rdelhoyo |
divendres, 22 de gener de 2010 | 12:27h
M'he pres la llibertat d'agafar un títol d'un llibre de poemes d'en Màrius Sampere per parlar d'un llibre de relats de la jove i prometedora autora Roser Caño Valls. El llibre es titula "A l'altra banda del riu" i ha estat editat per Setzevents.
El llibre ens aporta una nova i original veu literària que no pot passar desapercebuda. Els relats formen un conjunt unitari de gran bellesa. Imbuits de trets psicològics, poètics i simbòlics, ens parlen de la vida líquida enfront de la vida consolidada. La vida flueix i al llarg dels anys anem canviant, modificant criteris i horitzonts. Ja no sóc el jove, ni l'adolescent, ni l'infant, però tots els que vaig ser són en mi i l'experiència vital m'ha anat transformant.
rdelhoyo |
diumenge, 13 de desembre de 2009 | 21:38h
És diumenge, 13 de desembre. Diada de Santa Llúcia. Diada de la inauguració del metro L9 a la meva ciutat. I també, com cada diumenge, el dia que surt la revista PRESÈNCIA amb El Punt. Aquesta vegada, la revista publica un encartament d'una altra revista, FARISTOL. Aquest encartament recomana llibres per a infants i joves sota el títol "Paneres literàries per endolcir les festes de Nadal". No m'ha agradat. No m'ha agradat gens perquè recomena 37 llibres dels quals només 7 són d'autors catalans. No sóc contrari a l'edició de llibres d'autors estrangers, de la mateixa manera que m'agradaria que editorials i institucions donessin més suport a la traducció d'autors catalans a altres llengües, però 7 llibres de 37, em sembla molt trist. Avui dia hi ha un bon nombre d'escriptors i escriptores del país de gran qualitat literària. Val la pena que es conegui la notra feina. És convenient que se sàpiga que la revista FARISTOL, l'edita el consell Català del Llibre per a Infants i Joves, una entitat d'entitats on hi són representats autors, editors, il·lustradors, bibliotecaris i altres entitats professionals del sector. En el post anterior criticava la invisibilitat dels autors i autores de LIJ. Em referia als mitjans generalistes. Fa mal que una revista especialitzada tampoc no ens tingui en compte.
rdelhoyo |
dijous, 26 de novembre de 2009 | 11:00h
Els autors i les
autores de literatura per a infants i joves (LIJ) som invisibles i les nostres
obres també ho són perquè no rebem el tractament adequat per part dels mitjans
de comunicació. Tanmateix la LIJ està marginada de la universitat. Només
és assignatura optativa a Magisteri.
Aquesta marginació genera manca de crítica literària, però també es projecta
sobre una altra marginació, la de les institucions, com ara l’Institut Ramon
Llull que no presta a la LIJ els suports adients. Aquesta realitat va fer que
el desembre del 2000 un grup d’intel·lectuals de tot l’estat, vinculat de
diverses maneres a la literatura i als llibres per a infants i joves, posés en
circulació un Manifest contra la
invisibilitat de la literatura infantil i juvenil. Denunciàvem “l’absència
d’una autèntica crítica de la LIJ tant a
les seccions i suplements culturals dels mitjans de comunicació com,
paradoxalment, a la majoria de les publicacions especialitzades ... Ni tan sols
a les publicacions especialitzades solen aparèixer veritables crítiques, només
ressenyes merament informatives i vagament laudatòries ... El tractament que es dóna actualment a la LIJ crea una barrera
artificial entre el que s’escriu per a infants i joves i el que s’escriu per a
adults, quan les dues formes d’escriptura són LITERATURA. La LIJ, invisible als
ulls de la crítica i de la societat, queda marginada i relegada a la condició
de subgènere, i només en casos excepcionals es considera que pot arribar a
tenir autèntica qualitat literària i rellevància cultural.”
Amb Arran de l'Ebre l'escriptora Cinta Arasa en presenta una novel·la apassionant. Com diu la seva autora, és un viatge des del París del exiliats catalans durant la dictadura franquista fins la tortosa del segle XXI.
Si traspasso el silenci em desfaig com un feix de llum que travessa el prisma de cristall.
Si traspasso el silenci em trobo amb el sentit confús, esberlat en bocins que se'm desprenen de l'ànima. Aquesta ànima que pretenc esgarrapar perquè sagni la paraula ignorada.
Si traspasso el silenci
Però és quan el silenci em penetra que la paraula ignorada esdevé música i em creix a les mans.
rdelhoyo |
dimarts, 27 de novembre de 2007 | 14:04h
Quan tenia disset anys vaig fer una entrevista a Paco Candel. La revista va ser segrestada i mai no veié la llum. Però la llum dels ulls d'en Paco se'm va quedar dintre el cor. Els seus llibres em van ensenyar a caminar.
L'abril del 2006 vaig participar en una taula rodona sobre Cultura i Immigració organitzada per la SEBAP. Els meus contertulians van ser en Saoka Kingolo, la M. Àngels Roque i l'Albert Sàez. Va presentar i moderar en Carles Duarte.
Amb Arran de l'Ebre l'escriptora Cinta Arasa en presenta una novel·la apassionant. Com diu la seva autora, és un viatge des del París del exiliats catalans durant la dictadura franquista fins la tortosa del segle XXI.
Si traspasso el silenci em desfaig com un feix de llum que travessa el prisma de cristall.
