Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Tony O’Connor : Un músic australià

Publicat el 30 de juny de 2010 per rginer

Va morir a finals del mes de maig. Així m’ho han informat, la mateixa família, en un email curt, trist, emocionant, però també joiós :
Hi Roser,
On Sunday, 23rd May 2010, Tony O’Connor gently and peacefully passed away at home with his wife Jacqui, daughter Samantha, and son-in-law Steve, by his side.
About eighteen months ago, Tony was diagnosed with a glioblastoma multiforme – a brain tumour.
In early 2010 Tony realised his time with us was coming to an end, but he accepted the next stage of his journey with grace, honour and dignity.

Tony O’Connor va ser un músic ben atípic; va marxar, fugir diria jo, de les grans multinacionals i en una casa construída en un lloc solitari de Queensland, nordest d’Austràlia, va començar a treballar, lluny de tothom; la solitud, el paisatge, l’aire pur, la natura. La seva família, dona i filla, al seu costat i els músics que l’acompanyàven en les seves composicions, sempre acústiques.

El vaig conèixer quan vaig ser a Austràlia, ara fa tres anys (¿! què ràpid passa el temps).
En entrar en una botiga propietat d’un grup d’aborígens la seva música omplia tot l’espai. Vaig preguntar quina era la música i em van respondre: 
D’un gran músic i encara millor, d’un gran amic nostre.

He estat treballant per fer aquest muntatge del video utiitzant fotografíes meves del meu viatge inoblidable a Austràlia i Tasmània i la música de’n Tony O’Connor; és un petit homenatge a una persona senzilla i un músic excel.lent. Fins i tot quan preparava una nova composició ens enviaba la primera mostra per conèixer les nostres opinions. 
La seva música m’companya molt sovint.

 

 

 

 

 

 


 

Caminant per la independència

Publicat el 29 de juny de 2010 per rginer

3.143 metres Pica d’Estats; és la muntanya que hem de pujar fins arribar al cim (com ens ho ha explicat el blocaire Marc Payà avui mateix). No tinc cap fotografia, però sí d’aquesta muntanya tan bella com és el Pedraforca, però hem de pujar més amunt, el camí serà més llarg.
Plegats, poc a poc, sense presses i mentre pugem anem deixant les petjades de la nostra nació i el nostre dret a decidir i quan arribem al cim, quin serà el polìtic dels estats veïns i no tan veïns que ens negui la nostra existència?
La retallada ja la sabíem, el resultat també, no val a plorar ni a queixar-se, senzillament cal continuar caminant, cercar solucions, cal promoure més consultes, cal anar passet a passet i recollir les signatures que les lleis demanen s’han de presentar al Parlament.
I després un altre passet, i un altre i si encara som a mig camí de la muntanya, doncs, descansarem, un gotet de ratafia, un tros de llonganissa, respirar i endavant les atxes !

Intel.ligència, responsabilitat i unitat com a poble, respectant totes les opinions, però omplint el sac. Fugir dels polìtics aprofitats i electoralistes …. la societat civil s’ha de moure, i amb tranquil.litat persistent, sense renunciar a res. 

Bon dia lluminós a tothom, ja tenim la muntanya davant nostre, 3.143 metres, no és l’Everest, som tossuts i tenim les nostres ànimes i el cor plens de raons; sols demanem tenir el nostre dret a decidir.

Futbol i més coses …..

Publicat el 28 de juny de 2010 per rginer

Aquest Campionat Mundial de Futbol està donant molts fruits ….. deixant de banda l’esport del futbol ! Sí, pots anar llegint blocs escrits per periodistes com en Toni Padilla aquí a casa nostra (gràcies Toni per els teus posts)  o com els de’n Enric González.
Escriuen sobre temes interessants i moltes vegades oblidats o desconeguts i són espectadors d’un campionat amb punts de vista i visions molt diferents … interessants … de bon llegir.

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/171682

http://blogs.elpais.com/dibuje-maestro/2010/06/culpa-de-thatcher.html

Avui mateix en Toni Padilla parlant dels boèrs entrellaçant una guerra molt cruel amb el club de futbol de Liverpool; increïble !  I en Enric Gonzàlez de la desfeta de l’equip de futbol d’Anglaterra que ell considera és culpa de la Thatcher; l’obrerisme anglès ja no existeix, i els futbolistes anglesos eren fills de miners, de cases pobres, de camperols, i aquella manera de fer, aquell orgull anglès ha passat a la història. 

A més en un comentari ens fan anar a un link de You Tube, un anunci del pa Hovis, un anunci que tothom espera, vaja com aquí la cervesa Estrella Damm, i veritablement és molt bò. Recordo jo també aquests anuncis del pa Hovis. Aquest però en poc menys de 3 minuts fa un repàs de la història d’Anglaterra. 

Us el recomano – clickeu:
http://www.youtube.com/watch?v=S4tFzuFGUOI

Una fotografia del jugador anglès Wayne Rooney, un dels poquets ‘hereus??’ de l’orgull britànic.

Canvis de la natura: El Niño se’n va, arriba La Niña

Publicat el 27 de juny de 2010 per rginer

El Niño aquest fenòmen climàtic i natural que apareix cíclicament, va arribar l’any passat, juliol i agost 2009. Els centres meteorològics de Hong Kong i Filipines han declarat que la temperatura de l’aigua de la mar ha tornat a la seva normalitat, però ha començat a donar senyals de vida La Niña, i un nou cicle, aquesta vegada en forma de pluges, ciclons i tempestes és el que aquesta Niña portarà per diferents països, pobles, ciutats, continents, mars.
Diuen que el nom de El Niño li van posar, perque quan la temperatura de l’oceà és molt més alta del que és normal i arribava a la costa de l’Ecuador cada 6 o 7 anys pels voltants de Nadal, els habitants de les costes del país sudamericà, van decidir anomenar aquest fenòmen ‘El Niño ‘, com el Nen Jesús.

En Vin i na Lien són pescadors i viuen a Hoi An, centre de Viêt Nam. Tota la seva vida han treballat en aquest art de la pesca; els seus pares i els avis, ja ho eren de pescadors.
Em van dir que des de l’any passat, les aigües de l’estuari eren poc profondes i no han pescat gaire, més aviat gens. La temperatura de l’aigua de la mar va anar pujant i pujant; El Niño els havia arribat també a ells. 

Quan vaig ser a Hoi An pel novembre de l’any passat, la calor era insorportable i l’aigua de la mar molt tèbia, més aviat calenta. Era millor nedar en una piscina !
A més el nivell de l’aigua del riu era molt baix, i ni tan sols podíes navegar en barca i arribar fins la mar.
La sequera i les altes temperatures han estat enguany cruels i fortes en països com Birmània, Filipines, Tailàndia, Cambodja, Laos, sud del Viêt Nam, Indonèsia, Malaisia i nord d’Austràlia. En canvi a California i altres indrets la neu ha aparegut en llocs inusuals.
El Niño va començar a treure el nas allà per el mes de març de 2009 …, abans d’hora o més tard del previst, i ara sembla que és el torn de La Niña …
L’Observatori Meteorològic de Hong Kong creu que la temperatura de la mar tornarà a la seva normalitat a finals del mes de maig 2010, i hi ha la possibilitat que La Niña comenci a refredar les aigues la segona meitat de l’any 2010.
En Vien i na Lien de ben segur que ho agrairan, ja que podràn tornar a pescar en aigües de l’estuari del riu Thu Bon i sortir a la mar, però s’hauràn d’enfrontar a altres fenòmens meteorològics.

La Niña també portarà fenòmens inusuals de pluges, inundacions, vents, ciclons i greus per aquests països de les dues costes de l’Oceà Pacífic. Els pobles ho saben, la gent es prepara i espera que les noves tecnologíes els ajudin una mica més, avisant amb certa antelació del que pugui passar.

En Vien m’explica que quan són avisats per les autoritats amaguen la barca ben lluny del riu en lloc segur i ells marxen a una casa que ténen al.lunyada de la costa.
L’avantatge és que les cases són majoritàriament construídes de bambú, i si se les emporta el vent o la tempesta, no els costa gens de tornar-la a construïr.

Si Filipines va patir una sequera ben gran, ara La Niña pot fer arribar pluges i moltíssima aigua. Fins i tot els gurús economistes i que estudíen els mercats financers, preveuen confusions, desordre, problemes per els inversors i les borses. L’última vegada de l’aparició de La Niña va fer veritables estralls en la economia i Amèrica del Sud se’n va beneficiar on els preus dels seus productes van pujar, mentre els Estats Units patíen una sequera important.
Al Sudest Asiàtic porta sobretot desolació i pèrdua de vides humanes per les inundacions, fortes pluges i ciclons.
Indonèsia: 2003-2005 i Filipines 1991 – 2006, més de 10.000 persones van morir per desprendiments de terres, inundacions i ciclons.
Tailàndia: 2001. Més de 920.000 persones es van quedar sense casa i amb greus pèrdues de collites, i tot el que va passar per un tsunami violent on van morir centenars de persones.
Viêt Nam: 1996 i 2001, mil.lions de cases destrossades en la regió del Delta del Mekong, i més de 1,684 persones van perdre la vida. Pèrdues econòmiques importants en el sector agrícola (arròs) i pesca.

Encara que els científics atribuiexen aquests fenòmens al canvi climàtic, aquesta és una discusió que vé de molt lluny. El Niño dona pas a La Niña, i a l’inrevés, i aquests cicles meteorològics van apareixent al llarg dels anys, i des de fa molt de temps.

La Niña no és un picnic, no és un fet aïllat. Una dada; l’any 1998 les inundacions i pluges a Bangla Desh i la Xina van provocar desplaçaments de gent en un nombre de 230 mil.lions !!! Llegit en un informe publicat per la David Suzuki Foundation de Canada que treballa per millorar el medi ambient i el nostre petit món, sempre despullat, fràgil i impotent davant la força de la natura.

M’explica en Vien i na Lien que segons com veuen els núvols i la olor que fa el vent, poden preveure que vé tempesta i de les fortes i ja es preparen per marxar a la seva caseta de bambú en un lloc segur amb els seus dos fillets i els avis.

Per cert, el nom de Vien, pronunciat – yin – (home) significa ‘satisfacció’ i el nom de 
Lien, pronunciat – lii-in – significa flor de loto.

La fotografia llençant la xarxa, per intentar pescar algún peix per sopar i dinar, en definitiva menjar per casa. Estuari del riu Thu Bon a Hoi An, l’antiga Faifo dels mercaders del secle XVII, centre de Viêt Nam.

Matí de Sant Joan trist

Publicat el 24 de juny de 2010 per rginer

He passejat aquest matí pel barri … restes de petards, focs artificials, coets, paperets, un contenidor tumbat, … restes d’una revetlla plena de joia. Ahir nit, famílies i amics al voltant de la taula a les terrassetes de les cases de veïns. El pati de veïns era ple de gent i de llums. 
El cel s’omplia de colors ben a prop de la lluna. Els coets pujàven  i viatjàven directes a ella que ens donava ja llum i ens vigilava.

Però és un matí trist, molt trist; 12 persones van perdre la vida ahir a mitja nit en creuar la via del tren al baixador de la Platja de Castelldefels per arribar a la platja i celebrar plegats la revetlla vora la mar.
El grup era de trenta persones; dotze han mort i un nombre que desconec són als hospitals amb ferides molt greus.
El tren d’Alacant, precisament el d’Alacant on es celebren les festes de Sant Joan, va seguir el seu camí a Barcelona i es va trobar amb el grup de gent que temeràriament creuava les víes.
El pas soterrat per creuar les víes era allà …  
De petita sempre em mirava les màquines de tren, aquelles que treien molt de fum i embrutàven les façanes de les cases del carrer d’Aragó. Un cosí de la meva mare era maquinista i alguna vegada hi havia pujat en aquests monstres. Feien por. 

Una revetlla trista, trencada brutalment, una decisió mal presa i molts morts .. molts.

No pot ser un matí lluminós; molt trist i només puc enviar el meu sincer condol a totes les famílies que han perdut un ésser estimat, jove molt jove.

La fotografia d’un matí encara fosc però que ja comença a il.luminar-se per la llum del sol en les aigües d’un llac d’un país llunyà.

ELS FOCS DE SANT JOAN

Publicat el 23 de juny de 2010 per rginer
No crec que ningú del nostre país tingui mal record d’aquesta nit, si de cas, el que hagi patit un accident per culpa dels petards. És una festa que conservem dins la nostra memòria i en podríem explicar una i mil històries.
SANT JOAN EN DIJOUS, LES PEDRES ES TORNEN OUS.
Esperem-ho, esperem-ho ….. 

I en aquest any Maragall, el seu poema :
– Els focs de Sant Joan – …..  molt actual:


Ja les podeu fer ben altes,
les fogueres aquest any:
cal que brillin lluny i es vegin
els focs d’aquest Sant Joan.

Cal que es vegin de València,
de Ponent i de Llevant ..
i en fareu també en la serra
perquè els vegin de més enllà.

Que la terra està revolta
sota els peu dels occitans,
i convé que se’n recordin,
de l’antiga germandat.

Des de que fou esquarterada
no s’havia vist pas mai
redreçar-se alhora els trossos
cadascú pel seu costat.

Miracle! gent d’Occitània
l’esprit d’Oc s’ha despertat !
Tots la passarem en vetlla,
eixa nit de Sant Joan.

Tots la passarem en vetlla
al voltant dels focs més alts,
perquè es parlin uns amb altres
com llengües de l’Esperit Sant.

Parlaran de serra en serra,
i de la més als plans ..
Pirineus, si resplandessis
tot encés de mar a mar,
remembrant als fils den vetlla
les memòries del passat,
les fiances del pervindre
i els misteris de l’atzar,
que fa que els fills d’una mare,
que els homes d’un sol parlar
tinguem els braços a l’aire
tots alhora bracejant;
i el crit d’una sola llengua
s’alci dels llocs distants
omplint els aires encesos
d’un clamor de llibertat.

Joan Maragall – juny 1907

Bangla Desh: Els Rohingya un poble maltractat

Publicat el 22 de juny de 2010 per rginer

Són milers de refugiats a Bangla Desh en dos camps (Nayapara Camp)  on les condicions de vida són millor (uns 28.000) que els milers que viuen il.legalment (uns 200.000) ; d’altres han fugit a Malaysia o, on poden desembarcar; de vegades soldats de Tailàndia no els deixen i han de tornar a casa. I on és casa seva ? A Birmània, al nord de l’estat de Rakhine , sudest, a la costa, frontera amb Bangladesh. Des de 1990 són perseguits, torturats, empresonats per el govern de la Junta Militar de Birmània, ja que no els considera súbdits del seu país. I encara viuen, millor dit, malviuen dins la seva pròpia terra, el seu país, més d’un mil.lió i mig de persones. Van arribar a Birmània durant el secle VII !!  Què han fet? És una ètnia de religió musulmana i que van poblar aquesta part de Birmània fa més de mil anys.  
Veure el meu apunt:  http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/123066.

No es poden casar sense el permís de la Junta Militar, no ténen documentació, no són birmans, ni de cap altre país, són apàtrides. Ningú els vols donar documentació. No existeixen.

El UN High Commissioner for Refugees (UNHCR) consideren els Rohingya un dels pobles més desgraciats, perseguits i maltractats del món. Ells volen continuar vivint al seu país, Birmània, volen formar part de la seva societat, en un país on conviuen moltíssimes ètnies.

Quan vols anar a veure’ls, després de visitar Mrauk-U i una de les meravelles de Birmània, no et donen el permís i has de girar cúa.

En aquests camps de refugiats oblidats, els que han tingut la sort de poder entrar-hi, reben menjar i educació per part de la UNHCR. Però només són uns 28.000 …. un nombre ínfim si comprarem els milers i milers que viuen il.legalment en països fronterers o dins la mateixa Birmània, sense papers i ignorats.

La fotografia d’una mare amb els seus fillets en el camp de refugiats de Nayapara a Bangla Desh. La mirada d’ amor de l’infant envers la seva mare no té preu.

Estiu 1952

Publicat el 21 de juny de 2010 per rginer

Bona idea del blocaire ‘borinotus’ …….. 
ESTIU   …. És avui el primer dia, encara que sembla més un dia de primavera, lluminós, preciós, cel clar i un airet que dona guster.
La meva participació d’aquest estiu és una fotografia recuperada de l’any 1951.
L’àvia A. vestida i ben tapadeta per vigilar els seus dos nets i nebodets que es van anar afegint al llarg del matí d’estiu; platja El Carregador – Alcossebre – terme d’Alacalà de Xivert, Baix Maestrat; quan encara no hi havíen ni apartaments ni ningú.
Va ser el meu paradís durant tres estius seguits i d’altres que van venir al darrera, però sense la iaia …. ja no va ser el mateix.

Ara recordo que ja vaig publicar aquesta mateixa fotografia en un apunt de fa ja molt de temps, mesos, o potser més d’un any. Na Xesca em va fer un comentari molt divertit del vestit de bany de la neboda de l’àvia … molt sexy.

Benvingut estiu de 2010, t’esperàvem amb delit !

20J SÍ – Exercir el dret a decidir: Independència

Publicat el 19 de juny de 2010 per rginer

Demà una altra tanda de consultes a diferents poblacions del nostre país, i algunes de molt significatives. He llegit que a Cornellà s’ha fet campanya per el NO, i em sembla molt bé. El diàleg i la llibertat existeix per a tothom.
Encara que ara estic notant una altra estratègia …. el silenci. Bé, no ens hem d’amoïnar; cal continuar i passet a passet anirem omplint el sac.

Ara sí que puc dir que a la meva Ciutat hi ha una data :  11 d’abril de 2011. La fe, la esperança continúen. La població civil s’ha de poder expresar sense embuts, tranquil.lament, respectant a tothom; la millor acció: anar a votar i posar la papereta dins la urna, un SÍ o un NO o un full en BLANC.

I a continuació la recollida de signatures ……

En la meva hi ha un ben clar.

….. Endavant les atxes !!

La bella i la bèstia a Birmània

Publicat el 19 de juny de 2010 per rginer

Avui és l’aniversari d’Aung San Suu Kyi. Ahir ja vaig escriure un post.
Però no serà un dia feliç per a ella. Continúa empresonada.
Paraules d’un llibre escrit per un historiador i escriptor anglès, Timothy Garton Ash, popular en l’àmbit anglosaxó: Beauty and the Beast in Burma.

Suu Kyi : Honestat, integritat, no violència, llibertat, democràcia, diàleg, partit polític NLD.

Junta Militar : Disciplina, dictadura, manipuladors, opressió, força (400.000 soldats) i un full de ruta estudiat.

Suu Kyi no ha assolit el que ella desitjaria; persuadir als generals d’anar junts, plegats, en una reconciliació nacional per el bé del poble. Molts crítics escriuen que Suu Kyi és poc flexible, i no té una clara estratègia politica.

Però sí té el suport de tot el poble de Birmània, de totes les ètnies, no només dels Birmans, i dels Mon, dels Karen, dels Karenni, dels Shan, dels Arakan,dels Pa-O, dels Padaung.

Avui en el seu 65è aniversari, continúa empresonada, sense veu i els generals sempre molt atents i amb por de qualsevol moviment que ella pugui fer. Ella té el poder de la integritat política, de la seva dedicació, honestat i el seu sentit de la justícia; però n’hi ha prou per vèncer a la bèstia ??

Hi ha moltes veus que demanen ja acció. M’agrada una d’elles; la que demana Amnesty International, una de molt petita, i sembla insignificant, però no ho és: Fer arribar transistors, petits, piles ….. a qualsevol racó del país.

La gent ha de poder escoltar les tres, quatre emissores que transmeten des de fóra del país.

La no violència és difícil d’entendre, però no és una utopía. Els que així ho creuen segueixen pujant la muntanya de la bèstia, omplint-la de pedres mentre avancen perque ténen la força i la fe i l’esperança que sí, que arribaran al cim.

Així ho va dir molt convençut el jove mestre i venerable monjo U Ashin Sopaka en la seva conferència a Casa Àsia ahir vespre i que vaig tenir el goig i el plaer de poder saludar i parlar amb ell, i evidentment escoltar les seves paraules davant un auditori força ple.

La fotografia està feta a Johannesburg, el propassat dia 29 de maig. És el grup  global anomenat ‘THE ELDERS’  fundat per en Nelson Mandela. El grup deixa una cadira buida, coberta amb seda de Birmània, per celebrar l’aniversari de la persona que hauria de ser allí amb ells. Podem veure a: Martti Ahtisaari, Graca Machel, Ela Bhatt, Kofi Annan, Jimmy Carter, Lakhdar Brahimi, Mary Robinson, Fernando Henrique Cardoso, Desmond Tutu, Gro Brundtland.


Avui fa 14 anys i 337 díes que Aung San Suu Kyi està empresonada.
 

Daw Aung San Suu Kyi: Aniversari, solitud, dignitat

Publicat el 18 de juny de 2010 per rginer

PER MOLTS ANYS AUNG SAN SUU KYI.

Demà, 19 de juny,  és el seu aniversari, 65 anys,  però el celebrarà sola, a casa seva, empresonada, a la vora de l’Inya Lake de Rangoon, University Road 54.
Avui el diari The Independent-UK ha publicat en primera plana una carta escrita per ella i que ha pogut sortir clandestinament de Birmània, demanant a la societat internacional el que sempre ha dit, ha manifestat i ha pregat: UTILITZEU LA VOSTRA LLIBERTAT PER PROMOURE LA NOSTRA.
El seu primer empresonament va ser l’any 1989, un any abans de les eleccions que va guanyar per una majoria absoluta, un 82% dels escons.

Han passat ja quasi 15 anys continuats empresonada. Greu va ser l’any 2003, quan després d’obtenir la llibertat i en continuar la seva implicació absoluta d’assolir la llibertat i la democràcia del seu país, en un dels seus meetings va ser envoltada per l’exèrcit i a punta de metralladora, va travessar el cordó de ‘seguretat’ dels soldats per anar al seu lloc on havia de començar el seu parlament; no van gosar disparar ….. però a continuació els trets van començar i van haver de fugir, però més de cinquanta persones van ser assassinades impunement – Depayin Massacre -.

Aquesta dona va rebre el Premi Nobel de la Pau l’any 1991, un anys després que Mikhail Gorbachev va rebre el seu. Ell és lliure, ella no.

El seu piano s’ha trencat, no pot expresar els seus sentiments i emocions amb la música que a ella li agrada interpretar; no pot ni parlar per telèfon, ni veure la televisió ( a excepció de la governamental); ni rebre cartes, que no siguin censurades, dels seus fills. No coneix els seus nets. 
Unes paraules que va dir una vegada :
– No crec que les meves decisions siguin un sacrifici. És una opció. I si tens molt clara la opció que vols prendre, la paraula sacrifici no té cap sentit, perque ningú m’ha dit ni m’ha forçat a decidir el meu dret a servir a la meva gent.

Familiars seus han reclamat judicialment propietats de la mare i que els pertany; ha de discutir per poder obtenir un mínim de manteniment de la casa; un ‘nedador’ estrany, nordamericà va nedar fins a casa seva (diabètic, no sabía nedar gaire ) i gràcies a aquest fet, un tribunal la va condemnar l’any passat a 18 mesos més d’empresonament.

Té contactes amb el seu advocat i el seu metge. La junta dona autorització, de vegades, a que pugui reunir-se amb personalitats d’organismes internacionals o representants del govern dels EE.UU.

No els té cap confiança. El seu partit el NLD no participarà en unes eleccions promogudes per la Junta Militar el proper octubre. Ja ho ha dit, i el partit s’ha dissolt, però no la gent ni la societat civil. El mateix dret té el poble de votar com també de no votar. No li agraden gens les paraules expressades per un representant del Govern dels EE.UU. en que diu ‘ més val això que res’ ….
A mí aquestes paraules em recorden el meu país ….

El seu home, Michael Aris, va morir de càncer l’any 1999 i no va ser autoritzat anar a Rangoon per veure-la per última vegada.
Es van casar l’any 1972. Un any abans de casar-se li va escriure una carta al seu futur espòs : Només et demano una cosa, si alguna vegada la meva gent, el meu poble em necessités, tú hauríes d’ajudar-me i molt a que jo pogués dur a terme aquest deure envers el meu poble. Michael Aris sempre va complir aquesta promesa fins la seva mort.

Aung San Suu Kyi ha près moltes decisions doloroses i difícils, al llarg de la seva vida; viure en solitud, aïllada, presonera, disoldre el seu partit polític, la NLD, abandonar la seva família. Però, és aquesta ressolució tan i tan forta, la seva coherència, la seva fe, en defensar la justícia, la veritat i la llibertat, la no-violència, per el seu poble de Birmània, i també, per què no ?, a tots els països del món on tampoc viuen en llibertat, que el respecte envers ella ha anat creixent dins aquesta societat. Una dona menuda, fràgil, però forta en les seves idees i sobretot el seu amor incondicional per el seu poble.

Avui fa 14 anys i 336 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.

Placidesa i benestar: Recordant Si Phan Don / Laos

Publicat el 17 de juny de 2010 per rginer

Comença la llum del dia, poc a poc, el cant de la merla, la ràdio escopint notícies ….. crisi, les economíes sota mínims o en fallida, deutes, corrpupcions, hipoteques, discusions, meseta castellana, nerviosisme, injustícies, futbol, un país tancat i vergonyant que contracta xinesos per fer de públic i animar al seu equip perque no dona visats de sortida als seus súbdits, morts, inundacions, pluges, temps embogit, un món que fa por, sincerament.

Davant d’això, em poso davant el meu Mac i miro durant uns poquets minuts (03:45) el video que vaig muntar amb fotografíes meves quan era al sud de Laos.
Respiro a fons, i després del cafè ( per cert aquesta vegada és del Perú: Finca Tunki Tambopata; caficultor Wilson Sucaticona; Provincia Tunkimayo; Altitud 1.600 m. Varietat: Bourbon. Campió del III Concurs nacional de qualitat (2009), tot em sembla ja més plàcid i diferent.
Aquest video ja l’he ‘publicat’ en un altre apunt, però és igual, per a mí, paga la pena veure’l més d’un cop.
Com diuen els laosians : Treballar massa és dolent per la salut …….

Laos: Magical Mekong from Roser Giner Bruñó on Vimeo.

Música: Kevin Kern – Through the Arbor – Album ‘ More than words’ 

 

Territori birmà lliure a Londres

Publicat el 15 de juny de 2010 per rginer

Un fet simbòlic, petit, però desafiant; cinc exiliats birmans, fills o amics de presoners polìtics, morts o encara empresonats; tots junts a les escales de l’Ambaixada de Myanmar a Londres, és a dir, trepitjant terra del seu país, en llibertat,  on no poden viure ni tornar.
Amb la mà alçada i el nom del presoner polìtic escrit; aquesta campanya tan i tan emotiva que en James MacKay va endagar l’any passat.

El proper dissabte serà el 65è aniversari de Daw Aung San Suu Kyi i és una data emblemàtica per els birmans, per reivindicar, lluitar i celebrar-ho plegats a tot el món, i també dins el propi país, en silenci, però molt notori i evident. 

Aquesta petita i simbòlica ‘invasió’ en terra lliure birmana ha estat el primer dels actes reinvidicatius.

En el nostre país Birmània per la Pau,  Casal de Cultura de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, Club Muntanyenc de Sant Cugat, Amics de l’Ofici de Viure i Casa Àsia, organitzen una sèrie d’actes entre el 16 i el 20 de juny amb la presència important d’U Asin Sopaka, monjo i mestre budista a l’exili. Hi han exposicions de fotografíes, novament la projecció del documental BURMA VJ, conferències i el día 19 de juny, l’acte central a la Plaça Barcelona de Sant Cugat, juntament amb la Trobada d’Amics de l’Ofici de Viure, una meditació silenciosa i una encesa d’espelmes per la pau a Birmània, entre 3/4 de 9 i 9 del vespre.

És important conèixer una mica la història de les persones ‘invasores’ de la fotografia: 

Zoya Phan – Activista de l’ètnia Karen i que ja ha estat a casa nostra dues vegades.
Va fugir de Birmània a l’edat de 14 anys. El seu poble va ser arrasat per l’exèrcit de la Junta Militar com tan d’altres. El seu pare va ser matat a trets. El nom que ha escrit a la seva mà és Nilar Thein  presonera polìtica de la generació de 1988. Va haver d’abandonar el seu fill dins la presó perque no podía alimentar-lo. Encara continúa presonera.

Wai Hnin Pwint Thon és filla de Ko Mya Aye, un dels organitzadors de la revolta per la democràcia de l’any 1988 i que l’exèrcit de la Junta Militar va esclafar matant a més de 3.000 persones.
La primera vegada que va veure al seu pare va ser darrera de les reixes de la presó d’Indein. Va ser posa’t en llibertat i novament empresonat perque va tornar a ser present en la revolta del safrà de l’any 2007. Ha escrit el nom del seu pare a la seva mà.

Htein Lin és artista i actor. També ha trepitjat el terra de la presó d’Indein i ha passat uns anys darrera les reixes.
Ha escrit el nom del seu gran amic i gran actor Zarganar empresonat per voler ajudar als damnificats del cicló Nargis el maig de 2008.

Nay Oo Hlaing – 25 anys. Exiliat. El seu pare va ser presoner politic. 
Ja fa vuit mesos que viu a Anglaterra.  A l’escola a Birmània li van dir d’interpretar una obra de teatre escrita per Zarganar. En la seva mà podem llegir el nom de Khun Bedu, un jove de l’ètnia Kareni, activista, i empresonat per sentència de 30 anys, per haver fet campanya contra el referèndum organitzat per la Junta Militar l’any 2008.

Aung Gyi és periodista de Democratic Voice of Burma amb seu a Noruega. Ha estat empresonat dues vegades. 
Lïder de la revolta dels estudiants del 88. Ha escrit el nom de Aung Naing a la seva mà. Empresonat amb sentència de 65 anys.

Kate Allen. Directora de Amnesty International UK i Burma Campaign UK.
Ha escrit el nom de Aung San Suu Kyi a la seva mà.

El proper dia 19 de juny és l’aniversari de Aung San Suu Kyi, però els problemes de Birmània van més enllà de l’empresonament de The Lady, de la líder, d’aquesta defensora dels drets humans i lluitadora.
— We are together in the prison without bars of our country —

Aquest ‘petit’ desafiament és un acte impossible de fer dins a Birmània. Un petit acte politic, un dibuix satíric en contra la Junta, un mòbil no registrat, escriure un poema, conectar-se per internet amb alguna persona fora del país, parlar de the Lady. Les conseqüències ja les sabem: empresonament, judicis, sentències, tortures i fins i tot la mort.

Avui fa 14 anys i 333 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.

Ahir dissabte tarda – Manifestació: Reclamar el dret a decidir

Publicat el 13 de juny de 2010 per rginer

Feia molts mesos, potser més d’un o dos anys, que no participava en una manifestació.
En arribar a la Plaça Urquinaona a 2/4 de 6 de la tarda, no hi havia molta gent, molta tranquil.litat. Però jo no pensava en multituds o una manifestació de les que ‘fan història’ …. I de sobte no se sap com, i d’on, va començar a arribar gent i més gent, darrera les pancartes; Sant Boi, Arenys, Sabadell, Cornellà, Montsià, Osona, i tantes i tantes més. I la Via Laietana es va anar omplint cada vegada més i més. I dones i homes grans; gent jove, infants, activistes, cantants, escriptors, veïns, botiguers, artesans, jubilats, funcionaris, fusters, mecànics, paletes, modistes,  famílies senceres. Em trobo amb veïns blocaires d’aquesta casa. D’altres, les trucades de mòbil no les vaig sentir, però ens vam trobar al Parc de la Ciutadella. Que bé !! Comencem a caminar Via Laietana avall; moltíssimes banderes estelades, moltes, i crits de ‘independència’. 

A un parell de turistes que parlàven entre ells; ” serà perque juga España un partit de futbol !!!!!; nooooo, els vaig contestar; demanem la independència per a Catalunya !
Oh, thank you for informing us!! De res, de res.

En Fermí i jo continúem caminant al nostre ritme fins arribar  al Parlament. Ens trobem amb en Selva i la seva dona i un amic d’Osona, i comencem a petar la xerrada, una vegada ja finalitzada la manifestació.
Jo, optimista, tranquil.la, il.lusionada, refermant-me en la feina ben feta que s’està fent i que poquet a poquet anem omplint el sac, sense presses, tot arriba, al seu temps, no cal córrer. En Selva no tan optimista (però sí il.lusionat i en el fons expectant en veure el resultat); no hi ha res a fer, España ho impedirà, és el que pensa;  en Fermí entremig, és Castilla y León la força bruta inmovilista, però ara la nostra reinvindicació és ja sobre la mesa, impensable fa uns anys;  na Sílvia amb una cara de placidesa exultant. 

La tarda-vespre tenia una llum magnífica, i una temperatura de primavera ideal. El Parc de la Ciutadella oferia un aspecte inigualable. El color de les estelades i senyeres era el contrast, el desig, la il.lusió, una independència que sí es pot aconseguir, si entre tots fem arribar al Parlament sacs ben plens de signatures. Serà un altre pas. Després vindrà el tercer i després un altre més. 

Som-hi doncs …… endavant les atxes.

Daw Aung San Suu Kyi: 6 raons per no participar en les eleccions

Publicat el 12 de juny de 2010 per rginer
Birmània i la comunitat internacional escriuen i escriuen, opinen i opinen del fet per que el partit majoritari, el NLD, ha rebutjat de participar en unes eleccions indignes organitzades per la Junta Militar. He pogut constatar que hi ha certa majoria que està d’acord amb aquesta decisió.

Però m’agradaria transcriure les sis raons que va exposar Daw Aung San Suu Kyi, als seus companys de partit, el NLD, ara ja fa uns mesos:

1 – No accepta la constitució de l’any 2008 i es reafirma en la ‘Declaració de Shwedagon’ (publicada el mes d’abril de l’any passat, per la Lliga Nacional per la democràcia, NLD) i que expressa: Alliberament de TOTS ELS PRESOS POLITICS (més de 2.000) – Mantenir el diàleg social i polìtic per revisar la Constitució  i reconèixer els resultats de les últimes eleccions de l’any 1990.

2 – No accepta el sistema de registre de partits polìtics per participar en les properes eleccions, per ser antidemocràtic i indigne.

3 – El NLD no és propietat de ningú, és un partit del poble.

4 – No accepta ni aprova cap disident o faccions dins el partit, però respectarà les decisions acordades per el seu propi partit.

5 – Expressa la seva convicció i estar disposada, com sempre, a defensar la llibertat, la democràcia i el benestar del poble, i continuarà en aquesta lluita fins el final.

6 – No reconeixerà l’abolició del partit NLD, encara que es dissolgui per el règim militar. 

El partit NLD ja no existeix, com a partit. No es van registrar per participar en les eleccions, i automàticament ha desaparegut. 

I ara tot just fa una setmana, ha declarat en veu del seu advocat, que el poble de Birmània té tot el dret de NO anar a votar, exactament el mateix que té per emetre el seu vot.

No ha canviat gens ni mica les seves conviccions, la seva fe,  el seu desig determinant de servei al poble, la no violència i el diàleg amb la Junta Militar, i cada vegada creu menys en el què poden fer els països ‘amics’ quan demana insistentment : Utilitzeu la vostra llibertat per promoure la nostra.

Per cert, els astròlegs han recomenat a la Junta Militar que governa el país des de fa més de 60 anys, i al seu cap, el General Than Shwe, que el millor dia per celebrar les eleccions és el 10 d’octubre de 2010 : 10.10.10.

El dia 19 de juny Aung San Suu Kyi complirà 65 anys, i ja estem quasi als 15 anys ininterromputs de presó i incomunicació a casa seva. Però no oblidem que va ser empresonada un any abans de les eleccions, l’any 1989; les va guanyar l’any 1990, amb un 82% dels vots; va continuar empresonada; va ser alliberada en dues ocasions, però en veure el seu lideratge i la seva força, la Junta Militar sempre trobant formes i articles dins la ‘seva’ constitució, va empresonar-la novament.
La no violència no és popular, el diàleg no té credibilitat, la llibertat no s’accepta, el poder no es vol perdre, mantenir els privilegis i les riqueses per una minoria, un exèrcit de més de 400.000 soldats, acords econòmics importants amb empreses i governs ‘democràtics i ‘lliures’ i d’altres no ‘tan lliures’, expoliar el seu propi país … el silenci i la lluita soterrada continúa, la revolta silenciosa, pacient, no s’atura.

Avui fa 14 anys i 330 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.