30 de maig de 2012
Sense categoria
0 comentaris

Art o barbàrie?

La tauromàquia, per uns cultura i tradició, per altres crueltat i violència.

Des de fa molts anys parlem del símbol del bou com un reconeixement cultural de l’estat espanyol. Però, si aprofundim més, podem veure que en la societat, és un tema que crea polèmica, ja que hi ha gent en contra i gent a favor d’aquesta „cultura‰. Un exemple clar és Catalunya, on s’aprovà la llei de prohibició dels bous recentment o un altre també són les Canàries(prohibits en 1991). Per una altra banda, estan els grans aficionats, en Madrid o Sevilla, on es declara que els bous són ‘d’interès cultural’

Sempre hi ha hagut enfrontaments per part dels dos punts de vista, uns amb l’argument de „és la cultura espanyola i la fama mundial del país per la pràctica d’aquesta activitat‰ i l’altre punt responguen a aquest amb „els animals tenen drets, no se’ls ha de maltractar així,hi ha moltes altres tradicions espanyoles que existeixen que no impliquen ni la tortura ni la crueltat‰.
Però no cal anar-se’n tan lluny, enguany, el Govern promou una llei on es declara la festa taurina com a patrimoni cultural  espanyol. La nova norma evitaria la prohibició d’aquesta festa en el territori nacional. Després d’aquestes declaracions del ministre d’Educació, Cultura i Esport, ressorgiren les protestes dels antitaurins. Ara per ara, aquest assumpte està un poc desatès, però no se sap com acabarà el conflicte d’aquesta tradició.

Per la meua part, la tauromàquia forma part de la cultura espanyola sí, però pense que ja som bastant ‘civilitzats’ per dir-ho vulgarment,com per fer sofrir i matar públicament a un pobre animal, i a costa seva, atribuir-se mèrits. Encara que aquesta tradició s’haja practicat durant anys, no significa que haja de ser un fet cultural, ja que hi ha altres exemples d’accions, i no precisament bons, que la societat ha fet durant molts anys, com l’esclavitud,o la violència de gènere, i no són considerats com un acte cultural,ni ho deuen ser mai,per tant, una fet practicat al llarg del temps no significa que haja de ser d’interès cultural. Es pot pensar que és un acte de valentia enfrontar-se cara a cara amb un animal ‘salvatge’, però és un acte de covardia matar a l’ésser indefens, espantat, quan se sap que pràcticament no pot defendre’s, que quan entra a la plaça de bous, sense saber-ho, està firmant la seva sentència final.

Anna Puigcerver, 28 de maig del 2012

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!