PETITA RESURRECCIÓ PER A LA "NIT ESTELADA" DE VAN GOGH
Jo em trobava als Estats Units (a Bloomington, a l'estat d'Indiana) fent una recerca sobre el Jesús istòric i l'adulteració del Nou Testament. Era l'any 1988.
Aquell estiu avia fet de monitor en un camp de treball al Plà de Toirigo, a la Vall de Boí, i entre les monitores hi avia la Montse Masachs, amb qui vaig establir certa amistat. I dic certa, perquè no l'he tornada a veure més. Em van quedar les ganes de tornar-la a veure, i fins i tot ens vam cartejar: una o dues cartes com a molt.
En una d'elles em va dir que se li avia mort el pare. Em va saber molt de greu, sobretot perquè ella era molt jove i no sabia com podia reaccionar. Jo llavors acabava de veure uns llibres, o comprar unes postals, sobre la pintura de Van Gogh i em va impressionar molt la "Nit Estelada". Sense saber com ni per què, es va comensar a desvetllar dins meu, que el quadre transmetia un sentit d'eternitat, de reencarnació. Els vents, el cel, els estels i les muntanyes desprenien vida pròpia. I em va semblar prou indicat enviar-li la postal d'aquest quadre, amb el poema al darrera. Diria que ho vaig fer així. Pero els anys que han passat m'ho difuminen una mica.
relk |
paisatges |
dilluns, 5 de febrer de 2007 | 02:00h
Amics i amigues, companys i companyes, saludats i saludades, de l'únic Arenys de Munt que hi ha al món!
Com que no m'agrada enviar postals, i a més a més no tinc a mà la vostra adreça, he escrit unes ratlles que he enviat als meus germans, sobre una visita que vaig fer al cementiri d'aquí al costat. M'ha semblat que és prou neutra i que si us venia de gust llegir-lo us podríeu fer una idea de com són algunes coses per aquí al Nepal. He mirat de ser una mica descriptivista perquè tinguéssiu la sensació de llegir una postal. Una abraçada a tots i petons a totes.
per les nostres terres és habitual trobar grups de versions especialitzats en un solista o conjunt, i fins i tot grups clònics d'altres grups ... ara em venen al cap els smoking stones, els please (u2), els synchronicity (the police), etc ... deixeu-me que us parli avui d'un que segur que no n'haureu sentit a parlar gaire o gens: galetes franklin ...
relk |
paisatges |
diumenge, 21 de gener de 2007 | 03:54h
Em desperto a tres quarts de sis de la matinada. Des de casa sento el ritme persistent i llunyà d'uns timbals. Uns cops profunds i espaiats, esmorteïts. És com el batec d'un gran ésser eteri, d'un cor invisible i benèvol que lentament et penetra i t'hi acompasses. Darrera d'ells m'arriba encara el so punyent i greu com d'un corn. Com una crida d'alerta. El primer que hi relaciono són els armats. El ritme que marquen els armats romans a les professons de setmana santa. No em puc tornar a adormir.
relk |
discos |
dijous, 18 de gener de 2007 | 01:48h
el dia 3 de gener vaig fer la primera visita de l'any a robafaves, una botiga de llibres i discos de mataró ... vaig sortir-ne amb 15 cedés sota el braç:
sempre porto a sobre un paper on tinc un llistat de coses pendents, coses que a mida que puc vaig fent i així les elimino de la llista ... n'hi ha alguna però, que s'eternitza i sempre que renovo el paperet la torno a apuntar ... una d'elles parla d'un dijous que mai arriba ... i és que per aconseguir el que vull he de fer una trucada a una d'aquelles persones que no hi voldries haver de parlar mai, no per res, sinó perquè tenen l'estranya capacitat de xuclar-te tota l'energia i deixar-te buit ... per bé o per mal, quan m'omplo de força i el truco no "hi és" mai ...
