Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Un acudit

A Birmània són molt crítics, irònics, i de tot fan un acudit. De fet en la seva cultura teatral el sarcasme, la ironía i la crítica envers els governants de torn és el fil conductor dels seus espectacles. A la premsa escrita, editada fóra del país per raons òbvies, els acudits i comics són constants.

Aquest ens toca de plè a tots nosaltres els usuaris d’internet. Per les últimes noticies, ja sabeu que els periodistes i tothom en general, ténen prohibit, parcialment, conectar-se a segons quines webs d’ Internet i amb sorpresa per part meva ( ingènua) el COI hi està d’acord.
CHINA’S FIRE-WALL 
És el títol d’aquest dibuix.
 – La Muralla de Foc de Xina –
Publicat avui al diari The Irrawaddy.

Un petit poble anomenat Fucking

Som ja en període de vacances i una mica relaxats sí que estem. Els amics van enviant correus amb informacions diverses i sobretot per riure. I aquí en tenim una. Fucking és un poblet austríac prop de Salzburg. El nom per els seus habitants no té cap interès, però els anglesos s’han interessat moltíssim per anar a aquest poble i fer-se una fotografía. Amb el seu humor britànic, de vegades barroer, escampen els seus acudits i les fotografíes per la xarxa.

Els habitants de Fucking són ” Fuckers” ?  Com es diuen les mares ? Què els ensenyen a la ‘Fucking High School’ ? Us ajuden prou bé al ‘ Fucking Hospital’ ? Si el teu amic arriba d’una altra poble, no es convertirà en el seu ‘Fucking friend’ ?
L’alcalde ja està una mica fart dels visitants britànics. Així com els alemanys visiten la casa on va nèixer Mozart a Salzburg; els americans les muntanyes de la pel.licula The Sound of Music de la família Von Trapp; els japonesos el poble on va nèixer Hitler; els britànics només volen visitar Fucking per fer-se la foto, demanar postals i inventar-se acudits. De moment, els habitants de Fucking, han deixat de vendre les postals …
La fotografía també té el seu toc d’humor. Sota el nom del poble hi ha el senyal de tràfic d’atenció als nens, i es pot llegir: ‘Si us plau, no aneu massa ràpid …..’
Cal traduïr ????? En l’arxiu trobareu un petit mapa de la zona, per si algún blocaire passa per aquest poble durant les seves vacances. Per cert, és molt bonic i els entorns alpins una meravella.

Tres anys a Hà Nôi

Aquesta setmana una molt bona amiga deixarà Hà Nôi després d’una estada de tres anys i tornarà a la seva Ciutat d’origen a Europa. Va prendre una decisió valenta; marxar a treballar a una Ciutat i un país desconegut, amb la seva família, espòs i filla de nou anys. Quan vaig ser a Hà Nôi no vaig poder veure-la; en aquells moments una germana seva estava molt malalta i era al seu costat, però sí vaig ser amb l’A. i la filla A. Els vaig veure feliços, molt feliços. La filla estudiava en una escola internacional juntament amb nens i nenes de diferents nacionalitats, i amb els seus veïns, vietnamites, jugava al carrer i als parcs. El seu pare feia tot tipus de feines. El xoc de cultures a la seva arribada a Hà Nôi,  es va anar convertint poc a poc en una integració total a la ciutat poble. Ara ha arribat el moment de tornar a casa.
El bagul és plè de saviesa, experiències, saber viure els moments, de paciència, de coneixements d’una cultura tant i tant diferent. Els serà més difícil ara de tornar a la vida occidental, la nostra, però ho desitgen, volen tornar a la seva terra, però sense deixar alguns, o molts, hàbits que han après vivint a Hà Nôi. Tot rient, na P. em deia que enyorarà molt baixar al carrer a esmorzar, a la vorera o a comprar, amb camisa de dormir o pijama i xerrar amb l’incipient vietnamita que ha après amb el veïnat i a la feina, i sobretot amb els ancians. Els ténen respecte i ells són una font de saviesa.

O viure estones de tranquil.litat, dins el caòtic tràfic de la Ciutat-poble, al costat dels llacs, parcs o sota l’ombra d’un banian. O comprar la baguette a la senyora Nhu que tots els díes la pots trobar a la cantonada amb el pà cruixent i ben fet. I unes flors acabades de collir del jardí del senyor Phuong.
I si quan tenia pressa, i no podia cuinar, sempre podia pujar a casa un bon bol de pho i unes crepes o rotllets o peix ben cuinat, que la senyora Thuy prepara amb saviesa i amor per els veïns. O anar a prendre el te amb els veïns, collit del jardí de casa, mentres esperàven a sortir al carrer ja que la pluja intensa els impedia travessar el carrer o més aviat el riu d’aigua.
Ara viurà novament en una gran Ciutat amb tants habitants, milions com Hà Nôi, però els racons del dia a dia, tranquils, al carrer d’un barri important, no serà el mateix. Tothom té pressa. En la seva ciutat els cotxes ocupen tots els espais; a Hà Nôi encara no han arribat. Hi han pocs cotxes, no ténen capacitat econòmica per comprar-ne (són més cars que en el nostre país ) ni tampoc infraestructures en carreteres i carrers per poder circular. De moment continúen amb biciclete (menys cada any) i milers, milers i milers de ciclomotors.
L’A. enyorarà les partides d’escacs al carrer o al parc prop de casa amb els avis. Ara parla molt millor l’anglès i l’entén, i frases curtes en vietnamita que els avis li han ensenyat tot jugant als escacs. El vietnamita és una llengua difícil de parlar, sobretot per els seus sis tons.
La filla, ha passat uns anys de la seva infantesa, abans d’entrar en l’adolescència, en un ambient familiar, de jocs, música, estimació i amistats.
Quan torni un dia a Hà Nôi ells ja no hi seràn, però en A., na T., na N, na T. ells són ciutadans d’aquesta Ciutat i no marxaràn. I el Dr Nhan de l’Hospital de Hue,  que ja m’ha enviat un correu tot esperant que li contesti anunciant la meva arribada l’any vinent ….. i per què no ?
La fotografia correspòn a un dels carrers del barri vell de Hà Nôi, en un moment en que els ciclomotors no podíen entrar-hi perque un camió de grans dimensions els tallava el pas.
Publicat dins de Hà Nôi | Deixa un comentari

Assassinat o homicidi

Assassinat – acció d’assassinar.  Homicidi – Mort causada a una persona per una altra.

Julie Bindel -The Guardian-Londres- més de vint anys de lluita per acabar amb la violència de gènere, posa títol en el seu article d’avui: El final d’una sortida fàcil.
La Ministra per el Dret de les Dones, Harriet Harman, ha estat lluitant per canviar una llei durant molt de temps al Parlament de Londres, perque està convençuda que pot salvar moltes vides. Harman sempre ha defensat i ha considerat que els homes s’han amagat, fins ara, en els judicis per la mort comesa a la seva companya, com un homicidi per provocació de la dona, per defensar el seu honor. Té raó. Habitualment la provocació per part de la dona s’ha considerat com un precedent a tenir en compte per la defensa de l’assassí, en un moment de pèrdua de control.

Un exemple; si un home torna a casa i sorprèn  a la dona fent l’amor amb un altre home o si la dona humilia constantment l’home amb feines domèstiques o de superioritat, està considerat, fins ara dins la legislació britànica, com una provocació envers l’home i el seu honor, i aquest sempre ha estat un precedent important per jutjar l’home com a homicida però no com assassí. Tot el contrari quan s’ha jutjat una dona que ha matat l’home. No s’ha considerat mai la por, les amenaces, la força bruta que ha patit,  i quan una dona ha matat el seu company, ha estat considerada com una assassina que ha provocat la mort de l’home fredament, amb premeditació,  sense causa, sense sentiments i a consciència. Mai han considerat els anys de patiments, de violència a casa, de violacions. No es considera homicidi per defensar la seva vida; fins ara la dona era condemnada per assassinat.

Al Regne Unit moren dues dones cada setmana en mans de la seva parella. La mort violenta de dones per sota de 44 anys per part dels homes,  té l’índex més alt, fins i tot per sobre de causes de malaltia com el càncer o accidents de carretera. Tres mil.lions de dones al Regne Unit pateixen violència de gènere, cada any, violacions, casaments forçats, explotació sexual, prostitució.
Certament hi han casos d’homes que pateixen també tota aquesta violència ( bastant més reduït tot s’ha de dir), i de ben segur que protestaràn i de ben segur que existeixen causes justes. Però, na Julie Bindel es pregunta:  Poden els homes actuar matant amb crueltat i en el judici declarar que era per salvar el seu honor i per les provocacions constants de la dona? Les estadístiques són clares; no hi ha comparacions possibles;  les denúncies de les dones s’amunteguen; milers de dones demanen el canvi de la legislació. No poden, els homes, continuar amagats dins l’armari. Hauríen de convertir-se en part important per trobar solucions.
És un tema polèmic, però la realitat és la que és. Desconec si en el nostre país també existeix aquesta diferència entre homicidi i assassinat, entre home i dona. El fet ignomiós és que no es pot matar a una persona per gelosia, per salvar l’honor, per un desgavell en la ment per culpa d’una provocació femenina.
La discusió està servida, i els blogs i els diaris al Regne Unit en van plens.
La senyora Harriet Harman ha estat valenta i té el meu suport total. Disculpeu el meu desconeixement per el llenguatge d’aquest apunt, no és gens acadèmic ni l’utilitzat en aquestes qüestions de dret penal. Els articles de Julie Bindel al diari The Guardian són excel.lents com a gran coneixedora del tema i sobretot gran lluitadora. 
Totes les vides que es puguin salvar amb fets i implicació per part de tota la societat pot ser una gran conquesta i motiu d’alegria …….. reflectida amb aquest somriure feliç de na F. – 92 anys -.

8.8.08 -Birmània-Drets Humans-Jocs Olímpics

Xina va decidir que el millor dia per l’obertura dels Jocs Olímpics és el 8.08.08 a les 8 del vespre. És un número de bons auguris. Tot el contrari per els birmans. En aquest mateix día, 8.8.08, els estudiants, els monjos, tot el poble de Birmània que lluita per recuperar la llibertat després de més de tres dècades, commemoren el 20è aniversari d’una revolta popular contra el feixisme i la dictadura militar, pacífica, i que l’exèrcit del govern genocida va esclafar violentament amb més de tres mil morts.

Els líders del moviment ‘Generació del 8.8.88′ van ser empresonats durant la revolta dels monjos el propassat setembre 2007.
La coincidència de l’obertura dels Jocs Olímpics i la commemoració de l’assasinat de més de 3.000 persones de la revolta de 8.8.88, serà un motiu important, fort, per mobilitzar-se arreu del mon i no oblidar el què va passar, i sobretot que la gent es torni a preguntar: Què passa a Birmània ?


El món pot tornar a ser conscient de la perfecta simbiosi entre el Govern de la Xina i el dictador general genocida de Birmània, Than Shwe com a principal aliat, proveïdor de tot l’armament i el que faci falta, i amb la seguretat que qualsevol denúncia contra el govern del general genocida ( ajut a les víctimes del cicló Nargis; treballs forçats; nens soldats; desplaçaments de les ètnies; camps de refugiats; transgressió continuada dels drets humans; presoners polítics; tortures; assasinats; violacions ) sempre trobaràn el veto de la Xina sobre la taula del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.

El proper 8.8.08 els birmans han decidit proclamar el dia de ‘Acció Global‘ i fer el boicot el dia de l’obertura dels Jocs i seure davant les ambaixades de la Xina arreu del món, pacíficament, com sempre ho han fet. També demanen una cosa tan senzilla com no veure per la televisió la cerimònia d’obertura dels Jocs.
La generació 8.8.88 es ferà sentir, com tot el poble birmà, i tots aquells que tenim llibertat per poder promoure la llibertat dels birmans.
Avui fa 12 anys i 279 dies que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.

Ja en són …..

Una altra dona morta, ahir, a Logroño. La seva ex parella, denunciat i amb sentència ferma d’al.lunyament, va decidir matar-la i poc després es va suicidar.

I continuem amb aquesta atrocitat dia a dia, quasi invisible, com un fet ja habitual.
La meva denúncia per aquest nou crim i el meu sincer dol.
Una buguenvíl-lea enfiladissa plena de vida. La tristor i el malson continúen …

Maurice Béjart – Queen

Ja he perdut el compte dels díes que no he tret el cap per la blocosfera de vilaweb ni cap altra …. no podia. El meu estimat G4 va dir prou, i no es va despertar. Ahir va arribar a casa un nou iMac i aquest matí tot just hem començat a ‘vestir-lo’ … però ahir vaig gaudir de dues de les millors hores de la meva vida: A 2/4 de 10 en punt es va aixecar el teló del gran teatre del Liceu i va començar l’espectacle; el ballet L’Amour – La Danse, un patchwork meravellós de les seves coreografíes que el gran Maurice Béjart ens ha regalat.  Us deixo per disfrutar, si així ho desitgeu, un video, molt ben fet, extraordinari, d’una de les seves coreografíes, que vaig veure ahir nit i que voldria compartir amb tots vosaltres (  gràcies You Tube – ! ), interpretada per el Béjart Ballet Lausanne i na Elisabet Ros de protagonista, de Barcelona, per cert.  ‘Le Presbytère’ amb música de Queen ‘ I was born to love you’. Vaig vibrar com mai.  És el meu primer apunt amb el nou iMac. 

  


Moustache Brothers i Mujaji Video Mix-Llibertat d’expressió a Birmània

Una llibertat d’expressió dins un país amb una dictadura cruel i genocida. Aquests dos germans amb el seu cosí, amb uns bigotis enormes, actors, músics, ballarins, cantants, mim, sàtira, són conegudíssims a Birmània, i actúen a Mandalay ….. quan no són a la presó. En el meu viatge imaginari he arribat a Mandalay i és el primer que he volgut veure. Mandalay, un nom mític i un lloc per visitar, indubtablement. Centre cultural i budista del país. George Orwell, en la seva novel.la ‘ Els díes de Birmània’ va assenyalar Mandalay com una ciutat de porcs, prostitutes, pagodes, parias i monjos.

A la ciutat continúen arribant porcs a l’escorxador; paries, i de prostitutes encara n’hi han, pagodes, moltíssimes i milers i milers de monjos i monges … i també molts espíes que vigilen a la gent de la oposició que es van refugiar a la Ciutat arrel les manifestacions de l’any 1988.
Cal dir que la Ciutat va patir bombardejos intensos durant la segona guerra mundial i un incendi important l’any 1984. Mandalay, és com un nom màgic. Rudyard Kipling, nascut a Mumbai, va escriure ‘ The road to Mandalay’, i per sorpresa meva, he descobert que no va visitar mai la Ciutat. La seva experiència viatgera a Birmània, es va limitar a una escala en el seu vaixell a Rangoon l’any 1889 !
Però, qui són els Moustache Brothers ? He trobat un video mix genial, ben aprofitat per els opositors, amb música dels germans Mujaji, combinant el seu estil amb la música birmana. He conegut aquests músics gràcies aquest video mix …..
El nom dels dos germans són Par Par Lay i Lu Maw i el cosí es diu Lu Zaw. El 4 de gener de 1996, aniversari de la independència de Birmània, van actuar a casa d’Aung San Suu Kyi. Els còmics van criticar fortament al govern militar, i a l’endemà ja eren a la presó. Gràcies a la presió d’Aministia Internacional i d’algunes societas civils privades, van poder sortir l’any 2001, però els està prohibit actuar fóra del seu teatre a Mandalay. Continúen satiritzant al govern del general genocida, i és parada obligatòria si el viatger arriba a Mandalay. Crec que han entrat i sortit de la presó més vegades. Si el seu petit teatre, a casa seva, és tancat per ‘vacances a la presó’, ens queda el consol d’aquest video que podeu veure a la’resta de l’apunt’ …….

Una altra dona morta

Abans d’ahir es va descobrir el cos d’una dona morta a La Torre de Claramunt, L’Anoia, amb signes evidents de mort violenta. Sembla que la nova parella de la dona ha estat detingut com a presumpte assasí, o botxí ?

Un nou assasinat. Haurem d’esperar a llegir si el presumpte assasí ha confessat. Entrem doncs en les sospites i en un nou cas de violència de gènere. 
Deixo les estadístiques a les autoritats competents; 34, 35, 36, 37, 38 ??  Només aniré denunciant l’assasinat i enviant el meu sincer dol per la víctima i els seus familiars i amics; unes lilàs del Pirineu.

ASEAN : Per fí, es mullen !

ASEAN  (The Association of Southeast Asian Nations ) va ser fundada el 8 d’agost de 1967. Novament ens trobem amb la data del 8.08  (- 08.08.88 matança de més de tres mil persones per l’exèrcit de Birmània que es manifestàven pacíficament; generació 08.08.88 grup polític;  08.08.08 inauguració dels Jocs Olímpics de Beijing -). L’ASEAN està formada per els països següents; Brunei, Cambodja, Indonèsia, Laos, Malaysia, Filipines, Singapore, Tailàndia, Viêt Nam i Birmània ( va entrar l’any 1997 ). Sempre se’ls ha considerat com una colla d’amics que es reuneixen, parlen, però mai treuen cap conclusió. S’ha de dir, però, que els ‘poderosos’ sempre són al darrera, vigilants : EE.UU., Xina, Índia, Rússia. Però ahir, en la inauguracio d’una nova reunió del consell de seguretat, a Singapore, va ocórrer un fet insòlit.
Per primera vegada van censurar, per unanimitat, al representant de Birmània, per el no alliberament de la presó en el seu domicili, de la senyora Daw Aung San Suu Kyi. El representant de Birmània va declarar que teníen previst alliberar-la en els propers mesos, però això sempre ho han manifestat, i sempre s’han tret una nova llei de la màniga, per extendre el seu empresonament.

També han manifestat que estàn ja cansats de rebre critiques i més crítiques no només dels mitjans de comunicació més importants del món, sino també dels milers i milers de blocaires i organitzacions civils.
El cicló Nargis ha fet mal, molt mal; han mort molts, milers, milers, de persones, i l’ajut encara no ha arribat del tot. Tant les Nacions Unides, com la Unió Europea i les grans potències, no han fet res per obligar al general genocida a ajudar veritablement al seu poble; el principi de responsabilitat de protecció no ha estat prou defensat per ningú, i ha prevalgut la ‘la no interferència en problemes interns’.
Dins a Birmània hi han moviments, perillosos o d’esperança,  per un futur no gaire llunyà. Els monjos estàn dividits; els que han estat empresonats volen accions armades; també els que viuen en els seves pagodes absolutament destruïdes per l’exèrcit que no va tenir cap mirament. D’altres volen continuar amb la no-violència, tot dient que no ténen ni força ni armes per combatre, però sí la seva tossuderia, paciència i la seva ment.He vist un video on he escoltat a monjos que han rebut ensinistrament polític i de fer ús de les armes.
Però,  qui mou els fils al darrera ? EE.UU. no acceptarà mai que la Xina tingui més influència que la que té ara amb la Junta i penso, això és una opinió molt particular meva, que desde setembre de l’any passat estàn treballant amb els opositors i el poble,  per aixecar-se contra el dictador i debiltar al seu aliat principal, la Xina. Hi ha massa motius econòmics en joc ( petroli, gas, opi, teka, pedres precioses ). Em recorda el què va passar a Viêt Nam quan els francesos van ser derrotats a Dien Bien Phu.
El partit que presideix Daw Aung San Suu Kyi, va aglutinar a tots els partits del país i tothom va votar. És imprescindible que pugui sortir de casa seva, lliure i tenir converses amb tothom dins el país; generals, ètnies, monjos, poble.
La data del 08.08.08 s’acosta i crec que alguna cosa passarà i desitjo fortament que per el bé del poble.
La foto correspòn a joves birmans de la NLD prop de la casa de Daw Aung San Suu Kyi, el dissabte passat, 19 de juliol, dia dels màrtirs per la pàtria, entre ells Ang San, pare de Suu Kyi, assasinat, i pare també de la independència de Birmània. Saben que seràn interrogats i empresonats …..
Avui fa 12 anys i 271 díes que Aung San Suu Kyi està empresonada.

Retrats d’infants XIII – Mingalaba

Encara no he marxat del llac Inle i he pogut veure aquests somriures dels infants.

Mingalaba – Hola !  El somriure és la seva resposta. En aquest racó de Birmània els infants viuen feliços amb els seus pares i família.
En l’arxiu també podem veure més infants amb un somriure de pau. També he afegit una fotografia d’unes monges novícies al mercat de Nyaungshwe, la ciutat més important del llac d’Inle ( Shwe – or // Nyaung – arbre banian ). Cada cinc díes hi ha mercat i les novicies hi van per recollir el menjar i les almoïnes. Mentres esperen, canten cançons.
Al delta de l’Irrawaddy els infants ja no somriuen. Milers i milers han quedat orfes; molts han trobat una sortida fent de soldats; d’altres han trobat aixopluc amb els monjos. Han passat quasi tres mesos i la gent viu encara amb desesperació.
És el que passa a Birmània … i la gent espera la llibertat.

Una festa de 18 díes – Phaung-Daw U – Llac Inle

Els llocs d’aigua em fascinen i el sudest asiàtic n’és plè; delta del Mekong; rius navegables; costes i illes; badia de Halong; platges; llacs; cascades; camps d’arròs; pluges monsòniques; inundacions. Tota aquesta exhuberància de terra i aigua embolcalla uns paisatges, una cultura, unes tradicions, una manera de viure i treballar,  úniques. Saben conviure amb l’aigua i l’estimen i es coneixen molt bé.
Aquest ja és el darrer apunt, el tercer,  del llac Inle. He escollit una fotografia de la gran festa que celebren tots els anys, entre setembre i octubre, Phaung-Daw U, on tothom va de peregrinatge per tots els pobles durant tots els díes de la festa.
És una de les festes més espectaculars del país. Durant 18 díes els remers condueixen la gran barca reial , que representa el karaweik, l’ocell daurat de la mitologia birmana. Els remers són voluntaris i durant els 18 díes, per torns, van de poble en poble, tots sense excepció, perque puguin veure els quatre Budas que transporta la barca reial.

La barca està custodiada per monjos i savis on es veu un baldaquí que cobreix els quatre budas d’or que són a la Pagoda de Phaung-Daw U. De fet tampoc són unes figures de Buda, sino uns blocs daurats sense cap forma i que durant tot l’any són dins la pagoda, i només surten durant aquesta gran festa.
L’origen d’aquesta festa el trobem a finals del secle XII. El rei Alaung Si Thu, va extendre la religió budista en el seu regne, i quan feia viatges al llac Inle sempre transportava  figures de Buda al sostre de la seva embarcació. Aquests objectes, es van convertir en imatges de culte per la gent i així les vàren conservar els monjos de Phaung-Daw U.
L’any 1965 la barca reial va patir un greu accident, ja que arrel d’una gran tempesta de fortes pluges i vent, es va enfonsar i les figures de Buda també. Embogits, la gent va nedar fins al fons del llac per cercar-les i només en van trobar quatre. Van tornar a la pagoda absoutament angoixats per la pèrdua d’una de les imatges, però a l’entrar la van veure dins la pagoda ! És una història que expliquen i mai acaben. Ara només surten amb les quatre imatges trobades al fons, i van posar el baldaquí per protegir-les. 
He trobat algunes fotografíes de la barca reial i els remers, com també de la pagoda
Phaung-Daw U.
Abans de viatjar al llac Inle, sobretot durant el període setembre/octubre (lluna plena) cal informar-se de les dates de la festa. És més difícil trobar al.lotjament i també hi ha una munió de gent considerable, però penso que si pots anar-hi, vius una experiència i emocions inimaginables.

Naypyidaw-Birmània: Barris de la capital per estrenar

Segon apunt de com es construeix una nova Ciutat, capital d’un país, amb totes les comoditats i serveis malversant uns diners que la gent del poble necessita, i més després de la desgràcia del cicló Nargis.

Es tracta d’una ciutat búnker on el general genocida, el seu govern, els familiars i l’exèrcit que li dóna suport, podràn viure amb total seguretat i tranquil.litat.
El viatger ho tindrà difícil per anar a visitar la nova capital de Birmània. Es trobarà amb una Ciutat de mona de pasqua o el lloc idoni per viure les barbies i els seus novios. 

Penjo les fotografíes que va fer el blocaire americà i va poder fer una visita, de les poques que s’han fet. Els seus comentaris són de denúncia. En una de les fotografíes es pot veure un mercat tradicional dels birmans, on van a comprar els treballadors que han estat forçats a treballar-hi i al davant es poden veure les botigues noves, modernes …. i buides.

Per molts anys senyor Mandela

Avui, Nelson Mandela, compleix 90 anys. La meva felicitació més sincera i agraïr tota la seva lluïta per aconseguir la llibertat del seu poble i la seva coherència. És una persona admirada arreu del món. Ha estat i és una persona on s’hauríen d’emmirallar molta gent, per la seva actitud pacífica i intel.ligent per aconseguir guanyar la justícia i la llibertat per milions de persones.

Per molts anys !

Avui: Memòria històrica

És vergonyós com encara no s’ha fet justícia en centenars, milers, de fets contra els drets humans i fins i tot genocides durant els quaranta anys de dictadura franquista.

Tots els col.lectius que lluiten per recuperar totalment aquesta memòria que ens volen furtar, sempre han tingut i tindràn el meu suport, absolut i incontestable.
Res millor que penjar aquesta fotografia del general genocida Than Shwe i que desde fa dècades té al poble de Birmània presoner sota una dictadura ferotge, cruel i genocida. No és gaire diferent del general dictador que un dia com avui es va revoltar contra un govern demòcrata i va prendre la llibertat de tot un poble. 
Avui fa 12 anys i 268 díes que Aung San Suu Kyi està empresonada.