Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Mujeres en el sector de la pesca: por una mayor visibilidad, reconocimiento y derechos.

0
Presentamos hoy, en el pleno, el informe sobre las medidas específicas en el ámbito de la Política Común para desarrollar el paper de la mujer (2013/2150 (INI)), del que que soy co-ponente, junto con la colega Dolores Garcia Hierro.

En primer lugar quiero agradecer especialmente a mi colega Dolores Garcia-Hierro, por haber liderado y trabajado tanto y tan bien en esta cuestión.

Personalmente es un tema que sigo desde los dos frentes del mismo, como miembro de las dos comisiones que le afectan, la de Derechos de la mujer e igualdad de oportunidades, y la comisión de pesca y asuntos marinos.

Este informe era necesario para poner de manifiesto la labor que desarrollan tantas y tantas mujeres en el sector de la pesca que ni se ve, ni se reconoce, ni se valora como debería y ello a pesar de que representa un indudable valor añadido económico, y que contribuye a la sostenibilidad social, económica y ambiental de numerosas localidades y regiones de Europa, en particular en las zonas más dependientes de la pesca.

Son más de 100 000 las mujeres que trabajan en el sector de la pesca en los Estados miembros, de las que un 4% lo hace en el sector extractivo (con trabajos vinculados a la actividad de los barcos pesqueros como rederas, neskatillas o empacadoras), un 30 % en el de la acuicultura (principalmente en el marisqueo de a pie), y alrededor de un 60 % en la industria transformadora. 

La dureza de los trabajos que realizan es a menudo enorme. He tenido ocasión de conocerlo de cerca a lo largo de estos años.

Por todo ello, con este informe aspiramos a cambiar la situación que sufren muchas de ellas.

Para ello, por ejemplo, es necesario contar con un programa estadístico específico para las regiones dependientes de la pesca, prestando particular atención a la pesca costera artesanal, con objeto de evaluar las necesidades específicas de la actividad de las mujeres y mejorar el reconocimiento social de estas profesiones de gran dureza.

Esta recopilación de datos debe ser desglosada por sexos y tener en cuenta indicadores como la edad, el nivel educativo y de formación, y la actividad de cónyuges o parejas colaboradores.

También pedimos que se reconozcan jurídica y socialmente el papel desempeñado por las mujeres en el sector de la pesca y la acuicultura, así como en el desarrollo sostenible de las zonas dependientes de la pesca, con el fin de eliminar todas las barreras económicas, administrativas y sociales que hacen más difícil su participación en condiciones de igualdad.

Urge, asimismo, regular y reconocer como enfermedades profesionales las lesiones en las articulaciones o la columna vertebral o las enfermedades reumáticas provocadas por las duras condiciones meteorológicas en las que tienen que trabajar mariscadoras, rederas, neskatillas, empacadoras, mujeres de empresas de transformación, procesadoras, pescadoras, comercializadoras, así como las derivadas del levantamiento de pesos excesivos.

No debemos olvidarnos tampoco de la necesidad de fomentar y apoyar financieramente el asociacionismo entre las mujeres mediante redes de mujeres a escala nacional y europea, con objeto de aumentar la visibilidad del papel desempeñado por las mujeres en el sector de la pesca, sensibilizar a la sociedad sobre la contribución de estas a dicha actividad, facilitar el intercambio de experiencias, así como para comunicar las necesidades y reivindicaciones de las mujeres desde las administraciones locales hasta los organismos europeos.

Por ello mismo, es necesario fomentar y reforzar la participación efectiva de las mujeres en los órganos consultivos, Consejos Consultivos y órganos decisorios, representativos, regionales y cofradías, garantizando su participación en la toma de decisiones tanto en el sector público como privado en igualdad de condiciones con los hombres.

Finalmente, los Estados miembros deben velar por el cumplimiento de los objetivos de la nueva Política Pesquera Común relativos al acceso a recursos pesqueros basado en criterios transparentes de carácter ambiental, social y económico, incorporando los principios de igualdad de trato y oportunidades entre mujeres y hombres.

Ello implica, entre otras cosas, reconocer el estatus laboral de las mujeres en los casos de cese temporal de la actividad, incluyendo las paradas biológicas, así como velar por el cumplimiento de la Directiva 2010/41/UE para que las mujeres del sector pesquero que trabajan a tiempo completo o parcial en las empresas familiares o apoyando a sus cónyuges o parejas, contribuyendo de esta forma a la sostenibilidad económica propia y familiar, así como las que realizan dicha actividad como medio de vida y no pertenecen a ninguna unidad familiar, reciban el reconocimiento legal y beneficios sociales equivalentes a los de las personas autónomas.

Font foto: Adrián Santasmarinas

La nova norma europea sobre el Tabac: una millora per a la salut (que malgrat tot es queda curta degut a la pressió dels lobbies)

0

El Parlament Europeu ha votat avui el text definitiu de la revisió de la legislació de la UE sobre els tabac i derivats. El tabac és la primera causa de mort a la UE, ocasionant 700.000 morts prematures cada any. Per això és determinant comptar amb una normativa forta que permeti protegir la salut dels ciutadans i ciutadanes, i que alhora també permeti un major estalvi col.lectiu per als contribuents, en reduir el nombre de persones que necessiten ser tractades per culpa del tabac.

Em compto entre els qui considerem aquesta revisió una clara millora respecte a la situació actual. No obstant això, també lamento, igual com d’altres companys/es del meu grup, que el text hagi reculat en relació a la proposta original de la Comissió, que era molt més exigent, especialment perquè la raó d’aquesta reculada és l’enorme pressió que ha exercit el potent lobby de la indústria tabaquera.

En relació al contingut de la reforma, a partir d’ara els paquets de cigarrets hauran d’incloure advertències sobre els riscos per a la salut (incloses imatges) que ocupin almenys el 65% del paquet de tabac, que es situaran en la vora superior d’aquest. Igualment també es prohibeix usar additius amb gustos o sabors especials per a promoure’n el consum (per exemple ‘mentolats’), tot i que en aquest cas la prohibició no serà abans de quatre anys.

Per altra banda, s’endureixen els requisits per als testos relatius als additius més utilitzats i més problemàtics. Amb aquesta mesura es preveu que s’acabin eliminant aquells que, de fet, augmenten les propietats cancerígenes del tabac.

En relació a les cigarretes electròniques, un dels aspectes que més polèmica i debat públic ha generat, finalment comptaran amb un marc que les reguli, tot i que serà competència dels Estats membre decidir si volen sotmetre-les a una autorització per tal que siguin considerades un producte medicinal, així com aplicar noves normes destinades a garantir la qualitat i seguretat d’aquests productes. Sigui com sigui, les normes adoptades hauran d’assegurar que les cigarretes electròniques tenen per funció ajudar a les persones que fumen a deixar de fumar, i no instigar les no fumadores a convertir-s’hi. Així mateix, la nova normativa no regula l’ús de sabors en els cigarrets electrònics, de manera que trobo necessari que aquells Estats membres que no apliquin la legislació en clau farmacèutica actuïn ràpidament per prohibir l’actual gamma de sabors dirigides a atraure els usuaris més joves.

En definitiva: si bé el resultat d’avui és una clara millora respecte a l’status quo, és trist constatar, un cop més, que el lobby de la indústria del tabac se n’hagi sortit tan bé a l’hora de reduir-ne l’ambició inicial.

Font foto: EPA

Garantia Juvenil Europea (una bona idea mal executada)

0

Avui el Parlament Europeu aborda la qüestió de la Garantia Juvenil Europea.

Darrerament aquest concepte apareix en nombrosos textos, intervencions i articles. Tanmateix, tenint en compte que la idea sorgeix, entre d’altres, de nosaltres, el Grup Verds/ALE al Parlament Europeu, considero que tinc una certa legitimitat, moral i política, per parlar-ne i per, d’alguna manera, reclamar-ne ni que sigui una part proporcional en termes de drets de paternitat/maternitat.

 

Comencem pel principi: de què es tracta?

La Recomanació del Consell adoptada finalment el 22 d’abril del 2013 defineix la Garantia com una recomanació als estats perquè vetllin perquè tots els joves menors de 25 anys rebin una bona oferta d’ocupació, educació contínua, formació d’aprenentatge o període de pràctiques en un termini de quatre mesos després de quedar aturats o acabar l’educació formal. En vaig parlar en aquest bloc el dia següent (Tenim alternatives i propostes: la garantia juvenil).

 


D’on sorgeix?

La Garantia Juvenil és una proposta que Verds / ALE va posar sobre la taula el 2010, quan es feien evidents les greus conseqüències de la crisi econòmica i financera sobre els i les joves. Tal i com la vàrem plantejar, la consideràvem una mesura estructural destinada a minimitzar els costos de transició entre l’educació i l’ocupació de les persones joves. Des de Verds/ALE vàrem celebrar enormement, com és lògic, la recomanació del Consell, l’abril de 2013, sobre Garantia Juvenil i vàrem aplaudir els nombrosos discursos de diversos líders europeus sobre la mateixa. Fins i tot Mariano Rajoy va fer seva la idea!

 

Com la interpreta el govern espanyol?

De fet, el govern espanyol va presentar al desembre de 2013 el Pla Nacional d’Implantació de la Garantia Juvenil. Aquest pla preveu la inversió de més de 2.800 milions d’euros provinents del pròxim Fons Social Europeu 2014-2020.

Segons que va explicar la Ministra d’Ocupació, les mesures s’articulen al voltant de 4 eixos principals: la millora de la intermediació i de l’ocupabilitat, els estímuls a la contractació i el foment de l’ emprenedoria.

Com en tantes d’altres coses han fet, aquesta lectura no deixa de ser una preocupant instrumentalització del concepte. Han agafat una idea que reclama un marc estructural diferent, i se l’han apropiada per convertir-la en una simple mesura cosmètica, circumstancial i electoralista.

No ens enganyem: el 55% d’atur juvenil a Espanya no se soluciona augmentant l’anomenada “ocupabilitat dels i les joves”. De fet, la idea original de la proposta consistia a garantir els drets de la joventut en situació de normalitat, però no és una política de xoc que permeti reduir radicalment les grans bosses d’atur juvenil al sud d’Europa .

A l’estat espanyol hi ha 889.300 joves aturats (dues vegades la població de Malta 452,215 hab.). Si hi afegim aquells que estudien, el nombre de joves sense feina suposa el 22% del total de persones menors de 25 anys que viuen al país. D’aquests, el 10 % té estudis superiors i un 25 % no ha completat l’ESO (dades INE 2012).

En altres paraules, l’estat espanyol presenta una de les taxes de joves menors de 25 anys que no estudien ni treballen (els coneguts com a ‘NiNi’ o, en anglès, ‘NEET’ –Not in employment , education or training-) més altes de la Unió Europea, cinc punts per sobre de la mitjana i només per darrere de Bulgària, Itàlia i Grècia.

 

On som ara?

Han passat ja tres mesos des que el govern espanyol va fer l’anunci, i la lectura que molta gent en fem és que el govern del PP s’ha limitat a amagar-se darrere d’aquest programa, aparentant que així fa alguna cosa en favor de l’ocupació juvenil, oblidant-se completament (vaja, obviant) la dimensió estructural de la qüestió.

De fet, el gran problema rau en la reforma laboral que el mateix govern va aprovar fa dos anys, una reforma que, no ho oblidem, precaritza encara més la vida dels i les joves a Espanya.

Tant el CNJC com els sindicats han titllat el “Pla Nacional de la Implantació de la Garantia Juvenil a Espanya” de “retrocés en els principis marcats per la Comissió Europea per al desenvolupament de la Garantia juvenil i la lluita contra l’atur juvenil”. I és que, tal i com l’han plantejat, el programa deixa fora el col·lectiu de joves formats i sense feina, no incorpora el diàleg amb els agents socials (essencial per a la seva elaboració), no contempla una de les principals aportacions de la Garantia Juvenil , com és l’orientació professional personalitzada i integral (bàsica en el disseny dels projectes laborals i vitals dels joves), i no respecta la territorialització de la totalitat dels fons (tal com estava prevista).

Per tot això, demanen que es retiri el concepte ” nini “, el qual no deixa de ser un terme culpabilitzador i profundament insultant per a la majoria de joves que no treballen no perquè no vulguin, sinó simplement perquè no troben feina, malgrat que tenen un nivell acadèmic més que demostrat.


Quin és el problema de fons?

Simple: les polítiques d’austeritat, més conegudes com Austericidi.

En primer lloc topem amb la gasiveria dels governs (es preveuen 6.000 milions d’euros per a la mesura, mentre que els sindicats fa temps que reclamen destinar-hi, almenys, 21.000 milions). El segon problema, per mi, consisteix en que allò que realment fa falta no és més formació, sinó més feina. Sense polítiques actives que generin llocs de treball, no serà possible augmentar l’ocupació. Posar l’accent simplement sobre l’esforç dels joves, tal i com acostumen a fer tants governs conservadors i alguns socialdemòcrates, és anacrònic. Comptem probablement amb una de les generacions de gent jove més formada i preparada. I ho és perquè durant anys els hem dit: ‘estudieu, prepareu-vos, treballeu, formeu-vos’. El problema ara, repeteixo, és que malgrat tota aquesta preparació no troben llocs on aplicar-la.

La prioritat del govern espanyol, i de les polítiques europees, per tant, hauria de ser crear ocupació. Res a veure, per tant, amb els discursos triomfalistes i paternalistes de Rajoy i cia.

No estic en venda / I’m not for sale (qui, i com, es lucra amb les nostres dades?)

2
No us heu preguntat mai com pot ser que, si no paguem res per usar Google, Facebook, Twitter, i d’altres ‘social media’, aquests aconsegueixin fer tants diners? On és el negoci? ben senzill, som nosaltres, i les nostres dades. Per això és tant important comptar amb un marc que reguli a favor dels ciutadans i ciutadanes, aquesta esfera econòmica. En aquest petit vídeo intentem explicar com:

Font vídeo: Greens/ALE. Veu en Off: Raül Romeva.

El Parlament Europeu examina (i suspèn) la troica

0

Ahir la Comissió d’Afers Econòmics del Parlament Europeu va aprovar un informe on s’avalua el paper de la troica (Comissió Europea- BCE- FMI). El Grup Verds/ALE vàrem acollir amb satisfacció les conclusions de l’informe, elaborat a partir d’un seguit d’audiències públiques on van participar totes les institucions i agents socials rellevants.

El Parlament Europeu no podia continuar al marge de l’actuació de la troica. Nosaltres (Verds/ALE) ja vam lamentar la creació d’aquesta estructura coneguda com els ‘homes de negre’, i hem reclamat sempre que el Parlament Europeu s’hi pronunciés. Aquest informe ofereix un retret clar i detallat del paper de la Comissió Europea dins de la troica i en destaca els principals defectes en la seva gestió de la crisi econòmica. La investigació ha posat al descobert que les previsions econòmiques eren de llarg massa optimistes, i que es va fer una mala projecció dels multiplicadors econòmics. També ha posat de relleu les nefastes conseqüències socials que ha convertit la suposada política d’austeritat en un veritable austericidi. Cal extreure’n la lliçó més important: que deixin d’aplicar-se aquesta mena de polítiques, dissenyades suposadament per estabilitzar els mercats, però que al final acaben provocant un gran patiment per a les persones mes vulnerables.

L’informe posa se manifest diversos conflictes d’interessos, inherents a la participació de les institucions de la UE en la Troica i el Mecanisme Europeu d’Estabilitat. Això ha soscavat, fins i tot eliminat, el control democràtic de les polítiques econòmiques, i ha fet més difícil d’identificar els veritables responsables, debilitant així l’equilibri de poders entre les institucions de la UE i entre aquelles a escala europea i nacional. Per això, l’informe proposa desmantellar la Troica i que s’introdueixi un mecanisme de rendició de comptes dins de l’arquitectura de la UE pels programes d’assistència. És al Parlament Europeu a qui pertica controlar les polítiques que es duen a terme. A curt termini, s’insta l’Eurogrup a discutir i debatre amb el Parlament qualsevol programa que es vulgui aplicar en el cas de rescat d’un país.

Ara pertoca a la Comissió Europea proporcionar una avaluació completa, ex post, de la seva participació en els programes de la Troica, incloent una exhaustiva descripció de com els drets fonamentals han estat menystinguts. A més, instem també la Comissió a adoptar mesures urgents en els propers tres mesos per assegurar que els programes existents no vulneren en cap cas drets fonamentals i respecten els convenis col·lectius. Per últim, en relació al Banc Central Europeu, aquest hauria de quedar al marge de la presa de decisions polítiques i s’hauria de limitar a actuar en qualitat d’observador i assessor de la Comissió.

El text ha de sotmetre’s ara a la votació en ple, on espero que rebi també el suport de la majoria, i que les seves recomanacions siguin ràpidament implementades.

Foto: Un home camina per davant d’un graffitti on es llegeix “Troika go home”, a Nikosia, Març 2013. Font: AFP PHOTO/YIANNIS KOUTOGLOU

Feminicidi, un fenomen (també) europeu: 7 dones assassinades cada dia.

0

La violència contra les dones és la responsable que cada dia morin, a la UE, 7 dones. Al llarg dels darrers 10 anys he treballat especialment, des del Parlament Europeu, entre d’altres coses, en favor drets de les dones i la igualtat de gènere. La violència contra les dones és un problema global estès que afecta al voltant d’una cinquena part de la població femenina europea. Entre el 20 i el 25 per cent de les dones del vell continent han experimentat actes de violència física almenys una vegada durant la seva vida adulta i més del 10 per cent han patit violència sexual amb ús de la força, i entre 12 i 15 per cent de les dones són víctimes de violència domèstica .

Sylvia Walby ha publicat recentment un estudi on es calcula que el cost econòmic de la violència contra les dones a la UE és de 228 mil milions d’euros a l’any, incloent 45 mil milions d’euros que es destinen als serveis per víctimes de violència, 24 mil milions d’euros per la pèrdua en la producció econòmica i 159 mil milions d’euros pel dolor i el patiment de les dones i familiars. Els drets de les dones són drets humans i han de ser respectats independent del cost econòmic que això suposi, però mesurar les conseqüències econòmiques de la violència ens ajuda a destacar i fer visibles les conseqüències de la societat patriarcal, la impunitat d’aquests crims i la falta de mesures adoptades per les autoritats públiques.

Avui en dia, no hi ha cap acte legislatiu que estableixi mesures per promoure i donar suport a les polítiques nacionals en l’àmbit de la prevenció de la violència contra les dones, ni una estratègia integral per lluitar contra la violència de gènere a escala europea (n’hi ha, però d’ámbit estatal, i no a tots els Estats). Aquest dimecres, 26 de febrer, el Parlament Europeu votarà (i confio que adoptarà)l’Informe Parvanova, un informe d’iniciativa legislativa que exigeix ??a la Comissió que presenti un Reglament per tal d’ “establir mesures que impulsin i donin suport a l’actuació dels Estats membres en l’àmbit de la prevenció de la violència contra les dones i les nenes”.

El feminicidi o l’assassinat de dones per raons de gènere, tema al qual he dedicat una bona part de la meva activitat política, és la forma més extrema de violència de gènere i és un fenomen mundial. Cal emprendre mesures urgentment i dur a terme polítiques especials per deixar de parlar de dones mortes a Europa.

El feminicidi i la violència contra les dones ha de ser un eix central de la campanya electoral europea al maig. Tant la Comissió Europea com els governs dels Estats membres s’han de prendre molt més seriosament aqeusta qüestió i han d’adoptar mesures reals per acabar amb la violència i construir una societat igualitària entre homes i dones.

Font foto: FRA

El Parlament Europeu debat la primera Iniciativa Ciutadana Europea: “L’aigua es un dret humà” #bénscomuns #commons

0

Ahir, el Parlament Europeu va debatre la iniciativa ciutadana europea “l’aigua és un dret humà” que ha recollit 1,8 milions de signatures de 28 estats europeus superant amb escreix el milió de signatures mínim demanat. Es tracta de la primera iniciativa ciutadana europea que ha superat el milió de signatures en, almenys, 7 estats membres de la UE.

Malauradament no hi vaig poder ser, ja que em trobo de gira per difondre la necessitat d?aturar les prospeccions que algunes empreses extractores de petroli volen fer al Mediterrani. Tanmateix, el tema de l?aigua forma part del marc en el qual estic de fa temps centrant la meva activitat política i social: la gestió dels béns comuns.

Sigui com sigui, gràcies a les notes que va prendre la meva assessora per a temes energètics i ambientals, na Núria Moré, puc saber (i compartir) el què es va dir a la trobada.

De fet, la iniciativa, que ha estat impulsada per una forta reivindicació i mobilització ciutadana, demana garantir el dret humà i universal a l’aigua potable i al sanejament i aturar la liberalització dels serveis de l’aigua. Sol·licita a la UE que promogui l’aplicació d’aquest dret humà mitjançant la fixació d’objectius vinculants per tots els Estats membres amb l’objectiu d’aconseguir  la cobertura universal. L’aigua és un recurs natural i un bé públic essencial per la vida i per això, és necessari que la Unió Europea canvií la seva mentalitat centrada en la mercantilització de l’aigua i es preocupi per garantir l’accés universal a l’aigua potable i al sanejament.

Membres del comitè d’iniciativa ciutadana, del Parlament Europeu i de la Comissió Europea van debatre al voltant de tres grans eixos: (1) garantir l’aigua i el sanejament a tots els ciutadans de la UE (2) l’accés universal a l’aigua i al sanejament i (3) la no liberalització dels serveis relacionats amb l’aigua.

La portaveu del Comitè de la Iniciativa Ciutadana ‘Right2Water’, Anne Marine Perret, va destacar que: “tan sols en 8 mesos, ja s’havia aconseguit el milió de signatures requerit, fet que demostra que hi ha una demanda ciutadana per aconseguir l’accés universal a l’aigua potable i al sanejament públic”. “Els ciutadans han de poder tenir tarifes justes per l’aigua i no s’ha de fer servir un bé comú per enriquir a empreses privades: l’aigua no és una mercaderia”, va senyalar Perret.

La portaveu també va demanar a la UE que elabori un marc legislatiu vinculant per sobre de tots els existents en el que s’apliqui la resolució de les Nacions Unides al Juliol del 2010 que considera l’aigua un bé comú i universal, plantejant la gestió de l’aigua des de la perspectiva dels drets dels ciutadans i ciutadanes i no des del mercat.

L’Eurodiputat del grup dels Verds/ALE, Bas Eickhout, va advertir durant el debat que la Comissió no pot afirmar que l’aigua és un bé universal i que la gestió d’aquesta és competència dels estats mentre la Troika intervé amb les seves polítiques d’austeritat empenyent la privatització de l’aigua al sud d’Europa. L’eurodiputat verd també va recordar a la Comissió que el fracking, activitat exclosa recentment de la Directiva d’Impacte Ambiental, suposa la contaminació i una pèrdua de qualitat de les aigües.

Tal i com va afirmar Pedro Arrojo, de la Fundació Nueva Cultura de l’aigua, “el debat sobre l’aigua no és un debat sobre l’escassetat sinó que es tracta d’un debat sobre la insostenibilitat, la pobresa i la crisis de governança. La mercantilització de l’aigua ha convertit als ciutadans i ciutadanes en principals clients d’un bé comú bàsic per la vida. Aquesta privatització suposa un augment de la factura de l’aigua i fa créixer el nombre de famílies a les qui se’ls està tallant l’aigua per no poder pagar les factures. Els serveis d’aigua i sanejament no poden gestionar-se des de la lògica lucrativa”.

La Comissió té ara fins al 20 de març per explicar quines seran les actuacions que es duran a terme a partir de la iniciativa ciutadana europea. Tot plegat ha servit per posar sobre la taula un debat de gran importància i rellevància actual que requereix una resposta.

Gràcies Núria, per la feina i les notes.

Continuo amb la gira Mediterrània: ahir, Menorca. #stopprospeccions #sírenovables #mediterrània #bénscomuns #commons

0

Continuo amb la gira Mediterrània: ahir, a Menorca, roda de premsa amb mitjans locals, trobada amb representants illencs (IniciativaEquo), i conferència-debat a la sala multifuncional d’Es Mercadal.

Dues peces recollides per dos mitjans.

Menorca@ldia Diario digital

El eurodiputado Romeva advierte de los peligros de las prospecciones

Una extracción que duraría apenas diez años podría destruir el modelo económico actual de las islas

El eurodiputado por Iniciativa per Catalunya-Verds y vicepresidente del grupo parlamentario en Bruselas Verdes-ALE, Raúl Romeva, denunció este lunes en Maó que “permitir las extracciones de petróleo en Balears es cargarse todo un marco económico por una rentabilidad a corto plazo y que apenas durará unos diez años a lo sumo”. Romeva hizo esta afirmación en la presentación de la conferencia-debate que se celebrará  en Es Mercadal y en la que también participarán representantes locales del PP, PSOE, PSM, Iniciativa-Verds-Equo y Esquerra de Menorca.

Romeva advierte que “las prospecciones que se quieren realizar son la puerta de entrada de muchas otras empresas porque si se permiten, otras compañías también vendrán a buscar combustibles fósiles”. El eurodiputado incidió en que esta industria podría destruir toda la economía basada en el turismo, la naturaleza y la pesca por un petróleo “que cada vez será más caro. Seguir apostando por los hidrocarburos es sucumbir”.

Por este motivo pidió amplias movilizaciones sociales para oponerse a los sondeos por lo que pueda conllevar en el futuro. Pero pidió a la sociedad balear que mire más allá en el tiempo y no se limite a luchar contra las prospecciones, “Hay que perseguir un cambio de modelo energético” que, a su juicio, debe vertebrarse en torno a la eficiencia energética, reducción de las emisiones de CO2 y la promoción de las energías renovables.

En este sentido hizo hincapié en que “hay que desmontar falsos mitos como que las renovables son caras por las primas a pagar”. Romeva explicó que “las centrales nucleares también están subvencionadas y nadie dice nada”. Afirma que una popularización de las fuentes de energía renovable y del autoconsumo rebajaría aún más el coste de producción. También pidió al respecto que se apruebe una ley de incompatibilidades para que los altos cargos del Gobierno no puedan trabajar después, al menos temporalmente, en los consejos de administración de ciertas empresas y puso como ejemplo los ex presidentes de gobierno y la industria energética. Según Romeva estas relaciones ponen en tela de juicio algunas decisiones políticas adoptadas por el poder ejecutivo.

 

Menorca.info

Eurodiputado Romeva alerta de los peligros que acarrearan las prospecciones

El eurodiputado y vicepresidente del grupo parlamentario en Bruselas Verdes-ALE, Raúl Romeva, ha advertido que «permitir las extracciones de petróleo en Baleares es cargarse todo un marco económico por una rentabilidad a corto plazo y que apenas durará unos diez años a lo sumo».

Romeva, de Iniciativa per Catalunya-Verds, se ha pronunciado así en Mahón durante la presentación de la conferencia-debate que se celebra hoy en Es Mercadal y en la que también participarán representantes locales del PP, PSOE, PSM, Iniciativa-Verds-Equo y Esquerra de Menorca.

Romeva ha advertido de que «las prospecciones que se quieren realizar son la puerta de entrada de muchas otras empresas porque si se permiten, otras compañías también vendrán a buscar combustibles fósiles».

El eurodiputado incidió en que esta industria podría destruir toda la economía basada en el turismo, la naturaleza y la pesca por un petróleo «que cada vez será más caro. Seguir apostando por los hidrocarburos es sucumbir».

Romeva ha apoyado amplias movilizaciones sociales para oponerse a los sondeos por lo que pueda conllevar en el futuro, aunque ha pedido a la sociedad balear que mire más allá en el tiempo y no se limite a luchar contra las prospecciones.

«Hay que perseguir un cambio de modelo energético» que, a su juicio, debe vertebrarse en torno a la eficiencia energética, reducción de las emisiones de CO2 y la promoción de las energías renovables», ha dicho.

En este sentido ha hecho hincapié en que «hay que desmontar falsos mitos como que las renovables son caras por las primas a pagar».

Romeva ha explicado que «las centrales nucleares también están subvencionadas y nadie dice nada».

Ha afirmado que una popularización de las fuentes de energía renovable y del autoconsumo rebajaría aún más el coste de producción.

También ha pedido al respecto una ley de incompatibilidades para que los altos cargos del Gobierno no puedan trabajar después, al menos temporalmente, en los consejos de administración de ciertas empresas y puesto el ejemplo de los ex presidentes de gobierno y la industria energética.

Según Romeva estas relaciones ponen en tela de juicio algunas decisiones políticas adoptadas por el poder ejecutivo.

La Mediterrània, un sistema vulnerable, a debat, a l’Ecotendències del Cosmocaixa (el proper 20 de febrer)

0
El proper dijous, 20 de febrer, participo en una nova Jornada d’Ecotendències del Cosmocaixa, al costat de Joaquim Elcacho i Joandomènec Ros. Parlarem de l’estat de la Mediterrània, dels perills que l’assetgen i dels reptes que tenim totes i tots plegats per protegir-la.

Adjunto la informació videogràfica que en fa l’organització de la Jornada.

[VÍDEO INFOGRAFIA] Dades i reptes per al futur del mediterrani

A Ecotendències CosmoCaixa reflexionem sobre l’actualitat i els reptes de futur de la Mediterrània, en la vuitena edició del cicle, que es desenvolupa regularment a CosmoCaixa Barcelona des del 2010. Ja teniu disponible el vídeo temàtic que resumeix algunes de les informacions bàsiques a partir de les quals s’articularà el debat que vol propiciar Ecotendències, en aquesta ocasió amb el títol: La Mediterrània: un sistema vulnerable.

Entre aquestes informacions destaquen les següents dades, totes contingudes en l’audiovisual:

– A la Mediterrània hi trobem el 7% de totes les espècies marines del planeta. El 28% de les espèces hi són endémiques. Hi trobem 111 espècies que no hi ha en cap altre indret del món.

– És un mar de salinitat elevada i d’aigua càlida (mai per sota 11 graus). A la costa, hi trobem alzinars, màquies, garrigues…

– Es caracteritza per una riba habitada, productiva, comercial…i greument amenaçada. Intensa industrialització a la part nord i d’agricultura intensiva a la part surt.

– És visitada anualment pel 21% de turistes a nivell mundial, 211 milions, la meitat en vaixell. 

– És un mar contaminat: 129.000 tones de petroli i 60.000 de mercuri, entre d’altres components… La travessen 200 petroliers al dia i hi ha hagut 123 vessaments entre 1981 i 2000.  

– Compta amb espècies marines molt amenaçades, com el vell marí, la més amenaçada del món.

– La sobrepesca és un altre dels reptes: avui té el 95% dels estocs pesquers sobreexplotats. La tonyina n’és un exemple, la població adulta ha disminuït un 80%. La posidònia, planta ecològica d’un gran valor, està desapareixent també.

– S’ha edificat en el 40% costa. 

Estudi d’impacte ambiental i shale gas: la UE torna a fallar

3

Ahir, la Comissió de Medi Ambient del Parlament Europeu va votar sobre la revisió de la Directiva relativa als estudis d’impacte ambiental. El nostre Grup (Verds/ALE) vàrem votar en contra de l’acord que, en primera lectura, han tancat el Parlament i el Consell, amb el beneplàcit de la Comissió Europea. La raó és que el text que se’ns ha presentat no obliga les avaluacions d’impacte prèvies per a l’exploració i explotació del shale gas.

La Directiva relativa als estudis d’impacte ambiental, actualment en fase de revisió, és un text extremadament important pel que fa a la política ambiental europea, i suposa el principal instrument de prevenció dels riscos per a la salut i el medi ambient.

És trist veure com, degut a la pressió d’alguns estats membres i dels lobbies vinculats a la indústria extractiva, el Consell es negui a estendre la seva aplicació als ambits de l’exploració i explotació del gas d’esquist.

A més, es dóna la paradoxa que a finals de gener la Comissió va acceptar tenir en compte tot el seguit d’impactes en relació al fracking que el Grup Verds/ALE havien exposat, (impacte en les aigües subterrànies, en la disponibilitat de recursos hídrics, en la qualitat de l’aire o sobre el clima).

El canvi d’actitud de part de la Comissió és altament preocupant. La CE prefereix reconèixer que la legislació europea és defectuosa (des del punt de vista dels estudis d’impacte) abans que proposar una legislació específica més ambiciosa.

Resulta imperatiu que aquest tema romangui obert per tal de garantir la protecció del medi ambient i la salut dels ciutadans.

Deu anys després d’aquell ‘Bosnia en paz’

0

Fa deu anys vaig publicar “Bosnia en paz.Lecciones, retos y oportunidades de una posguerra contemporánea (Libros de la Catarata)“. Poc després em llençaria a la piscina europarlamentària.

La ressenya feia així:

 

“La guerra de Bosnia impregnó las conciencias del mundo de una forma casi sin parangón con las guerras recientes, y generó una labor internacional inmensa que incluye conversaciones políticas de alto nivel entre varios gobiernos, esfuerzos humanitarios y no humanitarios de organizaciones diversas (gubernamentales, intergubernamentales y no gubernamentales) y, por supuesto, una atención especialmente intensa por parte de los medios de comunicación. La fase posbélica no dispone de los focos de atención del pasado. Sin embargo, su interés es grande, ya que los últimos años de acompañamiento internacional a la construcción de la paz en Bosnia ofrecen muchas lecciones sobre cómo afrontar este tipo de situaciones de posguerra, y especialmente sobre cómo analizar este tipo de conflictos, así como el papel que pueden y deben asumir los actores internacionales en la gestión y transformación de los mismos.”

 

Els fets recents, sobretot a Tuzla i Sarajevo, m’hi retrotrauen.

La democràcia europea se la juga, també, en el camp dels transgènics

0

Els governs europeus van votar ahir, en el marc del Consell d’Afers Generals, la proposta de la Comissió Europea d’autoritzar el cultiu d’una varietat de blat transgènic a la UE per primera vegada en 15 anys. Es tracta del TC 1507, de l’empresa Pioneer-Dupont. Fins a 19 estats membres s’han pronunciat en contra d’aquesta autorització, i només 5 l’hi han donat suport (Regne Unit, Espanya i Suècia, Finlàndia i Estònia). Els altres quatre es van abstenir (Alemanya, Bèlgica, Portugal i Rep. Txeca). El Grup dels Verds al PE hem demanat a la Comissió que tingui en compte aquesta opinió majoritàriament contrària i que retiri l’autorització.

En aquest video explico (expliquem, jo només hi poso la veu), per què estem en contra de la política de fomentar els Organismes Genèticament Modificats.

Tal i com recordava en José Bové, vicepresident de la Comissió d’Agricultura del Parlament Europeu i Candidat del Partit Verd Europeu a la presidència de la Comissió Europea : “El Parlement Europeu, la majoria dels Estats membres i un 80% de la ciutadania no volen OGM a la UE, i rebutgen, per tant, el blat 1507 de Pioneer. La situació, en conseqüència, és clara. Malgrat que no hi ha majoria qualificada, l’abstenció d’Alemanya (estranya, incoherent), país que de fet aplica la moratòria a la varietat MON 810 des de fa anys, la decisió correspon ara a la Comissió Europea. És del tot inconcebible que només 5 estats, dels quals dos ni tan sols cultiven pràcticament blat en el seu territori, s’erigeixin en els advocats de Pioneer, la segona multinacional més gran del món de llavors transgèniques ».

Pertoca a la Comissió, per tant, donar una resposta a Pioneer, però els Tractats no l’obliguen a que accepti automàticament els OGM. No es tracta de cap decisió tècnica, sinó política.

En democràcia, la defensa de l’interès general passa per davant de l’econòmic i empresarial. En aquestes condicions, em sembla de rebut que el rol del President de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, consisteix a defensar la majoria de ciutadans i ciutadanes, seguir l’opinió majoritària dels Estats membre i prohibir el blat 1507 de Pioneer. Qualsevol altra postura seria incomprensible, inacceptable i, tal i com també recorda Greenpeace, fins i tot il·legal.

Petroli a Eivissa? La falàcia d’un nou El Dorado

0
Avui, l’Ara fa del risc de prospeccions petrolíferes a Balears el tema del dia (http://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/Brusselles-investiga-prospeccions-petroliferes-Eivissa_0_1083491728.html) . No cal dir que el tema s’ho mereix. En vaig començar a parlar quan en vàrem tenir coneixement, i he dut a terme diverses iniciatives, sempre sumant-me als legítims i necessaris clams per aturar-ho. Adjunto algunes de les més recents les podeu trobar aquí: http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/view/id/6284/cat/723

I, en concret: Entrevista per a Noudiari.es (Eivissa i Formentera), sobre prospeccions petrolíferes Balears http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/252748

Raül Romeva: “Només amb una gran mobilització social es podran parar les prospeccions petrolíferes” (entrevista al Noudiari.es, Eivissa) http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258406

Resum de la conferencia que vaig fer dilluns a Eivissa (#Eivissadiuno #prospeccionsno #clubdiariodeibiza)http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258477

“Romeva aquest dimarts a Palma, on ha donat una conferència titulada “Per una Europa de la ciutadania i els pobles”, a Can Alcover. L’eurodiputat s’ha solidaritzat amb la marea verda lluint un llaç verd i un altre de quadribarrat a la solapa”.http://dbalears.cat/actualitat/balears/romeva.html http://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/Brusselles-investiga-prospeccions-petroliferes-Eivissa_0_1083491728.html

Denuncio davant la Comissió Europea, una vegada més, la situació d’Oligopoli energètic a Espanya

3

Aquesta setmana he presentat davant la Comissió Europea una pregunta en la qual he denunciat, un cop més, que la situació d’oligopoli del mercat energètic espanyol a vulnera clarament la normativa europea.

Un dels grans problemes del sector elèctric espanyol es deu a que el 80% de la generació de l’electricitat (i un 90% de la seva comercialització) està controlada per 5 grans empreses.

Aquest sistema vulnera la Directiva 2009/72/CE i l’article 56 del TFUE pel fet de no garantir la separació efectiva entre empreses de generació, distribució i comercialització de l’electricitat i per les restriccions en les prestacions d’aquests serveis. A banda, el mercat elèctric espanyol incompleix l’article 106 del TFUE en relació a les normes de dret de competència i el mercat impedint l’entrada de les renovables al sistema elèctric.

Tal i com ja vaig afirmar en una reunió que vàrem mantenir amb el Comissari de Competència, Joaquín Almunia, el passat 17 de desembre, reitero que és completament intolerable que Espanya tingui un sistema elèctric en el que es permeti la convivència d’un dèficit tarifari de 26.000 milions d’euros amb uns beneficis de les companyies elèctriques que doblen els de les europees i amb una pujada de la factura elèctrica d’un 80% des del 2004. Aquesta situació evidencia una disfunció al mercat elèctric espanyol i que ja va ser criticada al 2012 per la Comissió Europea.

Per tot plegat, insto la Comissió a actuar per assegurar el compliment de la normativa Europea per part del Govern Espanyol. Cal seguir insistint i denunciant la situació d’oligopoli energètic que hi ha actualment a Espanya per aconseguir un model energètic més net, just i eficient que no serveixi tan sols per enriquir a uns pocs.

Finalment, de tot això en parlarem a la jornada que hem organitzat per aquest dissabte, a la Farinera del Clot (Gran Via Corts Catalanes, 837), que duu per títol: ‘De l’estafa elèctrica al nou model energètic’, i en la qual comptarem amb ponències de Carlos Bravo, Javier García Breva, Francesco Cortesi, Stefan Taschner, Jordi Ortiz, Lluis Albareda, Cote Romero, Alba del Campo i Maria Campuzano, a més de les intervención sde Laia Ortiz, Janet Sanz, Ernest Urtasun i Jona Herrera).