Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Raresa a Hà Nôi

Aquesta fotografia reflecteix una situació molt difícil de poder veure a Hà Nôi. Un 21 de setembre de 2006, migdia.

Sorprenentment els conductors de motocicletes van fer cas dels semàfors i van parar.

Aleshores vaig poder fer la fotografía del carrer Hàng Dû’ong, un dels principals del barri vell.

Vaig haver de fugir ràpidament del centre del carrer; la ‘marea mecànica’ ja estava arribant ……
”null”

Publicat dins de Hà Nôi | Deixa un comentari

Hà Nôi – Arquitectura colonial

Els vietnamites sempre han sapigut treure’n profit de tot el que els colonitzadors van portar al seu país. Durant la colonització francesa, en els primers anys, penso que havia de ser trist veure com aixecàven edificis ‘occidentals’ en mig dels barris del vell Hà Nôi.
Avui aquest barri se’l coneix com ‘el barri occidental o barri de l’oest’.
El cert és que et trobes amb uns edificis molt bonics i amb una arquitectura molt personal i que avui en dia són seu d’ambaixades, de museus, de ministeris. També pots trobar cases particulars colonials molt boniques.
””””’El fet és que aquest barri residencial és fóra del vell Hà Nôi.
En acabar la guerra d’Indoxina l’any 1954, Hà Nôi va tornar a controlar el barri de l’oest, però immediatament va començar la guerra amb EE.UU. i no va ser fins l’any 1975 que Hà Nôi va tornar a prendre possessió de tots els edificis que van deixar una arquitectura europea entre els anys 1873 fins l’any 1945, i que ells mateixos es van encarregar de defensar i no deixar que fóssin malmesos per les bombes dels B-52.

Abans he dit que de tots els colonitzadors i invasors els vietnamites van aprendre coses i en van treure profit, excepte dels americans. Però no per això els ténen rancúnia, ens el contrari.

Hi han diferents edificis extraordinaris per visitar o veure;
del segon període 1901-1910 és la residencia oficial de l’estat major francès, l’edifici de correus i la residencia del Governador General.

Del període 1920-1929 ja tenim el nom de l’arquitecte Hébrard, que va començar a edificar en un estil més aviat colonial amb punts de conexió amb les construccions de cases al sudest asiàtic; l’ Escola Francesa del Sudest Asiàtic (antic Museu Louis Finot), l’Universitat de Hà Nôi, el Ministeri de Finances, l’Hotel Metropol.

De 1929 fins 1945 la construcció de nous edificis va ser prolífica; Museu des Beaux Arts (antiga escola de secundària per a noies ), l’ Opera, diverses cases particulars, Catedral de Sant Josep, Teatre Municipal, Institut Pasteur, Oficina Central del ferrocarril a Yunnan.
Alguns edificis que van ser destruïts tant per els francesos abans de marxar de la Ciutat com per els americans, han estat reconstruïts amb l’ajut dels governs d’aquests dos països.

És precisament en aquest barri residencial de l’oest on es troben la major part dels edificis d’aquests períodes; els centres culturals de la Ciutat, el mausoleu de Ho Chi Minh, la casa i els jardins on va viure l’Oncle Ho, el Palau del Governador, la seu del Primer Ministre, la ciutadella militar, ambaixades, cases particulars, el jardí botànic, el Museu des Beaux Arts i el fantàstic i meravellós Temple de la Literatura, antiga Universitat de Lletres i que els francesos no el van malmetre, encara que després de les guerres ha estat restaurat.

He penjat aquesta fotografía d’una casa particular, en mig, del barri dels 36 carrers. És el contrast; és ‘la liaison’ europea – asiàtica. Ara és un restaurant. Els propietaris viuen als pisos de dalt. Aquest és un fet general; els propietaris de botigues, restaurants, negocis, viuen al mateix edifici, als pisos de dalt.
””””’

Publicat dins de Hà Nôi | Deixa un comentari

Hû’u Ngoc – Cultura i identitat

És sorprenent veure que el post més visitat és el que vaig escriure sobre el mestre, escriptor, periodista, Hu’u Ngoc .
El recull dels seus articles al diari Vietnam News en el llibre ‘Wandering through Vietnamese Culture’ és la meva font principal per entendre i conèixer, millor dit, d’endinsar-me en tot el que vaig veure, sentir, escoltar, menjar, respirar durant el meu viatge per aquest país.

Parlem-ne una mica més d’aquest mestre de la cultura, nascut a Hà Nôi l’any 1918 i que camina tots els matins els 5 kms que separen de casa seva fins la redacció del diari.
”Coneix bé el barri antic, el dels 36 carrers, de Hà Nôi. Allí va nèixer i encara hi viu. Va estudiar el batxillerat al Lycée Albert Sarrault, on estudiàven joves de famílies franceses i vietnamites, fills de mandarins i petits burgesos. També hi havía el Lycée du Protectorat reservat per a joves de la petita burgesia urbana i molt rarament a joves de la pagesia. La llengua era el francès, però Hû’u Ngoc va tenir la sort de ser alumne del professor Du’ong Quang Hàm, que es va saltar per alt les ordres, i ensenyava el vietnamita, la llengua del país, als seus alumnes. El seu llibre ‘Viêt Nam – Història essencial de la seva literatura’ – va resultar importantíssim per totes les joves generacions.

Pertany a una generació que ha passat per diferents períodes molt difícils tant econòmics com socials i amb molts canvis.

Ha viscut la colonització francesa, la invasió japonesa i xina, la guerra amb EE.UU. i França, la revolució, i ara l’apertura al món occidental amb la política del ‘doi moi’ de l’any 1986.
Quan va acabar el batxillerat va entrar a l’Universitat per estudiar Dret, però al cap d’un any, va deixar els estudis ja que ens trobem a l’any 1945 i Japó va invadir el país.

Aleshores va decidir definitivament que volia ser professor de cultura i literatura vietnamita i va marxar a Hue on va trobar una plaça de professor.

Durant els nou anys que va durar la guerra amb els francesos, el Govern de Hà Nôi el va anomenar ‘ Cap del Servei d’Educació per els presoners Euro-Africans i desertors de l’exèrcit francès’.
Sincerament, mai havia tingut coneixement que durant una guerra hi hagués aquest departament.

Aquesta responsabilitat li va permetre recórrer el país de cap a peus i parlar amb molts estrangers, i explicar el per què de la lluita a Viêt Nam, la seva defensa com a territori, la seva cultura, la seva història i intentar que entenguéssin la resistència d’un poble davant els colonitzadors.

Parla i escriu francès, alemany i anglès, escriu perfectament el vietnamita amb els ideogrames i evidentment amb l’alfabet occidental.
Ha viatjat per tot el món i ha donat moltíssimes conferències i xerrades per diferents universitats.
Ha rebut diversos premis i medalles de reconeixement tant a Suècia, com a França, a Viêt Nam.
És President de la Fundació Sueca-Vietnamita per la cultura fundada a finals dels anys 80, desde on s’han pogut dur a terme més de 2.000 projectes per la recuperació de la cultura, el teatre, la música. Amb els fons d’aquesta Fundació s’han posat en marxa , novament , 11 teatres de putxinel.lis d’aigua en diferents pobles del Delta del Riu Roig, per exemple.
També ha estat providencial el seu suport per recuperar l’òpera popular – ‘chèo’ – del món rural del Delta del Mekong i molts més projectes d’ajut als infants, escoles, restauració de pagodes, beques per estudis.
El seu llibre ‘Wandering thru the Vietnamese Culture’ ha estat ara traduït al francès i ha rebut diversos premis.
Tot el que vaig viure durant el meu viatge per Viêt Nam ha tingut una continuació meravellosa llegint el llibre de Hû’u Ngoc i entendre millor la cultura, la literatura, la societat, l’artesania, l’art d’aquest país.

El seu càrrec durant les guerres de ‘Cap del Servei d’Educació per a presoners europeus-africans i desertors francesos’ encara dóna els seus fruits, però ara millor que abans, en un període de pau i esperança per el seu Viêt Nam.

Era difícil trobar una fotografia per aquest post, però finalment m’he decidit per una altra visió del llac Hoam Kiem a Hà Nôi, i aquesta tranquil.litat que s’hi respira, envoltat del brugit del tràfic de les motocicletes i els sorolls, però sempre pots trobar-hi el silenci. Hû’u Ngoc camina per la vorera d’aquest llac tots el díes per anar a la redacció del diari.

Parlem de cuina ?

Els científics del menjar ens endinsen en la filosofia dualística del YIN & YANG, és a dir, calent & fred. És important recordar-ho, si comencem a parlar de la cuina vietnamita i les espècies. La seva cuina vigila aquesta dualitat. Els productes d’energia vital ( ‘khi’ ) ténen emanacions ascendents o descendents, poden, per tant, ser estimulants o sedants. Pel que fa el gust ( ‘vi’ ), els ténen agrupats en cinc categoríes : fred, calent, moderat, tebi i fresc. Les carns riques en proteïnes, com els animals de pagès i els salvatges estàn dins la categoría de ‘calents’, mentres que la carn dels animals d’aigua són considerats freds. El pollastre el ténen classificat com a tebi.
”Per assegurar el balanç perfecte del Ying & Yang, les espècies són fonamentals : bitxo (yang), bitxo per productes marins (yin), sal ( yang ), sal per carabasses (yin), els alls (yang), sopa de ceba (yang) un remei febrífug molt efectiu.

El bitxo s’utilitza moltíssim a la cuina vietnamita arreu del país, però sobretot al centre i al sud. Us preguntareu el motiu. No és cap misteri i suposo que tothom ho sap, ja que tots els països on la calor es fa sentir de valent, utilitzen el bitxo en les seves menges. La medicina tradicional ens diu que el nostre cos està bullint (yang) i el nostre organisme reacciona segregant líquids freds (yin) per mantenir l’equilibri intern. Una beguda molt freda a l’estiu ens dóna frescor, però tot seguit tenim la sensació de calor. Per això la sensació ‘yang’ del bitxo ens dóna cremor, però immediatament de forma natural el nostre cos ens proporciona el ‘yin’.

El gengibre s’utilitza sobretot en el peix, la carn de bou o el porc; la galanga (un gengibre amb més flaire) per neutralitzar la furtor de l’olor del peix i fer la carn més digestiva; el safrà per el peix, cargols, granotes. La llista pot ser infinita. No l’acabaríem.

Però el ‘nuoc mam’, la salsa de peix per excel.lència a Viêt Nam, i l’únic país del sud est asiàtic que l’utilitza en tots els seus menjars, fa que la seva cuina sigui més especial i única. Hi han moltes imitacions del ‘nuoc mam’ a Thailandia, Xina o Taiwan, però es pot ben bé dir que el ‘nuoc mam’ té D.O. i no valen les imitacions.
Si es prepara amb all, llima, vinagre, pebre molt, bitxo no gaire picant, i sucre, tot junt amb el ‘nuoc mam’, ens queda una salsa deliciosa per acompanyar els ‘nems’ els rotllets vietnamites o les seves crepes tant i tant especials.

Altres espècies de la cuina vietnamita:
‘Cai Cuc’ – crisantem. Obligat en la sopa d’arròs amb peix.
‘Hung Lang’ – (menta – molt diferent de la que coneixem).
Dóna un sabor intens als plats de carn d’ànec i porc.
‘Hanh Hoa’ – Cebetes de primavera. Hi són en tots els plats i sopes.
‘Rau Mui’ – Cilantre. No sempre ben acceptat per nosaltres, però dóna el toc final de qualsevol menja. Curiosament durant el Têt s’utilitza en els banys purificadors per la seva fragància.

Els viatgers ens sorprenem dia a dia d’aquesta cuina. Puc ben dir durant la meva estada que mai vaig repetir el mateix plat.
He tractat de menjar en restaurants que es diuen ‘vietnamites’ en el nostre país, però en realitat són xinesos que ‘intenten’ cuinar com els vietnamites, i no cal anar-hi.
A França sí és possible. Hi ha més d’un mil.lió de vietnamites que hi viuen i pots trobar restaurants de qualitat.

Però, ja sabeu per els meus posts, que aquest poble sempre ho relaciona tot amb la vida:
‘gengibre i sal’ : Fidelitat conjugal.
Una cançó popular ens explica: ‘Aquí teniu un plat de gengibre i un de sal; el gengibre és calent i la sal salada; els hem tastat tos dos, no els separem ara’.

‘bitxo’ – Desil.lusió o gelosia.

‘safrà’ – Covardia. Els que es fan el valent i peguen als altres, les seves cares ténen el color vermell; però quan els guanyen i els deixen a terra vençuts, les seves cares es tornen grogues com el safrà.’

La fotografia la vaig fer al mercat ‘ Cho Bin Thay’ de Ho Chi Minh City, antiga Sài Gón; barri de Cholon.
Mercat a l’engrós. Hi pots trobar-hi totes les espècies, fruits secs i altres plantes, inimaginables. Però també trobes venda a l’engròs de sabates, estris de cuina, maletes, teixits, capells, escuradents, bastonets i moltes coses, però moltíssimes. T’hi perds. Finalment vaig comprar una maleta per poder encabir-hi tot, i sobretot, de la mida per portar-la dins a cabina de l’avió de retorn !’

El casament

Fins l’any 1945, els casaments a Viêt Nam eren pactats i amb unes arrels confucinianes molt estrictes. Hi havíen diferents etapes desde ‘lê xem mât’ contemplar la cara de la noia i acordar amb la família el festeig i el compromís. La família del noi visitava la família de la noia portant els regals tradicionals; tè i nous d’areca. Els joves podíen mirar-se i estar junts una estona.
Posteriorment es celebrava la cerimònia del compromís ( en vietnamita ‘àn hôi’ ) demanar en matrimoni a la noia. Els pares del nuvi havíen de portar més regals; nous d’areca, fulles de betel, tè, un porc, arròs, pastís d’arròs (‘bánh dày’),
galetes d’arròs i molts més regals.
”’Tots ben embolicats amb paper vermell i amb tiges de bambú i molt ben col.locats dins les capses lacades. Part d’aquests regals eran distribuïts entre familiars i amics per fer-los saber que eren convidats al casament.
Després de dos o tres anys del compromís, aleshores comença la preparació del casament. Comencen escrivint cartes amb les propostes. Joies en or pur, diners, vestits, arròs, alcohol, carn …. tants i tants regals, que més d’una vegada una de les dues famílies havía de demanar préstecs.
Aquests casaments podíen ser la causa de la ruïna de les famílies i les diferències entre el món rural i els lletrats i els mandarins es feia més que evident.

Després de 1945, els casaments van ser molt simples, sense regals i cerimònies curtes. Només hi eren presents els familiars més propers, amics, companys de treball i els representants de les fàbriques, oficines o cooperatives. Aquests representants recordàven als nuvis ” no oblideu els vostres deures envers el vostre país’.

Avui, els casaments no són ni una cosa ni l’altra, més aviat una mica de tot; tradició, regals, festeig llarg i una festa com més gran millor. Convidats, mínim de 700 a 800 persones amb l’obligació de fer un regal com a mínim de 200.000 a 300.000 Dongs ( 10 a 15 Euros al canvi d’avui ). Una tercera part del sou d’un funcionari i de vegades 2/3 !!Amb aquests regals, els nuvis recuperen tot el que han gastat i de vegades ténen guanys !!
Però per la persona que rebi tres o quatre convidades en un any, pot ser la seva ruïna !

Vaig veure nuvis fent-se les fotografíes als jardins del Museu Etnològic; també quan viatges per carretera o pels canals del Mekong es veuen cases amb guirnaldes i moltes flors; quan entres en algún poble pots veure tot un seguit de persones darrera dels nuvis; festes multitudinàries als hotels.

I per què aquesta fotografía d’un grup de nois jugant a futbol a la platja de Nha Trang ? L’explicació és veritablement curiosa i impossible de creure que pogués passar en un país del primer món: Avui dissabte, l’equip de futbol de Viêt Nam juga contra l’Irak els quarts de final de la Copa Àsia. No només no juguen els set millors jugadors perque són a la presó complint la condemna per haver acceptat diners per perdre un partit, sino que un migcampista, el millor, Phan Van Tai Em, tampoc podrà jugar, perque el partit coincideix amb el seu casament !!!!

Ell mai va creure que passaríen als quarts de final, i ara no pot de cap de les maneres cancel.lar el casament. Tot està preparat; els convidats, els regals, la cerimònia.

L’entrenador austríac senyor Riedl encara no ho entèn ….
però les famílies, els convidats, els nuvis, sí que ho entenen.

”’

Els arbres són els nostres enemics

Aquestes paraules les va dir el comandament militar dels EE.UU. Un alt comandament de la Força Aèria va declarar:
‘És necessari destruïr la Ciutat per poder salvar-la’. Els danys colaterals que va provocar la guerra han estat i són terribles.

Els grups que estàn lluitant perque els Tribunals dels EE.UU. considerin que hi ha d’haver un judici contra les empreses químiques que van cometre un autèntic ecocidi i genocidi al Viêt Nam estàn de dol.
Dues víctimes de la dioxina que van anar a Nova York el propassat 18 de juny, han mort, uns díes després del seu retorn a casa.
””Nguyen Van Quy, home, de 55 anys i Nguyen Thi Hung, dona, de 60 anys. Van morir a casa seva tot just fa una setmana. Quatre víctimes de la dioxina, més coneguda, com les bombes de l’agent orange, van ser davant del jutge per reclamar justícia. Dos ja han mort. Deixen fills amb malformacions terribles, i ells han patit càncer de fetge, de ronyó i un infern. El seu delicte, viure en uns pobles on havíen llençat l’agent orange, i menjar i beure en aquelles terres tant i tant contaminades.

La fotografia correspón a un noi, Penh, nascut l’any 1993 a Tramkok, districte de Takeo. Amb els seus pares ha marxat a Ciutat. Amb aquesta mirada tant i tant profonda i a la vegada trista, intenta oblidar que va nèixer sense braços i es pregunta, per què ? Podría haver encapçalat aquest post amb el títol de ‘Retrats d’Infants XI’, però no hagués estat honest per part meva. No el vaig veure, ni vaig parlar amb ell.

Els viatgers i turistes que visitem Cambodja o Viêt Nam no
ens trobem mai amb aquests infants ni tan sols en sabem rès. Quan vaig tornar del viatge i per algunes històries que em van explicar, és quan vaig començar a conèixer la veritat de l’existència de milers i milers d’infants amb malformacions.

Són el resultat de l’aspersió brutal de l’agent orange per part dels americans per la major part del país.

És de justícia informar que la fotografia està extreta del llibre ‘Agent Orange’ – Collateral damage in Viet Nam’ del fotògraf i periodista Philip Jones Griffiths. Podeu entrar a la web www.agentorangevietnam.net per a més informació.

Philip Jones Griffith, del País de Gal.les, va escriure també un llibre amb fotografíes seves,’ Vietnam, Inc.’. És fotògraf de l’agència Magnum.

””

Retrat d’infants X

Ara que al nostre país els nens són de vacances i les escoles han tancat, tot repassant el meu arxiu de fotografíes he trobat algunes que vaig fer en una escola rural en un lloc perdut a les muntanyes de Sa Pa.
Fóra de l’edifici, petit, modest, els més grans eren a la classe de gimnàstica i els petits amb el llibre de geografia sobre la taula fent els exercicis que la mestra els demanava.

La mestra em va autoritzar de fer la fotografía i els nois i noietes ni tan sols es van distreure en veure una persona que decididament ‘molestava’ el transcurs de la classe.

null

Futbol – Notícies de Viêt Nam

Aquests díes es celebra el Campionat de futbol d’Àsia. A Hà Nôi juga l’equip de Viêt Nam. Ja he explicat diverses vegades que en aquest país els agrada molt el futbol, juntament amb el badminton. Aquests díes están contents i emocionats. Després de 47 anys (!!) han passat a quarts de final. Van vèncer a Emirats Àrabs, van empatar amb Qatar i ahir van perdre amb el Japó, però ja han passat a la següent ronda.
I tot aquest èxit , sense els millors 7 jugadors del país que són tancats a la presó !! Sí, així de clar. L’entrenador, Alfred Riedl, crec que austríac o suís, ha tingut que refer un equip amb nois molt joves per cobrir aquestes baixes.
‘He anat llegint les notícies, i m’he assabentat que ara fa un any en uns Jocs Asiàtics, es va cometre un frau en un partit de futbol i aquests set jugadors van cobrar diners per perdre el partit. Es va celebrar un judici, i van ser comdemnats a dos anys de presó.

L’estadi de futbol de Hà Nôi és plè tots els díes que juga el seu equip i tots en parlen d’aquest èxit tant inesperat. Ara es pregunten, que faria el seu equip si aquests set jugadors, els millors, poguéssin jugar ?

La fotografia que he penjat és inevitable quan viatges per aquest món. La samarreta del Barça te la trobes en els racons de món més inversemblants i quan els preguntes per l’equip, et saben dir tots el noms dels jugadors, inclosos els de Iniesta, Puyol, Oleguer, Xavi, Valdés ……..’

Usos del bambú IV

En aquesta fotografia podem veure la perfecta unió entre dos elements bàsics dins la cultura vietnamita; el bambú i l’arròs.

El ‘bánh tráng’, paper d’arròs o galeta d’arròs, es fa artesanalment fent una pasta amb farina d’arròs, sal i aigua i es deixa assecar posant-la al sol. On es posen ? Sobre aquest estri especial fet de bambú. És molt freqüent de veure’n mentres vas navegant per els canals del Delta del Mekong pel costat de les cases.

”A la cuina vietnamita els ‘nem’ o ‘chà giò’ ( rotllets de primavera) són una especialitat. Tots estàn embolicats amb aquesta galeta d’arròs. De sempre la cuina vietnamita ha tingut i seguirà tenint influències d’altres països, però adaptades a la seva manera de cuinar. Els agrada molt comparar la seva nació amb una casa de quatre pareds ben obertes. Els quatre vents segurament bufaràn fort, sense res que els aturi, i deixaràn tots els mobles i estris per terra; no hi fa res, tot torna al seu lloc. Però els vents entren i surten, però deixen al darrera la mateixa taula, la mateixa cadira, el mateix bressol……..

Publicat dins de Artesans | Deixa un comentari

Usos del bambú III

Quan no es pot viatjar per zones rurals i de difícil accés, aleshores hem de visitar un museu on podem veure aquestes cases de poble de bambú; veure els estris que utilitzen per viure; conèixer els seus costums.
Ja vaig explicar en un post, la visita obligada al Museu Etnològic de Hà Nôi, si no es pot viatjar per cap zona rural.
No fa gaires anys que han obert la zona de Lao Cai, Lao Chai i Sa Pa. Era impensable poder anar-hi, però avui s’hi pot viatjar amb tota tranquil.litat i endinsar-te en un món desconegut i a la vegada tant proper.
La fotografia correspòn a l’interior d’una casa amb unes tines on hi ha ví d’arròs i les tiges de bambú per beure’n.
null

Usos del bambú II

Més usos del bambú que he anat trobant en el meu arxiu fotogràfic.

Aquest ben curiós. Muntanyes de Sa Pa. Caminant per un poblet de la ètnia H’mong.

Hi ha electricitat i aquí en teniu la prova. El bambú també els ajuda a rebre aquesta energía per poder tenir llum a les cases.

El vent no el tombarà pas, si de cas, es doblegarà com les perxes d’atletisme, però tornarà a posar-se dret !
null

Usos del bambú

Fer el xafarder i mirar encuriosida tot el que hi passa en un lloc, un país i una cultura tant diferent de la nostra, va ser com si s’hagués obert una finestra.
Vaig fer fotografíes de qualsevol cosa ; fruites, hortalisses, estris de feina, habitatges, flors, animals, famílies ( sempre que em donguéssin la seva autorització ).
Hi han indrets que la natura ho embolcalla tot, d’altres on es poden veure edificacions i pagodes, en les grans Ciutats l’anar i venir de la gent, els racons, els parcs, l’aigua, els rius, les mancances ….
Seguint amb el bambú, aquests cistells es poden veure sempre plens d’arròs, bitxos, hortalisses, fruites …..
null

Bambú: símbol de fermesa

El viatger quan s’endinsa per els territoris rurals del nord i el centre de Viêt Nam, sempre es veurà acompanyat per grans grups de bambú que creixen i creixen arreu. El bambú és un símbol dels vietnamites; els hi dóna força, fermesa i seguretat.
‘ El bambú davant els forts vents i tempestes, es doblega, quasi cau a terra, però sobreviu, no cau; el pí és feble és manté erecte i en una tempesta es trenca i cau a terra’.
L’ubiqüitat del bambú …….
És curiós que aquest arbre o arbust, durant els quasi cent anys de vida que pot tenir, només floreix una vegada, i quan això passa, es mor.
”Creix majoritàriament al nord i centre de Viêt Nam. En les valls, els pobles construeixen una muralla amb bambú com a defensa del món exterior.

El bambú acompanya a la gent del món rural al llarg de tota la seva vida. Un bressol de bambú, un taüt, la construcció de la seva llar, mobles, cistells.
Es pot construir una casa totalment amb fusta de bambú sense recórrer a apuntalar-la amb cap clau !
S’alimenten tant els humans( els brots ) com els animals (les fulles ) i també les utilitzen per la seva medicina tradicional ( fumigacions i refredats ). També construeixen barques per poder travessar els rius i anar a pescar a la mar.
Els fumadors ténen amb el bambú la millor pipa. Joguines per els infants. Instruments musicals ( flauta ).
Fins i tot per defensar-se. Les trampes que feien durant les guerres, cobertes per les fulles de bambú i a sota canyes amb les puntes ben afilades.

Al Sudest asiàtic existeix un triangle cultural i forma de viure en tots els països : bambú-búfal-arròs.
La cultura de l’arròs sempre va lligada amb grans boscos de bambú.
El bambú bambusa pot crèixer fins a 40 metres.
És el símbol del seu dinamisme i la força dels paísos d’aquesta part del món.
El bambú ha estat utilitzat sempre durant els dos mil anys d’existència d’aquest país. Avui es considera un material sostenible i natural i molt flexible i consistent.

Les cases dels pobles que vaig visitar són veritablement comfortables i t’hi sents segura.
Jo he anat aprenent abans, durant i després d’aquest viatge.
A la cuina, tots els meus àpats de verdura i peix fets al vapor, els poso dins el cistellet de bambú. Un wok amb aigua. El cistellet de bambú cobert amb fulles de col i a sobre les verdures de l’època ( carabassò, mongeta tendra, porro, pastanaga, etc. etc. ) el peix o marisc. Comença a bullir l’aigua que no ha d’arribar al fons del cistellet i en uns minuts ja tinc el dinar o sopar fet.
Només he utilitzat un wok i un cistellet de bambú. Poca feina per rentar plats després. Què fàcil, pràctic, pocs estris per netejar i menjar sà.

La foto la vaig fer de camí a Sa Pa. Paisatge, color, natura. I les cases del poble totalment construïdes amb aquesta meravella que la natura ens dóna. el bambú.

He anat cercant fotografíes on el bambú hi és present.
Les aniré penjant. Ha estat curiós veure les seves utilitats
després de la tornada del viatge.

Felicitat i virginitat

Publicat el 8 de juliol de 2007 per rginer

En el meu post anterior hem pogut veure la venda de la carn d’aquest animal tant i tant preuat.
A Ta Van, poblet prop de Sa Pa vaig poder fer aquesta fotografia d’aquest animal en un estat de felicitat total.

En zones rurals de Viêt Nam, he llegit que encara hi ha el costum que després d’un casament, la parella visita la casa dels pares de la noia amb diferents regals. També els ofereixen el cap rostit d’un porc i si les orelles estàn tallades, això vol dir que el nuvi ha descobert que la noia no era verge abans del casament …… és una manera de fer-ho saber, sincerament, molt peculiar.

‘null’

El preuat porc

Publicat el 8 de juliol de 2007 per rginer

Continuant amb la meva curiositat dins els mercats, podeu veure en aquesta fotografia com és de plena la parada on venen carn de porc. Tot s’aprofita d’aquest animal. No és gaire diferent de casa nostra.
De fet fer l’engreix d’un o dos porcs a casa vol dir diners extres per els pagesos.
Quan camines entre els camins de fang i veus les casetes dels pagesos, els porcs són sempre presents, i feliços, remullant-se dins l’aigua i el fang.
Els vietnamites diuen: ‘ Fer l’engreix d’un porc és com si tinguéssis una guardiola amb diners’.
No us recorda aquesta dita a la guardiola amb forma de porquet?
‘Per els pagesos a Viêt Nam la carn de porc és tot un luxe, acostumats com estàn de menjar vegetarià. I a la festa del Têt és imprescindible menjar el ‘bánh chung’ que no és res més que un pastís d’arròs amb carn de porc i embolicat amb fulles de plàtan.
En la cuina vietnamita els plats amb carn de porc són freqüents i molt bons. El que més em va agradar va ser el ‘bún chà’ – fet a la brasa amb vermicelli d’arròs.
Ho’i és el nom d’aquest animal en el calendari, i aquest any 2007, és el seu any; prosperitat i bons auguris.’

Publicat dins de Mercats | Deixa un comentari