Chào ông Viêt Nam

Ahir, a Madrid,  l’home de vuitanta-cinc anys ha assassinat la seva dona de setanta-quatre a ganivetades. Ha intentat suicidar-se. El presumpte autor ha estat detingut.

M’han colpit les manifestacions de les companyes de la dona. Sembla que sí que rebia maltractaments, i tenia por de dormir a casa. 

Una violència que cal denunciar i voldria expressar el meu sincer condol i tristor moltíssima tristor.

La petita flor ben oberta i viva en un indret de platja d’un país llunyà.

Estrenen un documental interessant i ben fet: La Meva Fàbrica.
Dia 3 de maig al cinema Alexandra.

 La sinopsi d’aquest documental la podeu llegir a continuació. Jo no tinc res més a dir.
Sí, la feina és alguna cosa més que un lloc de treball. 

“Si vols ser un constructor de vaixells, has d’haver nascut per ser-ho”. Amb aquesta frase resumeix un dels protagonistes de La meva fàbrica la importància que té per a ell el seu lloc de treball. No es tracta només d’un sou, és també l’orgull d’un ofici, la dignitat aconseguida generació rere generació. 

Els ingressos d’un terç dels habitants de la ciutat alemanya de Wismar depenen de Wadan Yards, una empresa constructora de vaixells. L’agost de 2008 un inversor rus es queda l’empresa. El futur sembla segur. Però quan comença la crisi mundial, 5.000 llocs de treball entren en perill.

Una pel·lícula sobre la dignitat del treballador i una reflexió sobre què significa el lloc de treball i quines són les conseqüències morals i anímiques d’aquesta crisi que ens afecta a tots.

I si no pots venir als Renoir Floridablanca hi ha més oportunitats a Barcelona:

Cinemes Alexandra el dijous 3 a les 22:15h i a partir del 4 consultar la sala
Cinemes Méliès el dijous 3 a les 20:30h
Centre Parroquial de Sarrià el dilluns 14 i el divendres 25 a les 20:30h
Biblioteca Esquerra de l’Eixample – Agustí Centelles el dimarts 15 a les 19h
Biblioteca Vilapicina i la Torre Llobeta el dimarts 22 a les 19h

I també a la resta de Catalunya! Consulta la Xarxa de Cinemes on es projectarà durant tot el mes!

 

Falten pocs minuts perque acabi un partit de futbol en el que juga l’equip que sempre he estimat i estimaré. El més que un club és vàlid, sí, però també no es pot oblidar que el futbol és un esport i es guanya i es perd. I avui perdem. Fa ràbia, perque aquest equip de la capital del reino de españa és antipàtic i no juga millor que el Barça. Sí, també sabem perdre.

Aquests jugadors i el seu equip tècnic ens han fet gaudir molt, moltíssim. Han guanyat molts títols, s’ha convertit en el millor equip del món i els seus jugadors en veritables idols. I no és una floreta, no, ja fa quasi quatre anys que juguen i juguen. Però, fa ràbia, i la tristesa és en l’ambient. De fet són humans.
Sabeu què, aquests ‘madrilenyus’ que es mengin la Lliga amb patates i que cantin i ballin. Fa molts anys que no ho poden fer.

…………. i ara a remuntar el partit de la Champions. Endavant nois, no baixeu els braços. Tots estem al vostre costat. Segur que arribareu a la final. Munich us espera.

No, no ha estat possible. Hem perdut. No serem a Munich. Un partit de 180 minuts; pals, penal, rematades fallides, xuts a porta, porter que tot ho para, esforç, lesionats, cansament, jugar bé, errades, tristor, saber perdre novament. I el futbol que és un esport i aquestes coses passen. I els més de 90.000 seguidors blaugranes del Camp Nou el meu aplaudiment més gran. 
Nois, cal aixecar-se i ara de veritat. Enguany no, però el vinent sí. Hi ha planter, hi ha afició, un equip tècnic magnífic i uns colors que tot el món admira. 
El que no estic segura és si començaran a aparèixer aquesta gent amagada sota el plaer de les victòries i que esperàven les derrotes per començar a fer de carronyaires, i ho dic a la gent del nostre país. Els de fora fronteres ja no cal ni pensar-hi.

 

El dia 25 d’abril de 2010 ( dos anys ) vaig escriure aquest apunt:

             – ACÍ –

Els díes 28 i 29 d’abril el blocaire d’aquesta casa, en Marc Torrecillas (Badalona-Trondheim) torna a estrenar al  Teatre La Dramàtica del Círcol de Badalona. Aquesta vegada un títol suggerent. Què voldrà dir ? La gent som ‘supernormals’ ?

Caldrà anar-hi i gaudir de bon teatre. En Marc Torrecillas és un bagul de sorpreses i amb molt de talent. Els díes 28 i 29 d’abril es veurà el resultat del seu esforç, de la seva feina, de la seva implicació en el teatre. Ho aconseguirà, segur.

 

La festa de l’any nou, el Thingyan, està arribant a la seva fí. Daw Aung San Suu Kyi ha pogut compartir amb la gent aquesta festa. Les fotografíes publicades fan goig. La seva expresió, el somriure, l’alegria és immensa. De totes he escollit la d’aquest apunt. Darrera la porta de casa seva des d’on parlava amb la gent tots els diumenges a la tarda abans de ser empresonada. Una porta que és tot un símbol de llibertat. He escollit aquesta fotografia perque la seva mirada, el seu somriure, expressen senzillament felicitat i placidesa.

El proper dia 23 d’abril Daw Aung San Suu Kyi i 44 persones més ocuparan els escons del Parlament guanyats en unes eleccions parcials que han tingut molt de ressó.
Aquest petit grup d’oposició suposa el 6% del total d’escons en aquest Parlament dominat per els militars.

És possible que el dia 23 d’abril Daw Aung San Suu Kyi i els 42 parlamentaris de la NLD, NO ocupin el seu escó.

No volen fer el Jurament de PROTEGIR LA CONSTITUCIÓ actual. Daw Aung San Suu Kyi va parlar-ne amb el President Thein Sein. Ella, el NLD i la majoria de la gent, volen canviar aquesta constitució aprovada de manera fraudulenta l’any 2008 i no l’accepten. És la seva lluita, de transmetre a la gent (ja ho han fet al llarg de la campanya) la informació del seus articles antidemocràtics i absolutistes, i ser crítics, i saber. En les properes eleccions generals de l’any 2015 el poble podrà votar amb més llibertat.  
El President Thein Sein, un militar transformat en civil, vol canviar el país i la primera prioritat ha estat la política. És el que és més mediàtic i el que li pot donar bons resultats. Llibertat de premsa, llibertat dels presoners polítics, llibertat d’expressió, canvi de moneda, noves col.laboracions amb països occidentals, obrir-se a Occident, canviar la llei perque el partit de la NLD pogués participar en les eleccions parcials.
En aquest punt és on s’aferra el partit de l’oposició. Si van canviar la llei perque poguéssin participar en unes eleccions parcials, també poden fer el mateix fent canviar el jurament per ocupar els escons.

Daw Aung San Suu Kyi va arribar a un acord amb el President Thein Sein. La llei encara no ha estat canviada. Els quaranta-tres parlamentaris no feran el jurament i si el fan, canviaran la paraula protegir la constitució per respectar fins que una majoria del poble decideixi viure en llibertat i democràcia i votar lliurement per un nou govern en les properes eleccions de l’any 2015.
Protegir la constitució vol dir que el 25% dels escons del parlament és en mans dels militars i que tenen tot el dret de prendre el poder i el govern en cas d’emergència, sense més. Per canviar els articles d’aquesta constitució es necessita el 75% de vots afirmatius del parlament.

El futur del país és encara del tot imprevisible, però amb certa llibertat i esperança per el poble. El Thingyan d’enguany ha estat molt diferent, molt.

Fotografia: Daw Aung San Suu Kyi a la porta de casa seva – 54, University Road, Yangon-. Reuters.

 

A Birmània sabates fora, si vols visitar un temple, una pagoda, un monestir, i també dins a casa. És per aquest motiu que cal anar calçat amb xancletes o sabates fàcils de posar i treure.

Ai, els polítics, els Presidents, la gent important …… Poden visitar la meravella de Shwedagon a Yangon (Rangoon) i els posen una catifa vermella per no caminar descalç per el terra relliscós. El netegen constantment, de forma voluntària, brigades d’homes i dones. És una fotografia que els viatgers i turistes sempre tenen en el seu punt de  mira; deu, quinze, vint persones, escombrant el terra.

Sí, són petits detalls, quan recordo la meva última visita el mes de setembre de l’any passat. Havia plogut molt, terra mullat, relliscós (més que mai), descalça, i per una persona no habituada com jo, caminar per aquest terra va ser una tasca difícil, perillosa i fatigant. Més d’una hora embadalida, com sempre, en aquest temple de Shwedagon i ben agafada per dos amics per evitar no caure.

La propera vegada em filtraré en una comitiva de qualsevol polític que visiti oficialment el país, i com segur que a partir d’ara n’hi hauran moltíssimes d’aquestes visites oficials, el ventall de possibilitats de fer d’infiltrada serà més gran. Ha de ser còmode poder caminar per una catifa vermella sense pensar que pots relliscar i caure.

I deixant de banda aquesta ironía, la gent de Birmània sempre ofereix el millor als seus hostes, i puc donar fe tan punt creues la porta d’entrada de casa seva.

Fotografia: David Cameron, PM del Regne Unit. Getty Images
Arxiu: Shwedagon abans de la visita del senyor Cameron. La catifa vermella a punt. 
Brigada de neteja a Shwedagon. Fotografía: RG. Octubre 2009. 

Avui pel matí, a Sevilla, l’home ha assassinat la seva dona a ganivetades i posteriorment s’ha suicidat.
Ahir a Fuerteventura, Canàries, una dona va ser assassinada per el seu company.

El propassat 28 de març, el company d’una dona jove, va assassinar-la també a ganivetades, a Tolosa, País Basc. El presumpte autor ja és a la presó.

Tenia una certa tranquil.litat perque aquests crims cruels semblava que havien entrat en un període de pau, però no, tornen, no s’aturen. I la denúncia tampoc s’atura, reneix amb la mateixa tristor i ràbia.

Les flors són del padauk, un arbre que floreix ara en un país llunyà i les seves flors donen la benvinguda a les pluges, a la vida. 

Des d’ahir dia 12 fins el dia 17 d’abril és la gran festa del país, l’entrada del Nou Any. La sequera s’ha acabat, i comença el període de pluges.

Us deixo aquest link – THINGYAN – un apunt que vaig escriure l’any 2010. La celebració d’enguany serà igual, les tradicions no s’han perdut, però sí que amb una gran diferència i en aquest apunt de l’any 2010 ho podreu constatar.
Al final d’aquest post no escriuré que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada. L’alegria de la gent serà diferent. Els somriures més oberts. Podran cantar les cançons de sempre sense por. Segurament hauran pogut arribar familiars de l’estranger.

Diumenge dia 15 havíem previst celebrar el Thingyan a la llera del riu Tenes. Teníem l’aigua assegurada per remullar-nos. La música també l’havíem escollit i l’assaig per ballar també era més que satisfactori. Una bona amiga en tornar de Yangon la setmana passada ens va portar ‘intendència’ directament del país. Tot era a punt, però hem fet cas de la meteorologia, i si hem de fer la festa a l’aire lliure entre ruixats, més aviat temperatures fredes i ventós, ho hem ajornat.

Els padauk, uns arbres que donen una fusta  molt apreciada, floreixen en aquests dates i vol dir que arribaran les pluges. En totes les celebracions aquesta flor és ben present.

Més de 800 presoners polítics encara són a la presó; milers de nens soldats encara són lluny de casa seva; la guerra entre ètnies i l’exèrcit del Govern no han acabat; el treball forçat encara és viu; els desplaçaments de pobles sencers és notícia; milers i milers d’infants no estàn escolaritzats. Canvis n’hi han molts, però encara queda molt camí per fer.
Avui arriba el primer ministre britànic de visita oficial, el senyor David Cameron. No ho sé de cert, però suposo que des de l’independència del país l’any 1948, cap representant del govern britànic ha posat els peus a Birmània. És clar que la secretària d’estat dels EE.UU. va visitar el país novembre de l’any passat, i tothom sap que els EE.UU. fan el primer pas i el Regne Unit el segon.
Però el Thingyan Festival ha començat i cal mirar endavant.

Desitjo un molt bon any a tot el poble de Birmània/Myanmar. Pot ser sí que enguany serà millor …….

Arxiu: Flor del Thingyan.

 

Avui hem ve de gust veure aquest video editat per en Yannick Calonge a Vimeo. És un dels millors videos que he vist d’aquest país. Reflecteix molt bé la bellesa, la sinceritat, el viure de la gent. La fotografia, feta per mí a Mandalay, un carrer d’un barri lluny del centre, mes de setembre de 2011. 

Després de tots els apunts reflexionant dels últims fets a Birmània, també paga la pena poder compartir amb els seus habitants cada moment, cada instant d’un dia de la seva vida.

Definitivament mereixen viure millor.

 

Alegria, eufòria, escepticisme, respirar. El partit National League for Democracy (NLD) ha guanyat 43 escons. Els altres dos escons són per el partit independentista Shan i l’altre per USDP, el partit del govern. El 6.4% del total del Parlament de Birmània en mans de l’oposició. Molt poca representació. Ara vé una llarga campanya fins l’any 2015.

Un canvi important: Des del 1r d’abril ja es pot canviar moneda als bancs. El canvi oficial, també per internet, és de 1US$ 818,- kyats o 1 Euro 1.045,- kyats. Els birmans que han marxat del seu país, estan contents. Podran enviar diners a casa i el canvi els és molt favorable, no com abans. – ACÍ –

La gent es pregunta on arriba la complicitat entre el President ex-militar, cap de la dictadura i el govern Thein Sein i Daw Aung San Suu Kyi, la líder de l’oposició, la persona que més estima el poble, la persona que fa molt poc era considerada ‘enemiga’ de Birmània. El primer pas està fet. Ha entrat al Parlament. Però el següent pas i l’altre i l’altre no saben si serán amunt o tornaran enrere.
Avui els EE.UU. han anunciat que rebaixaran les sancions econòmiques, no totes. Thein Sein busca que els països occidentals aixequin les sancions. La pobresa i el poc desenvolupament del país ho necessita, però abans hauria de donar l’ordre d’alliberament de tots els presoners polítics, dialogar amb les guerrilles dels Kachin, els Karen i els Shan, la reinserció dels nens soldats a casa les seves famílies i facilitar-los una educació, garantir uns mínims d’assistència sanitària, atorgar passaport als refugiats. I moltes més coses per fer, moltes.

La majoria de la gent que el diumenge passat va anar a votar ho van fer majoritàriament per Daw Aung San Suu Kyi, perque l’estimen, perque han escoltat les seves paraules, perque li tenen confiança, perque saben que sempre serà al seu costat.
Suu Kyi ha tirat del carro. Ha aconseguit que molta gent jove s’interessi novament per la política i vol que aquesta generació sigui la que participi en les eleccions de l’any 2015.
Sis dècades de dictadura vol dir la pèrdua de vàries generacions de dones i homes que no han tingut mai l’oportunitat de viure en llibertat, de tenir un pensament crític i expressar-lo dins el seu propi país. Els joves entre 17 i 22 anys són el futur. Coneixen molt bé les noves tecnologíes, les xarxes socials, se les empesquen per burlar la censura i poder conectar-se sense més. Malgrat no haver sortit mai del seu país saben el que hi ha fora fronteres.

Wah Theinka és un poblet molt petit dins la divisió de Kawhmu on Daw Aung San Suu Kyi va presentar candidatura i va guanyar amb el més del 86% dels vots. Per aquest indret va passar el fatídic cicló Nargis el mes de maig de 2007 on van morir més de 140.000 persones i més d’un milió de desplaçats. En aquests poblet i en altres de la zona viuen molta gent de l’ètnia Karen, enfrontats amb el Govern desde fa sis dècades en una de les guerriilles més llargues que encara existeixen al món. No lluiten aquí, és a la frontera amb Tailàndia, no gaire lluny de Mae Sot. La Dra Cynthia Maung, Premi Internacional de Catalunya, va instal.lar la clínica Mae Tao l’any 1990 on milers de ciutadans birmans acudeixen per rebre assistència sanitària. Ella és de l’ètnia Karen. Són majoritàriament cristians. Quan entres a la Clinica sempre veus un retrat de Daw Aung San Suu Kyi a la pared : Unity in Diversity – Unitat en la diversitat.

Daw Aye, de 95 anys, amb dret a votar. Viu en aquest poblet de Wah Theinka.
‘Daw Aung San Suu Kyi és una bona persona, és honesta. No espero res ja de la vida, però sí que demano llibertat i esperances per la joventut i les noves generacions.

Un camperol, no vol dir el nom, pare de 2 fills: Volem un canvi. El meu pare va ser camperol, arrossaire, com jo. No vull el mateix per els meus fills. He votat a Daw Aung San Suu Kyi perque sé que ella fera els possibles perque poguem viure millor.

Els anys 60 i 70 Birmània era el primer exportador i productor d’arròs del món. Singapur tot just començava a ser un referent econòmic d’Àsia i del món. Volia enmirallar-se en Rangoon. Avui Singapur és una potència econòmica. Rangoon és una Ciutat pobre, decadent.

Jo els diria als birmans, als camperols, a la gent jove, a tothom : Compte en voler canviar el cultiu de l’arròs i guanyar molts diners a Ciutat. El que necessiten és un lliure mercat per vendre l’arròs a un preu just, no vendre’l al govern . Compte amb els mercats, amb els voltors que s’aprofiten de la pobresa de la gent. Teniu recursos, molts, podeu ser autosuficients. Daw Aung San Suu Kyi ho sap. 
Més de seixanta anys de dictadura són molt difícils de superar. Però crec i confío en la gent de Birmània. Per davant uns anys, un temps, abans de lluitar en les eleccions generals de 2015.
Encara hi ha molt per fer, però ells i elles continúen i continuaran la seva lluita pacífica per tornar a ser un país sense pobresa i unes condicions de vida millors.
Pyiu Pyiu Thin, dona, 43 anys. Al capdavant de la lluita per ajudar la gent amb SIDA.
Phyo Zeya Thaw, alliberat del seu empresonament. Cantant de hip-hop. Escriptor.
Dues persones joves, que han guanyat un escó al costat de Daw Aung San Suu Kyi. Són les que coneixo, però són un exemple que aquest és el millor canvi. Joves d’unes generacions perdudes implicats en el desenvolupament del seu país i per sortir del pou de la pobresa, la corrupció, i la violència.

Fotografia: Joves votants del poblet de Wah Theinka, de l’ètnia Karen. El futur. Reuters.
 

Ara que es comenta, es vol, s’escriu de posar en pràctica ordenances, lleis, etc. per aconseguir  una millor convivència i respectar els valors i els bens de la terra, del poble, de la ciutat, he trobat una seguit de guíes de l’Editorial Alpina de Granollers dels anys 50 i 60 i una en especial de la Costa Brava. Deixeu-me dir que encara avui considero aquestes guíes de les millors que mai he tingut per orientar-me en qualsevol itinerari, excursió o visita del meu país.

Costa Brava II –  Edició 1967
”Campings” comprendidos en la Hoja y Extracto de las Disposiciones Legales para los acampadores en España.
Hi han 36 campings desde Begur, passant per Calonge, Castell d’Aro, Capmany, Colera, Figueres, L’Escala, Llançà, La Fosca, Palafrugell, Palamós, Platja d’Aro, Port de la Selva, Roses, Santa Cristina d’Aro, Sant Feliu de Guixols, Sant Pere Pescador, Torroella de Montgrí-L’Estartit.

Al final del llistat, podem llegir la normativa per els campistes:

No podràn establecerse más de tres tiendas o remolques, ni más de diez personas fuera de los Terrenos de Camping legalmente autorizados (Campamentos de Turismo). El tiempo de estancia en un mismo lugar, fuera de los Terrenos de Camping, no podrá ser superior a tres días.
No podrá dañar el conjunto rústico del lugar, saltar setos o cercas, y deberá respetar los árboles, fuentes y animales.
No deberá usar prendas de vestir que no reúnan las condiciones de respeto a la moral y convivencia humanas.
A su marcha, deberá dejar el lugar de acampada en el más perfecto estado de limpieza, sin huella aparente de su estancia, no abandonando desperdicios de ninguna clase, que deberá depositar en los recipientes al efecto o enterrar profundamente.

Durant els anys de la foscor, podem llegir aquestes ordenances demanant respecte per el medi ambient i els animals. I cal enterrar tota la brossa dins la terra.
Sempre trobes sorpreses quan vols posar una mica d’ordre als teus arxius i a la teva biblioteca.

Fotografia: Cadaqués – RG. Estiu 2008.

 

Ara ja és mitjanit a Birmània, però la gent és al carrer. El dia ha estat important. Ha estat la tercera vegada que han pogut emetre un vot des de fa més de quatre dècades.
Daw Aung San Suu Kyi ha guanyat el seu escó, el seu dret de seure al Parlament del seu país. Sembla que el seu partit, la NLD (National League for Democracy) podrà ocupar més de 40 escons. És el primer pas, petit, insignificant si ens ho mirem estadísticament, però molt important per la gent de Birmània. Han perdut la por i saben que amb aquesta petitíssima victòria, probablement, podrà convertir-se en una gran victòria en les properes eleccions generals de l’any 2015.

De moment esperarem les diferents reaccions i també els resultats. Estic encuriosida en saber què feran els països occidentals i els paísos veïns. Potser obriran més les portes i les sancions econòmiques s’afebliran. No ho sé. Cal esperar.
Última hora: La NLD ha guanyat en 44 circumscripcions ! La gent ha saltat d’alegria quan han vist per la pantalla que el cantant de hip hop Zayar Thaw ha guanyat el seu escó a Naypyidaw, la capital del país, on viuen el govern i els militars. Si les eleccions s’han celebrat per ocupar 45 escons, i si les dades es confirmen, la NLD haurà guanyat per majoria absoluta.

Ara, avui, la gent de Birmània està feliç i contenta. Suu Kyi ha pogut veure en persona com la gent tornava a implicar-se en política i ha perdut la por. I els joves que s’han mobilitzat li han donat suport. Recordem que ha estat en arrest domiciliari més de 15 anys.

El recompte de vots serà llarg, i no se sabran els resultats oficials fins d’aquí una setmana, però tothom sap a hores d’ara, que la NLD ha tornat a guanyar per majoria, igual que l’any 1990, malgrat els tripijocs i corrupteles electorals. 
Ha estat emocionant escoltar la cridòria de la gent que era davant la seu de la NLD esperant els resultats.

Bona nit Birmània. Aquesta nit ha sortit el sol. Demà el vostre somriure tindrà un altre significat i el vostre escepticisme continuarà, però d’una altra manera. Heu donat un pas endavant, però sabeu molt bé que sempre hi ha el pas enrere. Les vostres reinvindicacions i la vostra lluita no s’aturarà. Encara queden centenars de presoners polìtics sense llibertat, molts nens soldats, milers i milers de refugiats malvivint a les fronteres, i moltes coses per fer. El sol pot brillar molt de temps. Tot just acaba de sortir.

Fotografia: Daw Aung San Suu Kyi sortint d’un col.legi electoral amb les flors del Thingyan a la mà. Reuters.

 

La fotografia reflecteix en quines condiciones es desenvolupen aquestes eleccions parcials de tan sols 45 escons. Sense electricitat, fet habitual a Birmània. Quan tinguin llum natural, aleshores ja podran votar.
Mentrestant en un col.legi electoral a la circumscripció de Nyapyidaw, la nova capital del país, en el poble de Uttrathiri, de forma miraculosa, en el cens del dia anterior hi havía 908 noms de persones amb dret a vot. Aquest matí n’hi havíen 150 persones més.

A Hla Hla Win, divisió de Myaung Mya-Irrawaddy, en un cens de 20,200 persones en el dia d’ahir, avui pel matí s’ha reduït a 13,483 persones. Un noi de 10 anys manifesta que el seu nom és en una de les llistes.

Aye Thein coordinador de la campanya de la NLD (partit del que és Presidenta Daw Aung San Suu Kyi) ha manifestat que definitivament no són unes eleccions ni fiables ni justes.
No han pogut verificar les llistes i en molts col.legis electorals les paperetes de votació han estat manipulades amb cera.

Centenars de persones a la Ciutat de Taunggy protestant perque els seus noms no són a les llistes.

……. i al llarg del dia d’avui anirem rebent notícies en aquest sentit.

Els observadors estrangers autoritzats per la Junta MIlitar com reaccionaran ?

 

Daw Aung San Suu Kyi va arribar ahir a Kawhmu, la circumscripció electoral on ella ha presentat candidatura per guanyar un escó al Parlament del seu país. Avui eleccions parcials. El començament pausat d’un llarg camí fins les eleccions generals de 2015.
Suu Kyi té el coratge per arribar-hi.

Sí, avui sóc a Birmània. Recupero aquests dos videos amb fotografíes que vaig fer en el meu primer viatge a aquest país, any 2009.