Ahir al vespre milers de persones es van manifestar contra les retallades del govern Mas, entre elles alguns membres d’anteriors governs de la Generalitat de l’època del tripartit, quin cinisme !

El tripartit que mentre declarava ostentosament haver aconseguit el millor finançament de la història, endeutava Catalunya fins a límits insostenibles per poder mantenir les cotes d’estat del benestar.

L’any 2010 els ingressos de la Generalitat, per efectes de la crisi, van disminuir en un 9%, l’estat no va rescabalar la baixada de recaptació dels impostos amb un augment de transferències ( es veu que la solidaritat és sempre unidireccional) i el govern tripartit va incrementar en un sol any el nostre endeutament en 9.000 milions d’euros.

Després va arribar el “canvi” . Quin canvi ! la mateixa covardia, però com que ja no podem (ni ens deixen) endeutar-nos gaire més, no hi ha més remei que retallar.

El 2011 la Generalitat de CiU va reduir la despesa en serveis quasi 3.500 milions d’euros, un 9,3% de reducció respecte el 2010, tot i que la despesa total només es va reduir un 1%, ja que varen haver de gastar gairebé 6.000 milions d’euros per tornar crèdits i pagar els interessos del deute. I gràcies que van aconseguir finançament per això: els bons patriòtics que només han servit per pagar aquests deutes i fer que Catalunya sigui de llarg la CCAA més endeutada de l’estat.

Tot abans que denunciar l’espoliació fiscal que patim ! Quina vergonya !

La tecnologia ens proporciona eines insospitades fins fa molt poc per fer visible a tot el món la existència dels catalans i de l’expressió màxima de la nostra cultura: una llengua viva, massa pels nostres veïns enemics, i encara poc per garantir-ne la continuïtat de la seva supervivència, segons el parer de la majoria de lingüistes que defugen el triomfalisme dels nostres polítics.

Arran d’un article de l’Antoni Bassas a l’ARA, he sabut que s’ha confeccionat als Estats Units un mapa lingüístic del planeta que reflexa sobre el terreny en quin idioma es fan les piulades del twitter, distingint 40 llengües diferents, amb els seus colors corresponents, entre les que es troba, i ben visible sobre la superfície territorial de Catalunya, la llengua pròpia del nostre país.

També es visible malauradament una taca massa gran d’espanyol a l’àrea metropolitana de Barcelona i la presència menor, però visible també, del català a les Balears i al nord del País Valencià.

Navegant per internet he trobat en el bloc d’un nord-americà afeccionat als mapes una entrada en la qual comenta l’esmentat mapa de les llengües del twitter.

N’he traduït una part que us reprodueixo perquè veieu la reacció d’algú que descobreix que la realitat de vegades s’allunya d’allò que es vol fer veure: Catalunya existeix, mal que no puguem encara tenir veu i vot a escala mundial. Tant se’n sorprèn que una de les imatges parcials que adjunta de l’esmentat mapa és la del nostre país.

Avui és un gran dia, és un dia anhelat per la majoria de la gent que creu en la força de la raó i no en la raó de la força. Hem de felicitar al poble basc, subjecte principal d’aquesta història de violència que semblava no tenir fi, però subjecte també d’una altra mena de violència sinó de sang si igualment crua. La d’un estat que ha intentat, ho està fent i no sembla que vulgui deixar de fer: anorrear, dissoldre, assimilar, els pobles que són (encara) dins les seves fronteres i als quals no reconeix ni el dret a l’autodeterminació, ni tant sols el dret a la diferència i la pura existència en condicions d’igualtat.

Ahir al Parlament autonòmic de Catalunya per primer cop va debatre una proposició de Llei sobre la Independència. Els negacionistes i els pessimistes diran que “només” va tenir 14 vots a favor sobre 135, però aquesta no és la lectura correcta del que va passar. El que és realment significatiu és que la votació va enregistrar “només” 49 vots en contra, els del PSC, PP i C’s.

La veritat és que fins que no he vist avui la notícia en el diari ARA no en sabia res del projecte de creació d’una nova xarxa d’autobusos d’àmbit metropolità a Barcelona.

A Barcelona ? podria afegir.... perquè el què m’ha sobtat, cridat l’atenció, i emprenyat de la lectura de la informació, més que els estires i arronses entre govern i oposició de l’autoritat metropolitana respecte a qüestions de calendari, extensió, característiques tècniques dels vehicles i d’altres consideracions d’ordre pràctic, ha estat el nom, el logo, la marca d’aquest nou invent: RETBUS, perquè no ja directament REDBUS ? en espanyol, sense eufemismes !!

Ja estava anunciat per altres mitjans, però avui el mateix “Conde de Godó” ha confirmat en un article en el seu diari la intenció d’afegir a la edició en espanyol una en català en data pròxima, segurament coincidint amb l’aniversari del diari degà de Barcelona.

Però és una bona notícia fonamentalment per les raons que han fet possible aquest esdeveniment que no són altres que l’oportunisme polític i la necessitat de satisfer una demanda de mercat.

El feixisme espanyol no només vol acabar amb un espai audiovisual comú, esborrant el senyal de la Corporació Catalana de Televisió del País Valencià, sinó que alhora pretén eliminar la entitat que més fa per la difusió de la cultura catalana al sud de la Sénia.

I es què l’acumulació de multes a propòsit dels expedients administratius  per la clausura dels repetidors de televisió assoleix unes xifres astronòmiques a les que una entitat cultural com aquesta no pot fer front sense veure en perill la seva continuïtat. ACPV ja va pagar l’any passat 127.000 euros de multes i ara ha de pagar abans del 20 de març 680.000 euros més (600.000 més els interessos).

Temps era temps que Catalunya feia de puta: cobrava unes quantitats per determinats serveis, encara que fos votar lleis en contra nostra, com els pressupostos de l’estat que legitimaven i perpetuaven l’espoliació fiscal a que ens sotmeten, i tantes altres lleis...

Però com a puta de la qual se’n havia de fer ús de tant en tant, se’ns tenia cura en certa manera: se’ns deixava arreglar-nos, comprar-nos vestidets per fer més goig, i se’ns toleraven, en moments de debilitat del macarró, certs capricis (els mossos, per exemple).

Ara és diferent, a Madrid no necessiten els nostres serveis, allò d’en Zapatero no hi ha qui ho arregli. Més encara, som una nosa, i com la dóna maltractada que no denuncia ni se’n va, hem rebut una altra pallissa. Perquè si no tens vas i goses queixar-te, això és el que obtens.

“Diuen que plou, però se’ns estan pixant a sobre” frase que amb tota la seva escatologia defineix el que està passant en aquests moments. Jo fins i tot diria que la pudor que sento em fa pensar en quelcom molt pitjor....

En el meu anterior “post” parlava de la pèrdua de l’ús del català en els àmbits més estrictament privats, i per tant lliures d’ingerència directa, en el País Valencià, i dels diferents processos que suposadament segueix la nostra llengua segons els àmbits territorials políticament diferenciats.  

Des de Catalunya podem tenir la percepció que aquí la llengua es troba en una situació molt millor a la que es viu més enllà del riu de la Sénia. Però quan cerquem les dades, ai las ! quina sorpresa, la cosa no és tant diferent.

“La Conselleria d'Educació ha publicat l'enquesta de Coneixement i Ús Social del Valencià realitzada en 2010 que indica que el 93,9% de la població major de 15 anys resident a la Comunitat entén el valencià i el 76,7% sap parlar-ho”.

Així d’eufòrica comença la nota de premsa publicada el 6 de desembre d’enguany en la web de la Generalitat valenciana. Però llegint més descobrim que la realitat és una altra: el 76,7% sap parlar-ho però només un 28,8% l’usa normalment a casa, i un 19,1% amb els amics....