La forastera va arribar a Binissalem al capvespre. Li havíen assignat uns guíes experts, en J. i na V. De camí a l’aeroport van fer una parada per caminar i visitar aquest poble que la forastera ja coneixia, però només per anar a comprar ví ! Són gent tranquil.la, afable, grans vinaters i picapedrers. Els carrers polits; les cases de pedra, elegants, ben fetes i sobretot es respira pau. Aquell dia el cel era brillant, net, i la lluna en quart creixent ja il.luminava els carrers. La capvesprada era magnífica. La forastera va poder veure la casa on va viure en Llorenç Villalonga i on hi ha una exposició arrel la posada en escena de ‘Mort de Dama’. Van arribar a una plaça on les acàcies mostràven la seva flor en tot el seu esplendor i va entrar a Can Gelabert.
Un regal. L’amiga blocaire a Roma ens va fer un regal i aquest és el que em van fer a mí descobrint Can Gelabert de la Portella, Binissalem, Comarca del Raiguer, Mallorca.
Una vila fundada pel rei Jaume II l’any 1300, i els seus origens es remunten a l’antiga Robines , alqueria musulmana on es bastí després de la Conquesta catalana del 1229 una església de les anomenades de repoblació.
Els Gelabert pertanyeren per dret propi a la mà major mallorquina, grup d’èlit dins l’estament forà de l’illa. Eren conegudes famílies de senyors pagesos que van ser molt importants en l’estructura social de Mallorca dels segles XVI, XVII i XVIII.
He pogut llegir que no hi ha dubtes sobre l’antiguitat del patrimoni dels Gelabert de la Portella, com demostren els cadastres generals de 1576 i 1685. El palau, el casal, és magnífic. Avui un Centre Cultural brillant, viu, escola de música, centre d’art, exposicions, col.loquis, conferències. El casal actual és el resultat d’importants intervencions i ampliacions efectuades entre el 1664 i el 1837 i molt més recent en els últims anys. Quan la forastera va entrar, el primer regal, és el pati principal, reformat amb arcs. Es conserva el bell coll de font amb un estípit escultural decorat amb una figura antropomorfa i un lleó que suporta la corriola. És una peça ben curiosa, que la forastera mai havia vist una igual, i sembla que es podría datar a les darreríes del segle XVI o a l’inici del segle XVII.
Significatiu, per entendre millor el casal quan vas entrant en les diferents estances, conèixer l’any 1785 quan heretà la propietat el senyor Antoni Gelabert i Penya, militar, que el 1807 es casà amb Mercedes Bañuelos i González Destéfani, d’ascendència italiana. Aquest matrimoni visqué l’època de més esplendor del casal i va ser reformat en la seva totalitat. El gust dels propietaris es pot veure molt bé, quan entrem a les cambres d’estil pompeià. Els guíes assignats a la forastera van explicar que es tracta del grup de cambres pompeianes més notables de l’illa de Mallorca, i veritablement és cert. Traspúen un romanticisme dolç i agradable, i la forastera ja es va imaginar les recepcions, balls, converses, sopars d’aquest llinatge noble de Mallorca.
L’element arquitectònic més vell que hi podem veure és un gran arc apuntat d’estil gòtic que és parella d’un altre. Segurament correspòn al celler de la casa i ara han fet l’escala d’accés al’escola de música i els espais del centre.
La forastera i els seu guíes van sortir ja avançat el capvespre i es va decidir anar a la Plaça Major, on és l’església, i van poder seure a l’exterior d’un restaurant on van poder menjar un pa amb oli deliciós, amb olives trencades de la terra. El silenci, els plataners, la foscor de la nit avançant, van fer la resta.
Uns moments màgics en aquest poble on el temps passa lentament.
La fotografia correspòn a les cambres pompeianes, i en l’arxiu podeu veure alguna fotografía més de la visita que va fer aquesta forastera, que, no sap com, sempre troba temps per recollir regals en els seus viatges per aquest món.
