Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

I denunciar un altre assassinat d’una dona

Publicat el 29 d'agost de 2011 per rginer

Fa tot just dos, tres díes ? A Múrcia. L’home de setanta-cinc anys, presumpte autor, es va suicidar llençant-se a la via del tren. Els fills van ser avisats per la policia de la seva mort, i en anar a casa seva, van trobar el cos mort de la dona de setanta anys assassinada a ganivetades. Sembla que els maltractaments sempre havíen existit, però cap denúncia.
Trist, i el meu sincer condol. Ràbia, i novament la denúncia. Mort, i una dona morta en mans del maltractador.

Una rosella perduda en una vall del nostre Pirineu.

Apple: La fi d’una era

Publicat el 25 d'agost de 2011 per rginer

En Steve Jobs ha enviat una carta senzilla, sense grans paraules; renuncía a continuar com a Director General d’Apple. El càncer que pateix no el deixa estar en condicions per continuar al capdavant de l’empresa.

Tots coneixem els orígens de Steve Jobs: Un infant nascut de la relació entre una estudiant i el seu company sirià. La mare el va donar en adopció i va viure amb en Paul i la Clara. Paul era mecànic i va marxar a San Francisco després de la segona guerra Mundial. Va creixer al comtat de Santa Clara en una d’aquestes petites cases que veiem molt sovint a les pel.lícules, en un barri, al.lunyat dels ghettos. Gent benestant, d’altres treballadora, cases boniques, d’altres no gaire. La seva mare biològica va fer prometre als pares adoptius que el farien estudiar a l’Universitat. Va anar a l’Universitat (no va acabar els estudis), no l’interessava gaire el que podia aprendre, però curiosament el que sí li va interessar, i molt, van ser les classes de caligrafía, esquemes, organitzar el temps. (Les aplicacions dels Macs poden ser perfectament el resultat del que va aprendre !) Es va apropar a la gent de Hare Krishna, i quan tenia vint anys, ell i un company, van crear la seva pròpia petita empresa.
És un budista practicant i amb temperament. Deixa bocabadats als rivals i és capaç de construïr i organitzar un grup de més de 4,000 persones seguint la seva visió tan i tan particular del que s’ha de fer.
És acomiadat, criticat, menyspreat. Funda dues noves empreses, però finalment torna als seus orígens: Apple. És una mena de hippie, al qui li agrada Bob Dylan i els Beatles. ‘Think different’ ….. Li encanta la música.

Ara és en un camí sense retorn. És victima d’aquesta malaltia que no té el resultat feliç que tothom desitjaria i la seva salut és tan fràgil com quan la mar llisca sense fer soroll en un petit port de la costa.

Com serà el futur d’Apple ? I on es portarà ? Conec moltissima gent que mai li han agradat ni Apple ni els Macs. Cost elevat, elitista, fet per usuaris que no saben res de res d’ordinadors, colors no gaire reeixits, dissenys absurds, no a l’ús del català (en aquest cas, a casa només utilitzem la llengua anglesa i estem segurs que aviat podrem veure les aplicacions en la nostra llengua). 

A casa recordo molt bé l’any 1990 quan va entrar per primera vegada un ordinador; el Macintosh LC de 40 MB de disc dur i un ratolí ( el més petit dels iPods d’avui té una capacitat de 2000 MB !!!). Cal un install.lador ? No, de cap de les maneres. Endollar, on/off, uns segons i som-hi !

Sempre més els Mac han format part de la nostra vida. Per fí un ordinador pensat pels usuaris, gent corrent. Mai vam assistir a cursets, el Mac ens ho deia tot. Fàcil, divertit, engrescador. — Són útils només pels dissenyadors, arquitectes. És el que escoltàvem una i una altra vegada.

Mai he sapigut que és un virus, he pogut transformar el Mac en un PC si calia, la famosa aplicació de  ‘Windows’ ja la teníem des d’un bon principi, en el primer ordinador: sempre ens han tingut en compte als usuaris per fer-nos la vida més fàcil en la nostra feina.

Molts també critiquen, encara avui, que Apple és un jardí tancat, que aquest ecosistema que en Steve Jobs va crear, només està pensat per uns quants. Però els que ho sabem, podem transformar aquest jardi tancat en pastures verdes i vives.

La raó del per què tot se’ns presenta tan bonic és perque està fora de qualsevol obvietat – escriu el mestre Zen Shunryu Suzuki — però el seu entorn sempre està en perfecta armonia. Al davant, pot passar qualsevol cosa, al darrera, tot està en perfecte ordre i placidesa.

Steve Jobs sap des de fa temps que aviat arribarà al final del seu camí, però ha deixat una meravellosa empremta en aquest món tan complex de la tecnología i ha obert camins inimaginables. Odiat i estimat …. no és el que passa amb les persones que sempre tenen una mirada més avançada que els altres ?

Un blocaire nordamericà, John Biggs, m’ha ajudat a escriure aquest apunt. 
Paraules d’ell, paraules meves ….

 

Avui: Música – Blues: ‘Shake your hips’ Slim Harpo

Publicat el 24 d'agost de 2011 per rginer

Novament el blues i en Slim Harpo. La cançó ‘Shake your hips’ (Fes moure els melucs).
En un altre apunt del blues ja vaig esmentar que són molts els cantants que han versionat les seves cançons i també que han estat influenciats per la seva manera d’interpretar el blues.
Els Rolling Stones canten una versió de ‘Shake your hips’, per exemple.

Sí en escoltar el ritme, la musicalitat de la cançó, comences a moure els melucs … No tots els blues ens parlen d’amors perduts, de melangies. Moltíssimes cançons tenen un ritme extraordinari.

Aquest mes d’agost i setembre els germans Mas ( Mas & Mas ) han programat concerts de blues força interessants per tota la ciutat. I recordeu que al mític Jamboree de la Plaça Reial, tots els diumenges podem escoltar a la ‘nostra’ cantant de blues per excel.lència: Big Mama !

Sí, definitivament, el mes d’agost és perfecte per escoltar música. 


Fotografia: Dancing blues.

El video m’ha agradat. És una bona edició.

 

Denunciar l’assassinat de dones

Publicat el 24 d'agost de 2011 per rginer

Dilluns a Bilbao. La dona va ser assassinada a ganivetades per el seu ex company al mateix replà de l’escala de casa seva i davant la impotència d’alguns veïns. Tenia ordre d’al.lunyament per maltractaments. El presumpte autor va ser detingut immediatament.

I continuen les denúncies, i aquestes morts violentes sense sentit i la meva tristor i ràbia.

El meu sincer condol per els familiars i per damunt de tot els fills, encara petits.

És cruel haver d’escriure aquest apunt i denunciar aquests fets, trencant la línia establerta aquest mes d’agost entre la música i la poesia.

Unes flors davant un vell palau en una ciutat imperial d’un país llunyà.

Poesia: Avui Sylvia Plath

Publicat el 23 d'agost de 2011 per rginer

No existeixen millors traduccions dels poemes de Sylvia Plath que les de na Montserrat Abelló (Tarragona, 1918). Les seves traduccions no són cap de les maneres ‘lost in translation’ !

Com ella mateixa va manifestar en parlar de la seva admirada Sylvia Plath:

— Crec que els poemes de Plath tenen una força i un estil basat en el ritme intern i el significat profund de les paraules, i en les meves traduccions he intentat de ser molt fidel a l’original (que no vol dir de cap manera ser literal), i he traduït, sempre que m’ha estat possible, el poema vers a vers, basant-me en el significat intrínsec i en el so de les paraules que més s’acosten a l’original, feina que m’és facilitada per les moltes similituds fonètiques que hi ha entre el català i l’anglès, tan importants en la poesia. I perque crec, com Sylvia Plath, que la poesia és per ser dita en veu alta.—

ARBRES D’HIVERN
Sylvia Plath (Boston, 27.10.1932 – Londres, 11.02.1963)

Traducció de Montserrat Abelló – Arbres d’hivern, Edicions del Mall, Barcelona 1985

Les tintes molles de l’alba deixen un blau que dissol.
Sobre el seu paper assecant de boira, els arbres
semblen un dibuix de botànica.
Els records creixen, anell sobre anell,
un seguit de noces.

No saben res d’avortaments ni de mesquinesa,

més fidels que les dones,
lleven sense esforçar-s’hi!
Tasten els vents, que no tenen peus,
ben endinsats en la historia,

plens d’ales, d’altres coses mundanes.
En això són Ledes.
Oh mare de fulles i dolcesa,
qui són aquestes pietas ?
Ombres de tudons que canten, però no mitiguen res.
                     
                      ———-

The wet dawn inks are doing their blue dissolve.
On their blotter of fog the trees
Seem a botanical drawing —
Memories growing, ring on ring,
A series of weddings.

Knowing neither abortions nor bitchery,
Truer than women,
They seed so effortlessly!
Tasting the winds, that are footless,
Waist-deep in history —

Full of wings, otherworldliness.
In this, they are Ledas.
O mother of leaves and sweetness
Who are these pietàs ?
The shadows of ringdoves chanting, but chasing nothing.

Fotografia: Hivern. Ejstrup, Dinamarca – gener 2009.

 

Avui: 100 anys d’Enric Valor

Publicat el 22 d'agost de 2011 per rginer

Des del Principat, el meu homenatge a aquest homenot de lletres, gramàtic, enamorat dels mots, de la llengua, savi, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1987) i que va fer possible que les rondalles no es perdéssin en el temps i en la foscor:

—  Hi havia una volta una caseta habitada en la mateixa carena de la Penya Roja. Ara, tal caseta encara es veu com un puntet blanquinós damunt la colossal muntanya; però està derrocada, amb les parets mig tombades pels vents, nevades i pluges, i amb la teulada desfeta.

La Penya Roja és un pic molt gros i enlairat i de ben dificultós accés. puix que es troba voltat de cingles torbadors i de barrancs negres i aspres, i moltes vegades roman hores i dies i fins setmanes i tot, dins els espessos núvols que pugen carregats d’aigua des del Mediterrani.—

— De Les velletes de la Penya Roja —

La Mediterrània, aquesta mar que ens uneix i ens parla de rondalles, poemes, cançons, història, balls, fades, ocells, arbres, sirenes, fruits, raboses, fardatxos,canalla, xiquets, nins i nines, trumfes, creïlles, focs, coets, oliveres, garrofers, ametllers, vinyes molt verdes vora la mar …… 

Música: Avui – Don’t Give Up – Peter Gabriel/Kate Bush

Publicat el 21 d'agost de 2011 per rginer

No et rendeixis, diu la noia. Els amics i la gent que t’estima són a prop teu.
Ells són els que et donen força per mirar endavant, persistir i no baixar els braços.

És una altra cançó sol.licitada per una fuflunera que mai s’ha rendit.

De l’album – SO – any 1986.

Peter Gabriel (13.02.1950) – Chobham, Surrey, UK.

Kate Bush (30.07.1958) – Bexleyheath, Kent, UK.

Un duet irrepetible.

Dedicada a na M., sol.icitada per ella mateixa, però amb la complicitat de’n D. i na R.

Fotografía: Somriure en un carrer Major d’un poblet del Montseny.

Poesia: Avui Vincenzo Cardarelli – Venècia

Publicat el 20 d'agost de 2011 per rginer

He estat només unes hores a Venezia, una nit, a l’hivern. La reunió tenia lloc a Abbano Terme i ens van obsequiar amb una excursió a Venezia. Una passejada molt curta per San Marco, visita d’un parell d’hotels de luxe i sopar en un restaurant prestigiós a la mateixa Piazza de San Marco.

Però el que m’ha quedat d’aquesta curta estada ha estat un passeig en barca pels canals, de nit, i veure la llum de les cases, de les finestres, del menjador, de la sala de lectura. Unes llums extraordinàries, belles. Un respirar de pau i felicitat.

Vaig sentir parlar de Vincenzo Cardarelli, poeta, periodista i escriptor a una de les persones integrants del petit grup i em va parlar d’un poema – Autunno veneziano -, i el va recitar. Un goig, una bellesa

He trobat una boníssima traducció, lliure, de’n Tomàs Garcés. És molt difícil traduïr poesia, perque és un sentiment. Penso que la traducció és bellíssima, però ‘diferent’ de l’original, encara que el sentiment hi és i crec que no enganya als qui estimem la poesia, però recomano de llegir en italià l’obra d’aquest poeta. Així ho penso, com a lectora.
Somniem, doncs, avui una mica, pugem a la barca i passegem al capvespre pels canals d’aquesta Ciutat.


SETEMBRE A VENÈCIA

Vincenzo Cardarelli (Tarquínia, 1887 – Roma, 1959 )

-Traducció de Tomàs Garcés
– Cinc poetes italians, Ed. Empúries, Barcelona, 1984-


Ja del setembre s’enfosqueixen

els crepuscles precoços a Venècia

i les pedres s’endolen.

Llança el sol la seva última sageta

contra l’or dels mosaics, i en fer-ho cala

focs d’encenalls, efímera bellesa.

Quieta. darrera les Procuratíe,

surt mentrestant la lluna.

Llums juganeres i argentades riuen

i es van movent, llunyanes, tremoloses,

en l’aire fred i fosc.

Jo, fascinat, les miro.

Potser un dia recordi

aquestes amples nits

que arriben tan de sobte.

Més belles i més vives aleshores

les seves llums

que em desesperen una mica ara

(sempre defora meu, inabastables)

tornaran a brillar en la fantasía.

I serà vera i calma

felicitat la meva.

Fotografia: passejant en barca per un canaletto a Venècia. 

Avui: Sis anys d’absència. Viatge a Ha Long

Publicat el 19 d'agost de 2011 per rginer

A mitjanit entre un 19 i 20 d’agost de 2005. El número cinc, el mes d’agost, el seu número i el seu mes de l’any preferits.

Avui sóc novament a Ha Long navegant en un vaixell petit, el Cécile. Més dos mil illes i illots en aquesta badia d’aigües de color verd maragda. Encara no he pogut coincidir en un día lluminós, de sol, de cel blau, però no importa gens ni mica.

Vaig mirant com el vaixell navega lentament prop d’una cova per on la gent, en períodes de guerres, s’amagava.

I la seva companyia em dona placidesa i molta pau, i ganes de viure, de viatjar, de conèixer mons i gent diferents. Enguany hi deixaré una petita barca de pescadors i un poema.

INTERROGANT SEGON
Maria Victòria Secall
Can Sifré – Col.lecció L’Argentera – lírica – 2006

Naixem o morim ?
Què és aquest crit,
que ens vessa, com un plor ?

S’espanten les sirenes joves,
s’amaguen a grans profunditats.

Despresa de la nit,
vindrà l’aurora.
Una mica més tard
vindrà el matí.

Rebenten les magranes,
quan s’estimben
i m’omplen de pedres precioses.

Un llibre de poesia dins l’equipatge i continuar escoltant el silenci i el trencar de les ones suaus de la mar, mentre el Cécile va navegant lentament per aquest indret. És el lloc de trobada de cada any i no hi puc faltar.

Publicat dins de Ha Long | Deixa un comentari

Blues: Avui Sonny Boy Williamson – Nine below zero

Publicat el 18 d'agost de 2011 per rginer

Diuen que és la última llegenda del blues. Potser sí. Sonny Boy Williamson, harmonicista, cantant, compositor, va nèixer en una plantació, Sara Jones, a Tallahatchie County, Mississipi. No es posen d’acord en l’any del seu naixement, 1899? 1912?, 1908? Va morir un 25 de maig de 1965.
La seva música, les seves cançons són en el repertori de grans músics com Van Morrison, B.B. King, Dr Feelgood, The Who, Aerosmith, Led Zeppelin, Rolling Stones.

Aquest és el video que he trobat ‘Nine below zero’ un blues autèntic, emocionant, i evidentment per escoltar aquests díes de molta xafogor d’un mes d’agost i un gin tonic per anar saborejant poc a poc aquesta música.
Sonny ets un mestre, ets gran. Vas ser capaç de treure els sons més meravellosos d’un instrument tan petit com la harmònica. Un blues sense el sò d’un harmonicista no és un  blues.

Poesia: Avui Rudyard Kipling – IF –

Publicat el 17 d'agost de 2011 per rginer

En Biel Mesquida, en un apunt immens, ple de coratge, s’ha referit a aquest poema de Kipling, famós,  conegut.

I per què no llegir-lo al complet en una bona traducció de Francesc Parcerisas ?
I també en la seva versió original en anglès ?

Va per tú Biel i coratge !!

SI 
Poesia anglesa i nordamericana, Ed.62 ”la Caixa”, Barcelona, 1985
Traducció de Francesc Parcerisas


Si pots mantenir el cap assenyat quan al voltant

tothom el perd, fent que en siguis el responsable;
si pots confiar en tu quan tots dubten de tu,
deixant un lloc, també, per als seus dubtes;
si pots esperar i no cansar-te de l’espera,
o no mentir encara que et menteixin,
o no odiar encara que t’odïin,
sense donar-te fums, ni parla en to sapiencial; si pots somniar — sense fer
que els somnis et dominin,
si pots pensar — sense fer una fi dels pensaments;
si pots enfrontar-te al Triomf i a la Catàstrofe
i tractar igual aquests dos impostors;
si pots suportar de sentir la veritat que has dit,
tergirversada per bergants per enxampar-hi els necis,
o pots contemplar, trencat, allò a què has dedicat la vida,
i ajupir-te i bastir-ho de bell nou amb eines velles;

si pots fer una pila de tots els guanys
i jugar-te-la tota a una sola carta,
i perdre, i recomençar de zero un altre cop
sense dir mai res del que has perdut;
si pots forçar el cor, els nervis, els tendons
a servir-te quan ja no són, com eren, forts,
per resistir quan en tu ja no hi ha res
llevat la Voluntat que els diu: ” Seguiu!”

Si pots parlar amb les gents i ser virtuós,
o passejar amb Reis i tocar de peus a terra,
si tots compten amb tu, i ningú no hi compta massa;
si pots omplir el minut que no perdona
amb seixanta segons que valguin el camí recorregut,
teva és la Terra i tot el que ella té
i, encara més, arribaràs, fill meu, a ser un Home

 Rudyard Kipling (30.12.1865 Mumbai – 18.01.1936 Londres)


 

IF…..

 


 

IF you can keep your head when all about you 
Are losing theirs and blaming it on you,
If you can trust yourself when all men doubt you,
But make allowance for their doubting too;
If you can wait and not be tired by waiting,
Or being lied about, don’t deal in lies,
Or being hated, don’t give way to hating,
And yet don’t look too good, nor talk too wise:

If you can dream – and not make dreams your master;
If you can think – and not make thoughts your aim;
If you can meet with Triumph and Disaster
And treat those two impostors just the same;
If you can bear to hear the truth you’ve spoken
Twisted by knaves to make a trap for fools,
Or watch the things you gave your life to, broken,
And stoop and build ‘em up with worn-out tools:

If you can make one heap of all your winnings 
And risk it on one turn of pitch-and-toss,
And lose, and start again at your beginnings
And never breathe a word about your loss;
If you can force your heart and nerve and sinew
To serve your turn long after they are gone,
And so hold on when there is nothing in you
Except the Will which says to them: ‘Hold on!’

If you can talk with crowds and keep your virtue,
‘ Or walk with Kings – nor lose the common touch,
if neither foes nor loving friends can hurt you,
If all men count with you, but none too much;
If you can fill the unforgiving minute
With sixty seconds’ worth of distance run,
Yours is the Earth and everything that’s in it,
And – which is more – you’ll be a Man, my son!

Música: Avui – A Perfect Day – Lou Reed

Publicat el 16 d'agost de 2011 per rginer

Una versió diferent; cantants diversos; la mateixa cançó; un anunci de la BBC; però la cançó hi és; un bon tema i a més dedicat a un fufluner somniador i sensible. M’ ho ha demanat … i jo com en els vells temps: Sol.licitat per en D. i dedicat a na M. des del Montseny.

Fotografia: Can Boter. Un racó del Montseny. Un dia perfecte.

Lou Reed (New York City 1942). Poeta, cantant, músic.
Album: Transformer – 1972.

Just A Perfect Day,
Drink Sangria In The Park,
And Then Later, When It Gets Dark, 
We Go Home.
Just A Perfect Day,
Feed Animals In The Zoo
Then Later, A Movie, Too,
And Then Home.

Oh It’s Such A Perfect Day, 
I’m Glad I Spent It With You.
Oh Such A Perfect Day,
You Just Keep Me Hanging On,
You Just Keep Me Hanging On.

Just A Perfect Day,
Problems All Left Alone,
Weekenders On Our Own.
It’s Such Fun.
Just A Perfect Day,
You Made Me Forget Myself.
I Thought I Was Someone Else,
Someone Good.

Oh It’s Such A Perfect Day, 
I’m Glad I Spent It With You.
Oh Such A Perfect Day,
You Just Keep Me Hanging On,
You Just Keep Me Hanging On.

You’re Going To Reap Just What You Sow,
You’re Going To Reap Just What You Sow,
You’re Going To Reap Just What You Sow,
You’re Going To Reap Just What You Sow…


 

Poesia: Avui Jean Tardieu

Publicat el 15 d'agost de 2011 per rginer

És difícil trobar bons traductors de poesia escrites en altres llengües. 
Però se’n troben i és un gaudi llegir.

Jean TARDIEU (Saint Germain de Joux, 1923 – Créteil, 1995 )

Una veu sense ningú, Ed. Bromera, Alzira, 1989.
Traducció d’Eduard J. Verger

ELS MOTS EXTRAVIATS

Anava jo per una nit sense fí
per un camí on lluïen només
unes lluors agitades delirants
com els llums d’una flota en perdició.

Sota la tempestat milers de veus sense cos
bleixos disseminats per uns llavis absents
més tenaços que una horda de xacals
més sufocants que un encoleriment de la neu
a les meues orelles xiuxiuaven xiuxiuaven.

L’una deia ”Com” l’altra ”Ací”
o ”El tren” o ”Em muir” o ”Sóc jo”
i totes pereixien discrepants:
així es desfà una turba decebuda.
Tantes paraules escapades
dels tallers del dolor
pareixien haver fugit pels somnis
dels habitatges del món sencer.

”T’havia dit” — ”Anem!” — ”Mai més!”
”Ton pare” — ”Fins demà!”– ”No, ja he tirat!”
”S’ha adormit–”És a dir..”– ”Encara no”
”Obri!”–”T’odie”–”Acosta’t!”

Així retrunyia el temperi dels mots plens de llamps
l’enorme diàleg destrossat, però pregunta i resposta
estaven barrejades dins el profund caos;
el vent llançava als braços de la queixa la joia,
l’ala ferida dels noms perduts trucava a les portes de l’atzar
la crida li arribava sempre a l’altre i sempre el crit extraviat
colpia aquell qui no se l’esperava. Així les ones,
cascuna per la seua massa fora de si foraviada
lluny del seu propi desig, i totes així l’una a l’altra
desconegudes però a ajuntar-se condemnades
en la intimitat de la mar.

Fotografía: Ones. Camí de Coll de’n Rabassa-Cala Gamba.