Chào ông Viêt Nam

Avui, demà, demà-passat i l’altre, en la nostra cultura es recorden les persones estimades que ja no hi són.
La cançó de’n Lluis Llach ho expressa molt i molt bé; un gest tan senzill com és estimar.
I sí, en una branca existeix aquest núvol blanc que al llarg de l’any anem mirant i ens acompanya, no només aquests díes, sino per sempre més.

El video és de l’últim concert de’n Lluís, a Verges, any 2007.
El núvol blanc a Pagan, Birmània, una tarda del mes d’octubre de 2009

Mil.lions de refugiats, sí, mil.lions, de Myanmar/Birmània somíen totes les nits en poder tornar al seu país. Moltíssims viuen en camps a la frontera amb Tailàndia. Van fugir, van anar a escola en aquests camps, es van casar, ténen fills i filles, nets i moren, en aquests mateixos camps on un dia van arribar per fugir de la dictadura, de la mort, de la violència; una vida sense futur.

D’altres han tingut més sort, i han pogut anar a països com la Gran Bretanya, o Noruega, o Canada, o Japó, o Índia, o Alemanya o EE.UU. Tots aquests refugiats poden, ténen la llibertat d’organitzar-se, d’estudiar, treballar i lluitar des de fora per retornar la democràcia i la llibertat al seu país. Viuen en birmà, en shan, en mon, en karen, en kachin, en arakan, del lloc on han nascut, de l’ètnia a la que pertanyen.

Ara tornaràn a viure unes eleccions després de les de 1990, però saben que tot continuarà igual, o pitjor. El govern de Tailàndia ha manifestat que després de les eleccions vol fer tornar els milers de refugiats que viuen en el seu país il.legalment o en camps, a Myanmar/Birmània.

Ahir el representant de Myanmar/Birmània en la conferència de l’ASEAN a Hà Nôi, Htay Oo, secretari general del partit de la Junta militar USDP, ha declarat que Daw Aung San Suu Kyi serà lliure el día després de les eleccions, enganyoses, vergonyants i insultants. Quina hipocresía … i la gent se’l creu ! Potser sí que The Lady podrà sortir del seu empresonament …. però de ben segur tornarà a convertir-se en presonera política i no passaràn gaires díes !

Una dada; en el llistat dels països més corruptes del planeta Terra, Myanmar/Birmània es  el penúltim, per davant de Somàlia.

El text, en birmà, de la cançó que us deixo, fa plorar als refugiats, com la noia que mira a l’altra banda del riu des del camp de refugiats de Mae La, a Mae Sot, Tailàndia; sí Birmània és tot just a pocs minuts.

… El salmó ….
– Els salmons sempre neden contra corrent, riu amunt, però en la cançó desitgen que un dia els salmons facin el camí contrari, tornin riu avall, com així ho desitgen els refugiats que volen tornar al seu país, amb la seva família i trepitjar la seva terra. Tenen poques esperances de passar la frontera en llibertat, però arribarà el día que es feran realitat – 

Avui fa 15 anys i 103 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada. 

Cançó: Salmó – Kyo Kyar Than

Per què escriure en aquest modest bloc ? Senzillament deixo el link de l’article d’opinió de’n Vicent Partal i l’últim llibre que he estat llegint aquests díes; poesia, Màrius Torres. I ja està tot dit.

http://www.vilaweb.cat/editorial/3795177/llengua-nosaltres.html



Hi ha dones i homes que lluiten un dia i són bones persones.

Hi ha dones i homes que lluiten un any i encara són millors persones,

però n’hi han que lluiten tota una vida

…….
i en Joan Solà ha lluitat tota la seva vida per la nostra llengua, com ho hem de fer tots plegats … viure en català, amb normalitat, sense estirabots, i mantenir-nos ferms. 

El propassat dissabte va passar per el sudest del país, Arakan, el cicló Giri, i va fer veritables destrosses en les diferents ciutats i pobles de la zona. Es calcula que hi han 85 persones mortes, però tot fa creure que pot haver-hi moltes més; milers i milers de persones han perdut la casa, i ara formen part del gruix d’aquest poble de desplaçats.

No podem saber amb exactitud el grau de destrosses, ni de persones que han perdut la vida, ni veritablement com ha quedat la zona de l’Arakan. La Junta Militar no autoritza els viatges a persones alienes al Govern. Els representants de les ONG estrangeres instal.lats a Yangon i la Creu Roja poden accedir a la zona, però només a Sittwe, la capital, sempre amb autorització de la Junta.

Ningú més pot ajudar a la gent, al poble; la Junta ho censura i ni tan sols pots carregar sacs d’arròs si no és amb un permís dels militars. Cerco a la xarxa i no veig fotografíes; un parell que surten arreu. Potser un o una dels milers de ciutadans afectats han pogut fer més fotografíes i les han pogut enviar clandestinament fora del país. Tota la informació està en ‘estat de censura’.

Truco a una agència de viatges per informar-me d’una sortida a Birmània passades les eleccions del día 7 de novembre. Visiten Sittwe i Mrauk-U, afectats per el cicló; el llac Inle; no visiten Bagan (massa turístic, diuen). Els informo de la precarietat del medi del llac Inle; neguen que no hi hagi aigua, és mentida, em diuen, no hi ha problemes. Insisteixo en les informacions rebudes i fins i tot la Junta Militar ha autoritzat la creació d’un grup per salvar aquest llac meravellós i el futur del poble Intha. Prèn consciència que poden perdre un indret ‘molt turístic’ …….
Els van dir que amb pesticides i altres productes químics podríen augmentar les collites d’hortalisses dels horts flotants i guanyar més diners. Ells no saben d’aquests productes, ni tampoc les autoritats de la Junta Militar els van explicar res; necessiten els diners per viure; el turisme arriba al llac; la Junta deixa construir diversos hotels flotants de luxe, on pots trobar tot tipus de comoditats.

He trobat aquest reportatge del Wall Street Journal, en video, on es pot veure el nivell de l’aigua del llac.
Ja vaig escriure un apunt i l’acudit del gran Harn Lay en que es veu la barca amb rodes i els turistes per el llac Inle.  —  ACÍ —  Desconec si el Festival s’ha pogut organitzar enguany. No he trobat ni fotografíes ni informacions. Secret, censurat. Les últimes noticies conegudes, que sí, que el podíen fer, encara que el nivell de l’aigua arribés tot just a un metre (el nivell normal és de 5 a 7 metres).

Fa un any vaig ser-hi, i amb sort, molta sort, perque vaig poder gaudir de la bellesa d’aquest indret del Shan State. Després he conegut totes aquestes notícies, aquestes ànsies de poder de la junta, aquest menyspreu envers el seu poble si no ets a la corda dels militars.

Tot són mentides, silencis i el pitjor és que hi ha gent que torna del país meravellat, i sí, és una bellesa de país, extraordinari, però aquesta mateixa gent nega la existència de la censura, de la mentida, del malviure del poble; nega la veritat, la realitat.
I he encoratjat i s’ha de seguir fent, que la gent viatgi a Birmània/Myanmar, però abans, han de conèixer la veritat, la realitat. Quan ets en aquest país la bellesa tot ho envolta … deixeu-vos portar ….

La Junta mantindrà el poder després de les eleccions; unes eleccions enganyoses, falses, ja està tot organitzat per guanyar.

Per què he d’anar a votar ? Són unes eleccions dels i pels militars, fetes a mida. No m’afecten gens. Jo he de continuar cercant feines i guanyar una mica de diners per la família i poder menjar. Però tenim fe, molta fe, i Buda sempre acaba ajudant al seu poble. Paraules de molta gent d’aquest país, Myanmar o Birmània, i que es perden en l’aire, darrera els núvols i en les seves pregàries.
Avui fa 15 anys i 100 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.

Avui a Vilanova i la Geltrú, la dona ha estat assassinada a trets per el seu home, i seguidament s’ha suicidat. Els mossos d’esquadra han trobat els dos cossos morts, dins a casa.
El meu sincer condol, tristor, ràbia i incredulitat. Les estadístiques es mouen i cada vegada en augment. Podrem algún dia escriure que aquesta violència ja no existeix ?

Les mateixes flors … una denúncia, i un crit d’alerta, en veure-les en aquest bloc.

Aquesta Junta Militar ens sorprèn cada dia. Dijous van celebrar amb gran ostentació a la capital, la moderna Naypyidaw, la nova bandera i el nom del seu país, tot just a menys de dues setmanes de les eleccions del proper 7 de novembre 2010.

Van fer coincidir aquest esdeveniment amb la rebuda a la capital del cinquè elefant blanc trobat el mes passat a la jungla del nord del país. Els elefants blancs són venerats a Birmània, Tailàndia, Laos i d’altres països asiàtics. Els antics reis i emperadors els teníen dins els seus palaus perque creuen, i encara avui existeix aquesta creença o superstició, que un elefant blanc simbolitza el poder i la prosperitat reial o dels governants.

Aquest elefant va ser trobat a l’estat d’Arakan, nordest del país. Té 18 anys. En la cerimònia de benvinguda el van ‘batejar’ amb aigua portada directament de Shwedagon a Rangoon. Abans de ser traslladat a Naypyidaw on és ara el govern, va caminar seguint les agulles del rel.lotge per les terrasses de Shwedagon.

Ara, el més curiós i remarcable, va ser que van aprofitar per anunciar i ensenyar la nova bandera del país, el nou himne i la nova denominació:
De ‘Union of Myanmar’ passem ara a ‘Republic of the Union of Myanmar’.
L’antiga bandera, amb els colors vermell (decisió i coratge), blau (pau i integritat) i blanc (puresa i virtut), amb l’emblema del país rodejat de les estrelles blanques dels diferents estats de Birmània, ara hem passat a la nova bandera de colors groc, verd i vermell, tres colors que simbolitzen (diuen els militars …), pau, placidesa, solidaritat, amor, unitat i una estrella blanca, i treuen l’emblema i les estrelles dels diferents estats.

1886-1948: Bandera de la union Jack. L’any 1939 hi van incloure el gall dindi simbol de Birmània.
1942-1948: Bandera de tres colors, groc, verd i vermell amb el gall dindi.
1940-1945: Bandera de l’invasor: Japó.
1945: Bandera antifascista, vermella amb l’estrella.
1948-1974 fins la setmana passada: la primera bandera del país després d’aconseguir la independència, colors vermell, blau i blanc.

Podeu veure que és un batibull de dates, banderes, emblemes …. és aquest país, una barreja de pobles, llengües, cultures, símbols, emblemes i que en unes eleccions de l’any 1990 tots es van unir …. UNITY IN DIVERSITY  … com vaig llegir a la Clinica Mae Tao de la Dra Cynthia Maung a Mae Sot. Els militars no ho van voler.

Desconec si hi han altres països que hagin canviat tantes vegades de bandera i no parlem de l’himne; pots escoltar diferents himnes segons qui els canti. 

La nova bandera té els mateixos colors que la bandera de l’any 1942 (però ja existent l’any 1910), però amb una diferència molt, i molt important; en aquella bandera es pot veure el gall dindi en tot el seu esplendor, i un gall dindi és en la bandera del partit NLD, el que va guanyar les eleccions l’any 1990 amb Daw Aung San Suu Kyi al capdavant ! En l’arxiu podeu veure aquesta bandera del partit, ara disolt per part de la Junta Militar, NLD. El gall dindi corre cercant la llibertat …..

En l’arxiu podeu veure  les diferents banderes d’aquest país al llarg de la seva història. La fotografia de l’elefant, que ja és a Naypyidaw; un elefant preciós, tot s’ha de dir, però trist …. ha perdut la seva llibertat, com moltíssima gent del poble d’aquest meravellós país.

Avui fa 15 anys i 98 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.

Finalment els més de 400,000 documents del Pentàgon sobre la guerra d’Irak s’han publicat. Wikileaks ho va dir i ho ha fet. És un periodisme actiu. El silenci ha estat sempre al nostre voltant.

La propaganda sofisticada, relacions públiques en diuen, és capaç de dir mentides que la gent creu veritats.

Edward Bernays, americà, un dels fundadors de les ‘Public Relations’ va dir : El que veritablement importa és la il.lusió.

Després de la segona guerra mundial, han passat moltes coses en aquest món. EE.UU. ha estat i és l’arsenal més gran de la ‘pau’ del món, però amb els seus aliats ha intervingut a derrocar 50 governs d’altres nacions, democràcies incloses, i ha massacrat més de trenta moviments per la justícia i llibertat. Mil.lions de persones arreu del món s’han vist obligats a desplaçar-se i sempre amenaçats per embargaments. Sí, coneixem al detall tot el que va passar al gulag, els horrors stalinistes, xinesos, dictadures comunistes, governs absolutistes i militars africans i asiàtics, però, i els silencis, els secrets dels ‘arsenals de la pau’ ??
Ara llegint així d’un cop d’ull aquests documents aquest silenci es trenca.

Penso … quan els kurds atacàven Sadam Hussein eren bons; quan els kurds ataquen el govern de Turquia (NATO) ja no són bons; per què menteixen tot dient que a Afghanistan és una escola de terroristes ? Per què un vaixell ple de refugiats demanant asil polític, negres, asiàtics, són diferents ? M’imagino un vaixell ple de refugiats blancs fugint d’una catàstrofe demanant ajut … trobaran les portes obertes.

Lord Cuzon, Viceroy de la Índia, va manifestar fa més de cent anys : Els països i nacions són senzillament peces d’un tauler d’escacs on es juga una gran partida per dominar el món.

La lluita del poble envers el poder, va escriure Milan Kundera, és la lluita per mantenir la memòria. 
Les mentides i les ‘pèrdues’ de memòria, el silenci i una propaganda sofisticada  …… també en sabem aquí en el nostre petit país.

Benvinguda sigui la veritat, i només dic veritat, sigui quina sigui, però no val conèixer només ‘una’ veritat. El poble en treurà la seves pròpies conclusions.

El meu admirat John Pilger en va parlar de tot això quan li van concedir un premi per la pau a la seva Ciutat Sydney, novembre de 2009. M’he permès extreure’n algunes de les seves paraules del seu discurs, absolutament necessari per conèixer ‘més’ veritats. Curiosament el creador de WikiLeaks, Julian Assange, també és australià …..

L’ambaixador de Myanmar/Birmània a les Nacions Unides, Thant Kyaw, en un plenari ha declarat, abans d’ahir, com aquell que no diu res i amb un cinisme fora de dubtes, increïble : NO, EN EL MEU PAÍS NO N’HI HAN DE PRESONERS POLÍTICS !!! 
— A les nostres presons no n’hi han de presoners polítics; no s’ha empresonat a ningú per manifestar idees polítiques i la llibertat d’expresió és sempre present en el nostre país. —   Complim doncs amb els drets humans,. com tots els altres països–.

Els que teniu la paciència de ‘visitar’ aquest bloc, ja heu llegit diversos apunts d’aquestes eleccions i que molts volen ignorar, o menysprear, o deixar fer. 

Encara avui, llegeixo a la premsa internacional dels països ‘amics’ i democràtics: millor aquestes eleccions que res.

Thein Soe, president de la Comisió Electoral (i crec portaveu de la Junta Militar) va fer una roda de premsa i aquestes són les ‘notícies’ i informacions referides al procés electoral del proper 7 de novembre 2010:

La Junta Militar no accepta cap observador internacional; la Junta Militar no donarà més visats a turistes fins passades les eleccions; la Junta Militar indica que els diplomàtics de països foranis establerts en les seves ambaixades actualment, són ja uns observadors ‘fiables’; la Junta Militar no vol observadors internacionals que vinguin de fora i ‘convidarà’ a fer aquest paper a representants de ONGS i agències humanitàries actualment treballant dins a Birmània amb autorització dels militars per fer aquesta tasca; la Junta Militar no autoritzarà la entrada a cap periodista de fora del país; la Junta Militar no permetrà l’enregistrament de cap video o fer fotografíes ni per part dels ‘possibles’ votants, ciutadans del seu poble.

A menys de tres setmanes de les eleccions, els més de 2.000 presoners polítics continúen patint aïllament, presó, dispersos arreu del país; la Junta Militar ha informat que permetrà que Daw Aung San Suu Kyi pugui votar  ¿¿?? …. ella s’ha negat, ja que en les últimes eleccions de l’any 1990 on el seu partit amb ella al capdavant van treure el 85% dels escons i la resposta va ser …presó i no acceptació dels resultats. ‘The Lady’ manifesta que de cap de les maneres votarà en unes eleccions perverses i enganyoses; la Junta Militar no permet votar als presoners, per què ara es despenja ‘deixant’ votar a Daw Aung San Suu Kyi?
El partit oficialista i probable guanyador, Union Solidarity and Development Party (USDP) recolzat per la Junta Militar, utilitza tots els seus mitjans per fer campanya i perque la gent vagi a votar; inclou una ‘paga’ extra als futurs votants; els grups guerrillers de la frontera són en ‘estat d’alerta’ per patir més atacs de l’exèrcit de la Junta Militar; guerrilles que mai han deixat de lluitar des de fa més de quatre dècades !!

El President de la Comisió de les Eleccions a Birmània, Thein Soe, en la roda de premsa tot just fa una setmana, ha manifestat:
Si no aneu a votar, podeu perdre tots els vostres drets com a ciutadans.

Thein Soe continúa : Per què necessitem observadors internacionals si nosaltres tenim una ‘gran’ experiència en organitzar i fer eleccions ??

Molts dels que es presenten en aquestes eleccions dins el partit ‘oficialista’ USDP, són antics membres de la Junta Militar, que s’han canviat de vestit; han deixat l’uniforme i s’han vestit amb el típic longgy del país …

Tot és un veritable muntatge i enganyifa …. i el món ni s’ho mira, ni reacciona. La bona gent de Birmània,  els exiliats, refugiats i els que sobreviuen com poden dins el país ( a no ser que siguin militars i formin part de l’exèrcit i del poder ), se senten maltractats, enganyats i traits per tots els països, mal anomenats democràtics ..

Un escriptor, un poeta, avui, a Birmània, no escriu; només per a ella o ell, en notes que amaga a casa seva. Si vol publicar un llibre, passa per una censura fortíssima, i només pot aspirar a una edició com a molt de 1.000 exemplars …. per un país de quasi 60 mil.lions de persones. És un petit exemple, però molt significatiu, que retrata com viuen la gent a Birmània …. menys cultura, menys llibertat, menys cultura més adeptes a la Junta Militar, menys cultura menys dignitat.

Unes eleccions molt i molt diferents de les que gaudim els països lliures, malgrat els problemes, la força del poder econòmic i financer …. però tenim accés a la cultura lliurement i una llibertat d’expresió que ningú ens pot robar.

Avui fa 15 anys i 93 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada. 

Les flors blanques i vermelles tornen al meu bloc amb ràbia, tristor, i trasbalsada.
Una dona morta i els seus dos fills de 4 i 7 anys també; assassinats per l’home, presumptament, que ha fugit, però ja havia estat denunciat per maltractaments i condemnat a un allunyament. La dona va insistir davant el jutge de retirar la sentència.

Tres cossos en estat de putrefacció des de fa una setmana; abandonats. Una mort de tres persones, dins a casa, com sempre, en mans d’un violent i un covard.

Un condol profond, sentit, trist, molt trist. I denunciar, denunciar, denunciar, denunciar, denunciar … no ens podem aturar, ni la societat tampoc.

En G. ha estat viatjant i treballant per l’estat de Florida, EE.UU. Ahir va anar a l’aeroport per pujar a l’avió de tornada. Nou hores de retard !! En G. molt introduït en el món Mac, iPhone i ….. Skype ! Quin invent això de l’Skype ! I a més és gratuït i no pagues ni trucades de telèfon ni missatges !! En G. va visitar la NASA, el Kennedy Center i mentre m’ho explicava via Skype i enviant fotografíes del moment, jo pensava que és aquí on han nascut totes aquestes tecnologíes que anem utilitzant.
Ahir nit em comunica del retard de l’avió.

L’avió, Air Europa, que havia de sortir de Madrid a 2/4 de 4 de la tarda direcció Miami, s’havia enlairat a 3/4 d’11 de la nit, retard confirmat, i en G. , sempre via Skype, missatges o parlant, em diu que ha trobat una altra joguina dins el Mac, el Dashboard. Pots cercar la companyia aèrea, aeroports d’arribada i sortida, introduïr les dades i , com diria en Steve Jobs, buuum, tens la informació exacte dels horaris del vol, landed, scheduled, etc. etc. Uuuf, ja no has de trucar a un 902 que mai contesten i mai et donen les informacions que tu necessites saber i a més és una trucada de pagament !!

Continuem en contacte a partir de les 6 del matí hora d’aquí. Veig l’aeroport de Miami. Tothom amagats dins les mantes i jerseis. Fa un fred que pela per culpa de l’aire acondicionat. Els passatgers reclamen; resposta : aquesta és una competència del County de Miami, baixar o tancar l’aire condicionat. Resultat: la majoria encostipats.

La gent intentant passar les hores com poden. Air Europa els ha pagat 15$ per sopar. La gent vol conectar-se, però no hi ha adaptadors. En G. sempre troba solucions, i ha trobat un lloc on es poden endollar els portàtils i així tots poden anar fent passar el temps; treballant, jugant, parlant amb la família, amics.

Saber utilitzar aquestes tecnologíes en el seu punt exacte és un repte, i si ho aconsegueixes ( no és difícil tot s’ha de dir ), pots continuar gaudint d’un llibre, anar al cinema, teatre, trobar-te amb amics i prendre una copeta, passejar … tot ho pots fer, i en un moment concret entres en aquest món fascinant de l’Skype, internet, Mac, dashboard, Google, etc. etc. i  … buuum .. trobes la tranquil.litat de la informació que desitges per poder continuar la teva vida del dia a dia.

Fotografia ‘Rocket Park’ Kennedy Center – Cape Canaveral. Rebuda via MobileMe Gallery el mateix dia que en G. la va fer.

Al llarg de l’estiu s’han fet diverses consultes, moltes, i avui tornem-hi;  Tarragona Ciutat, Rubí, Gòsol, Olesa de Bonesvalls, Villalonga del Camp i les que vindràn i ja estàn en marxa. No s’aturen. 

És evident que el 28N es veuràn resultats vinculants, és a dir, el poble haurà exercit el seu dret a votar els 68 escons del Parlament.  Però aquestes consultes de la societat civil catalana són importants, i molt.
El dia 10A es ferà a Barcelona i podré exercir el meu dret a decidir. Cada dia és més i més clar que només podem assolir les nostres llibertats si es proclama la independència.

No cal córrer; hi ha temps. Sempre existeix el moment just i precís per arribar al cim. Concerts econòmics, estatut, promeses, peix al cove, raspallades, etc. etc.  No, no és això companyes i companys.

En resposta a un comentari en un dels meus apunts he escrit :
Podem fer un paral.lelisme entre Birmània i aquest país nostre. Daw Aung San Suu Kyi estima la llibertat; el general Than Shwe li té por.



Avui noves consultes ….     — Endavant les atxes —

Sí, som dins un estat europeu ‘diferent’; i l’afusellament del President Lluís Companys encara és vigent. I els vencedors encara són al capdavant, fins quan?El blocaire Josepmiquel Servià va recitar un bell poema de’n Ventura Gassol, i el reprodeuixo en aquest apunt …. i penseu, decidiu, entreu en acció, pacíficament, però amb fermesa.
Ja prou d’humiliació, rebaixament, avergonyiment.

Abans d’ahir , una dona ha estat assassinada a casa seva, en un poble no gaire lluny d’Alacant, a trets i el seu home s’ha suicidat poc després.
No hi havíen denuncies per maltractaments, però sí que l’home tenia antecedents penals.

Ahir, una altra dona, ha estat assassinada a Getafe, a ganivetades i la seva ex parella, l’home es va suicidar.

Aquestes flors blanques i vermelles  tot just eren en el meu bloc fa tres dies ¿¿?? i novament les podeu veure i ja sabeu per què.

Una nova acció criminal, injusta, violenta, sense sentit. Dues dones mortes. 
Crec que de totes les dones assassinades enguany, només tretze havíen foragitat la por i havíen denunciat els maltractaments o amenaces.

Trist, molt trist, i el meu sincer condol.

Kaghendra Thapa Magar mirant les cames de Miss Nepal. Magar compleix avui, 14 d’octubre, 18 anys, i té només 65.5 centímetres d’alçada.
Avui serà proclamat l’home més petit del món i el seu nom entrarà a formar part del llibre-records anomenat Guinness …. fins que trobin una altra persona més petita.

Viu a Nepal amb la seva família, i el govern nepalí ha decidit fer una campanya turística per atreure visitants al seu país : Shortest man in the world from the highest mountain in the world invites you to visit Nepal.
— L’home més baixet del món des de la muntanya més alta del món us convida a visitar Nepal–. 
També com ‘ambaixadora’ del seu país en aquesta promoció, Miss Nepal serà l’acompanyant de Magar.

Em pregunto si hi ha respecte i ètica. En aquest món mediàtic, tot està estudiat, assajat, per aquest tipus de notícies. Fer que un país sencer pugui desenvolupar les seves riqueses, i la gent pugui viure tranquil.lament sense dependre de records Guinness …. ja crec que es tracta d’una utopia.

Magar s’ha convertit de sobte en tota una celebritat. Només desitjo que aquesta celebritat li aporti a ell i la seva família uns ingressos per poder continuar vivint tranquil.lament al seu poblet.