Són les sis del matí, però en realitat són les set! Els que manen diuen que em de dormir una hora menys. El nostre horari s’ha d’adaptar al dels altres països de la Unió Europea.
Estic cansada, però feliç. Ahir el dia va ser intens. Anar a Montserrat. La primera vegada que pujava en el nou cremallera. Els meus records van volar i cercava el gosset en la curva quan ens saludava a tots. O quan de molt petita, molt petita, i amb l’àvia pujava amb l’aeri i li vaig preguntar: iaia, que anem cap al cel ?
Basílica plena. Un casament, molt llarg. No va sortir l’Escolania. Sorpresa, el casament i la missa, en castellà. Bé, llibertat d’expresió, que es respecta. La meva mare no m’hagués perdonat si no hagués posat una espelma. I així ho vaig fer.
Un dinar i un pic-ni ‘diferent’. Terrassa del Mirador dels Set Apòstols. Set persones, dos d’ells birmans, un xicot i una xicota. Ells van preparar menjar birmà, nosaltres el clàssic, truita, escalivada, pa amb tomàquet i pernil. Tres curries diferents, arròs, tomàquets farcits, albergínies i uns fideuets amb verduretes. I de postre el tortell de pasta de full d’una pastisseria del Raval, la de sempre, la de tota la vida i uns bunyols de quaresma.
Seguidament vam entrar al Museu. Uuf !! Quin plaer, quina meravella, quin èxtasi !
Des de Brueghel el Vell, Tiepolo, passant per Caravaggio i el seu Sant Jeroni, les icones de l’esglèsia ortodoxa, Mesopotàmia, Xipre, Terra Santa, Egipte; Nonell, Mir, Casas, Anglada Camarasa, Vayreda, Olga Sacharoff, Martí Alsina, Manolo Hugué, Llimona, Rebull, Picasso, Miró, Tàpies, Ràfols Casamada, Dalí i tants i tants. Un Mir d’enormes proporcions de la cala Sant Vicenç, amb el Cavall Bernat al fons. Un veritable gaudi. Per què no hi han més visitants ? El preu ? Però, no s’ho val per contemplar tanta bellesa i no anar a seure en un ‘self-service’ ple de gent, sorollós., davant un cafè o una copa ??
Tornem a la ciutat dels prodigis. Ja he posat la banderola del 10A al balcó. Un descans, el genoll em mira, i m’ho agraeix …. Llegeixo que aquest canvi d’hora va ser una decisió d’un dictador després d’una guerra civil, per tenir la mateixa hora que els nazis. No et fot !! Em miro el mapa i el nostre lloc a la Terra. Doncs, sí, som al mateix meridià que la U.K., Portugal i les Canàries !
Recordo …. Els pares ens deien que abans es dinava entre les 12 i la 1 i es sopava entre les 7 i les 8. Després de la guerra de sobte va canviar la hora. Abans el temps es mesurava millor, el dictador ho va esgarrar.
De fet mai hem fet els àpats molt tard a casa, i el temps el teníem ben organitzat.
Però el canvi ja estava decidit, i a l’hora de començar a treballar, els horaris eren, i són, tan bèsties, com entrar a les 9, marxar a 2/4 de 2, i tornar a les 4 per acabar a 2/4 de 8 i que mai complíes, perque teníes feina per acabar i sempre marxaves tocades les 9 del vespre. Però quedava molt ‘typical spanish’ això de fer ‘siesta’, dinar tard, i sopar encara més tard …….
Escolto les notícies …. Sí, la manifestació de València ha estat tot un esclat de llibertat, de fer sentir una emprenyamenta sense discusió. Bravo ! I la participació a Nou Barris del vot avançat del 10A també ha estat molt i molt bé, quasi un 12% !!
Un altre bravo !
Són ja 1/4 i 5 de 10 del matí …. no en realitat les 08:20 hores del matí.
Plou, cel gris, som-hi, comencem el dia, tinc feina a fer. En una canalització d’aigua d’una casa, una merla beu aigua i al darrera ja veig un parell de gavines i una garsa.
És el que veig ara en l’habitatge alternatiu on visc; les negociacions i discusions amb l’assegurança continúen perque comencin les obres a casa meva després de l’incendi.
Sí, sí, ja ha passat més d’un mes i tot està encara per fer !
Fotografía: La bandera que un blocaire em va regalar per el 10J 2010 i que vaig ja deixar per sempre més al meu balconet. Ja no hi és. S’ha cremat, com la porta del balconet.
Però aviat tornarà … això espero !
