Chào ông Viêt Nam

Vaig tornar de Birmània preocupada. Dos anys després el país s’ha empobrit encara més.
Aviat ferà un any de les eleccions del mes de novembre de 2010. Unes eleccions enganyoses i corruptes. No es va deixar entrar a cap organització mundial ni observadors. Daw Aung San Suu Kyi va tornar a ser lliure després de més de 19 anys empresonada, una vegada es van conèixer els resultats. Ella mateixa va manifestar que les eleccions van ser un insult a la democràcia i per aquest motiu no es va presentar el seu partit la NLD.

La Junta Militar es va treure del barret una llei que el partit que no participés en les eleccions seria considerat il.legal.
Ha passat un any i totes les promeses fetes per el nou President Thein Sein no s’han complert, bé, alguna picada d’ullet.

Volen presidir l’Associació de les Nacions del Sudest Asiàtic ( ASEAN) i per això es veuen obligats a fer gestos ‘democràtics’, com per exemple, deixar en llibertat a 200 presoners polítics, entrevistar-se amb Daw Aung San Suu Kyi, tornar a legalitzar el partit de la NLD, escoltar les protestes del poble i parar les obres del pantà de Miyitkyina que vol construir la Xina a la capçalera del riu Irrawaddy.

Aung San Suu Kyi ha comparat les seves entrevistes amb el Govern (tres en total ) un pas com el que va fer Sudafrica l’any 1990 per abolir l’apartheid. També va manifestar que ha vist en el President Thein Sein un home honest, amable i sincer, i amb ganes de canviar el benestar del poble.
Però tot va molt a poc a poc, lentament, i per exemple aquest Govern no va fer un gest significatiu com és deixar lliures a persones significatives en les diferents revoltes, com són Min Ko Naing, Ko Ko Gyi i Min Zaya de las generació del 88 (revolta del 8.8.1988), o líders ètnics com Khun Htun Oo o Ashin Gambira veritable líder de la revolta dels monjos l’any 2007. Aung San Suu Kyi no considerarà mai una reconciliació, mentre els quasi 1.900 presoners polítics continuïin empresonats.
Encara és més que perillós les ofensives que ha dut a terme aquest govern en contra les guerrilles ètniques de les fronteres i que lluiten des de fa més de 60 anys. Es neguen a dialogar i els desplaçaments i els morts dels Karen, Kayin, Kachin, Mon, Shan, no s’aturen.
Continúen fent ús de les mines anti-persones i continúen omplint els camps de refugiats de la frontera amb Tailàndia. Més de 400.000 persones.

La pressa no és només per el Govern. El poble també vol que Aung San Suu Kyi torni a refer el partit de la NLD. És un fet, i que jo mateixa vaig copsar al llarg del meu viatge al país el propassat setembre, que la gent, el poble, totes les ètnies, consideren Aung San Suu Kyi la persona per liderar el canvi, per defensar el poble, per la reconciliació. No hi ha dubtes.

Però el tempo dels birmans és lent, però segur, sense grans moviments.
No creuen que aquest Govern s’obri pas i transformi el país en una democràcia. Quan fan promeses, la gent no s’ho creu, conviuen amb la pobresa, la manca de llibertats, les mentides, la corrupció i les hipocresíes dels països occidentals i asiàtics. Volen veure un gest clar i sincer del govern, com també volen que comencin a dialogar amb els diferents grups ètnics i els grups de l’oposició democràtica.

I no crec que tinguin molta més paciència ni vulguin esperar ni allargar aquest tempo. Alguna cosa ha de passar, i aquesta escletxa d’optimisme que es veu avui, no pot tornar a convertir-se en un decensís i frustració. 
Vaig marxar de Birmània preocupada i trista. És utòpic pensar que abans que s’acabi l’any l’escletxa de la llibertat i la democràcia es converteixi en un gran portal ?


La fotografia feta un vespre del mes de setembre a Yangon/Rangoon. És Shwedagon el temple budista més impresionant que he conegut mai.

Aquesta setmana, a Andratx, la dona ha estat assassinada presumptament per el seu antic company. Una dona jove, mare de dos infants de 7 i 2 anys. El presumpte autor ha estat detingut.

També llegeixo un altre fet violent. Sortosament la dona ha estat ingressada en estat greu a l’hospital. El company la va agredir violentament a cops de martell i seguidament es va suicidar. No ha mort. Però aquests fets són habituals. Agressions que no es denuncíen i s’obliden. Només figuren en documents, informes i arxivats.

Les estadístiques ens diuen que al llarg d’enguany, una dona ha estat assasinada cada setmana d’un any, i encara no hem arribat al dia 31 de desembre 2011. Terrible. Trist. Molta ràbia.

El meu sincer condol i preocupació. Un jardí de flors a Ciutat de Palma.

Encara estic ‘fora de combat’ i a més no m’he adaptat al comfort del nostre país després del viatge a Birmània.

El meu neguit apareix quan llegeixo unes declaracions de l’Ilm. Conseller de Salut del nostre Govern en una entrevista a l’agència EFE:

La salut és un bé privat que depèn d’un mateix, i no de l’Estat. No hi ha dret a la salut, perquè aquesta depèn del codi genètic que tingui la persona, els seus antecedents familiars i dels seus hàbit, que és el que seria l’ecosistema de la persona. 
Va fer una crida a la responsabilitat moral dels usuaris del sistema de salut perquè, segons va assegurar, cada dia hi ha 1.300 visites programades a Catalunya que es deixen de fer perquè els pacients no es presenten a les cites.
(Jo diría que d’aquestes visites moltes són de fora de Catalunya …..)

Un segon neguit:

El senyor Manel Medeiros, técnic en educació, és el nou gerent de l’Institut Municipal d’Educació de la Ciutat de Barcelona. Escoles Bressol, escoles de formació de professional, escoles de primària, escoles de secundària de la Ciutat de Barcelona dependràn del senyor Medeiros. Escoles amb prestigi des de vells temps, de la Mancomunitat fins avui, passant per la República … Escola del Bosc, Escola del Mar, Escola Casas, Parc Guinardó, Tres Pins, Reina Violant, Escola Bressol Canigó, Bàrkeno, BIP, ara Putget, Serrat i Bonastre, EMAV i algunes més.

El senyor Medeiros va passar de ser militant d’Unió Democràtica de Catalunya l’any 2002 a Plataforma per Catalunya, partit xenòfob, racista i d’extrema dreta. Era el Secretari d’Organització d’aquest partit. Després de les eleccions del 20 de març 2011, va deixar el partit i torna a ingressar a Unió Democràtica. En la seva carta de renúncia, expressa que no marxa per raons ideològiques i expressa el seu afecte per Josep Anglada.
Llegeixo que és llicenciat en Història Medieval per l’Universitat de Barcelona i tècnic en educació.

Aquests dos neguits enterboleixen bastant la meva ànima.

El primer que sorprèn als viatgers quan arriben a Birmània-Myanmar són els diferents maquillatges a la cara i braços dels infants, dones i homes, d’un tipus de cosmètic de color grog.
Fa centenars d’anys que en aquest país s’utilitza el thanaka i encara avui és prioritari i abans de sortir de casa es maquillen amb aquest producte de bellesa tan natural com que s’extrau de l’escorça d’un arbre. 

És un cosmètic tradicional que va molt bé com a hidratant, protegeix la pell del sol, i és astringent i antisèptic. Molta gent creu que si les dones a Birmània són d’una bellesa natural i singular, és gràcies al thanaka.

En les paradetes de les galeríes dels temples sempre veus gent que venen l’escorça i les branques de l’arbre, majoritàriament del sàndal (linoria acidissimia). Podría molt bé afirmar que aquest cosmètic no es un producte, una marca, el pots fabricar tú mateix directament d’una branca o l’escorça de l’arbre. El bosc, els arbres, és la materia primera del thanaka. 

Porta el seu temps i cal seguir una rutina. Primer les orelles, a continuació el coll, després la cara i finalment la resta del cos. Les dones, de vegades, barregen el thanaka amb una crema, i seguidament amb un raspall de dents configuren unes formes per embellir part del seu cos. No passen gaires minuts, i el color groc és ja tota una realitat.

L’any 1958 ‘The Forest Act’ va incloure l’arbre del thanaka una espècie protegida.
Ningú pot comercialitzar ni tallar cap arbre de Thanaka ni l’escorça.

Bya LA és una paraula del pali que vol dir ‘poder únic’. Aquest és el nom de l’animal mitològic que fa de guardià davant tots els temples i pagodes de l’estat d’Arakhan o Rakhine al sudest de Birmània. Els artesans han fet moltíssimes figures del Bya LA per a decoració i evidentment per a temples i pagodes.

Jo mateixa, en visitar el temple de Shite-thaung a Mrauk-U, vaig comprar una petita peça de bronze per la meva tauleta de records.

El Bya LA és potser l’animal mitològic més estrany i únic de tot el món. És la combinació de nou animals diferents en un sol cos.

La llengua d’un lloro. Per les seves articulacions.
La cua d’un paó. Per la seva bellesa.
Les orelles d’un cavall. Per la seva bona oïda.
Els ulls d’un cérvol. Per la seva bona visió. 
El cos d’una carpa. Per la seva rapidesa.
La banya d’un rinoceront. 
Els ullals d’un tigre.
La cabellera d’un lleó.
La trompa d’un elefant.
Aquests quatre últims animals tots ells per la seva força i coratge.

Aquest animal protegeix també a la gent, i li dona pau, tranquil.litat i de vegades riquesa.

La fotografia està feta dins el temple de Shite-thaung construït l’any 1535-1536. Es pot veure molt bé el Bya LA esculpit a les parets d’un dels passadissos del temple.
Vaig llegint les meves notes de viatge a Mrauk U. Hi ha molt per explicar.

Arxiu: La figura de bronze comprada a Shite -thaung del Bya LA i una vista exterior del temple de Shite-thaung. 

A Girona, el seu company va disparar, no sé, quatre, cinc, trets. Ell va ser detingut i la dona a l’hospital perque encara tenía l’alè de viure.

Ha mort a l’hospital.

Ràbia, tristor i la denúncia. Una vegada més.

És la violència exercida amb brutalitat, sense sentit. Les estadístiques van pujant i pujant, i dissortadament, no veig jo cap solució i sembla ja com un fet habitual dins la nostra societat.

Unes flors d’aquest sudest asiàtic negat per les aigües dels rius.

El riu Chao Phraya, 372 kms, el més important de Tailàndia, està inundant les terres, cases, ciutats, temples, pobles. Les fortes pluges del nord i centre del país han disparat l’alarma a Bangkok. Enguany el sudest asiàtic ha patit unes pluges monsòniques fortes, continuades i han provocat inundacions arreu i moltes morts. A Tailàndia sumen ja més de 300 les persones que han perdut la seva vida.

Més d’1.000.000 de sacs han estat col.locats vora del riu per protegir la Ciutat i el seus habitants. No han tingut la mateixa sort la gent de Nonthaburi. Es poden veure fotografíes de tota mena de les inundacions. És com un tsunami sense força, lent, poc sorollós, però anegant tot el que troba.

Avui els habitants de Bangkok no dormiran i a veure amb què es trobaran demà. Personalment no m’agrada gens Bangkok. En el meu viatge de tornada vaig haver de fer nit i la reserva per internet al Queens Garden Resort at the River View va ser tot un encert.
Fora del nucli urbà, a només 10 kms de l’aeroport, al costat d’un afluent del riu Chao Phraya i davant un temple budista del secle XIX. Avui, és de suposar, que la gent d’aquest barri hauran ja col.locat el màxim de sacs i hauran protegit les cases. Però si és veritat el que he llegit, hauran d’utilitzar barques o pujar a les teulades.
 
La fotografia d’un monjo amb el seu gos i tot el que ha pogut treure del monestir.

Arxiu: Vista de l’hotel (edifici de color rosa) on vaig dormir la nit del 23 al 24 de setembre passat. De ben segur que avui la fotografia seria molt diferent.

En obrir el diari aquest matí m’ha fet il.lusió veure la informació de la World Solar Challenge Race, la cursa del sol, que ja ha començat a Austràlia.
Des de Darwin a Adelaide, 3.000 kms.
Participants d’Universitats tan diverses com de Països Baixos, EE.UU., Filipines, Iran, França, Austràlia, Japó, Korea.
Els cotxes dissenyats per estudiants i professors. És tot un esdeveniment.

En 50 hores aproximadament arribaran a Adelaide utilitzant energia neta.

Poden, però, fer ús d’energía convencional durant un total de 5 hores al llarg del recorregut. Els controls són estrictes.

Durant el meu viatge per aquest continent l’any 2007, en una carretera prop de Darwin vaig coincidir amb l’entrenament d’un d’aquests cotxes. No sabia res de res de la cursa i em vaig apropar. Eren estudiants de l’Universitat de Twente (Holanda). Els entrenaments són importants, perque posen a prova els cotxes i sempre hi ha alguna cosa a fer per millorar el rendiment.
És un treball de tot un any o més dels estudiants de diferents Universitats del món i la seva motivació, el premi, treballar en un projecte, és poder participar en aquesta cursa.
Els sponsors són importants, és clar, però vist el llistat de participants d’enguany, no crec que les retallades hagin fet estralls.
Innovació, futur, estudiar noves energíes, l’ús, preveure quan l’or negre deixi de brollar.

Us deixo un parell de fotografíes. En ruta i una parada tècnica. 

He tornat a casa i en la meva absència, tres dones han estat assassinades, presumptament per els seus companys.
Terrible. Aquest degoteig insistent, continuat, no s’atura i les estadístiques, fredes però reals, ens diuen que enguany ja han mort més de cinquanta dones. I jo afegeixo que no aparèixen mai els crims no resolts, o les desaparicions.
La tristor, el meu sincer condol i la ràbia. No val oblidar, no val deixar d’escriure denunciant aquests fets.

Les orquídies que t’envolten en un país llunyà.

Encara no és del tot segur; uns 200 presoners han estat alliberats. El decensís és evident i l’alegria per els que han pogut sortir de les presons també. Ara cal continuar, perque com molt bé ha manifestat en Zarganar una vegada fora de la presó: Dos monjos empresonats amb mí, dues persones anònimes, encara no són lliures. El seu delicte: haver participat activament en les manifestacions pacífiques del mes de setembre de 2007.

Dissortadament el prominent monjo Ashin U Gambira no ha estat alliberat i els líders de la generació del 88 tampoc. Sí que he vist la fotografia d’un monjo empresonat l’any 1988 sortint de la presó. M’ha impactat.

Les notícies van arribant i és precís contrastar-les. Tampoc són gens fiables les que ens arriben de les agències.

S’ha començat a pujar el primer esglaó. És clar que el President de la Junta Militar ha fet un pas, però no sé si ha mesurat bé les conseqüències. Donar proves als països occidentals i sobretot a l’Asean que volen canviar. Un petit pas. Però l’alliberament de certs dissidents i activistes poden fer bullir l’olla novament dins el país i ara la líder dels birmans és lliure.

2.000 presoners polítics esperen.
Actualitzant aquest apunt, voldria expressar també la preocupació que encara estàn empresonats blocaires, periodistes, fotògrafs. El seu delicte: informar del què passa al seu país.

No, no avui no hem de celebrar res en el nostre país, però jo sí que tinc motius, i grans, per celebrar que avui el Govern de Birmània està en el procés d’alliberament de més de 6000 presoners. M’he preguntat, quin nombre de presoners polítics? N’hi han 2,200 en diferents presons del país.

Ràpidament:
Són lliures :
Zarganar, escriptor, actor, jutjat i sentenciat a 65 anys, ara fa tres anys.
Delicte: Organitzar grups civils d’ajut per les víctimes del cicló Nargis, maig de 2008. Segons les últimes notícies ja està volant de Myitkyina a Yangon.

Ashin Gambira. Monjo. Líder de la revolta safrà setembre de 2007. No està del tot confirmat.

General Sao Hso Ten. Condemnat a 106 anys. General de l’exèrcit rebel Shan que lluita des de fa anys i anys contra els dictadors.

En les informacions que vaig rebent, encara no he trobat cap nom de la genració del 88. La revolta del 8.8.88 on el Govern va assassinar més de 3000 civils que es anifestaven pels carrers de Yangon.
Però segons informacions dels famikiars, podria ser que en Min Ko Naing també podria veure la llum de la llibertat.

No sóc a casa. M’han operat i des de l’habitació tot mirant la vista de la Ciutat, i gràcies a aquest enginy anomenat iPad, puc celebrar amb vosaltres, aquesta escletxa d’una finestra que es va obrint a la llibertat i que la gent d’aquest país no ha dubtat mai que podría arribar. Aung San Suu Kyi, sense fer soroll, va teixint la seva xarxa i la visita que va fer el mes d’agost, convocada directament, per el President de la Junta Militar, té molt a veure amb aquest fet excepcional d’avui.

Actualització:
Decensís…….. Cent presoners polítics han estat alliberats dels més de dos mil que són a les presons. Aung San Su Kyi ha manifestat la seva preocupació perque encara són molts els que esperen ser alliberats. Malgrat tot és una alegria veure aquestes dones i homes lliures. Com en van expressar més d’una vegada al llarg del meu últim viatge …. Ja estem acostumats a la manera de fer del Govern. Zarganar ha manifestat que continuarà amb les seves crítiques al Govern fins que tothom estigui al carrer, com ell avui.
Segueix el compta gotes, vés a saber si arribaran als 200. Ho dubto. Els birmans continuaran lluitant a la seva manera, sense esperar res de ningú, però en el fons sí que els dona força sentir-se recolzats per altra gent del món.

Com diu en David Figueres, cal, cal, cal no oblidar, i na Marta Ter, trenquem el silenci.

Vaig ser al Col.legi de Periodistes i les paraules de l’Elena em van emocionar i entendre encara millor el què passa a Rússia on un personatge genocida i criminal governa un poble que no se’l mereix. I el pitjor, amb el vist i plau dels països occidentals. Una mica del mateix, com a Birmània.

En Jaume, el blocaire-periodista, va escriure un article molt complet de la trobada al Col.legi de Periodistes  – ací -.

Montserrat Abelló era també al Col.legi de Periodistes escoltant a n’Helena.

El que em puny,
no és la cambra
ni el crit,
ni els camins del teu cos,
ni el llast dels fills,
ni l’assaig de la mort.
El que em dol és
la llosa que ho clou,
el pes del silenci.
– Montserrat Abelló – Al cor de les paraules –

Trenquem el silenci i no val oblidar.