Chào ông Viêt Nam

Durant els més de 21 díes que he estat fóra del meu país, he aprofitat per anar aprenent a cuinar aliments collits directament de la terra de la manera més senzilla.
A Viêt Nam no saben de frigorífics i neveres i congelats.
Compren cada día i ténen una cuina molt bona i senzilla.
Adapto la seva cuina a la nostra. La sopa, el Pho, ja el tinc dominat. Un bon brou amb un jarret de bou o cua , gingebre, cerfull, unes estrelles d’anís i a més jo hi afegeixo pastanaga, àpi, nap. Fer bullir la pasta, d’arròs sempre, fideus o tallarines. No posar sal, però sí unes gotes de nuoc mam. En el tassó hi començo a posar menta, ciboulette, enciams varis, cilantre i qualsevol herba que trobi.
”Tot cru. Hi poso també uns cacauets torradets. Escaldo trocets de carn de bou o pollastre dins el brou i tot barrejat dins al tassó juntament amb la pasta d’arròs. El toc final és exprèmer mitja llima.

Al mercat de Bahneres de Luishon trobo molt bona verdura dels pagesos del Pirineu i a la gran superfície del supermercat puc trobar la pasta d’arròs i el nuoc mam ( aquest condiment autènticament vietnamita mereix un post especial ), com també cilantre, gingebre, cerfull. Les herbes vàries, menjables, les trobo passejant pel bosc.

De ben segur que aquest Pho particular no seria del gust del vietnamita ( ténen altres tipus de verdures a més a més de les que coneixem nosaltres ) però he après a aprofitar el que t’ofereix una cultura diferent i adaptar-la a la meva.

Menjar verdura al vapor, però posada dins un cistellet de bambú i l’aigua bullint poc a poc dins un wok, és certament una delícia.

Els nem i els rotllets dónen més feina, però també són una delícia, sobretot els embolicats amb paper d’arròs i que vaig veure com els feien durant la meva visita al Delta del Mekong.

Ara bé, un bon arròs caldós amb verdures i colomí, o un brou amb cigrons, patata i la pilota o un bacallà amb samfaina o una butifarra amb seques, de ben segur que seríen plats de molt èxit en qualsevol racó de menjars dels carrers de Hà Nôi o Sài Gòn.

El Pho que podeu veure en aquesta fotografia és ‘de categoria’ i cuinat per un chef d’un dels hotels més sofisticats i històrics de Hà Nôi – el Metropol, construït l’any 1921 per els francesos, d’arquitectura colonial i que encara conserva avui. Noms il.lustres que van dormir en les seves suites; Charles Chaplin, Graham Greene, Marguerite Duras.
Evidentment el meu Pho és més senzill, però igual de perfumat i bò !

”

Marxo demà de vacances. Novament al Pirineu del departament de la Haute Garonne, al poblet d’Oô.
Serà interessant ser a França demà durant les eleccions presidencials.
La gent del Pirineu va votar majoritàriament a Bayrou;
‘el tercer home’ com és conegut.
Seràn tres setmanes vivint fóra ciutat, amb mí mateixa i l’entorn i la gent.
Lectura, música, ràdio, fotografía. Passejar. Pensar i
preparar nous posts per quan torni , de tantes coses que encara no he escrit de Viêt Nam.

‘Han passat més de 4.000 visites i encara no m’ho crec.
Gràcies a tots els que llegiu aquests posts.

He volgut dónar a conèixer un país absolutament desconegut per quasi tothom. Mai se’n parla de Viêt Nam.
Tan sols es recorda els temps de guerra.

Més de trenta anys de guerres brutals; més de 5 anys de fam i pobresa absoluta; colonitzats per grans potències al llarg dels secles; i avui aquest poble vol sortir definitivament de la pobresa, però sense deixar els seus arrels, el seu amor a la seva terra, i sense presses i amb paciència, ho estan aconseguint.

Tam biêt – Fins aviat. Chúc may mân – Bona sort.
Chúc ngù ngon – Bona nit.’

Davant de la crisi econòmica i moral que ha afectat al Viêt Nam després de més de tres dècades de guerra, les noves formes de vida occidentals i el lliure mercat, com també l’entrada a l’OMC, els vietnamites es resisteixen a perdre la seva forma de viure i la seva independència, sobretot en els petits pobles.
Durant secles i secles, la nació vietnamita s’ha organitzat magníficament en grups rurals, tant polítics, com socials i econòmics, i així han pogut sempre combatre l’invasor.
En els pobles, apart la seva estructura administrativa, els seus pobladors s’organitzàven en diferents grups, inclòs el clan familiar, el gremi i el poblat.

‘Les famílies, el poblat, i la nació; aquest conjunt agrupava un bon nombre de pobles i que permetía als seus habitants de viure amb el cultiu de l’arròs i mantenir i cuidar els canals d’aigua i els rius, i així poder defensar la seva terra davant l’invasor, sempre més poderós, com per exemple els Mongols durant el secle XIII. Aquesta resistència ha estat possible sobre la base d’una xarxa molt i molt organitzada entre tots els pobles.

En les nacions on la defensa s’organitzava desde les muralles de les grans ciutats, una vegada vençuts, arribava el desastre militar. A Viêt Nam tot el contrari, cada poble era un veritable bastió.

Avui també podem constatar aquesta organització entre els pobles.
Quan vaig ser de viatge, no vaig poder visitar ni Hoi An, ni Hué, ni Danang; el tifó que va arrasar les Filipines va arribar al centre de Viêt Nam, però abans de la seva arribada, tothom tenia ja informació i ordres d’evacuar els pobles i marxar. Així, entre tots, van evacuar 180.000 persones, i les pèrdues de persones van ser mínimes.
Tornar a recuperar el que van perdre ja és més difícil, però entre tots ho aconsegueixen.

Dins els pobles es poden veures sempre uns edificis singulars i diferents :
Dinh – Casa comunal dedicada al seu Déu particular.
Dén, Mieû, phú – Temple on poden resar als esperits dels seus herois o sants.
Chúa – Pagodes. Per venerar a Buda.
Ván miêu o vàn chí -Altar per venerar a Confuci.
Però son construccions senzilles, gens espectaculars.

Avui també podríem incloure una esglèsia catòlica que trenca totalment amb la configuració d’aquests pobles, però en alguns casos són boniques construccions, d’estil gòtic, i que evidentment van fer construir els francesos.
També podem veure uns edificis molt llampants, de colors groc, blau i vermells, de la religió o pensament cadoista i que només existeix a Viêt Nam. Són una minoria.

Podríem dir que tant Buda com Confuci – el cor i el cervell – han influenciat molt, durant mil.lenis, el caràcter del vietnamita, i crec que han contribuït en un equilibri necessari en tots ells.
Seguirem parlant dels pobles.

‘