Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

El territori, la mida, destruïr llocs de treball = Projecte Eurovegas

És una mala política. Un no saber què fer i també les sospites de corrupció envolta aquest projecte que el govern dels millors del meu país vol dur a terme. Milers de llocs de treball, progrés de la comarca del Baix Llobregat, previsions de turistes importantíssimes, més creuers, el futur …… 
El senyor Jordi Rull em va dir a peu de carrer que aquest projecte és com Port Aventura i que és normal que la gent que viu al Baix Llobregat s’hi oposi. Escoltant el discurs del govern dels millors, tots i cadascún dels seus integrants com també del partit polític CiU s’han après molt bé el que han de dir. No utilitzen cap altra paraula que no sigui, és com Port Aventura, millorar la comarca, milers i milers de llocs de treball.
De fet, si vas al Consorci del Parc Agrari han rebut ordres precises de no parlar del projecte Eurovegas i no preguntis pel tema si vas a visitar els aiguamolls del Delta.
Mai, mai, ningú (el govern dels millors) informa que per dur a terme aquest projecte cal DESTRUIR milers i milers de llocs de treball; cal DESTRUIR una terra productiva en la actualitat i per el futur; cal GASTAR molts diners per fer les infraestructures per arribar als casinos, hotels, apartaments, camp de golf, etc. etc.; cal CANVIAR les lleis laborals. I ja no parlo del negoci del joc i de l’oci corrupte.

Mala política, sí senyors i senyores. 

Existeixen uns terrenys, Prat Nord-Eixample, on ja hi hagut projectes per aixecar un gran districte de vivendes i serveis terciaris. L’estació de la Línia 9 és a tocar. 150 ha.
En un primer moment el senyor de Las Vegas només necessitava 80 ha. En aquests terrenys es podien construir diversos casinos, hotels, centres de convencions i cessions urbanístiques segons les nostres lleis.

SORPRESA : No, no, necessiten 800 ha !!!!! Com pot ser això? Per què tant de territori?
El Parc Agrari engolit, tota la terra productiva i els llocs de treball directe o indirecte de milers de persones, a la bossa de la llista d’aturats. Per què s’ha de destruir el Parc Agrari? Ens amaguen alguna cosa ?

 

Tornem a Port Aventura. NO és l’exemple a seguir. És un Centre Recreacional Turístic de quasi 850 ha, de les quals només 50 les ocupa el parc d’atraccions. La resta ja ho heu vist, urbanitzacions, complexos turístics i l’inevitable camp de golf. Aquest és el pla que han rumiat el govern dels millors. Expropiar i requalificar els terrenys en Centre Recreacional Turístic.

Al delta del Llobregat hi han tres grans propietaris: Consorci de la Zona Franca, el Port de Barcelona i Aena-Aeroport. Tots tres propietaris han estat ‘robant’ territori al delta al llarg dels anys, i molt, i avui és el que és. Mercabarna i els poligons industrials, el Port de Barcelona (es va desviar el riu Llobregat) i que va creixent ara mar endins i els nostres amics d’Aena que arrepleguen el que poden. 

Em pregunto, ara ha d’entrar un  quart gran propietari amb els seus negocis de joc, oci, etc. etc. i convertir-se en el quart depredador del delta? Un sol promotor propietari de més de 800 ha ??? Perillós.
Un greuge, una colonització de persones alienes a la nostra terra. De les 80 ha. inicials hem passat a 800 ha.

Existeix un negoci ben planificat al darrera de tot això ? Cerquem a veure qui són els propietaris de terreny no urbanitzables ni tampoc qualificats de finca rural ? Aquests terrenys són dins aquestes 800 ha. ? Em sembla molt que sí. El negoci per uns pocs pot sortir rodó.
Són aquestes les inversions per fer prosperar el nostre país ? I la recerca? I la tecnologia? I l’educació ? I la cultura ? I la indústria ? I la gestió dels boscos ?I els artesans? I els petits empresaris? I els botiguers? I les terres agrícoles ? I mantenir la nostra riquesa ? I donar esperances als joves ?
Sembla que la bona política és guanyar diners fàcil, ràpidament i deixar perdre tot un prestigi i una manera de fer com a poble i deixar-ho en mans de persones sense arrels a la nostra terra que només cerca guanys,  i el seu únic objectiu és  obtenir beneficis, molts, sense un pla estratègic per a tot el país. És aquest senyor de Las Vegas l’inversió més adient ? La que volem? 

A banda de tenir informacions de tot el que es recull a la Plataforma Aturem Eurovegas, avui al diari ARA, en Josep Parcerisas, Arquitecte i Catedràtic UPC, escriu un article ben galdós del tema. Jo me n’he aprofitat fent un resum de tot el que ens explica amb una clarividència exemplar. Gràcies senyor Parcerisas.

Fotografia: Parc Agrari Prat de Llobregat. terres productives i al fons la Ciutat. 

Mandalay – Birmània/Myanmar

Enguany he parlat i conversat amb molta gent que viatjarà a Birmània/Myanmar. Sempre m’agrada parlar d’aquest país. Comencem la conversa mentre anem prenent un te fred o una cervesa i es va allargant més i més i sense adonar-nos han passat més de dues hores !
El país continúa amb les seves mancances de tot tipus i no és fàcil la mobilitat o trobar al.lotjaments, i a més els preus s’han apujat i molt. L’absurd és encara present i hi ha molt a fer, però el país, Birmània/Myanmar, té una bellesa única. De vegades hem molesta quan els viatgers que han tornat o han estat viatjant comenten que cal córrer per anar-hi perque aviat canviarà i ja no serà tan ‘exòtic’ com era i es perdran moltes coses. Jo desitjo que els birmans, els shan, els mon, els kachin, els rakhine, els karen, el pa o, els padaung i totes les ètnies que viuen en aquesta nació de nacions puguin viure millor i assoleixin unes llibertats que encara no tenen. La vida no és fàcil, gens ni mica, en aquest país, però les finestres comencen a obrir-se i poc a poc veuran la llum, molt a poc a poc.

També a les xarxes pots trobar videos magnífics de viatgers que han vist amb uns altres ulls Birmània/Myanmar. A Vimeo ja n’he trobat uns quants i avui us deixo amb aquest realitzat per Henk Groenen i ens mostra Mandalay, tal i com és. M’ha fet somniar i he recordat moltíssim les meves estades en aquesta Ciutat. Un video molt ben editat i amb unes imatges magnífiques.

Fotografia: Arribada a Mandalay. Riu Irrawaddy. Setembre 2009. RG

 

Lectures d’Infants 1931 – Estiu: La sega

Continuant amb el Llibre de Lectures d’Infants (octubre 1931) i que ara som al temps de la calor, heus ací aquesta lectura:

Ara som al temps de la llum i de la calor més fortes. Som a l’estiu.
Els arbres ja són tots coberts de fulles perquè ens cal ombra fresca.
Sota el sol roent, el blat esdevé més ros i les fruites es van pintant de colors distintes
i van ensucrant-se.
Tot madura.
El blat, aviadet, està a punt de collita.
Llavors els segadors comencen llur tasca, pels camps alegres.
No haveu vist, cap estiu, un camp al temps de segar?
Fa molt de goig!
Entre l’or fi de les espigues, hi ha, de tant en tant, el vermell viu d’alguna rosella sedosa.
Les tiges del blat són totes vincladisses. El pes del gra les decanta fàcilment. Encara no passa un poc de ventet, tot el camp tremola de banda a banda. Sembla una mar daurada, onejant.
Els segadors tallen el blat amb falçs de cer, que lluentegen sota els raigs del sol.
Tots malden, de bo i millor, per segar les espigues a manats ben grossos.
Després de la sega, és el temps de batre la collita, per separar la palla del gra.
Quan això és fet, la grana va al molí i la palla es serva a les pallisses o en pallers vora mateix de les eres.
De la grana mòlta, en surt la farina per a fer el nostre pa de cada dia. La palla seca serveix, a l’hivern, per a menja d’alguns animals i també per a fer-los jaços als estables.
Si no fos el sor ardent d’estiu, mancaria l’aliment més necessari als homes i a molts animals, i també mancarien força fruits saborosos.
Beneït sigui Déu, que, per mitjà del bon sol, ens fa la terra rica i plena.

CURA EN EL PARLAR

Cal no dir                        S’ha de dir

ara estem en el temps     ara som al temps
del calor                          de la calor
baix el sol                        sota el sol

Què vol dir?: roent, blat, esdevé, colors distintes, ensucrant-se, madura, a punt de collita, espigues, vermell viu, sedosa, tiges, vincladisses, falçs, malden, lluentegen, de bo i millor, manats, eres, mòlta, saborosos, beneït, per mitjà del bon sol?

Conversa: Per què el text diu que les fruites es van pintant de colors distintes i per què van ensucrant-se? Per què dius que els camps són alegres? Descriviu un camp de blat al temps de segar. Quanta feina dóna encara el blat, després de la sega? Què es fa de la palla? I del gra?

……segueix
 

LA SEGADA

¡Oh benhaja la segada!
¡Benhaja el bon sol de juny!
¡Com bull la gent animada
pel camp amb la falç al puny!

La matinera terrola
deixondeix els segadors
quan cantant, cantant, s’en vola
per les primeres clarors.

Ells s’afanyen a escarada
pel comellar i pel rost,
falcada i altra falcada
de l’alba fins al sol post.

I a l’ull del sol, les gavelles
s’apleguen en garbes d’or,
i es canten cançons novelles
que van cap dret en el cor.

                              – M.ª Antònia Salvà –

Què vol dir ? segada, benhaja, com bull la gent animada, amb la falç al puny, terrola, deixondeix, s’afanyen, a escarada, comellar, rost, falcada, el sol post, a l’ull de sol, gavelles, garbes. 

Treballar a escarada : A preu fet ….. Pel comellar i pel rost ……. terreny planer i terreny de molta  pendent. Paraules que es perden, pot ser ?

Quanta feina dona el blat després de la sega ? És una pregunta que es fa després de la lectura. Molta, molta feina. El bon sol i la bona feina ens fa ser rics en tot. Terra productiva on hi viuen i treballen moltíssima gent i gent de fora que també poden viure gràcies a la feina que dona la terra productiva i que es converteix moltes vegades en indústries i que a la vegada dona més feina. Productes que es distribueixen arreu i donen més feina. Compradors i venedors. Consumidors. Tot és una cadena. I encara hi ha gent que volen trencar la cadena i convertir terra productiva i llocs de treball en fàbriques de fer diners i de no produïr res, malmetent la terra de cultiu, el bosc, el riu, i la feina, i malvendre-la a una gent que no té cap arrel en el nostre país.

Aturem Eurovegas i comencem a treballar per una gestió de la terra, de la natura, per a benefici i benestar de la gent del nostre país. No més totxos, si us plau. 

Fotografia: El bosc ben gestionat i la palla prest per portar al paller. Oô. Juliol 2009. 

La denúncia: Dones assassinades

Abans d’ahir en un poble prop de Madrid. La dona ha estat assassinada a ganivetades i el presumpte autor s’ha llençat pel balcó i està ingressat a l’hospital.
Fa uns díes a les Illes Canàries es van trobar els cossos morts d’una dona i un home. La dona assassinada a ganivetades i el presumpte autor va cometre suicidi.
Ahir a València, una dona ha mort a ganivetades. El presumpte autor, el seu company, ha estat detingut i ha confessat el crim.

També abans d’ahir una dona ha estat ferida greument per el seu company. Ha estat detingut.

I la violència de gènere continúa entre tot aquest foc polític i de veritat que ens envolta. Una violència que va fent el seu camí i no té aturador.

Ràbia i més impotència que mai, per unes morts injustes i sense sentit. La meva tristor, el meu sincer condol i denunciar.

Un matoll de ginesta, viva, de color groc intens a peu del massís del Garraf. 
 

Lectures d’Infants – octubre de 1931

Encara no he tornat a casa, però ja sóc en l’etapa final i el proper mes d’agost tornaré a veure el balconet, la finestra, els veïns, el cel, la merla. Ha estat un any i mig ben dificilot i divers. Moltes coses. 
Remenant encara pels racons, calaixeres, trasters, vaig trobant petites joies i també d’altres que millor llençar-les. Una fundació anomenada Betel passen per les cases i s’ho emporten tot. Són molt eficients i amables. Carregaran al camió forces coses, però d’altres continuaran a casa i aquest petit llibre de lectura serà sobre la tauleta de nit per anar llegint, aprenent i estudiant.
Voldria compartir aquest llibre de lectura amb tots vosaltres i al llarg d’aquest mes d’agost aniré escrivint capítols, bé, copiant-los i sempre acompanyats per comentaris.

De primer en aquest post la introducció del llibre:

Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera
LECTURES D’INFANTS
Publicada sota la direcció de ‘ASSOCIACIÓ PROTECTORA DE L’ENSENYANÇA CATALANA

LLIBRE PRIMER
per Maria de l’Assumpció Pascual
Dibuixos de Josep Obiols

RCC – Barcelona 1930 – 2,50 Pessetes

Propietat registrada
Impremta La Neotípia – Rbla de Catalunya, 116. Tel. 78701 – Barcelona

A la contraportada, escrit en llapis, el nom de l’alumna, D.G. – 1r d’octubre de 1931.

Na D. va guardar aquest llibre com una petita joia, i ho és. L’escola era a pocs minuts de casa seva, tres carrers més amunt de casa. Era la petita de deu germans. En una caixa de fusta tenia guardats petits tresors i que jo continuaré guardant.

Falten algunes fulles del llibre, perque comença a la pàgina número 9, i la primera lectura ……..

 

DIJOUS

Avui és dijous.
A la tarda no haurem d’anar a col.legi.
La teva mare ha dit que et deixarà venir a jugar.
Voldràs venir ?
Si véns, porta la teva nina i aquelles balancetes daurades.
Veuràs com ens divertirem!
De primer, jugarem a vendre.
Figurarà que venem carn, gallina i botifarra.
Jo arrancaré flors i fulles del nostre gerani.
Els talls de carn seran bocinets de fulla, els trossos de gallina pètals de flor i les botifarres miquetes de tija.
Quan ho haurem venut tot, farem coudinar amb la fireta de terra roja.
Acabat jo pararé taula.
Posaré aquelles tovalles que vaig fer dijous passat, els coberts de llauna i la fireta groga.
Mentrestant, tu rentaràs i vestiràs les nines.
Després, les asseurem a les cadiretes de fusta i les acostarem a la taula parada.

CURA EN EL PARLAR

Cal no dir                  Sí s’ha de dir
vengut                      venut
les estovalles             les tovalles
assentarem               asseurem

Què vol dir: Daurades, ens divertirem, figurarà, gerani, pètals, tija ?

CONFEGIR I ESCRIURE:

di-jous            ju-gar          quan’          ga-lli-na       
col-le-gi          bo-ti-fa-rra   po-sa-ré      hau-rem
dei-xa-ré        flors             vaig             ti-ja

ORACIÓ DEL DIJOUS

Si el dimecres clarejava,
el dijous era tot clar.
La terra que jo treballo
fa de molt bon treballar.
El dijous és aquell dia
que treballâ és reposar.
Si et gires cap a una banda
veus tot el tros acabat,
i si et gires cap a l’altra
el tros que has de començar.
Quan veus tanta feina feta
tens delit per acabar,
que la feina que acabaves
la que ve t’ha d’alegrar.
                                          – Francesc Pujols –

Què vol dir ?: clarejava, delit, alegrar ?
Remarcar, per mitjà d’altres exemples, la valor del sufix ‘ejar’, que es troba en el verb usat en el text en la seva forma
clarejava.

Any 1950/52/53. Sense haver estudiat en català ni llegit aquest llibre, jo jugava amb na T. i na C.  a vendre i anar a fer el vermut. Uns pètals eren les cloïsses, la flor del grèvol les olives, les tijes botifarres i les fulles la carn. La fireta damunt una tauleta. I una balança per anar pesant tot el que teníem a taula.

En parlar deia ‘estovalles’, ‘assentarem’ i ‘vengut’. I no sabia que volia dir ‘tija’. I tampoc utilitzava aquesta meravellosa paraula ‘ coudinar ‘ – jugar a cuines i menjar. O pot ser sí i avui l’havia oblidat completament.
En aquells anys foscos, estudiar la nostra llengua era un delicte. 

 

Foc ! Part II

Washington Post, The New York Times, BBC, le Monde, Frankfurter Allgemeine, Bangla Desh Daily News i molts més diaris d’arreu del món. Tots, tots, publicant les fotografíes del foc de Catalonia, frontera del reino de españa amb França. 
Alguns diaris del reino de españa …. no hi ha notícies. Twitter: Bull la xarxa amb tuits d’energúmens i que cal denunciar, fer-los públic. No contestar, si voleu, però sí publicar. No no són una minoria, n’hi ha molts, molts i molt persistents.

Hem arribat a un punt que ser ‘políticament correctes’ no ens porta enlloc. Desobediència civil. Polìticament incorrectes. Denunciar.

Ja són quatre les persones que han mort. La terra es regenera. Del foc de l’any 1986, 26.000 ha., ja ningú se’n recorda, perque la natura és viva, és sàvia. Les morts de les persones ningú les regenerà. Tots plegats hem de ser seriosos amb el territori i no deixar anar les culpes únicament a una burilla. Cultura, estimar la natura, valors.

La fotografia és molt cruel, sí, no són persones, són animals, però que nosaltres els humans en mengem la seva carn, utilitzem la seva pell per fer-nos abrics i perque netegin el sotabosc. Aquesta és una altra tragèdia d’aquest foc d’ahir i de tots els que hem patit al llarg dels anys.

Cal afegir més paraules ? La prevenció, una cultura nova, un conviure amb la natura i la nostra terra, són ja una necessitat per poder mirar el futur amb esperança.

El meu condol i dolor per les quatre persones que han trobat la mort en aquest foc virulent per la força del vent i agraïment a tots els bombers i voluntaris, i la gent anònima que han lluitat per evitar més morts i salvar els conreus, les cases, el bestiar.
La terra es regenerarà, com sempre. Aprendrem la lliçó ? Hem suspès tantes i tantes vegades, que no sé si haurà més oportunitats. 

Fotografia: Darnius. Ramat. Getty Images. 

Foc

Tota la tarda pendent de les notícies. Tinc amics a Agullana i a Capmany. Per sort, el foc no ha avançat direcció Llançà, Port de la Selva, Cadaqués. De seguida m’ha vingut a la memòria l’incendi de l’any 1986, el més gran, 26.000 ha. Les campanes de l’església de Cadaqués van començar a tocar amb força. Tots vam anar a la carretera d’entrada al poble. El foc avançava ràpidament (malaïda tramuntana) i nos us podeu imaginar com saltaven les flames d’una banda a l’altra. Tothom lluitant perque no arribés al poble. Va arribar tot just on és ara el parking, darrera mateix de l’església. L’endemà en marxar a Barcelona, el paisatge era tristíssim, i encara veiem el foc. Ens vam sentir impotents.

Però no hi ha polítiques de prevenció, de neteja, de tenir cura del bosc, de les muntanyes, de la natura. No vull ni imaginar si aquest foc d’avui arriba a Boadella. Amb la tramuntana pot passar a la Garrotxa ràpidament. I Boadella és una caldera, un bosc de pi sempre sec, un bosc trist, mal cuidat. 

He escoltat al sherif, senyor Puig, i m’entristeix quan només parla i parla d’estadístiques, informacions, confinaments a les cases, obrir el peatge del túnel del Cadí, nombre de bombers, exèrcit, i sí, ha parlat de tres persones mortes. És horrible! I a més insistint una i una altra vegada (i el periodista de TV3 també) amb el foc de La Bisbal, quan és Port Bou, i no tenir cap paraula humana, de tristor, de condol, per les tres persones mortes, dues en fugir del foc a la carretera de Port Bou i saltar al mar per un penyassegat. Eren una notícia més, una estadística. Havia de començar a parlar de les tres persones que han perdut la vida, i no d’estadístiques, i informacions. Això després, però primer una mica d’humanitat i condol per les famílies. No té ànima el senyor Puig ?

Els bombers lluiten afferrissadament, i els voluntaris i tota la gent que pot. Ànims a tots.
Un tuit que he vist: Els retallats jugant-se la vida.

Serà una nit llarga, molt llarga. Com totes les altres nits dels focs que hem patit enguany i que continuarem patint en aquest el nostre país on la prevenció i la cura del medi natural no sembla existir en els projectes ni en els pressupostos.
La natura és cruel i sàvia, i avisa o no, però el que cal fer és treballar i molt perque quan esclati i digui … ep ja sóc aquí .. poguem lluitar i defensar-nos de la millor manera possible. Nosaltres també som natura i hem de conviure plegats i estimar-la.
 

Pep Guardiola a Indonèsia.

Ara que sí pot ser entrevistat, he trobat aquests videos de Pep Guardiola durant la seva estada a Indonèsia.
Hi era de vacances i va rebre una rebuda veritablement increïble. No he escoltat mai l’himne del Barça cantat en un català tan impecable com el d’aquests seguidors blaugranes d’aquest país llunyà. També són divertides les diferents imatges del video de l’entrevista. I entre el públic podem veure estelades i senyeres.
En els meus viatges per el sudest asiàtic, de sempre, he fet del Barça el motiu per explicar que sóc de Catalunya, no pas del reino de españa, i explicant una vegada i una altra on som, qui som, la nostra cultura, el nostre desig d’independència i acabant amb el Barça, la gent va entenent que el reino de españa no té res a veure amb el nostre país.
Veritablement tenim un ambaixador excepcional i ara encara més amb en Pep. Només cal que us mireu el video. 

Fotografia: Últim títol aconseguit. Agència EFE

 

De polítics, parlament, pactes, denuncies, hipocresíes, poder

Casualment ahir tarda vaig mirar un instant la televisió. Un zapping ràpid i hem vaig aturar en un canal on podia veure en directe el què passava en el Parlament de Catalunya. Vaig fer un stop, perque es va pronunciar la paraula Pirmi, esmena, i en aquell instant tenia la paraula el diputat senyor Strubell de SI.
Una esmena a la llei que el govern dels millors vol canviar, se suposa que per millorar en tots els aspectes, i gestionar-la amb eficàcia, i que els grups d’esquerra havíen consensuat per no oblidar el caràcter social d’aquesta llei per totes les persones que esgoten la prestació d’atur, tenen família, no hi ha feina i es troben en situació límit. O almenys és el que vaig rribar a entendre. 
Fins i tot el grup parlamentari de dretes i representant del reino de españa, el PP, hi votaria a favor. Els representants de CiU donàven per perdut (per els seus interessos) el vot favorable a l’esmena proposada per tots els grups parlamentaris, excepte CiU. 
I de sobte vaig veure un canvi d’última hora ……. i el senyor del PP va aixecar el braç alçant tres dits, que ja m’he enterat que vol dir, abstenció. La cara de sorpresa dels diputats del PP va ser divertida de veure, un canvi sobtat de vot per part del cap del seu grup. Resultat final: No a l’esmena: 60 vots (CiU), sí a l’esmena 51 vots (ERC, SI, PSC i abstenció 16 (PP). L’esmena no tira endavant.
Un suspir d’alleujament per part del grup CiU !!

I nosaltres ciutadanes i ciutadans que no entenem res d’aquest joc parlamentari, ens al.lunya encara més i més del Parlament i dels politics. Teatre del ‘bueno’ quan s’enfaden, recursos al constitucional, trencament i no sé quantes més coses, però al nostre país els acords de CiU i el govern, amb la gent que insulta, menysprea, elimina, colonitza, imposa, roba, el PP és clar, és una constant, un sí a tot.
Ahir una vegada més em vaig avergonyir i molt. I només era una esmena d’una llei que cal canviar, on es volia defensar al més dèbil, a la gent que ja no té res, que viu en una situació límit, com molt bé va expresar el senyor Strubell en la seva intervenció. No deixar aquesta prestació en un simple problema econòmic,  però també el social, i de polítiques socials cada vegada se’n parla menys i de defensar els drets de la gent, ja ni se’n parla. 

No és el meu fort la polìtica, i com a la majoria de les ciutadanes i ciutadans del meu país, Catalunya, la nostra incredulitat, decensís, desconfiança, va en augment.
Ningú ens ofereix esperança, ni una petita finestra per veure un cel clar. Sí saben parlar, fer un discurs, però cap moviment, els fets no sovintegen. D’on no n’hi ha no raja …. és el que sempre he escoltat. Pot haver-hi una esperança; que en tots els moviments socials que sí sovintegen, aparegui una, dues, tres, quatre persones, homes i dones, que sàpiguen oferir, amb fets, aquesta esperança que cerquem i sobretot, facin desaparèixer la por.

Fotografia: Una de les moltes sessions del Parlament del meu país. Un dit, suposo que vol dir, sí, dos dits, no i tres dits abstenció. Els protagonistes ja els coneixeu, no cal posar noms. 

Perdre territori, llocs de treball i dignitat: Aturem Eurovegas

El president de la Cooperativa Santboiana, senyor Lluís Solanas i Cisneros ha publicat un molt bon article a la web de Plataforma Eurovegas. Jo no puc afegir res més.
Només cridar-vos l’atenció que en cap moment el govern dels millors i el partit CiU manifesten la pèrdua de llocs de treball si aquest projecte vergonyant finalment arriba a ser una realitat. Més de 1.500 famílies i els treballadors que viuen de la producció agrícola es quedaran a l’atur. I no em valen les manifestacions que rebran una indemnització. Tots sabem que el valor agrícola i de finques rústiques és baixíssim. Això sí, els que han comprat sol erm, aquests sí que podran especular i guanyar diners. No puc entendre aquest aferrissament en convèncer a la gent que el projecte del senyor de Las Vegas és vital i molt important per el futur del nostre país.

Aquest article del President de la Cooperativa Santboiana és molt aclaridor. No apareix a la premsa. No s’explica tota la veritat. Paga la pena llegir-lo. I no us perdeu l’article de la regidora del PP de l’Ajuntament de Sant Boi a la revista Viure a Sant Boi. Ignorància i poc cervell. 
                                   
————————————-

Després de llegir molts escrits sobre el tema, l’article “Sí a Eurovegas!!!”, a la revista Viure Sant Boi- estiu 2012, escrit per la regidora del PP de l’Ajuntament de Sant Boi, Sra. Lozano, ha estat l’últim que em fa tremolar.

Com a President de la Cooperativa Agrària Santboiana no estic gens ni mica d’acord amb el que exposa, donat que la seva postura fa “negoci” amb el que no és seu, i a més a més, ho hem d’agraïr en pro de l’interés comú.

Es proposa riquesa a canvi de territori, però no ens equivoquem, ara el territori ja genera riquesa perquè s’hi treballa i el gaudim tots. Si Eurovegas s’instal·la al Delta del Llobregat, riquesa i territori només seran d’uns pocs.

Cap polític en parla, però en aquests terrenys existeix activitat econòmica i ningú apunta quants llocs de treball es destruiran. Les empreses agrícoles no representen res per a la societat? Els pagesos no són pymes o autònoms? És més, el Delta del Llobregat i tota l’activitat econòmica que s’hi desenvolupa ha de patir la incompetència dels polítics per crear projectes de futur sostenibles i propis, que generin riquesa? Quines són les mesures de protecció que s’adoptaran en relació als llocs de treball que el projecte d’Eurovegas destruirà? Es recolzarà el sector agrícola algun cop?

Com a exemple més proper em centraré en la Cooperativa Agrària Santboiana, entitat que represento i presideixo.

Tenim tres seccions: magatzem, Mercabarna i administració.

Al magatzem, es venen diferents productes d’utilitat per a les empreses agrícoles, de jardineria i inclús per a particulars. Però nosaltres no fabriquem aquests productes sinó que ens proveïm dels productors/fabricants i els fem arribar al consumidor final. A tots tres nivells (productors/fabricants- intermediari- consumidor) existeixen llocs de treball interconnectats i depenents de que aquesta cadena de consum funcioni perfectament.

A Mercabarna passa el mateix, però a escala més gran. Al nostre punt de venda de la Nau G, aproximadament 40 empreses agrícoles i/o autònoms, i que totes tenen personal assalariat, porten el seu gènere per a la seva venda. És gènere fresc, de proximitat, característiques úniques de la nostra terra: collit i menjat en menys de 24 hores. Grans cadenes de supermercats, petites botigues i restaurants compren aquest producte per la seva qualitat i bon gust. Ja ho diuen: sóm el que menjem, però potser això no interessa!

I finalment, com a totes les empreses, i més a la nostra, que té cent tres anys d’història, existeix el departament d’administració que, obviament, també genera llocs de treball.

Tinc tots els treballadors de la casa molt preocupats i amb la por de quedar-se sense feina, per no dir tots el pagesos (persones també joves com jo) que diuen que ens expropiaran les nostres terres, les que cultivem amb tant d’esforç i treball, valors que sembla s’han perdut a la nostra societat.

Això no és demagògia, és una realitat. No només existeix la Cooperativa Agraria, hi han més pagesos i empreses agrícoles d’embergadura que treballen al Deltan i viuen de l’agricultura.

No entraré a valorar la incommensurable vàlua d’aquest patrimoni agroalimentari que tenim, ni la singularitat del seu petit ecosistema, però el que és segur és que el nostre Delta, el de tots, desapareixerà per sempre. No és racional destruïr un espai únic que tant d’esforç ha costat preservar.

Eurovegas no és la solució al nostre problema d’atur. El nostre problema és que els que dirigeixen el nostre país ens augmenten els impostos i en canvi no són capaços de generar activitat econòmica.

El que és una irresponsabilitat és canviar territori, la nostra terra i per tant la nostra força per decidir com volem viure, per un projecte que no produeix res, per una activitat que no és capaç de crèixer per sí mateixa si no és a canvi de més territori.

Si-us-plau, el que és demagogia barata és especular amb un projecte per distraure l’atenció sobre la incompetència dels governants i sobre la falta de propostes serioses. El que és demagogia és jugar amb la desesperació dels nostres aturats i la desesperació de les famílies a costa nostra.

Fotografia: Conreus al Delta del Llobregat. RG. 

 

Guerra econòmica : Ja ha esclatat.

Poques coses més es poden ja dir del que està passant en aquest país nostre, i el del costat, el reino de españa. L’estratègia, la teranyina que fa molt de temps va començar, ja ha arribat al cim. Els treballadors, la classe mitjana, ja no fan por als governs. Aquesta guerra silenciosa ha anat avançant i tots hem caigut dins la teranyina i ara per sortir-ne serà difícil, molt difíciil, però no impossible.
No existeix la sobirania; estem en mans dels economistes i de les grans fortunes d’ací i d’arreu del món. És quasi una irrealitat veure, viure i patir una guerra sense armes, sense bombes, sense violència. És una altra guerra, econòmica, que deixa sense respiració a la gent, sense ganes de viure, sense treball, sense diners, sense sanitat pública, sense ensenyament públic, sense cultura, sense llengua, sense territori. Deixa entrar als especuladors, als economistes, a magnats del joc i del diner fàcil. Ensorra tot el que aquest poble ha lluitat per aconseguir. La culpa, del poble. És una constant aquesta culpabilització dels governants a la gent. Els que manen, continúen en el seu lloc, tot dient que és inevitable, no es pot fer res més, però ells i elles callen, no són al costat del poble, no, els renyen, els fan posar de cara a la pared, els castiguen. 

No ho sé, no tremolen les grans empreses ? El Corte Inglés ? Mango ? Zara ? Repsol ?
Carrefour ? Gas Natural ? Fecsa Endesa ? Telefónica ? Abertis ? Aena ? Ara que ja estem dins aquesta guerra econòmica, silenciosa, a mida que vagi avançant, el diner es quedarà a les butxaques dels poderosos i la gent que compra no en tindrà. Com s’ho feran per vendre ? I les indústries, produiràn per a qui ? Ah sí, per exportar, mà d’obra barata.

La independència del meu país és més necessària que mai i m’agradaria que els que governen obrin bé la boca i pronuncïin aquesta paraula obertament – independència – i volem fets. Estem cansats de les paraules, i més paraules, reunions i més reunions, comisions i més comisions, tertúlies, i més tertúlies. S’ha de proclamar, i a partir d’aquí continuar endavant amb els temes jurídics. Si el poble la vol, ningú ens podrà aturar.

En un discurs repugnant, el president del govern del reino de españa va carregar contra tot el poble, i amb l’excusa de la crisi i el deute, i els interessos, ha dissenyat la política que des de fa anys volíen implantar. Ja ho han fet. Han aconseguit fer callar als treballadors, la classe mitjana, els joves, els estudiants, els jubilats, els intelectuals. No existeixen, no hi són. Han guanyat.

D’ací endavant tornaré a somniar en els meus viatges, a enfortir el meu activisme, i a llegir novament molta poesia i novel.la, i gaudir de la música i els ocells que canten pel matí. Com ja vaig dir en un post fa molt de temps, els que tenim una edat, ens podem reconvertir i tancar-nos en el nostre món. Viatjar al sudest asiàtic és la meva meta i quedar-m’hi una bona temporada el meu desig. Començament de l’any 2013 pot ser una bona data.

La fotografia reflecteix com tot va caient, encara que en queden algunes en peu.
Visió de baixada de braços. Plàstic i uralita. La decadència. No val a badar i cal lluitar i augmentar el nombre de les que queden en peu. Ho aconseguirem ? Amb els polítics que tenim avui, segur que no.

Fotografia: País ensorrat, sense sobirania.  RG

 

Aturem Eurovegas: El Delta del Llobregat el gran desconegut

No, no el coneixem. No sabem res del Delta del Llobregat. Sí, sabem que un senyor de Las Vegas vol contruïr un centre d’oci i de joc amb el vist-i-plau content i agraït del govern del meu país. Aquest delta, dels més grans i importants de la Mediterrània ha patit molt al llarg de la seva història. Més de dos mil anys. Quan es va començar a formar era un riu cabdalós amb més d’una llera: Montjuïc, Remolar, Llobregadell (Bellvitge), L’Illa i l’actual, com el coneixem avui. Les muntanyes des de Montjuïc passant per Collcerola i passant per el massís del Garraf fan de filtre. Castelldefels, Gavà, Viladecans eren ports de mar. L’Hospitalet s’ha construït damunt del delta. L’aigua del mar no ha entrat, a l’inrevés, les aigües del riu més les aigües de les muntanyes han empès el riu avall fins arribar a la mar. Una terra fèrtil, productiva, de sempre.
Recordeu els Jocs Olímpics de l’any 1992 ? Fa vint anys van construïr el Canal de Castelldefels, al delta, per fer-hi les proves de rem. Van trobar restes d’un vaixell del secle XIV !! El delta s’estava formant, de Castelldefels a Barcelona havia que creuar el riu i el mar. En la llunyania es podia veure l’esglèsia de Bellvitge del secle XII. Els edificis l’han engolit, però sortosament encara hi és. La història del Delta no s’ha ensenyat a ningú. L’immigració s’ha fet seu el terreny, hi tenen tot el dret, però i nosaltres ? El sabem conservar ? Expliquem la història del delta a la gent que arriba ? Quans dels habitants de Bellvitge, per exemple, saben que viuen sobre un delta ?

Diumenge vaig passejar-me per el delta des de les 7 del matí  fins a les 5 de la tarda i després vam estar seleccionant les fotografíes que vam fer. No estic, diguem, molt espabilada per escriure i explicar les vivències d’un diumenge esplèndid, i a la vegada, preocupant, però sí fer un petit tast, un resum. El grup format per en Lluís Brunet, Matíes, Llibert, Josep, Gema, Assumpta, Carles, Raül i jo mateixa, vam conviure i viure un dia ple de descobriments, coneixences i bona convivència.

Ràbia en constatar la riquesa i les agressions patides. Emprenyada de saber que el Parc Agrari es pot perdre per sempre més i a continuació els aqüifers, l’horta, les terres, una economia productiva. Milers de llocs de treball a l’atur (pot ser podran treballar de croupiers ….). Tristor en veure que petits paradisos es perdran. Preocupada perque el rebost de verdures, hortalisses i fruites poden deixar de ser productes de proximitat i haurem d’importar-los de països llunyans. Zones humides on les migracions d’ocells troben descans i aixopluc. Camps de carxofes, de síndries, de bròquils, d’albergínies, de presseguers, d’albercoquers, de prunes, cirerers, espàrrecs, enciams, pollastres de pota blava i d’altres. Aiguamolls, lleres del riu, basses.
Tot i més entre autopistes, carreteres, polígons industrials, aeroport, víes de trens, ponts, torres d’alta tensió immenses. Treball per a més de 1500 famílies i d’altres que esperen poder accedir a conreus no treballats per tornar-los a la vida i a la producció d’aliments. També ens trobem amb pagesos ja grans que han treballat tota la vida i esperen poder vendre la terra i gaudir d’una vellesa, merescuda, tranquil.la. Grans superfícies comercials. Camps de futbol. Aqüifers riquíssims on es gestiona l’aigua dels pobles. Desviament del riu Llobregat. Terres humides. Platges. Pinars. Indústries. Universitat.

I ara, volen construir en tot el Parc Agrari un centre d’oci i de joc ?? Per on passarà el tren ? I les infraestructures per accedir a aquest Eurovegas, qui les pagarà ? El senyor de Las Vegas segur que no. No hem quedat que no hi ha diners per a res ? Els terrenys per vendre, qui són els propietaris ? Ens trobaríem amb més d’una sorpresa en conèixer el seu nom. No es parla mai de la gent que no vol vendre, que vol continuar treballant la terra, augmentar la producció, garantir la riquesa i productivitat de la terra.
El senyor de Las Vegas fa negocis amb el joc i ell no en sap ni d’història, ni de pagesia, ni de conreus, ni del territori. Ell demana i la gent del meu país li dona. I si no és ell, en vindrà un altre. 

El Recorregut Fotogràfic organitzat per en Lluís Brunet va ser tot un èxit. Vam fer moltes fotografíes. Ara vé la feina per a ell i els seus col.laboradors. Editar el reportatge.
La tria de les fotografíes ja la vam fer a El Prat diumenge per la tarda. Falta una segona tria i els experts editaran la feina que es va fer un diumenge de juliol per un delta que volen fer desaparèixer.

Us deixo aquest enllaç. No us el perdeu, si voleu saber-ne més de la història d’aquest Delta del Llobregat, el gran desconegut.

Fotografia: Parc de Recerca i innovació – UPC – Pol de Viladecans. ”Una pagesia amb futur’. 
Arxiu: Basses de Can Dimoni (Viladecans) ZEPA – Zona especial protecció aus.
Aturem Eurovegas – Masia. Sí hi han pagesos que volen continuar treballant la terra.
Prunes a punt de collir. Es poden comprar a diferents mercats del Baix Llobregat.
Conreus. Camp de carxofes. Dues collites l’any. Presseguers, Sant Boi al fons i Sant Ramon.
Conreus. Via del tren (línia de València). Via de l’AVE una mica més enllà. Collcerola al fons.

 
 

La denúncia: Assassinat d’un infant

No és la primera vegada que llegeixo que l’home assassina el fill o la filla. Ahir va passar a les Illes Canàries. L’home condemnat per maltractaments i obligat a viure al.lunyat de la seva ex dona, va trucar-la per telèfon per que pogués veure que feia amb el seu fill de 10 anys. Va estavellar el cotxe, davant de casa la seva ex dona, es va cremar i van morir tos dos, pare i fill.
No m’agrada escriure els fets, però sí la denúncia. En aquest crim horrorós, cruel, injust és necessari saber, per què ? 
Els fills en casos de violència domèstica són sempre els perdedors. La seva vida no serà mai ni feliç ni fàcil. Un segon fill més gran viurà amb la mare per sempre més en la seva memòria el cotxe cremat i estavellat per el seu pare juntament amb el seu germà.

Tristor, moltíssima ràbia, impotència, i el meu sincer condol. El perill d’aquesta violència sempre és present, malgrat les lleis.

Un esclat de roses vermelles en un dels moltíssims racons de terres de pagès del delta del Llobregat, indret que volen deixar morir i on la vida és un regal.

 

Teatre i Parc Agrari-Delta del Llobregat: Cap de setmana

Publicat el 7 de juliol de 2012 per rginer
Aquest cap de setmana és especial. Cultura i territori. El meu país. Lluitar per defensar el que és nostre. Foragitar els especuladors i fer camí envers la cultura. 
Un país pot mirar el futur sense cultura? No, mai. Aquest vespre aniré a la Biblioteca de Catalunya a veure el ‘Cyrano’ dirigida per en Oriol Broggi i interpretada per en Pere Arquillué. Fa setmanes que vaig treure les entrades. Recordem i ens enmirallem sempre en el passat, el Cyrano de’n Flotats. Poden existir més Cyranos. Un glop d’aire fresc. Retrobar-me amb el teatre dels vells temps fet aquí en el meu país i que m’obre les finestres al món.

Avui he recordat un any, 1982, trenta anys ençà. Estrena: 21 de gener de 1982. Teatre Lliure de Gràcia. Fulgor i mort de Joaquin Murieta. Text: Pablo Neruda. Traducció: Miquel Martí i Pol. Direcció: Fabià Puigserver.
És possible un projecte com aquell ? Traduïr al català una obra de teatre escrita en castellà avui, crec, és impensable. L’any 1986 el Teatre Lliure va participar en el Festival de Tardor de Madrid i van escenificar aquesta obra de teatre en català!! Deixo pels entesos si va ser convenient o no la traducció. Jo només puc dir que vaig gaudir molt i em vaig sentir que per primera vegada estava vivint en un país normalitzat.

Demà participo en un ‘Recorregut Fotogràfic’ per el Delta del Llobregat i el Parc Agrari. Organitza en Lluís Brunet, fotògraf-traficant d’imatges, en col.laboració amb VilaWeb. He de matinar. A 3/4 de 7 he de ser ja a El Prat. Territori. Terra productiva. Productes de qualitat. Poca gent al món pot presumir de tenir un rebost al costat de grans Ciutats, Maresme i Baix Llobregat. Terres fèrtils, productives on hi treballen milers de persones. Productes de proximitat.
Aprendré a fer millors fotografíes i saber quines són les que parlen, les que ensenyen.

També avui he recordat un any, 1980. Apareix l’IAEDEN (Institució Alt Empordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura). La defensa dels Aiguamolls de l’Empordà va ser una lluïta constant per defensar el territori davant els especuladors.

Estaria bé no oblidar, aprendre, recordar, prendre nota, parlar-ne, passejar, pensar …..avui més que mai.
 

Vaga indefinida dels miners

Publicat el 6 de juliol de 2012 per rginer
De vegades em sorprèn veure i llegir notícies als diaris del nostre país que no són ni de bon tros tan importants com la vaga que des de setmanes estan fent els miners del carbó a Astúries, León i Aragó, comunitats del país veí, reino de españa.
No, no és una vaga d’1, 2, 3 díes, ja m’he descomptat i cada dia hi han enfrontaments violents entre la policia i els vaguistes. Ahir una dona i una nena van patir ferides.

Tampoc ens expliquen molt bé el què passa als informatius de la televisió.

Una lluita de centenars i centenars, milers, de famílies que veuen com tot el seu món s’enfonsa i com entre el govern del reino de españa i la ‘dictadura democràtica’ d’Europa els volen tancar les mines.

Cada dia em sorprèn més el tractament que es fa de les notícies. Aquesta vaga sembla no interessar a ningú i si apareix la notícia, de refiló.

El meu suport, total i absolut, a les famílies d’Astúries, León i Aragó, que des de fa setmanes estan de vaga per defensar el seu treball i el seu futur.