Resposta a l’opinió contundent ‘Sóc de ‘Santako’, no imbècil’, d’Odei A.-Etxearte

Dimarts, 3 de juliol de 2013, llegeixo l’Opinió Contundent d’Odei A.-Etxearte, sota el títol ‘Sóc de ‘Santako’, no imbècil”, justament quan encara belluga a la meva memòria el vídeo ‘Los García. Catalunya y el futuro de todos’, a què l’Odei fa referència.

Representa que el punt de mira del vídeo del CCN ha escanejat el territori català fins a detectar el nucli de població on la resistència al missatge de l’espoli fiscal es presenta més impenetrable, per acabar escollint com objectiu Santa Coloma de Gramenet, representada en una imatge del marge esquerre del riu Besós, un indret anys enrere inaccessible i ara convertit en una zona d’esbarjo ciutadà on hi conviuen bicicletes, pilotes, patins i gent que corre i passeja amunt i avall en harmonia. Un paradigma de la recuperació d‚espais per a us veïnal. 

L’Odei es mostra estranyada, gairebé ofesa, pel fet que la seva ciutat hagi estat triada com a destinatària dels esforços pedagògics del presentador del vídeo, en Jordi Piqué, per obrir els ulls als seus conciutadans sobre el cas català, i esgrimeix l’anècdota de l‚escola Rosselló Pòrcel o la bona voluntat dels immigrants que acceptaven de bon grat la immersió lingüística per tal que els seus fills s’integressin de forma natural en aquesta nova seva terra.

Però, jo sóc veí teu, Odei, i crec que t’enganyes. O no copses la realitat de la ciutat en la que vivim, o no ho vols veure, però corres el risc d‚enganyar-te tu i confondre als teus lectors. Santa Coloma no és això. Una part molt important dels colomencs viuen la seva immersió particular, en espanyol, i no tenen cap problema. El català no els fa cap falta per què els seus veïns, els seus carrers, les seves botigues i els dependents que hi despatxen, els seus parcs…tot és castellà.

No ens hem d’enganyar. La majoria dels nostres conciutadans no han vist mai TV3 ni cap altra televisió que els parli en la nostra llengua, ni ganes. Veuen Telecinco, TVE, Antena3 o Divinity, i escolten la Cope, Intereconomia o fins i tot a l’ínclit Jiménez Losantos. Encara sort dels que sintonitzen la SER o a en Justo Molinero.

Els balcons llueixen engalanats de banderes espanyoles i passió per ‘la Roja’ i hi ha un munt d‚escoles privades que tenen com a llengua vehicular el castellà, i que fins i tot fan en castellà l’anglès i el català (!). No rieu que no és per riure. No entenc com ningú fa res al respecte.

També en alguns barris de Badalona o l’Hospitalet passa el mateix. Podries fer una enquesta pels seus carrers i t’adonaries que major part de la gent no està al cas de l’actualitat catalana i les nostres reivindicacions, que consideren del tot alienes. No va amb ells, no és problema seu, ni les coneixen. Ells són espanyols, són a España… i ho saben.

Aquesta és la crua realitat, Odei, si més no, la que jo he copsat després de quaranta-vuit anys de veïnatge, i no la podrem confondre amb les bombolles que podem trobar al centre de Badalona, o en algun carrer del casc antic de Santa Coloma, en les que sí t’admeto que pot haver-hi un cert equilibri entre les dues cultures.

Així doncs, trobo molt encertat el propòsit del CCN, d’explicar les injustícies que estem patint en castellà i amb exemples que els resultin molt propers a aquests veïns dels que et parlo, si volem aconseguir tan sols que parin un moment d’atenció, se’ls pugui encomanar una mínima inquietud per la causa catalana i s’adonin que, malgrat que no ho creguin, també és la seva.

Carlos Madurga Solé, 3 de juliol del 2013

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *