigui la guanyadora ? La portada del diari així ho haurà de fer constar amb lletres ben grans amb fotografia i entrevista, i també la nostra, TV3, haurà de fer més entrevistes a la senyora Forcadell que representa una iniciativa popular un col.lectiu molt important per el nostre país, i en aquest cas haurà d’emetre tot l’acte de lliurament de premis. I aquest any 2013 no és el 2012, encara que penso que el discurs d’Ada Colau també romandria al calaix. La Caixa té poder …..

Ada Colau va començar amb el seu discurs dalt de l’escenari del TNC a obrir portes i finestres de la PAH, i ja portava lluitant des de l’any 2007. La senyora Forcadell, cap visible de l’ANC, ja han obert moltes portes i finestres, però veure com El Periódico de Catalunya ha de lliurar el premi de Catalana de l’Any a la senyora Forcadell i l’ANC, que voleu que us digui, dona morbo ….. És una possibilitat.

Si voleu, podeu votar, i anem fent camí ….. encara que sembli irrellevant ?

Fotografia: L’ANC convocant la cadena humana per l’11 de setembre de 2013.

I us deixo el video del discurs d’Ada Colau. Jo sí que el vaig veure, en directe, des de casa. L’endemà va desaparèixer i no el van tornar a emetre, és clar.

 

No escric mai apunts de temes parlamentaris o declaracions dels polìtics, però és que ara mateix escoltant les notícies, el president del reino de españa, senyor Rajoy ha dit:

Y no olviden que el estado, este gobierno, paga las pensiones y los subsidios de paro a todos los catalanes.

Es pot ser més cínic i sinvergüensa ?

Independència, ja. Per quan la DUI ? 

Bròquil is OVER !

 

Dimecres 8 de maig comença la Setmana de la Poesia de Barcelona. Al Saló de Cent, Museu Frederic Marés, Avinguda de la Catedral, Ateneu Barcelonès, Palau de la Virreina, Fundació Antoni Tàpies, Palau de la Música, Pati de l’Institut d’Estudis Catalans, Capella MACBA, Biblioteca Mercè Rodoreda, Biblioteca Gòtic – Andreu Nin, Biblioteca Sant Antoni Joan Oliver, Plaça del Raspall, Turó Park, Heliogàbal, Placeta Ramón Amadeu, Biblioteca Poble Nou- Manuel Arranz, Universitat de Barcelona, La Pedrera, Museu Picasso, Museu Nacional d’Art de Catalunya. Podem escollir al llarg d’una setmana.

M’agrada recordar aquell 25 d’abril de 1970, I Festival de Poesia Popular Catalana, en una sala de boxa, el Gran Price, amb una llista de poetes que t’enamora: Gabriel Ferrater, Salvador Espriu, Joan Oliver, Rosa Leveroni, Josep Palau i Fabre, Jordi Sarsanedas, Agustí Bartra, Joan Colomines, Feliu Formosa, Jordi Texidor, Joan Vinyoli, Joan Brossa, Joaquim Horta, Francesc Vallverdú, Xavier Amorós, Jaume Vidal i Alcover,
Josep Maria Loompart.

Aquest petit resum en video d’aquest Festival en aquells anys foscos, però on es va respirar llibertat, país i cultura en lletres majúscules.

Fotografia: Imant – Joan Brossa

 

Perdre forma part de la vida, de l’esport, però no d’aquesta manera. Ha estat una vergonya. Per més que diguin els jugadors i tècnics que estan ‘tocats’, els voldria recordar que defensen uns colors i guanyen molts diners. Una mica més de lluita, de responsabilitat, de ganes, de respecte. I ni avui ni la setmana passada han demostrat res de res. I sí, estic més emprenyada que trista. 

El resultat global dels dos partits: Bayern 7 – Barça 0. 

Bona nit.