Mentre la Unió Europea debat l'enfortiment de la prohibició de l'aleteig dels taurons (la pràctica que consisteix a retallar les aletes i descartar la resta del cos al mar, coneguda en anglès com el finning), Shark Alliance i Palma Aquarium han llançat una crida a favor d'endurir la prohibició de l'aleteig a la Unió Europea, a través de la celebració, divendres al matí, de la Jornada 'Per què hem de conservar als nostres taurons? El paper d'Europa en la gestió de les pesqueres'.
L'objectiu era posar de manifest la importància dels taurons en els ecosistemes marins i la necessitat de millorar la seva protecció i conservació.
Com a part dels actes celebrats durant la jornada, em vaig submergir al tanc dels taurons de les instal·lacions del Palma Aquarium, juntament amb el coordinador de Shark Alliance a Espanya, Àlex Bartolí, acompanyats de Roman Grädel, conservador en cap de l'Aquari. Allà vàrem desplegar una pancarta amb el lema "Protegeix els taurons a Europa" per demanar una major conscienciació sobre la conservació d'aquestes espècies.
A més, la Jornada va comptar amb una taula rodona en què diversos experts en la conservació dels taurons van expressat la seva opinió en el paper que juga Europa en la protecció d'aquestes espècies:
Antonio González, director de l'Aquari, va obrir la sessió de la taula rodona explicant que des que va obrir el 2007, Palma Aquarium ha fet seva la filosofia de conservació del Grup Coral World International actuant com a plataforma de divulgació de les problemàtiques que afecten els oceans i mars, com la campanya dels taurons, conscienciant la societat sobre la urgent necessitat de regular la legislació per acabar amb la pràctica del aleteig.
Posteriorment es va projectar un breu documental sobre l'aleteig, o finning, a Costa Rica, com a exemple de país en el qual s'ha modificat la normativa perquè els taurons siguin desembarcats sencers, amb les seves aletes adherides.
Alex Bartolí, coordinador polític de Shark Alliance a Espanya, va fer una aproximació general a la situació dels taurons a Europa i la importància d'enfortir la llei que prohibeix l'aleteig a la Unió: "L'única manera de garantir que no es practiqui l'aleteig a bord de les flotes pesqueres de taurons, incloent l'espanyola, és el de desembarcar els taurons amb les seves aletes adherides de forma natural ", va dir, Bartolí.
Jo, en tant que vicepresident de Verds/ALE, i ponent per al meu grup per al Reglament de Taurons, vaig exposar el paper dels eurodiputats en la presa de decisions per protegir els esquals. Així, entre altres qüestions vaig reclamar un canvi de paradigma (que siguin els criteris científics els qui defineixin les polítiques, i no els interessos del sector), i vaig recordar que el mar i els seus recursos formen part d'un bé comú. La conservació dels taurons és un assumpte preocupant que cada vegada desperta més sensibilitats entre els ciutadans. Per això, entre tots, tenim la responsabilitat d'assegurar la sostenibilitat d'aquests recursos a llarg termini.
Gabriel Morey, de la UICN, va exposar les mesures de protecció i estatus de les diferents espècies de taurons: "Les espècies més capturades per la flota espanyola de palangre, la tintorera i el marrajo dientuso, respectivament classificades com" A prop de la Amenaça " i "Vulnerable" a nivell mundial en la llista vermella de la UICN, no tenen una falta de gestió i la pesca segueix sense estar regulada. Assegurar que tots els compromisos del Pla d'Acció de la UE per als taurons es compleixin és fonamental per garantir la conservació de les poblacions de taurons i ratlles i mantenir la sostenibilitat de les seves pesqueres ".
La conservació dels taurons és un assumpte d'interès públic, ja que els taurons i rajades juguen un paper essencial en l'ecosistema marí. Encara que, en els darrers anys, s'han fet passos endavant en polítiques de conservació de taurons, tant a Espanya com a Europa, encara queda molt per fer.
La Unió Europea en general, i Espanya en particular, com a líders en captures mundials de taurons haurien de liderar els esforços en la conservació d'aquestes espècies per assegurar una llarga vida i sostenibilitat dels recursos.
Durant la Setmana Europea del Tauró que es va celebrar del 15 al 23 d'octubre del 2011, més de 165.000 ciutadans de tot Europa van signar una petició instant a tots els ministres de pesca dela UE a complir amb els compromisos del Pla d'Acció per als Taurons dela UE de 2009 a través de la prohibició total d'extracció de les aletes de tauró al mar, la limitació de captures de tauró i ratlles basats en l'assessorament científic i l'enfocament de precaució i les proteccions nacionals i de la UE dels taurons i ratlles en perill d'extinció.
That's what I said yesterday, in the European Parliament, on the Eurovision contest in Azerbaidjan, in regard of the situation of the Human Rights.
Això és el que vaig dir ahir, al Parlament Europeu, en relació al Festival d'Eurovisió d'Azerbaidjan, tenint en compte la situació dels drets humans que hi ha allà.
Aquest matí en Manel Fuentes ens ha convidat a en Pablo Zalba (diputat del PP) i a mi mateix a debatre en directe sobre la qüestió dels famosos Eurobons. Aquí teniu el podcast:
Fa dos dies, durant el debat previ a la cimera informal d'ahir vespre, vaig preguntar al diputat Zalba quina era la veritable postura del govern, i ell em va respondre que el govern espanyol estava ‘totalment a favor dels Eurobons’ (veure apunt Rajoy (i PP) i Eurobons: 'ni sí, ni no, sinó todo lo contrario'). Tanmateix, les declaracions de Rajoy en sortir de la reunió d’ahir només fan que alimentar encara més la incertesa.
New EU rules the bare minimum but fall short for saving Atlantic bluefin
The European Parliament today adopted new legislation, implementing internationally-agreed rules on bluefin tuna fishing (1). The Greens expressed regret that the legislation merely implements the international standards and fails to adopt more ambitious measures to truly tackle the critical status of this endangered iconic fish species. Speaking after the vote, Green MEP Raül Romeva, who shepherded the proposals through the parliament as its rapporteur/draftsperson, stated:
"The sorry state of bluefin tuna in the Atlantic and Mediterranean is well known and the EU, as the main fisher of the stock, must accept a large chunk of responsibility for driving bluefin to the brink. What has been adopted today represents the bare minimum and is no more than a minimalist implementation of the international ICCAT recovery plan. This falls far below what scientists believe is necessary to give the bluefin stock a fighting chance of recovery. In that sense, this represents a missed opportunity for the EU to take meaningful steps to prevent the demise of bluefin.
"If the EU wants to get serious about saving bluefin, this means closing areas to fishing - particularly during the breeding season - as well as adopting more stringent measures to close some of the loopholes, which exacerbate the over-exploitation of the stock. Tougher controls of the fleet and the related industry are also necessary to prevent illegal fishing and over-fishing.
"The EU will again have the opportunity to push for more stringent quotas and regulations, in line with the scientific recommendations, when ICCAT meets in November this year. If it is not too late already, there will not be many more chances to prevent the demise of bluefin."
(1) The measures were agreed in the International Commission for the Conservation of Atlantic Tuna (ICCAT).
****
COMUNICADO DE PRENSA - Estrasburgo, 23 de Mayo 2012
Asunto
Atún Rojo: la nueva legislación europea es necesaria, aunque no suficiente.
El Parlamento Europeo ha adoptado hoy una nueva legislación, que implementa los acuerdos internacionales sobre la pesca del atún rojo(1). Los Verdes han lamentado que esta legislación simplemente implementa los estándares internacionales y no adopta medidas más ambiciosas para realmente afrontar el estado crítico de extinción de la especie.
Después del voto, Raül Romeva, europarlamentario de ICV y vicepresidente de Verdes/ALE, que lideró las propuestas del Parlamento como "rapporteur" ha comentado;
“El preocupante estado del atún rojo en el Atlántico y Mediterráneo es de sobras conocido, y la UE, como principal responsable de las capturas, debe aceptar su gran parte de responsabilidad en la grave situación de la especie. Lo adoptado hoy representa un mínimo, una implementación minimalista del plan internacional de recuperación del ICCAT. El acuerdo está por debajo de las recomendaciones de los científicos sobre la posibilidad de recuperación del stock del atún rojo. En este sentido, representa una oportunidad perdida de la UE para iniciar pasos para prevenir la desaparición del atún rojo.”
“Si la UE quiere ser realmente creíble en la salvación del atún rojo, debería cerrar áreas de pesca- particularmente durante la temporada de reproducción- y debería adoptar medidas mucho más ambiciosas para acabar con las lagunas legales que permiten la sobre-explotación del stock. Son necesarios controles más duros de las flotas y las industrias relacionadas que practican y alientan la pesca ilegal y la sobre-pesca.”
“La UE tendrá otra oportunidad para empujar hacia cuotas y regulaciones más restrictivas, siguiendo las recomendaciones de los científicos, cuando el ICCAT se reúna en Noviembre este año. Eso si no es demasiado tarde. No queda ya mucho tiempo para parar la desaparición del atún rojo.”
(1) Las medidas fueron acordadas en la Comisión Internacional para la Conservación del Atún Atlántico (ICCAT)
La TTF debe generar ingresos para hacer políticas públicas y combatir el fraude fiscal. La crisis la tienen que pagar quienes la provocaron: el sector financiero.
El Parlamento Europeo votó hoy a favor de un informe legislativo que recomienda el establecimiento de un impuesto sobre las transacciones financieras a nivel europeo. Esta votación marca el fuerte apoyo del Parlamento Europeo a la propuesta de directiva presentada el pasado mes de septiembre por la Comisión Europea.
Después de la votación, Raül Romeva i Rueda, vicepresidente de Verdes/ALE y Eurodiputado de ICV, añadió:
"Esta es una señal muy clara: Mientras en Bruselas se celebra la reunión de los líderes de la UE sobre la salida de la crisis, el Parlamento Europeo en Estrasburgo ha adoptado un informe sobre la tasa sobre las transacciones financieras (TTF).
La TTF es un excelente instrumento para generar ingresos que permitan financiar las nuevas políticas de estímulo para la salida de la crisis. Esto tiene que ser un impulso para que se de un giro a nivel europeo y se deje de lado, de una vez por todas, la austeridad.
La crisis la tienen que pagar quienes la provocaron: el sector financiero.
La TTF no deja de ser un símbolo de Justicia Social que indica. Pero la TTF también es un "recurso propio" para el presupuesto UE que permite avanzar hacia una Europa más fuerte que pueda redistribuir ingresos entre los diferentes estados.
Finalmente, es importante remarcar que fue el Parlamento Europeo quién amplió la base tributaria del impuesto para prevenir la evasión fiscal, concretamente las transacciones de divisas serán cubiertos por el impuesto. Por otra parte, el principio de la residencia complementa a los de la transmisión y la falta de reconocimiento legal. Esto significa que los productos emitidos en un país sujeto a la tasa se gravarán independientemente del lugar donde se comercializan.
Sin embargo lamentamos la exención a los fondos de pensiones, esta es una mala señal sobre todo porque indica cierto incentivo y privilegio a las pensiones privadas frente al sistema público.
L'objectiu és clar: generar ingressos per a fer polítiques públiques i combatre el frau i l'evasió fiscal.
Un cop més, és gràcies al PE (vaja a una majoria de diputats/des, ja que encara hi ha moltes veus contràries) que la Comissió i el Consell han posat a l’agenda el tema de la Taxa de Transaccions Financeres. Atenció a totes aquelles veus que, per interessos diversos, pretenen silenciar i anular la influència de l'única institució europea directament elegida per la ciutadania.
Malauradament, però, les majories no han estat suficients per a fer una proposta més ambiciosa que inclogués els Fons de Pensions o les transaccions en divises, tal i com demanàvem el Grup Verds/ALE. Això demostra que el repte passa, també, per canviar aquestes majories a les institucions.
Adjunto, per a la vostra informació, l’explicació de motius de l’informe del PE.
El impulso en relación con la propuesta de la Comisión para un sistema común del impuesto sobre las transacciones financieras
La crisis financiera mundial de 2008 se ha extendido rápida y bruscamente a las economías reales, lo que ha provocado una profunda recesión de la economía mundial y ha tenido un impacto a gran escala en el empleo. La necesidad de establecer sistemas de rescate mediante fondos públicos para el rescate de instituciones financieras demasiado importantes como para fracasar ha conllevado un deterioro significativo de las finanzas públicas y ha desembocado en una nueva recesión económica a escala global y europea.
En este contexto, se destacan los puntos siguientes:
- El sector financiero, que es uno de los principales denominadores de la crisis financiera y que ha recibido subvenciones públicas importantes para superar los efectos de la crisis, no contribuye de una manera justa a paliar los costes de la crisis actual. En un momento en que los ciudadanos europeos hacen frente a importantes aumentos de los impuestos directos e indirectos, así como a fuertes recortes de salarios y pensiones, el sector financiero sigue, en gran medida, estando exento de impuestos sobre sus actividades y transacciones;
- El ingente aumento de las transacciones financieras durante la última década y el cambio de las inversiones de largo a corto plazo, así como las transacciones altamente especulativas y de riesgo, especialmente en actividades como el comercio de alta frecuencia, ponen de manifiesto un cambio del papel principal del sector financiero, es decir, ha pasado de la financiación de las necesidades de la economía real a llevar a cabo operaciones que no tienen un impacto productivo y que pueden alterar gravemente los precios del mercado y la función de las economías nacionales.
- Las graves dificultades fiscales por las que atraviesa actualmente la mayoría de los Estados miembros de la UE impiden de modo significativo que los Estados miembros y la UE hagan frente a los retos más importantes, como la financiación del crecimiento, el desarrollo social y sostenible, la lucha contra el cambio climático y la financiación de la ayuda al desarrollo. El aumento de los tipos y el ámbito de los instrumentos de imposición tradicionales, así como nuevos recortes del gasto público no representan una solución suficiente ni sostenible a la hora de abordar estos desafíos. Por tanto, se necesitan instrumentos de imposición progresivos que puedan trasladar la carga impositiva de la esfera del trabajo y de las inversiones productivas a sectores con importantes efectos negativos para la economía real.
En ese sentido, el debate sobre la introducción de un impuesto sobre las transacciones financieras (ITF) nunca ha sido tan pertinente. En comparación con otros instrumentos de imposición tradicionales y las distintas políticas económicas, el ITF tiene la ventaja de cumplir una función múltiple:
- puede generar nuevos ingresos importantes (según estimaciones recientes, hasta 57 000 millones de euros si se aplica a escala de la UE);
- puede trasladar la carga a actividades que tienen un efecto negativo, como el comercio de alta frecuencia y las transacciones financieras extremadamente especulativas, garantizando así una distribución más justa de la carga fiscal;
- se puede convertir en un elemento disuasivo para las transacciones especulativas perjudiciales y extremadamente apalancadas contribuyendo así, junto a una regulación adecuada y un régimen de supervisión, a la estabilización de los mercados y a la reorientación del sector hacia las inversiones productivas a largo plazo.
Según un estudio reciente («Financial Transaction Taxes» [Impuestos sobre transacciones financieras] de Stephany Griffith Jones y Avinash Persaud) y la evaluación revisada del impacto de la Comisión Europea, se estima que el impacto del ITF sobre el crecimiento de la UE podría alcanzar un nivel positivo del 0,25 %:
- reduciendo los riesgos sistémicos y el nivel de transacciones irracionales («noise trading») junto al comercio de alta frecuencia, el ITF puede contribuir significativamente a reducir la probabilidad de que se produzcan crisis futuras; los costes reales de la crisis en lo que respecta al crecimiento son enormes; por tanto, el ITF puede absorber dichos costes y tener un impacto positivo en el crecimiento a largo plazo de la UE;
- convirtiéndose en una nueva fuente de financiación para la consolidación presupuestaria y las inversiones clave en crecimiento y empleo;
- trasladando la carga fiscal a otras actividades. De esa manera, el ITF podría conllevar una reducción o un menor aumento de la imposición sobre los ingresos y el trabajo, estimulando así el consumo y uniendo la demanda.
Dado el carácter globalizado del sector financiero y sus servicios, para que un ITF cumpla plenamente su función múltiple se ha de aplicar a una escala lo más amplia posible. Sin embargo, la ausencia de un acuerdo internacional hace que los socios económicos líderes del mundo deban asumir un papel más destacado. En la actualidad, la UE constituye el mayor mercado financiero del mundo y como tal tiene la responsabilidad de dar los primeros pasos coordinando el establecimiento de un ITF bien diseñado y fácilmente aplicable que creará un mayor impulso en el proceso hacia la conclusión de un acuerdo internacional.
En su Resolución sobre una financiación innovadora a escala mundial y europea (P7_TA-PROV (2011)0080), el Parlamento Europeo afirma que «la UE debe promover la introducción de un ITF a escala mundial; en su defecto, la UE debe aplicar un ITF a escala europea, como primer paso», y pide a la Comisión que «elabore rápidamente un estudio de viabilidad que tenga en cuenta la necesidad de la igualdad de condiciones a nivel mundial, y que presente propuestas legislativas concretas».
En respuesta a ello, la Comisión Europea presentó una evaluación de impacto que se inclinaba a favor de la viabilidad de introducir un ITF en toda la UE, junto a una propuesta legislativa.
Un ITF bien diseñado y fácilmente aplicable
Los principales retos que plantea la introducción de un ITF en la UE son los siguientes:
- evitar la transferencia de transacciones hacia jurisdicciones no pertenecientes a la UE,
- impedir la evasión fiscal, y
- evitar la transferencia del coste a consumidores y ciudadanos.
Como en todo instrumento fiscal, la manera de minimizar el fraude y la evasión fiscal consiste en transformar una actividad no deseada de una operación de alta rentabilidad y bajo riesgo en una actividad de baja rentabilidad y alto riesgo. En el caso del ITF, ello consiste en establecer un tipo impositivo leve a fin de convertir la evasión fiscal en una operación de baja rentabilidad y en aplicar sanciones severas en caso de infracción para que la evasión sea una actividad de riesgo.
Existen varios instrumentos similares al ITF que se implementan en varias jurisdicciones en todo el mundo, pero, en concreto, el caso de los derechos de registro (que se consideran pagados por cualquier entidad de contrapartida de una transacción sobre la transferencia de la propiedad de un valor emitido en el territorio nacional) constituye la experiencia más positiva hasta la fecha, ya que se ha demostrado la dificultad de eludir su pago y el significativo aumento de los ingresos en las jurisdicciones en que se aplican.
Los principales aspectos de la propuesta de la Comisión
El Parlamento Europeo acoge favorablemente la Comisión de presentar una propuesta legislativa por la que se introduce un impuesto sobre las transacciones financieras en la que hace plenamente suyo el principal argumento aducido por el Parlamento Europeo en su Resolución sobre una financiación innovadora a escala mundial y europea (P7_TA-PROV (2011)0080).
· El ámbito de aplicación de la Directiva
La propuesta de la Comisión cubre las transacciones relacionadas con distintos tipos de valores (acciones, derechos de propiedad, bonos y derivados relacionados con estos), así como todo tipo de transacciones en plataformas reguladas y no reguladas. La exclusión de los mercados primarios de obligaciones y acciones (pero no de derivados basados en estos) permite que se deje intacto el capital que se recauda para las necesidades del mundo real.
El ámbito de aplicación del impuesto se limita a las entidades financieras, tanto para las que actúan por cuenta propia como para las que actúan por cuenta de terceros. Los bancos centrales nacionales, el Banco Central Europeo y los organismos establecidos por la UE son las únicas instituciones financieras excluidas, con toda la razón, puesto que evitan efectos negativos no deseados sobre políticas monetarias o las posibilidades de refinanciación del sector financiero. Sin embargo, debe quedar claro que esta excepción es aplicable siempre y cuando las transacciones de dichas entidades se limiten a su función pública principal.
· El principio de residencia
La propuesta de la Comisión basa la obligación de aplicar el impuesto en la condición de que la entidad de contrapartida de una transacción esté establecida en el territorio de un Estado miembro.
Esto cubre todas las transacciones de las entidades financieras establecidas en la UE pero no todos los instrumentos financieros de origen de la UE. De esta manera, se gravará una transacción de una entidad financiera de la UE respecto a instrumentos financieros de países terceros, con los efectos positivos que esto puede tener para el mercado del instrumento del país tercero, pero no se gravarán las transacciones de las entidades de países terceros, lo que creará una desventaja competitiva para las entidades de la UE.
· El principio de emisión
La mejor manera de evitar las lagunas jurídicas y de crear desventajas competitivas sería seguir el ejemplo de los derechos de registro e imponer el impuesto a cada transacción sobre un instrumento financiero emitido por una entidad en el territorio de un Estado miembro o de la UE. Sin embargo, aunque esto es plenamente aplicable en el caso de los bonos y las acciones, puede crear algunos problemas en el caso de los derivados, como los canjes en los que es difícil definir la emisión.
A fin de abordar esta problemática, la mejor opción sería combinar los dos principios y proponer una condición adicional en el artículo 3 relacionada con el lugar de emisión. De esa manera, se ha de pagar el impuesto siempre y cuando se cumpla una de las condiciones del artículo 3.
Con el fin de utilizar todas las ventajas del principio de emisión , también debería añadirse la relación del pago de impuesto con la aplicabilidad jurídica del contrato, como una consecuencia jurídica.
· Los tipos impositivos
Para que el impuesto se pueda aplicar fácilmente y para evitar distorsiones en el mercado interior, los tipos previstos deben ser fáciles de aplicar y reflejar las diferentes características de los instrumentos financieros.
La propuesta de la Comisión de tener un tipo mínimo del 0,1 % para acciones y bonos y del 0,01 % para derivados sigue, en efecto, estos principios. Ambos tipos son relativamente bajos y garantizan, al mismo tiempo, un nivel mínimo de armonización de la manera menos distorsionante y proporcionan cierta flexibilidad en caso de que un Estado miembro considere conveniente ir un paso más allá.
La diferenciación entre las categorías de activos tiene sentido ya que las acciones y los bonos tienen un comportamiento más similar en el mercado en comparación con los derivados.
En el caso de los derivados, dado que la estimación de su valor es mucho más complicada, la decisión de optar por un valor ficticio, que puede ser significativamente superior al valor real de un derivado en el mercado, justifica la elección de un tipo inferior.
· El ámbito geográfico
La adopción de la Directiva por unanimidad es la mejor forma de aplicar la propuesta a fin de evitar distorsiones e integrar aún más los mercados financieros de la UE.
Con todo, dado que varios instrumentos de imposición similares al ITF ya están en vigor o son objeto de debate entre algunos Estados miembros, la UE debe acelerar el proceso para eliminar distorsiones en las áreas relevantes. Por tanto, si la adopción de la presente Directiva no es factible por unanimidad, los Estados miembros pueden introducir disposiciones jurídicas de la presente Directiva mediante normas en materia de cooperación reforzada.
· La gestión de los ingresos
La propuesta de la Comisión no hace referencias directas a la gestión de los ingresos. El informe observa que actualmente se está debatiendo una propuesta legislativa sobre el marco financiero plurianual 2014-2020 que prevé que parte de los ingresos del ITF se conviertan en una fuente de recursos propios de la UE. Los ingresos del ITF también se podría vincular a políticas específicas de la Unión y a bienes públicos, entre los que se incluyen la financiación de los objetivos de la ayuda al desarrollo, la lucha contra el cambio climático, el desarrollo sostenible y el estado de bienestar de la UE, así como la financiación de presupuestos nacionales, especialmente como una forma de apoyar los esfuerzos destinados a la consolidación presupuestaria.
Ahir el PE vàrem preparar la reunió del Consell Informal d’avui. Van ser nombroses les referències a la necessitat de sortir de la reunió amb un clar compromís a favor de potenciar sectors econòmics claus, com les renovables, i de mutualitzar el deute (Eurobons). Ho va dir el Comissari Rehn (en nom de Barroso), i molts d’altres intervinents de totes les forces polítiques.
La situació de l’Estat espanyol va centrar bona part del debat. A destacar que, mentre des de Brussel·les (CE, PE) i nombrosos països europeus se li diu a Rajoy que miri cap a les renovables, ell va i se les poleix d’una tacada.
Així mateix, mentre Hollande, a través del seu Ministre de Finances (Moscovici), ja insisteix en la necessitat de crear els Eurobons, Rajoy s’alia amb Merkel (a qui no fan massa gràcia) al so del ‘Ni sí, ni no, sinó todo lo contrario’. Davant de càmera diu que no, que de cap manera, però els seus representants a l’Eurocambra ho neguen i diuen que en realitat sí que els vol, ... després d'aconseguir la consolidació fiscal. Almenys això és el que va respondre l’Eurodiputat Zalba, quan li vaig demanar què pensava fer, avui, Rajoy, a la Cimera informal...
This is simply crazy, and shows how big this business is!!
That´s what I have said during today's debate:
Tomorrow, the European Parliament will vote on EU legislation introducing new internationally-agreed rules for the bluefin tuna fishery in European waters. With the bluefin fishery having just opened for 2012, the rules clearly need to be swiftly implemented.
In addition to quotas, these rules set out the conditions, practice and equipment for the fishing and farming of this iconic and endangered fish species. Unfortunately, the rules fall far short of what international scientific advice deems is necessary to give this unique, beautiful and highly-prized fish species a decent chance of recovering from its current critically-low stock levels.
The sorry state of bluefin tuna in the Atlantic and Mediterranean is well known. Atlantic bluefin tuna stocks have declined by up to three-quarters over the past 40 years and, given the long reproductive cycle of fish, the prospects for recovery are not good.
Documented and 'legal' overfishing of bluefin has been greatly exacerbated by illegal, unregulated and unreported fishing of this high-value fish. High profile cases of this included last year's illegal fishing in Libyan waters during the war.
The heavy involvement of organised crime in the fishing and 'farming' of bluefin in the Mediterranean is also a major cause for concern.
Further more, given the scale of illegal and unreported fishing, it is impossible to get an accurate picture of how many fish are being caught. However, different estimates suggest the amounts being caught are multiples of the actual allowed quotas (which themselves are unsustainable).
In that sense, this new legislation, although necessary, represents a missed opportunity for the EU to take meaningful steps to prevent the demise of bluefin.
Instead, Europe is continuing to hide behind the fig leaf offered by ICCAT -the international organisation responsible for the fishery-, or rather its contractual parties.
Many of us believe that, ultimately, only a complete ban on commercial fishing would give the species a fighting chance of recovery.
Failing that, ICCAT should be agreeing to completely close certain areas for bluefin fishing, particularly during the spawning season, rather than simply adopting half-hearted quotas that are not in line with scientific advice.
I tried this with my amendments, but unfortunately the majority of my colleagues didn't follow me. Bad luck.
I believe that the EU, as the main fisher of the stock, must accept a large chunk of responsibility for driving bluefin to the brink.
Tougher controls of the fleet and the related industry are also necessary to prevent illegal fishing and over-fishing. The EU must mobilise more resources to this end and assist other ICCAT members that lack the resources for proper enforcement. This is particularly true in the Mediterranean.
The EU legislation set to be adopted tomorrow represents the bare minimum and is simply a minimalist implementation of the international ICCAT recovery plan. While there are some slight improvements, as for instance tightening of controls, it still falls far below what scientists believe is necessary to give the bluefin stock a fighting chance of recovery.
But here is nothing stopping the EU from adopting more ambitious measures. As the main fisher of the stock, clearly these would make an important difference.
The EU will again have the opportunity to push for more stringent quotas and regulations, in line with the scientific recommendations, when ICCAT meets in November this year.
However, I insist, as the main fisher, it could also push ahead with more ambitious measures itself.
If the EU wants to get serious about saving bluefin, this means closing areas to fishing -particularly during the spawning season- as well as adopting more stringent measures to close some of the loopholes, which exacerbate the over-exploitation of the stock.
One measure that would aid recovery would be stricter controls over the size of fish that can be landed. The minimum size under the recovery plan for bluefin tuna is 30kg, but there are exceptions for fish as small as 8kg under certain circumstances. These derogations could be removed for EU vessels.
If it is not too late already, there will not be many more chances to prevent the demise of Atlantic bluefin.
The EU should jump ahead for once, rather than scrambling to catch up all the time. We need new rules to regulate the fishery, or else we risk losing it.
******
At the end of the debate, I made some conclusions (in Spanish):
Ahir vespre vàrem passar amb uns amics pel peatge de Martorell i vàrem poder fer la nostra aportació al #novullpagar .
Quan vàrem arribar al peatge, les quatre persones que ocupàvem el vehicle estàvem plenament d'acord. Vàrem informar la persona de la guixeta de la nostra intenció de no abonar l'import del peatge, llavors ella (una noia) va sortir-ne, ens va prendre la matricula, i ens va deixar marxar.
Tot plegat ben poc èpic, cert, i tanmateix necessari. És moment de sumar!
Per altra banda, vull recordar que ICV aposta per:
- Fer públics els comptes reals de les concessionàries d'autopistes
-Gravar l'ús del cotxe quan hi ha alternativa de transport públic, i fer bonificacions quan no n'hi ha
-Canviar el sistema en favor del transport públic
-Reconvertir els peatges: d'instrument recaptatori a instrument de gestió de la mobilitat i la contaminació
-Afavorir l'ús del cotxe compartit i vehicles menys contaminants
Així mateix, recordo també que ICV s'ha adherit a la campanya #novullpagar
El diputat d'ICV Joan Coscubiela ha acusat aquesta setmana al Govern d'aplicar una "austeritat que és suïcida mentre estan avalant una veritable estafa perpetrada per una casta de banquers sense escrúpols que estan enfonsant a famílies i a petites empreses". Així ho ha dit a la sessió de control al Govern, on ha preguntat a la vicepresidenta de l'Executiu, Soraya Sáenz de Santamaría, per el deteriorament que suposa per a la democràcia que es governi a força de decrets lleis "que atempten contra drets fonamentals com el treball, la negociació col·lectiva, la salut, l'educació, i, a més, vulneren competències autonòmiques".
En altres paraules: Coscubiela diu al Congrés allò que molta gent pensa, al carrer. I jo em pregunto: què passaria si els qui pensen així fossin majoria a les institucions? Perquè, és cert, les majories actuals són les que són, però no té per què ser així necessàriament. Vaja, penso jo. I és que si no ens limitem a pensar, sinó que a més usem totes les eines possibles per convertir aquest pensament en acció, també política i institucional, potser les dinàmiques serien una mica diferents. Pensem-hi, també, en això.
raulromeva |
LGBT |
dimecres, 16 de maig de 2012 | 13:43h
En un moment en què molta gent pateix assetjament per la seva condició LGBTI, és important recordar-los que, a moltes i molts, això ens enerva, i que, en tant que representants europeus, treballem diàriament contra l'homofòbia i la transfòbia, i estem decidits a continuar fent-ho.
"In Europe, growing up lesbian, gay, bisexual or transgender can be challenging:difference often leads to bullying, self-harm, and sometimes suicide attempts.Studies consistently point to higher physical and mental health risks for LGBT young people compared to their heterosexual peers.
In 2012, the global theme of the International Day Against Homophobia and
Transphobia1 is youth and education. In a touching and fast-paced video message, European politicians and leaders from all EU institutions will join forces telling LGBT teenagers they are working to ‘make things better’2, and put an end to homophobia and transphobia.
This unique video will feature Members of the European Parliament addressing young people in 17 different languages, from Italian to Bulgarian and Swedish to Polish.
They are joined in the video by Martin Schulz, President of the European Parliament; Herman van Rompuy, President of the European Council; Catherine Ashton, EU High Representative; and Cecilia Malmström, Andris Piebalgs, Neelie Kroes, László Andor and Viviane Reding, Members of the European Commission."
Tomorrow the season for the purseiners starts. In this bilingual videospeech (ENG, ESP) I explain why the report that we are gonna vote next week in Plenary, on the Bluefin tuna regulation measures, is so important. /
Mañana empieza la temporada para los cerqueros. En esta breve alocución de video bilingüe (ENG, ESP) explico porqué el informe que votaremos la semana próxima en el pleno de Estrasburgo, sobre el Atún Rojo, es tan importante.
Hi ha evidències que, quan te les planten a la cara, són tan òbvies que no hi ha manera humana de fer veure que no les has entès. Just fa uns minuts he tingut ocasió de viure’n un nou exemple. Conjuntament amb GAIA (Global Alliance for Incinirator Alternatives) hem organitzat al Parlament Europeu una reunió en relació al tema ‘The EU Double Standards on Waste and Climate Policies’. Han intervingut Mariel Vilella i Dharmesh Shah (en nom de GAIA), Rebecca Kedari (en nom de les associacions de recicladors de base de la Índia), Damien Meadows (DG Clima), i diversos MEPs de diversos grups.
El missatge central ha quedat ben clar. Tal i com posa de manifest l’informe homònim, ens trobem immersos en una preocupant contradicció: la UE, a través de crèdits per a la captura de carboni, està finançant a països en desenvolupament (com la Índia o Brasil, entre d’altres) projectes municipals de gestió de residus (incineradores i abocadors) que a la UE serien, simplement, il·legals.
Aquesta conclusió es basa en una recerca en què s’han analitzat més de 300 projectes situats a 50 països. Malgrat que molts d’aquests projectes vulneren el principi de jerarquia en la gestió de recursos de la UE (establerta a Directiva Marc sobre Residus), la Directiva sobre Abocadors i la Directiva sobre Incineració, i a sobre emeten gasos efecte hivernacle i contaminants tòxics, el Mecanisme de Desenvolupament Net (CDM) els atorga crèdits de carboni que després són venuts a empreses de la UE que es neguen a reduir les seves pròpies emissions.
La hipocresia global és, per tant, de dimensió colossal, però, com sempre, hi ha alguns països campions en exercir-la, entre els quals hi trobem el Regne Unit, França, Espanya i Països Baixos.
He escoltat atentament les explicacions dels diferents ponents, i m’he compromès a elevar el tema a les diferents instàncies europees (PE, CE i CL). Ras i curt: el sistema de comerç d'Emissions de la UE (EU ETS) ha d'aturar immediatament l'ús de crèdits de carboni de projectes d'eliminació de residus.
I és que hi ha coses que, certament, clamen al cel.
La comissió parlamentària d'Afers Econòmics i Monetaris va votar ahir dilluns una directiva que limita les primes dels banquers i enforteix a les entitats bancàries. Segons un informe publicat per l'Autoritat Bancària Europea alguns banquers reben un sou 10 vegades més gran que el seu salari base, a causa de les bonificacions.
Aquesta és una de les mesures que es va votar ahir, al Comitè d'afers Econòmics del Parlament Europeu en el marc de l'informe legislatiu sobre la legislació europea bancària, relativa a nivells de capital i d'altres mesures prudencials (Directiva sobre requeriments de capital IV).
La nova directiva també demana als bancs que enforteixin la seva capital perquè siguin capaços de suportar les pèrdues i les prestacions amb una liquiditat adequada.
Els membres de Verds/ALE que van participar de la discusió i la votació van quedar força satisfets del resultat d'ambdues, tal i com expressa en Philippe Lambert, el portaveu per a les qüestions financeres del nostre grup, en la nota següent:
PRESS RELEASE - Brussels, 14 May 2012
EU bank capital rules (CRD)
MEPs grasp the nettle and vote to strengthen proposed banking rules
The European Parliament's economic and monetary affairs committee today voted on new draft EU banking legislation, dealing with capital levels and other prudential measures (the Capital Requirements Directive IV). The Greens welcomed the outcome of the vote, which would strengthen the proposals, with a view to reducing risks in the banking sector. Speaking after the vote, Green finance spokesperson Philippe Lamberts stated:
"MEPs have today grasped the nettle in voting to strengthen the draft legislation on capital requirements. Europe needs to draw proper lessons from the financial crisis and this implies rewiring the EU's banking regulation to ensure as much risk as possible is eliminated from our financial institutions. It would be a missed opportunity to simply implement the internationally-agreed Basel III rules on bank capitalisation de minima. Instead, we should be using this legislative review as an opportunity to put Europe's banks on a more stable footing.
"While the proposed capital levels under Basel III would go some way to reducing the risk in banks, higher capital levels - notably for systemically important banks - are both feasible and would provide better protection. To this end, we welcome that MEPs supported proposals to allow member states be given leeway to adopt even higher capital levels if they wish.
"Truly addressing the risk in the banking system implies setting out binding rules on leverage and funding liquidity. We welcome that the economic committee today endorsed this approach and voted for binding ratios for leverage and liquidity, rather than adopting some vague commitment to examine their feasibility at a later date.
"The ball is now in the court of member state governments to ensure the opportunity for more comprehensive banking regulation is not missed."
Ahir els Gausacs (colla castellera de Sant Cugat del Vallès) vàrem aixecar el primer 4d8 d'aquesta temporada, en una actuació que s'acosta molt a la millor del passat cicle. Es tractava d'una de les cites clau del curs castellístic per als camises verdes: la Diada de Sant Ponç. Ens acompanyaven els Nens del Vendrell i els Saballuts.
Fa menys d'un any, quan vàrem aixecar i descarregar el primer 4d8 de la història de la colla (que, com ahir, també vaig tenir la sort de viure des del rengle) vaig escriure aquests versos:
Sonet per un 4 de 8 èpic
Tot a punt per la Diada que els Gausacs volem icònica. La tensió esdevé crònica. Concentrada la mirada.
Als baixos falcant l'entrada els seguim la pinya harmònica. Segons i terços, la tònica, quarts i quints, bona pujada.
Dosos col.locats, i a punt, i ara, la canalla amunt! Carregat! Ja fa l'aleta!
Vinga, baixa, enxaneta! Terços fora! Crits i esclat! És un vuit descarregat!
(Raül Romeva i Rueda 3 juliol 2011 Festa major Sant Cugat, amb motiu del primer 4de8 descarregat dels Gausacs)
Els recupero avui perquè les emocions que vàrem viure ahir al migdia, a la Plaça Octavià, van ser igual d'intenses. Després de tres intents frustrats (dos a Igualada, fa unes setmanes, i un durant la primera ronda d'ahir) hi havia el risc que la sensació paralitzant de la frustració embolcallés la colla. No ho va fer, i al segon intent d'ahir es va aconseguir.
Confesso que, com a pare d'acotxadora que s'estrenava en un vuit, hi havia en el meu cas un motiu addicional de neguit, però superada la prova, i ebri encara de l'exultant esclat per haver-ho aconseguit, només puc dir una cosa: m'agrada ser pare d'acotxadora (i d'enxaneta), m'agrada fer de rengle, o de vent, o del que toqui, m'agrada portar la camisa d'una colla que es fixa objectius ambiciosos, i que treballa molt (i bé) per assolir-los, que no es rendeix quan no surten les coses, i que sap celebrar quan sí surten.
L'eurodiputat d'ICV registra una bateria de preguntes sobre la nacionalització de Bankia i demana transparència i processos judicials com a Islàndia
L'eurodiputat d'ICV i vicepresident del grup dels Verds/ALE, Raül Romeva, ha advertit avui que "destinar 10.000 milions d'euros de les arques públiques per salvar una entitat privada és un suïcidi per la ciutadania" i ha recordat el cas d'Irlanda, "abocada a un rescat i a un pla d'ajust europeu i del FMI" després de socialitzar les pèrdues dels bancs. "Si no volem que a Espanya li passi el mateix i es vegi obligada a demanar ajuda internacional, la Comissió i el Banc Central Europeu haurien de ser els primers a evitar la nacionalització de Bankia i oferir una resposta europea, reconeixent la interdependència bancària i la necessitat d'avançar en la regulació europea bancària", ha remarcat l'eurodiputat ecosocialista.
Per això, Romeva ha registrat una bateria de preguntes a la Comissió europea per demanar si creu necessari investigar sobre el possible tràfic d'influències en la gestió de Bankia. "El que volem és que s'obrin processos transparents on se li expliqui a la ciutadania què ha passat i qui són els culpables d'especular", ha dit l'eurodiputat ecosocialista, a qui li agradaria veure "processos judicials com a Islàndia, on se sap què ha passat, i qui són els culpables d'especular i perquè els bancs van fer fallida i el perquè no va funcionar la supervisió per part del Banc d'Espanya o l'executiu".
Romeva ha recordat que la Comissió anunciarà avui les seves recomanacions específiques per a Espanya dins el Semestre Europeu i la possibilitat que el Comissari Ollin Rhen anunciï la flexibilització del dèficit. "La Comissió arriba tard amb la proposta, però és hora que comencin a mirar la realitat: la recessió i la desocupació no es combaten amb més austeritat", ha declarat Romeva tot i que ha posat de manifest que "l'objectiu de dèficit del 4% per al 2013 no serà suficient si se segueixen socialitzant pèrdues, destruint l'estat del benestar i no aplicant polítiques de reactivació econòmica".
L’home s’esperava pacientment a la sala d’espera. Feia dies que li feia mal una cama, tossia sense parar, tenia migranyes, suava per les nits i li tremolava el pols. La seva dona prou que li deia que s´ho fes mirar, però ell estava sempre massa enfeinat. El negoci no li anava com abans. Maleïda crisi! No es podia permetre tancar un matí per anar al metge. Però aquell dia el dolor a la cama ja era insuportable. Va demanar al seu germà que li atengués la clientela per unes hores, a la botiga de queviures. No li agradava demanar-li favors perquè sabia que se’ls feia pagar amb interessos, però no tenia alternativa. Sobre la taula hi havia un diari del dia. Li va donar un cop d’ull ràpid. Com cada dia, des de feia un mes, només parlava de les eleccions que havien de tenir lloc aquell diumenge. Va esbufegar. Merda de polítics! Tots són iguals! Prometen, prometen però no els importem una merda! Ho tenia decidit. No aniria a votar. Total, pel que serveix! Llavors la porta del Dr. Ramírez es va obrir, i una infermera va fer passar l’home. Un cop dins li va explicar tots els seus mals al metge. Ell se’l va escoltar, pacientment, mirant-lo als ulls. De tant en tant prenia notes en un paper. Li agradava tenir la història dels seus pacients. Era un bon professional. Feia aquella feina per vocació de servei, i li agradava. Darrerament, però, amb aquest coi de retallades els estaven collant massa. Només podien dedicar cinc minuts a cada pacient. I això els dies que anaven bé. En èpoques com aquella, amb tanta grip, el temps de visita es reduïa a tres minuts. Després d’auscultar-lo i de prendre-li la pressió, el metge va deduir que aquell home simplement patia estrès. Li va recomanar prendre’s les coses amb calma, una mica de repòs, i descansar. I ja està? Va dir l’home. No em dóna res, cap pastilla, cap xarop? Vostè és metge, no? Faci el favor de curar-me, que per això pago els meus impostos! El metge estava acostumat a aquella mena d’atacs de frustració. Va agafar el bloc de receptes i hi va escriure ‘paracetamol’. L’home va agafar la recepta i se’n va anar, renegant. Va sortir corrents de la consulta en direcció a la botiga. Havia de rellevar el seu germà, sinó aquell li cobraria el favor a preu d’or. Pel camí es va creuar amb un cartell del candidat conservador, el que repetia dia sí i dia també que el primer que faria si guanyava seria abaixar els impostos, que ja estava bé de pagar tant. Acabava de decidir-ho, votaria per aquell candidat. Sí senyor. Ja n’estava fart de pagar impostos. Aquell diumenge hi va haver eleccions. Va guanyar el candidat que l’home havia votat. Estava content. Almenys aquell sí que faria alguna cosa per ell: li abaixaria els impostos. Un mes després, aquell candidat, ara president, va enunciar que, degut a la crisi, calia que tothom s’estrenyés el cinturó, i que no n’hi havia prou amb retallar pressupostos per sanitat i educació, que malauradament també haurien d’apujar impostos. Merda de polítics! va pensar l’home. Tots són iguals! No penso votar mai més.
Al Parlament Europeu hem votat avui una resolució que demana a l'Oficina Europea de Patents i la Comissió Europea que garanteixi la legislació europea que prohibeixi la concessió de patents sobre cultiu de plantes o animals.
Els eurodiputats ham enviat així un missatge clar a l'Oficina Europea de Patents en relació a la necessitat que respecti la legislació europea i que aturi la concessió de patents sobre formes de vida.
El creixent nombre de conflictes derivats de l’adjudicació de biopatents posa de manifest que l'OEP utilitza una interpretació massa àmplia del que pot ser patentat sota la directiva de biopatent de la Unió Europea i el Conveni sobre la Patent Europea. És cert que aquestes normes permeten patentar organismes modificats genèticament, però l'OEP va molt més enllà i emet patents sobra pràctiques d’alimentació convencional. A més, la legislació europea prohibeix la concessió de patents sobre els processos biològics i la OEP ha de respectar aquest aspecte. A la llarga, cal que l'Oficina Europea de patents se sotmeti al control democràtic i d’actuar d’acord amb les sentències del Tribunal Europeu de Justícia.
La concentració del patrimoni genètic i la seva propietat intel·lectual en mans d'un petit nombre d'empreses no té res a veure amb l'interès dels agricultors o el públic en general i la seguretat alimentària mundial. Les patents estratègiques només serveixen per reforçar els monopolis de mercat i obstaculitzar, en lloc a enfortir la innovació. En resum, els criadors i agricultors han de mantenir l'accés als recursos genètics sense traves ni controls que algunes multinacionals puguin imposar.
Ahir el PE va (vàrem) commemorar el Dia d'Europa (com cada 9 de maig). Els discursos de la majoria dels grups polítics van deixar clar que hi ha un gran consens a favor d'una europa forta, democràtica, capaç, responsable, solidària, ciutadana,... tot i que lògicament, cada família política ho va adornar amb el to de blau (color d'Europa) que la caracteritza.
Si seguiu la intervenció d'en Dany Cohn-Bendit, el nostre president de Grup, percebreu un to particular, una visió específica de com alguns dels qui estem al PE entenem que cal que sigui Europa. I hi treballem. Tanmateix, el 7% de representació que tenim a l'Eurocambra, malauradament, no ens permet aconseguir tot allò que voldríem. Però bé, això és la democràcia. Tenim la força que la gent va decidir donar-nos. Res a dir. O sí, una cosa: caldrà fer-ho bé, molt bé, per poder augmentar aquest percentatge i ser encara més influents en el futur.
I és que, al final, la política que es fa a Europa és la combinació d'aquests tons aplicats segons la quantitat que, en forma de vots, la ciutadania ha decidit que volia.
Si volem que la tonalitat final d'Europa s'acosti més al to que creiem que és el nostre (en el meu cas li manquen clarament matisos verdosos, violetes o rogencs, entre d'altres) és el nostre deure construir les majories alternatives necessàries.
Ha arribat el moment de sumar sensibilitats, respectant les diferències d'origen i tradició, però amb la convicció que tenim una responsabilitat global que no podem defugir: o canviem el rumb d'aquesta Europa per convertir-la en una realitat controlada per, i al servei de, la ciutadania, o, simplement, Europea deixarà de ser un somni, per esdevenir un malson.
Jo segueixo creient en Europa, i sóc molt conscient que l'europa que tenim avui és a anys llum de la que ens convé, com a planeta, i com a humanitat, però precisament per això mateix també sóc ben conscient que no n'hi ha prou a lamentar-nos-en.
Ara, més que mai, els qui defensem aquesta Europa ciutadana, democràtica, federal, respectuosa dels drets dels pobles, cohesionada socialment, sostenible ambientalment, responsable internacionalment, igualitària, i exemple de benestar dins i fora de les seves fronteres, ens hem d'arremangar i estirar del carro. I això cal fer-ho des del carrer, sí, però també des de dins les institucions. Serveix de ben poc guanyar la batalla al carrer si després la perdem, dia sí i dia també, a les institucions, simplement per què no tenim les majories que calen.
Ahir, dia d'Europa, era un dia per pensar-hi. Avui, un dia després, encara més.
El futuro de Europa / Integración europea − 09-05-2012
El 9 de mayo la Unión Europea celebra su día. Con motivo de esta fecha, la Eurocámara acogió un debate sobre el futuro de la UE y los retos a los que se enfrenta. El estado de la Unión y el euro fueron los temas más comentados en el debate, dirigido por el Presidente Martin Schulz. Aunque todos los oradores coincidieron en señalar los desafíos a los que se enfrenta la Unión, los puntos de vista cambian: hay quien pide mayor unión, otros la disolución; unos ahorro, otros menos austeridad.
El Presidente del Parlamento Europeo, Martin Schulz, pidió a los Estados miembros valentía para hacer frente a la crisis. Schulz recordó que Europa se construyó a través de una "revolución silenciosa" y a pesar de las consecuencias de la guerra entre los países que decidieron formarla.
"Hace más de 60 años empezó una revolución silenciosa que cambiaría nuestro mundo", dijo Schulz, en referencia a la firma de la Declaración Schuman, documento considerado el punto de partida de la Unión Europea. "¿Pero por qué la crisis actual, como una fuerza centrífuga, nos conduce a estar más separados en lugar de estar más unidos?", se preguntó el Presidente.
El euro está en peligro de convertirse en "un símbolo del egoísmo nacional o incluso de la división", advirtió Schulz, para quien la disciplina presupuestaria es esencial para que se produzca crecimiento, ya que "sólo juntos podemos actuar para prevenir el declive económico de Europa y la alta tasa de desempleo".
"Un día como hoy, debemos recordar de dónde venimos y qué hemos conseguido... porque nuestra historia es un reclamo para defender nuestros logros", apuntó el Presidente de la Eurocámara.
La economía, principal reto
Por su parte, el líder de los populares en el Parlamento Europeo, Joseph Daul, destacó la importancia de la Declaración Schuman en la construcción de la Europa económica y política, al tiempo que mencionó los desafíos a los que se enfrenta la Unión Europea actualmente.
En opinión Daul, la reducción de la deuda y el crecimiento deben ser dos aspectos que han de ir de la mano: "no se realizarán inversiones si se aumenta el gasto", aseveró.
Por tanto, el líder popular propuso "lograr un crecimiento a partir de economías más competitivas". Esto se puede conseguir a través del mercado único, de inversión en investigación y desarrollo, de la reducción de los trámites burocráticos y del apoyo a las PYME.
Vuelta a los valores socialdemócratas
A su vez, el líder del grupo socialista en el Parlamento Europeo, Hannes Swoboda, señaló que "se ha hablado de los cambios y retos, pero también hay que mencionar las decepciones", como lo fueron, en su opinión, las elecciones griegas. Para Swoboda, "la gente de Grecia trata de luchar contra las injusticias sociales, no han entendido que las reformas son necesarias".
De este modo, el eurodiputado socialista dijo que hay que pensar en "la construcción y reconstrucción de Europa", y es que "el presupuesto de austeridad está reduciendo la inversión pública en lugar de crear crecimiento y empleo, especialmente para los jóvenes, que son víctimas de una tasa de paro escandalosa".
Federalismo como alternativa
Guy Verhofstadt, presidente del grupo liberal, pidió durante el debate federalismo en la Unión. "Europa ha sido empujada a los márgenes del mundo, con una desaceleración de la economía y un envejecimiento de la población, en medio de un mundo que es cada vez más joven".
Verhofstadt consideró que Europa "no tiene ninguna ambición, ningún plan de trabajo, tampoco esperanza". Por este motivo, "el federalismo europeo es la única manera de salir adelante". Propuso "crear medidas económicas concretas que fomenten el crecimiento en el marco del el pacto fiscal, sin cambiarlo, aumentar el capital del Banco Europeo de Inversiones, introducir eurobonos y acabar con la deuda".
Búsqueda de alternativas contra la crisis Por su parte, el líder del grupo parlamentario de Los Verdes, Daniel Cohn-Bendit, advirtió que "no debemos subestimar lo que está sucediendo en las elecciones celebradas recientemente en Grecia, Francia y otros países de la Unión Europea".
Según Cohn-Bendit, "si Europa quiere ser democrática tiene que responder a los miedos de la gente". Y es que "decir que no hay alternativa a las políticas actuales es arriesgado". El líder de Los Verdes advirtió que "hay que tener cuidado cuando decimos que no hay otra solución, ya que la gente encontrará otras opciones, y son soluciones terribles", explicó, recordando el giro extremista observado en recientes comisios. Y es que "la democracia consiste en la búsqueda de alternativas", puntualizó.
Impulso económico de los empresarios
El conservador Martin Callanan, del mismo modo, reconoció los cambios que el mundo había realizado desde la época de la Declaración Schuman, aunque lamentó que "en muchas áreas de la Unión Europea no se han visto reflejados estos cambios".
Para Callanan, "en lugar de pretender tener todas las respuestas, la Unión Europea debería ayudar a los gobiernos a fomentar la creación de pequeñas empresas y a crear confianza entre los ciudadanos, y que estos, a su vez, sepan cuál es el camino correcto".
Del mismo modo, el líder conservador dijo que "Europa debe basarse en los principios de libertad, en la democracia nacional y en el crecimiento impulsado por empresarios", y explicó que la Unión "debe centrarse más en la investigación y el mercado único". Para Callanan, "hay que hacer menos pero hacerlo mejor".
El iceberg de la Unión Europea
Para el euroescépticoNigel Farage, la Unión Europea "se ha golpeado con su propio iceberg", ya que "todo ha ido muy mal". El eurodiputado británico mencionó en su intervención "el fracaso económico, desempleo masivo, bajo crecimiento y la presión del euro" de la Europa actual.
Farage explicó que Europa está viviendo una rebelión democrática, "a pesar de lo que sucedió el domingo pasado en Grecia, una reminiscencia de las elecciones alemanas de 1932". Desde su punto de vista, la alternativa para el futuro pasa por "romper la zona euro y construir una nueva Europa únicamente basada en relaciones comerciales".
La voluntad del pueblo
Patrick Le Hyaric, líder de la Izquierda Unitaria Europea/Izquierda Verde Nórdica, subrayó que se necesitan nuevas políticas ya que de lo contrario Europa comenzará a tener problemas. Así, dijo que hay que "aprender las lecciones, ya que en varios países de Europa los partidos que apoyan la austeridad han visto la derrota". A este respecto, Le Hyaric dijo que "la voluntad de los ciudadanos griegos de comenzar un nuevo camino debe respetarse", lo que se traduciría, en su opinión, "abandonar la Troika".
Del mismo modo, el líder del grupo de izquierdas dijo que se necesita "fomentar el crecimiento, crear programas sociales y de desarrollo y un nuevo papel para el Banco Central Europeo que permita aumentar el poder adquisitivo".