Correus a la redacció

M’agradaria molt que es pogués treballar sobre el dret d’aquests
infants (i dels seus companys) a créixer en un entorn harmoniós, que
els donés les mateixes possibilitats que als altres nens. Ja sé que és
molt difícil posar-se a la pell dels altres, però de portes enfora
sembla que s’ha d’estimar d’una manera molt estranya els fills per
obligar-los a passar per aquí, o per fer-los sentir herois o màrtirs…
Espero que aquestes criatures siguin molt llestes i que de grans
entenguin el que s’ha fet amb elles.

No hi ha base jurídica per demostrar que aquestes famílies estan
utilitzant els seus fills per als seus interessos? No es fa amb la
mendicitat i altres àmbits encara més durs? I no és una qüestió de
creences religioses o similars (com seria el cas de l’alimentació, les
transfusions, etc) perquè els seus fills sortiran ben preparats en
castellà (deixem de banda el català perquè molts joves segueixen sense
poder-s’hi expressar còmodament)

A més, el fet que aquestes famílies exigeixin un reforç o un
tractament especial, no és un greuge comparatiu molt bèstia davant de
tots els nens que necessiten de debò un reforç o un tracte més
individualitzat que per manca de recursos no tenen o no tenen tant com
necessiten? Què passa, que l’estat espanyol només protegeix un tipus
d’infants? Tots estem a la mateixa barca, de debò acceptarem que el
caprici o la visió política d’uns adults vagi en detriment de tots els
infants del país?

No sabria argumentar-ho però crec que hi ha matèria perquè algun bon
jurista faci un informe davant d’algun organisme internacional; tal com
ho tenim, és una font de conflicte per a les escoles, per a les
famílies i per als mateixos infants. Això pot ser una espiral d’ acció-
reacció, estigmatització… un escenari perfecte perquè gent amb ganes
de gresca i ressentiment per moltes coses tirin d’aquest fil per tenir
una mica de protagonisme que evidentment alguns mitjans els donaran
encantats… En fi tot el que cap pare no voldria per l’entorn educatiu
dels seus fills i el que cap societat hauria de permetre.

Cristina Montserrat, 11 de març del 2012