Chào ông Viêt Nam

Però ahir en una conferència de premsa, Aung San Suu Kyi va afirmar que aquestes eleccions no seran netes ni lliures. Des del començament de la campanya la NLD ha denunciat intimidacions, irregularitats en el cens, menors en les llistes de votants. El vot per anticipat també ha estat manipulat. Malgrat tot, el Govern ha autoritzat la presència d’observadors de diferents països i també a periodistes. (Aquest matí ja he escoltat la crònica de’n Sergi Roca a Catalunya Ràdio. No haurà tingut la mateixa sort en Sergi Vicente de TV3 que va ser expulsat del país i ara ja figura en la llista ‘negra’).

– – – Ja ha començat el joc brut: Un nombre indeterminat de col.legis electorals han obert portes per la gent ‘gran’, ‘discapacitats’ i funcionaris per poder votar anticipadament.
Membres de la Junta Electoral, del Govern és clar, els faciliten els sobre amb el vot dins per un candidat de la USPD i no d’altres grups de l’oposició. Ja comencem ……
– – –

El President Thein Sein va obrir les portes de la líder de la NLD i va conversar amb ella l’any passat i va anunciar la ‘legalitat’ de que ella pogués presentar-se a aquestes eleccions parcials.
No ens enganyem, Thein Sein sap perfectament que aquestes eleccions de demà diumenge són crucials. Si no pot garantir llibertat i fiabilitat, perdrà qualsevol credibilitat no tan sols entre la seva gent sino també a l’estranger.

D’una banda ell compta amb els inversors estrangers, donants, rebaixar les sancions econòmiques, i també el cooperativisme i l’ajut, per alleugerir la pobresa i les necessitats sanitàries i educatives del país. I d’altra convèncer al poble, que totes ‘les reformes’ endegades són de veritat i vol donar una millor vida als seus ciutadans.
 
Mentrestant, Daw Aung San Suu Kyi estarà al Parlament. Tothom sap que ella és la clau. Ella i els altres membres de la NLD estaran envoltats per parlamentaris del partit majoritari del Govern, la USDP. Canviar la constitució de l’any 2008, aquest és el repte. 
Votada de manera vergonyant tot just després de la tragèdia del cicló Nargis on van morir més de 140.000 persones. En els propers tres anys, fins a les eleccions de 2015, Daw Aung San Suu Kyi tornarà a la vida política.
No, no es tractarà de guanyar uns escons, es vol lluitar perque l’any 2015 sigui veritablement quan els birmans, els kachin, els karen, els mon, els shan, els padaung, els pa o, i la resta d’ètnies, tinguin la llibertat de votar sense por.

Daw Aung San Suu Kyi ja ha manifestat que encara hi ha un llarg camí abans que Birmània sigui lliure i seure en un escó al Parlament no vol dir de cap de les maneres que ja està tot guanyat. Ens al contrari, és senzillament el primer esglaó per arribar-hi.
I jo diría que hauran arribat al replà.

Si es pot veure algún canvi a Birmània podríem dir que el camí cap a la democràcia tot just ha començat i és llarg, molt llarg.

Queden unes hores perque els col.legis electorals obrin les portes. Encara hi ha més de 800 presoners polítics empresonats. Des de gener de 2011 més de 150.000 persones han fugit del país i el nombre de refugiats ha augmentat considerablement. La pobresa és evident. Daw Aung San Suu Kyi va guanyar unes eleccions netes l’any 1990, i un any després va ser empresonada. Més de quinze anys sense llibertat. L’esperança i també l’escepticisme és el que es respira dins el país.
En els propers díes veurem les reaccions d’aquest govern presidit per el senyor Thein Sein i també la dels països occidentals i els veïns asiàtics.
Amics tornaràn de Birmània a finals de la setmana vinent. El dia 17 d’abril és el Thingyan, l’any nou birmà. Ho celebrarem ? I tant que sí.

Fotografia: Un infant obrint la porta on les urnes ja són a tocar. Reuters.
Arxiu: Ngu, és la flor que simbolitza l’esperit del Thingyan.
 

Quan prepares el viatge a Birmània cal anar carregat de bitllets de US$ o Euros nous, acabats de fabricar. Millor emportar-te’n bitllets d’1 US $ pel tema propines. Guardeu les targetes de crèdit. No tenen cap valor ni s’utilitzen ni les accepten ni les volen. 
El canvi de moneda a Kyats (MKK) es fa o a l’hotel, o a la persona que ha vingut a cercar-te a l’aeroport, en una agència de viatges o a qualsevol persona pel carrer que s’ofereix a comprar-te els dòlars o els euros a un bon canvi.
No aneu als bancs. No hi ha canvi de moneda.
Normalment t’omplen de bitllets de 1.000 i 5.000 kyats. Compte, més d’una vegada si pagueu en kyats i els bitllets no són nous, tampoc te’ls accepten.

Ara passem a la història surrealista del canvi de moneda oficial i real.
Oficial: 1 Euro = 8,38 kyats.   1 Dòlar = 6.51 kyats. Canvi oficial, del Govern, el que veus en qualsevol pàgina a internet.
Real, canvi del carrer, el que veritablement compte:
1 Euro = 1.100 kyats.   1 Dòlar = 800,- kyats. Aproximadament, perque pots trobar-te canvis amb menys diners o amb més. De què depèn ? Qui fa el canvi de divises ?
L’únic cert és que la economia del país està sota mínims, no, més que sota mínims, en fallida total.

Es comenta que a partir de l’1 d’abril el govern ferà canvis i la lliure flotació del kyat serà ja un fet. Oficialment 1 US$ es canviarà a uns 800 kyats. Volen atreure inversors i començar a desfer aquest desgavell. Estarem a l’espera. Ja coneixeu el meu escepticisme ……

He trobat aquest video ‘Happy World’. Molt alliçonador i explica exactament el què passa en aquest país. Jo ho he viscut, igual que el protagonista, més d’una vegada. I no fa gaire temps, tot just ara fa cinc mesos, però si miro fotografíes de l’any 1996, no sabría dir si estan fetes l’any 2011. Pocs canvis ….. 

Diumenge 1 d’abril poden aparèixer més canvis i esperem uns anys de transició fins arribar a l’any 2015, eleccions generals. Aleshores sí que el poble birmà veurà si veritablement se’ls obre el cel i podran encarar un futur millor per els seus fills i filles.

..//..  ..//..   ..//..    ..//..

..//..  ..//..   ..//..    ..//..

..//..  ..//..   ..//..    ..//..

+++++++++++++++++++++++++++ //  +++++++++++++++++++++++

A Birmània el nombre de refugiats ha augmentat a gener 2012. Només a la frontera amb Tailàndia i Xina ja hi han més de 400.000 i la resta escampats en diferents països del món. No es tracta d’immigració, no confonem els termes.
Segons la Convenció de Refugiats de les Nacions Unides de l’any 1951, un refugiat és una persona que a causa d’una guerra, catàstrofe o persecució, busca refugi fora del seu país.

Tots els països en aquesta estadística són coneguts, perque les notícies sempre són a primera plana, coneixem les guerres, conflictes, però no tothom sap que a Birmània pateixen al.lunyament no desitjat, desplaçaments forçats, guerrilles, violacions, atrocitats, crims, despreci a qualsevol dels drets humans. 

Ells i elles sí ho saben. I lluiten en silenci, davant un govern dictador des de fa més de 60 anys, un govern que ha anat espoliant mica en mica els recursos del seu país i del seu poble i no només s’enriqueixen ells, també molts paísos democràtics, lliures i ‘amants de la pau’ i del diner.

Al nord del país, els Kachin lluiten des de fa dècades. L’any 1948 se’ls va prometre llibertat i independència. Ara són milers que han fugit i viuen en camps de refugiats dins la Xina, ignorats per tothom i despreciats per el govern xinès. En silenci expliquen les atrocitats i barbaritats sofertes. Notícies publicades en diaris en raconets, lluny de la primera pàgina. És aquest un conflicte bèlic llarg i invisible.

I si anem a la frontera amb Tailàndia, ens trobem uns camps plens de refugiats, concretament a Mae Sot, on hi vaig anar ara fa dos anys. Tots els anys diferents països com Canada, Suècia, Japó, Noruega, per exemple, fan com un ‘sorteig’ i uns quants privilegiats tenen la sort de poder viatjar i fugir, viure i treballar com a refugiat polític en un d’aquests països.
En aquesta zona la majoria són de l’ètnia Karen, també en lluita des de fa dècades.

Quan es parla de Myanmar o Birmània s’oblida sistemàticament aquest problema. I avui amb aquests xifres, del mes de gener de 2011, ens recorda que hi ha moltíssima gent que no pot tornar al seu país i ho desitja, ho vol. Però no té passaport i si torna, el perill d’empresonament, tortura i mort és molt evident.
Un viatge en el temps i tinc l’imatge de gent del nostre poble creuant els Pirineus i fugint lluny per cercar refugi fora del seu país.

Fotografia: Refugiats fugint en un bot pneumàtic per arribar a lloc segur en un camp de refugiats a Tailàndia. Getty Images.
En la meva estada a Mae Sot vaig veure més d’una vegada aquest viatge no desitjat, sota la vigilància dels soldats de Tailàndia.

Daw Aung San Suu Kyi ha fet una campanya intensa. Ha viatjat al nord, al sud, a l’est i a l’oest del país. El seu partit, la NLD, i ella en concret, lluitaran per obtenir aquests escons. Ha trobat dificultats de tota mena, des de la prohibició de fer els mítins en els llocs escollits, de fàcil arribada per la gent, i haver d’anar fora Ciutats en llocs difícils per la mobilitat, o a rebre atacs per part de membres de la Junta, o aquest últim cap de setmana, no autoritzar a utilitzar un vaixell ràpid i gran per visitar diferents illes de l’Arxipièlag Mergui. 
Van viatjar en tres barquetes petites i el viatge es va allargar moltes hores, per una mar revoltada. Va tornar a Myeik, a terra ferma, va parlar, malgrat tot, davant més de 10.000 persones i va escoltar la gent de la Divisió de Taninthayi, sud-est del país, al mar d’Andaman, frontera amb Tailàndia.  El cansament, la presió constant i el malestar van aparèixer i el seu metge va decidir tornar a Yangon ja que les seves condiciones físiques eren molt dolentes. Ha cancel.lat els seus viatges programats. Té encara pendent un viatge a Natmauk, ciutat on va nèixer el seu pare el General Aung San.

Aquestes eleccions parcials seràn  les primeres en que participarà després de les que va guanyar per majoria absoluta l’any 1990. Daw Aung San Suu Kyi s’arrisca molt. Què pot fer en un Parlament dominat per majoria absoluta per el partit de la Junta Militar més un 25% obligatori d’escons per els militars ? Tothom s’ho pregunta. És una estratègia temerària? Totes les ‘reformes democràtiques’ que s’han anunciat i que són una realitat, són també una estratègia per part del Govern de la Junta, un maquillatge per fer contents als països veïns i als occidentals. Daw Aung San Suu Kyi vol entrar en el joc democràtic del seu país en inferioritat de condicions, però amb un suport popular més que evident. El Govern, l’exèrcit, té la força, ella té la raó. El poble encara té por, ella no en té gens ni mica.

Tots aquests canvis es palpen a les grans Ciutats, però en els petits pobles, els camperols, a les muntanyes, lluny, la vida continúa exactament igual. Problemes per accedir a l’educció, res de mobilitat, ni transport ni carreteres, rails de tren de joguina, electricitat zero, preus molt per sobre de la capacitat econòmica de la gent, sanitat inexistent. La gent, el poble, confía obertament amb Daw Aung San Suu Kyi. Ha aconseguit parlar a milers i milers de persones. Tothom té la mirada posada en les eleccions generals de l’any 2015.

Ara vindrà un temps de transició, amb més llibertats sí, però encara amb més de 800 persones empresonades per raons polítiques.

Convidats a visitar el país durant cinc díes, els redactors en cap dels diaris més importants amb seu fora del país, Mizzima a l’Índia, Democratic Voice of Burma a Noruega, The Irrawaddy a Tailàndia, van poder tornar al seu país després de més de vint anys. Intenten que tornin, però després del viatge ‘sorpresa’, aquests periodistes valents han rebutjat l’oferta, no no ho ténen gens clar i volen esperar a veure els aconteixements després de l’1 d’abril i ser a l’oposició a l’estranger per poder explicar tot el que passi a Birmània fins les eleccions de l’any 2015. És el que els han dit, companys que viuen a Yangon, a Mandalay, a Sittwe, a Mulmein, a Monywa. Qui podrà informar al món del què passa a Birmània si us quedeu ? 

Com serà la reacció del President Thein Sein si Daw Aung San Suu Kyi i el seu partit la NLD guanyen els 48 escons ? Perque tot sembla que serà així, malgrat les males arts i corrupteles que ja han començat a practicar.

Mentrestant els amics van explicant la seva vida de sempre, sense canvis, mateixos problemes, pobresa, molts infants al carrer sense escola, alliçonant a la població, ells i elles viuen amb el que tenen, somriuen, s’afanyen a que no els falti el més essencial per continuar endavant.
Aviat arribarà el nou any, de l’11 al 21 d’abril, festa gran a Birmània. La festa de l’aigua. Tothom es purifica amb l’aigua i entraran en un nou any ple d’incerteses i escepticisme, però també amb somriures optimistes.

Fotografía: Daw Aung San Suu Kyi a Myeik diumenge passat. Foto AP.

Tots amb Mallorca,

tots amb

la nostra llengua!

In the burned house I am eating breakfast. 
You understand: there is no house, there is no breakfast,
yet here I am.
The spoon which was melted scrapes against
the bowl which was melted also.
No one else is around.

Segueixo llegint aquest poema, molt, molt intens. 

Tot just al costat em trobo amb un altre poema:

Voldria parlar-te arran de
boca i dir-te que el teu afany
no és tan sols teu.

Margaret Atwood m’ha fet sentir emocions, records, enyorança i ganes de viure.
Montserrat Abelló m’ha fet reflexionar del per què de les coses supèrflues, quan tan sols hem de veure colors vius i esplèndids i marxar ben lluny dels pous que sobreïxen.

Gràcies poetes blocaires d’aquesta casa per les bones estones que ens feu passar tot l’any. Avui és el Dia Mundial de la Poesia, alcem la copa de cava i brindem per els mots.

Fotografia: Pont U-Bein – Groc exuberant – Amarapura, Birmània. RG.

És obert a tothom i des del seu país d’Itàlia, na Maria Folch arribarà a Búger per continuar la primavera de Roma, i des de Tavernes de Valldigna, n’Enric Marco ens ensenyarà el Pols d’Estels, de com veu el cel des de la Safor, i d’una mica més avall de la Marina Baixa en Joan-Carles Ortega  ens parlarà de les Anotacions rizomàtiques i des de la Ciutat de València en Josep Blesa Notícies from Nowhere, parlarà sense parar explicant la primavera valenciana, i na Belén Boira de Madrid.cat com també es pot defensar la nostra llengua, cultura i país des de la meseta. I compte que des d’Osona arribaran les reflexions d’un Cafè en Gra que en Josep Selva sap barrejar molt bé, fins i tot en un Coc Ràpid de na Carme-Laura Gil de l’esquerra de l’Eixample. No, ni de Paris, ni de Londres, de Reus, en David Figueres ens explicarà com són Els dies i les dones, i en Joan Alcaraz prop de la Brasa i al Caliu ens farà entendre del per què dels blocs de literatura i poesia. El boss d’aquesta casa, en Vicent Partal, Mails per Hipàtia, també hi treurà el nas. No podem perdre’ns les reflexions de Cupressus Semprevirens, Ricard Garcia i escoltar poesia sota un xiprer. I en Biel Mesquida Plagueta de bord explicant les seves últimes aventures editorials. A la Taula Rodona Blocs i Literatura ens trobarem amb na Antònia Vicens, en Sebastià Perelló, en Benjamí Villoslada, escriptors de ses Illes, amb moltes ganes de ser escoltats. Tot ben coordinat per n’Elisenda Farré.

I n’Antoni Caimari de la Fundació ACA ens ha facilitat un espai únic i inigualable, perque en el jardí d’aquest monestir laic a Búger (gràcies Toni Caimari) hi haurà un recital de poemes, de glosses, de mots, de vivències ….. Ricard Garcia, Joan-Carles Ortega, Carme-Laura Gil, David Figueres, Antònia Vicens, Sebastià Perelló, Maria Victòria Secall, tots ells poetes, i els assistents plegats, sentats sota els arbres, al costat de les flors, en silenci, escoltant i gaudint del recital de poesia com un postre desitjat després d’un bon dinar.

Tot plegat amanit amb oli d’oliva mediterrani i un bon cava per un pèndol de les petites oscil.lacions i una viatgera Chào Ông Viêt Nam, sota la mirada i l’aprovació, o no, de na Xesca Ensenyat L’Hidroavió Apagafocs. El seu fill en Marc Cerdó ens presentarà el llibre de la seva mare, Una Altra Vida. Els seguidors de na Xesca ja l’hem llegit, sí, en el seu bloc, capítol un rera altre. Ara aquesta novela virtual s’ha convertit en real, editada en paper. Va per tú estimada Xesca.

Tot fa molta patxoca i uns díes de primavera, ja entrant envers l’estiu, és un temps perfecte per una trobada.

Us animeu ?

Fotografia: R.G. Des de Puig de Randa. Alcúdia, Serra de Tramuntana, Cap Formentor i més avant en un petit bocí de terra es pot veure Búger. 

Després de dos anys de pluges i mal temps, enguany el dia 3 de març a Gràcia, Sarrià, Sant Gervasi i Sant Cugat el temps va ser bellíssim. I diumenge passat dia 11 de març a La Bordeta encara va ser millor. Es va gaudir d’una gran festa.

Ben d’hora pel matí del dissabte dia 3 de març ja erem a la placeta per guarnir els camions. Els burrets, que enguany eren quatre somerines precioses, van arribar puntualment. Dues carretes. Segons la butxaca de cadascú, es van anar col.locant els caramels, txutxes, palotes, xupa-xups a dalt dels camions i les carretes. Molts de nosaltres van vestir d’època. El grup de música, vinguts de Sitges (una banda excepcional), ja eren al carrer, els dos ‘plumeros’, dos guàrdies urbans a cavall van arribar majestuosos. Bé, som-hi, comencem a rodar pel barri i a llençar caramels.
Jo encara em quedo bocabadada de les expresions de les cares de la gent, els infants per descomptat, però els adults somriuen com mai, surten de les seves cases en pijama en escoltar la música i el rebombori …. aquí, aquí, aquí …. i allà que van les bossetes de txutxes (petits ossets ensucrats). Hi ha gent que va al darrera del seguici tot el recorregut. Ja els coneixes …. no, si a vostè ja la conec, i ja en té de caramels ….  és per la meva néta que no pot venir ….. ja, ja …
 

Tornem que és tard i s’ha de dinar. Avui vindrà l’Alcalde de Barcelona i compartirà el dinar amb nosaltres. Bufa, quin honor ! I sí, va aparèixer juntament amb més persones dels Ajuntaments de Gràcia i Sant Gervasi. Va ser un dinar distès, agradable, de festa.
I a corre-cuita tornem a la placeta que la desfilada pel Carrer Gran comença puntualment a les 8 del vespre, i enguany som els primers en desfilar.

Molta gent, moltíssima gent, centenars de gent, milers de gent ….aquí, aquí, aquí ….
Les bossetes dels ossets ensucrats volaven. Les llençava i planejaven fins arribar molt al darrera, com els avions fets de paper de diari. Molt bé, vaig pensar, així la gent que no pot ser a primera fila, també pot recollir els ossets i l’aterratge és suau. Les cares, les expresions dels infants irrepetibles. Una desfilada que se’ns va fer curta. Les caixes de caramels, de txutxes, de palotes, dels ossets ensucrats, totes buides. Tornem a casa. A la placeta. La traca final. I a casa a dormir, a descansar.

La Colla Humorística de Sant Medir – Sant Gervasi. Fundada l’any 1912. Més coneguda com la Colla dels burrets. Som la única colla que no baixem pel carrer Gran a cavall, sino amb burro, perque estimem els burros, i ens agraden.
Enguany ja som centenaris. Cent anys són molts. Cent anys celebrant la festa de Sant Medir. 

La tradició continúa. Som poquets, però convençuts. Som gent ben diferent, però units.
Gràcies Joan, Ester, Natxo, Carla, Anna, Joan, Pitu, Antonieta, Paco, Cristian, Carlitos, Pili, Lluís, Núria, Emma (a.c.s).

….. ei colla diumenge vinent a 2/4 de 8! Hem d’anar a La Bordeta. Vinga, som-hi. 

Fotografíes: R.G. 
 

Finalment la idea, l’esperit, s’ha fet realitat. De l’11 al 13 de maig 2012, a Búger, Fundació ACA, l’aire, la terra, el poble, s’omplirà de literatura, de poesia, d’emocions, de conversa, de música, d’encontres. Blocaires, escriptors, poetes, gent d’arreu dels Països Catalans, junts per gaudir-ne. I farem un Homenatge a la Blocaire escriptora d’aquesta casa de Vilaweb, na Xesca Ensenyat, que va partir amb el seu hidroavió apagafocs el 14 de maig de 2009.

I continuaran les notícies relacionades amb aquestes Jornades perque tots els blocaires, amigues i amics puguin compartir aquest temps de primavera.
Díes 11, 12 i 13 de maig 2012. Lloc: Búger, illa de Mallorca.

Un record en un post que vaig escriure el mes de juny de 2009 :

                             Clickeu ACÍ

Jo sempre tenc l’hostal a punt. Basta que em digueu ara vénc i ja està. Sempre hi sóc, tret que sigui a comprar o a caminar.
Estaré contentíssima, a més. A mi sempre m’ha agradat molt tenir convidats. 

GRÀCIES VILAWEB.

LLUNA PLENA. PEIXOS. Avui 10:39 vespre. 
La lluna, la cançó, el moment, la cantant, la lletra i tu ……. dona, a viure plenament el teu dia.

– No és el poder el que corromp, és la por. La por de perdre el poder corromp tots aquells que el tenen, i la por de l’abús del poder corromp els qui viuen sota aquest poder.-

Són paraules que repeteix una i una altra vegada quan és davant el micròfon i parla a la gent que la escolta. Són paraules que repeteix quan reb visites a casa seva. Són paraules que repeteix quan escriu un article, li demanen una opinió.

– No n’hi ha prou de demanar la llibertat, la democràcia i els drets humans. Som una nació i hem d’estar junts, units, per preservar la nostra lluita. –

Una dona fràgil d’aspecte, però de gran força interior i d’una gran tenacitat.
No han silenciat la seva veu ni la de les altres dones que han patit empresonament, per lluitar i cridar amb passió per un futur millor per la gent de Birmània. El poder ha sentit aquesta passió, aquesta força, que potser un dia esdevingui la clau per canviar el país i el govern.

Fotografia: Daw Aung San Suu Kyi a Nyapyidaw. Getty Images