Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

El dret a l’aigua (Right2Water) s’obre pas a Europa #bénscomuns #commongoods

1

La Comissió Europea s’ha pronunciat avui sobre la Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) “L’aigua i el sanejament són un dret humà. L’aigua és un bé públic, no una mercaderia” (Right2Water). La bona noticia és que la Comissió Europea ha acceptat la Iniciativa, que de fet és la primera que aconsegueix recollir les signatures requerides. Tot i així, la Comissió encara ha de presentar les propostes per elaborar una legislació europea que protegeixi l’accés a l’aigua.

Sigui com sigui, és un moment certament històric per a la democràcia europea i per la protecció del medi ambient. Amb les 1.884.790 signatures recollides, les organitzacions promotores de la ICE han superat l’enorme repte que suposava una campanya de dimensió europea. La ICE, com a primer i de moment únic instrument que permet una democràcia participativa directa, suposa un inqüestionable trasbals al procés decisori europeu. Per descomptat, peró és una eina fonamental per dotar el projecte europeu de credibilitat democràtica. Ara és la Comissió qui ha de presentar la proposta legislativa.

Per altra banda, el tema en sí que planteja la proposta, el dret a l’accés a l’aigua, és crucial. Com es pot acceptar que una família no tingui accés a l’aigua corrent degut a que les polítiques d’austeritat imposades (l’austericidi) comporta la privatització de serveis bàsics? Aquesta és la pregunta que més d’ 1.8 milions de persones s’han fet, i transmeten ara a Europa.

Per a algunes persones, però, la resposta és evident: clarament no es pot acceptar, de cap manera.

L’aigua és un dret, no una mercaderia. La mobilització massiva i el treball de centenars d’associacions han vist compensat finalment el seu esforç. Personalment les felicito per la clarividéncia i la titànisca tasca que han dut a terme.

Confio (de fet, insto) la Comissió Europea a que estigui a l’alçada de les circumstàncies i ens presenti ràpidament les accions concretes que li demanem.

Finalment, espero que aquesta Iniciativa sobre un dels béns comuns més emblemàtics, l’aigua, serveixi per engegar un debat a tots els nivells que aconsegueixi el reconeixement jurídic i polític de tots els béns comuns a les institucions europees, tal i com alguns diputats i diputades promovem des de fa temps.

Manifest sobre els Béns Comuns a la Unió Europea

0

Al llarg de la setena legislatura europarlamentària (que just està a punt de finalitzar), hem protagonitzat diversos debats al voltant del concepte de Béns Comuns. Especialment significativa ha estat la Iniciativa Ciutadana Europea: Right2Water.

Els Béns Comuns són universals, pertanyen a tothom i no se’n poden apropiar ni les autoritats públiques ni interessos privats. Les institucions europees, en tant que garants que són de les llibertats fonamentals, de la pau i la diversitat cultural han d’assegurar el respecte i la cura dels béns comuns.

Aquest és el motiu pel qual avui presentem el Manifest sobre els Béns Comuns, amb el qual fem una crida a que el proper Parlament compti amb un intergrup formal que treballi la qüestió dels Béns Comuns amb l’objectiu de concedir-los un estatus legal, tal i com ja existeix en alguns països d’Amèrica Llatina.

Durant la presentació comptarem, entre d’altres, amb la presència i participació de Ms Anne LeStrat, Presidenta d’Eau de Paris i Aqua Publica Europea, i de René Fernández Revollo, Ambaixador davant la UE del Estado Plurinacional de Bolivia.

Manifest pels Béns Comuns a la Unió Europea

 

Els béns comuns són universals, pertanyen a tothom i en cap cas han de ser acaparats per les autoritats i /o els interessos privats. Les institucions de la Unió Europea, en el seu paper de garants de les llibertats fonamentals, la pau, la diversitat cultural i l’estat de dret, han de vetllar pel respecte i la preservació dels béns comuns.

Per definició, els béns comuns pertanyen a la col·lectivitat. L’aigua, bé comú emblemàtic, no es pot privatitzar ni ser considerada una mercaderia. Tampoc ho hauria de ser la cultura, l’educació i la salut, que són patrimoni comú, i que han de ser protegits i enriquits per les col·lectivitats democràtiques.

En el context de crisi i austeritat actual, quan sovint s’estan promovent transferències d’autoritat d’allò públic cap al privat, un enfocament polític sobre els béns comuns representa una oportunitat per construir un nou projecte democràtic per la societat europea basat en la participació ciutadana, la possibilitat de gaudir dels drets fonamentals i l’enriquiment cultural, moral i intel·lectual de les persones.

Per aquest motiu, demanem al Parlament Europeu que reconegui el concepte de bé comú i l’integri en la legislació europea. Alguns governs municipals, però sobretot diversos col·lectius de ciutadans i ciutadanes, ja han reconegut aquest fet i han impulsat mesures de gestió dels béns comuns. La Carta Europea dels Comuns o la “Iniciativa ciutadana europea de l’Aigua – un dret humà” en són alguns exemples. Així mateix, s’han dut a terme accions concretes, com la remunicipalització dels serveis d’aigua potable a grans ciutats com París i Nàpols, o la gestió col·lectiva dels cinemes a Itàlia.

Per fer front als reptes econòmics, socials i ambientals de la nostra societat, el Parlament Europeu hauria d’adoptar una actitud progressista i establir per als béns comuns un règim jurídic que en permeti la gestió i la seva protecció, diferent d’aquell que regula els serveis d’interès general. Cal protegir els béns comuns amb normatives definides pels ciutadans i ciutadanes europeus. Aquest reglament hauria d’assegurar el gaudi dels drets fonamentals de totes les persones, la participació ciutadana i l’enriquiment cultural, moral i intel·lectual de tots els éssers humans.

Per això, demanem la creació d’un intergrup, que vagi més enllà dels partits polítics i que tingui com a objectiu establir les bases per al reconeixement jurídic i polític dels béns comuns a les institucions europees.

Font foto: Stefan Meretz (Taxonomy of goods)

Sugoi Omi! Arigato Hiro! Sayonara, i fins sempre!

0

En Hiro i l’Omi són mestres. Els darrers dos anys han donat classe a l’escola japonesa, a Sant Cugat. Formen part del col.lectiu de formadors que volta pel món per atendre les necessitats de la canalla japonesa repartida arreu. Ara han de tornar al Japó. El govern nipó no els permet estar-s’hi més temps.

A Sant Cugat hi ha moltes empreses de tecnologia japonesa on treballen molts professionals d’aquell país, també durant un període de temps limitat, abans no se’ls enduen de nou. La raó de tanta mobilitat, tal i com ells mateixos expliquen, és ben senzilla: impedir que estableixin vincles amb la societat que temporalment els acull. Vaig conèixer aquesta dinàmica gràcies a la singular radiografia que en va fer Imma Monsó a ‘Hi són, però no es veuen’.

L’aparició d’en Hiro i l’Omi als assajos dels Castellers de Sant Cugat va ser, per tant, tot un aconteixement. Sempre amb el somriure tatuat al rostre i la llibreteta a punt, per anotar-hi noms i paraules en català, es fonien entre les espatlles, els braços i les cames de la gent de la colla. Esmicolant el tòpic segons el qual els japonesos defugen el contacte físic i l’excessiva proximitat, en Hiro i l’Omi, vestits de verd collserola, s’encaixaven en les pinyes, donaven pit, patien si les coses anaven maldades, i s’abraçaven i petonejaven amb la resta de la colla quan s’assolia una fita. Fins i tot van acabar diluïts en la premsa que suposa una soca, la de la torre de vuit folrada, igual com algunes de les seves amistats (noies incloses).

Un dia, en un assaig, vaig fer de segon en un pilar. N’Omi voltava. En baixar se’m va acostar i amb el polze aixecat em va dir: ‘Sugoi!’ (Trad.: magnífic, molt bé). Aquesta expressió es va convertir en el nostre vincle personal. No era fàcil mantenir converses fluïdes. El seu nivell de català, castellà, o fins i tot anglès era dèbil, però el meu japonès és encara pitjor. I malgrat tot ens enteníem perfectament: la voluntat, quan n’hi ha, per comunicar-se i dialogar, ho pot tot.

Dotats tots dos d’un cos fibrat, propi dels maratonians que són, van acabar fent de segons en un pilar de quatre, a plaça. Va ser fa dos diumenges. El crit de guerra d’en Hiro (al més pur estil samurai) i el ‘grasias coia’, entre llàgrimes emocionades, de n’Omi quedaran gravats per sempre més en les retines i l’ànima gausaca. Igual com el vídeo de l’Omi tancant la pinya d’un pilar en un gairebé perfecte català.

En un emotiu discurs (en Hiro en castellà i l’Omi en català), es van acomiadar del grup divendres passat. A aquestes hores ja deuen ser volant de nou cap al Japó. S’enduen un munt de records i de vivències i, és clar, milions de fotografies, entre elles la que em serveix per il.lustrar aquest post. Al ja conegut bufet format pel Barça i Gaudí, aquests japonesos hi han afegit un suculent plat de cultura castellera.

En Hiro i l’Omi han fulminat el vell (i palesament injust) tòpic amb què sovint etiquetem la gent originària del país del sol naixent, i han creat un estret vincle entre cultures diferents. Ells hi eren, i han volgut que els veiéssim. Han aportat el seu color singular a la paleta formada pel mosaic d’orígens, llengües i cultures que són (som) els Castellers de Sant Cugat: alemanys, italians, francesos, catalans, manxecs, extremenys, gallecs, xinesos, madrilenys, portuguesos, … La barreja de tants colors conforma un llenç d’estil expressionista on les emocions prevalen per damunt del traç. Les pinzellades es toquen, se superposen, es barregen, i, en conseqüència, els colors muten, creant així realitats dinàmiques que canvien amb el pas del temps. Jo sóc perquè tu ets. I tu ets perquè nosaltres som. A l’Àfrica en diuen Ubuntu. Aquí en diem empatia.

Arigato, Hiro! Gràcies, Omi! Sugoi, tots dos. Sayonara, i fins sempre.

Font foto: Fabio Aguilar

El PE s’atreveix a criticar la troica, però malauradament es queda curt en alguns punts importants

1

Avui, el Parlament Europeu ha adoptat els informes finals que recullen importants crítiques al paper de la troica. A grans trets, els dos textos adoptats posen l’èmfasi sobre les desastroses conseqüències socials dels programes fiscals imposats per la troica, denuncien que aquests programes han tingut conseqüències del tot inacceptables sobretot en las franges més vulnerables de la societat, i exigeix que la situació no es repeteixi. Els informes també demanen a la Comissió que avaluï les conseqüències d’aquests programes sobre la pobresa i la inclusió social, així com també l’impacte sobre els drets fonamentals, la delinqüència i l’augment de la xenofòbia. Per altra banda, es demana un major suport a les mesures per fer front a l’atur massiu a la UE i a l’assistència a les persones que viuen en la pobresa, especialment a través de programes per a l’accés a un habitatge digne i assequible.

La investigació del Parlament Europeu posa de manifest que els anomenats programes d’assistència s’han elaborat a partir de diagnòstics completament errats, al mateix temps denuncia l’existència de nombrosos conflictes d’interessos. Tot plegat, a més, es veu enfortit pel fet que la manca de control democràtic en relació a les decisions adoptades i implementades per la troica comporten que el descrèdit en les institucions europees no pari de créixer.

Així mateix, també s’insisteix a la Comissió Europea per tal que prengui mesures en els pròxims dos mesos que assegurin que els programes respectin els convenis col·lectius i perquè proporcioni els mitjans suficients per prestar serveis essencials de salut i d’educació. És important destacar que els informes també demanen una major reestructuració del deute sobirà grec i sol·licita activar de manera retrospectiva la recapitalització directa del sector bancari als Estats membres en virtut dels programes d’assistència.

No obstant això, alguns dels apartats que han acabat incorporats al text són excessivament tous (i fins i tot complaents) amb el paper de la troica, i no s’assumeix amb la dimensió crítica que pertocaria les gravíssimes conseqüències de les decisions adoptades. Era un moment per assenyalar culpables i corregir algunes d’aquestes mesures, i no s’ha fet, almenys no en la profunidatt que el moment requeria. També lamento que nombroses esmenes presentades tant pels Verds/ALE com per la GUE hagin estat rebutjades, les quals, si s’haguessin incorporat al text, haurien enviat un missatge molt més clar i contundent, especialment en relació a la necessitat de desmantellar la troica i de dur a terme una auditoria del deute, que algunes i alguns de nosaltres entenem imprescindible per tal de determinar quina part d’aquest deute és il.legítim i, per tant, s’ha de cancelar.

Per tot plegat he optat per abstenir-me a la votació final, ja que considero que tot i que el Parlament ha fet un pas important endavant, aquest ha quedat massa curt.

El PE: clar sobre la protecció de dades, reticent a garantir la seguretat d’Snowden

0

Ahir vàrem adoptar al PE l’informe final del Parlament Europeu sobre les revelacions fetes per Edward Snowden. El Parlament Europeu va enviar així un missatge clar als governs de la UE i dels EUA: cal acabar amb la vigilància de ciutadans i ciutadanes duta a terme pels serveis secrets i revelada per Edward Snowden.

L’informe destaca els abusos de drets per països com Holanda, el Regne Unit, França, Alemanya, Polònia i Suècia a través de la vigilància massiva. Els eurodiputats i eurodiputades varem donar majoritàriament suport a les propostes del grup dels Verds/ALE sol·licitant als EUA acabar amb la recollida massiva de dades de manera indiscriminada i sense basar-se ni tan sols en sospites, així com de garantir els drets a la protecció de dades dels ciutadans i ciutadanes de la UE.

Fins que ho faci, la UE ha de congelar qualsevol acord d’intercanvi de dades amb el EUA, així com també els acords de SWIFT i PNR i la decisió de “Port segur”.

El Parlament també va donar suport a la proposta del grup dels Verds/ ALE per un nou acord digital que serveixi “per enfortir una indústria europea de la indústria tecnològica independent, oferint productes i serveis segurs.
Malauradament, la majoria del Parlament Europeu també va votar a favor de deixar Edward Snowden a l’estacada en rebutjar una esmena dels Verds/ALE demanant que es concedeixi a Snowden la protecció per part dels Estats membres de la UE. Aquest rebuig és una clara mostra de covardia. D’aquesta manera, es transmet el missatge que aquella gent qui gosi denunciar injustícies quedarà desamparada.

Aquest gest respon, diguem-ho clar, la incomoditat de moltes i molts col.legues per enfrontar-se amb els EUA, que, per altra banda amplifica també la reticència de moltes i molts col.legues a suspendre les negociacions sobre un acord comercial entre la UE i els Estats Units (TTIP), almenys fins que els EUA cessin la seva vigilància massiva de ciutadans de la UE.

Finalment, el Parlament Europeu també va votar el projecte de legislació de la UE sobre protecció de dades, adoptant les propostes amb una àmplia majoria.

Foto: Acció de Verds/ALE al PE, ahir, en suport de Snowden.  

Tres anys del desastre de Fukushima, i encara no n’hem après? #RetornAShambhala

0

Han passat 3 anys des de l’accident a la planta nuclear de Fukushima, l’11 de març de 2011. Tot i així, estem a anys llum d’haver resolt els problemes que van causar el desastre, i els barris continuen patint les cicatrius del terratrèmol i del tsunami.

Ahir, al Parlament Europeu, vaig poder escoltar el testimoni directe d’un supervivent i resistent: Naoto Matsumura. El vàrem convidar des del Grup Verds/ALE. Matsumura, es va negar a evacuar, al març del 2011, la zona prohibida al voltant de la planta de Fukushima quan aquesta va esclatar. Durant molt de temps ha estat ignorat pels mitjans de comunicació japonesos. Tot i el tsunami i l’apocalipsi nuclear, i malgrat que els reactors segueixen emetent radioactivitat, ell ha optat per romandre a la terra dels seus avantpassats, a la seva granja, amb uns pocs animals que segueixen vius. Actualment, Matsumura és’ l’últim habitant de Fukushima’.

Amb aquest acte de resistència, l’agricultor mostra el seu enuig cap a Tepco, el gegant de la indústria nuclear, i preserva també el seu honor en negar-se a tenir el mateix destí dels residents evacuats de les zones contaminades, condemnats a vagar eternament malalts i considerats, fins i tot, pàries.

En la seva lluita contra de la nuclear, Matsumura adverteix que el risc de patir nous accidents d’aquestes característiques no ha desaparegut, ni al Japó, ni enlloc.

A més d’escoltar Matsumura, els Verds/ALE també vàrem dur a terme diverses accions simbòliques per recordar el desastre i, sobretot les seves víctimes, al Parlament Europeu a Estrasburg.

Aquestes accions van servir per recordar que els treballs de descontaminació continuen a un ritme extraordinàriament lent. L’aigua injectada en els tres edificis dels reactors per tal de refredar els nuclis fosos està contaminada i, com que els edificis de contenció estan fracturats, es filtra a les aigües subterrànies. Sota l’emplaçament nuclear hi passa un riu subterrani. EL riu havia estat desviat artificialment quan la central es va construir, però les obres de desviació van quedar malmeses pel terratrèmol, de manera que el riu ha tornat al seu curs natural, sota la central. Els prop de 400 m3 d’aigua que transporta el riu es barregen amb l’aigua altament radioactiva que s’escapa després de refrigerar el nucli.

La gestió de tot plegat pateix d’una constant improvisació. Prima el curt termini i es menysté els efectes de les decisions preses en el mig i llarg termini. Es continua alliberant radioactivitat en el medi, sobretot a les aigües subterrànies i a l’oceà, la qual cosa comporta un enorme impacte sobre els productes alimentaris locals, així com en l’activitat econòmica dels pescadors locals.

La catàstrofe també ha tingut greus conseqüències en els habitants de Fukushima, en particular en els nens i nenes, que actualment n’estan notant els efectes sobre la seva salut. I malgrat tot això, el nou govern japonès continua apostant per la nuclear com a font de generació d’energia, igual com molts d’altres països, inclosos d’europeus.

Els prioritats energètiques que van presentar la Comissió fa unes setmanes mantenia l’aposta per la nuclear. El Parlament ha matisat aquesta postura, però finalment seran els governs dels Estats els qui, a finals d’aquesta setmana, abordaran el futur energètic de la UE després del 2020.

Un cop més, reitero el meu compromís, personal i com a membre d’ICV i de Verds/ALE, amb el fet que la UE ha de posar fi a l’ús de combustibles fòssils i a les fonts d’energia perilloses de seguida. Mantenir, o fins i tot augmentar, l’ús de l’energia nuclear al territori de la UE és una decisió completament xocant i no té cap mena de sentit econòmic, ambiental ni social.

Els Verds al Parlament Europeu hem demostrat que l’única manera de reduir les emissions de CO2 d’una manera rendible i segura real és mitjançant la disminució i l’estalvi de l’energia i apostant per les energies renovables. Per tal de fer un canvi cap a l’economia verda, la UE ha d’establir un objectiu vinculant ambiciós per al 2030 de reducció d’emissions d’almenys el 60% basat en objectius vinculants ambiciosos per a l’eficiència energètica (40%) i el desenvolupament de fonts d’energia renovables (45%).

Fukushima, malauradament, il.lumina quin és el camí que no hem de seguir, i ens indica cap a on hem d’avançar. Quan més triguem a obrir els ulls, totes i tots plegats, més probabilitats de patir nous Fukushimes arreu.

Nota final: Fukushima, i el debat al voltant de l’accés a l’energia, va donar peu a escriure la novel.la ‘Retorn a Shambhala’, un llibre d’aventures al voltant de la necessitat de canviar de paradigma mental (individualment i col.lectiva) en relació a l’energia.

Foto: Acció en memòria de les víctimes de Fukushima, ahir, a Estrasburg, acompanyats per Naoto Matsumura.

Ceuta/immigrants a LIBE (PE): segons el PP, les 15 persones mortes van venir pegant coces a la porta i agredint el porter.

0
Ahir a la Comissió LIBE vàrem abordar els fets (assassinats) de 15 persones a Ceuta. Vaig tenir un debat intens, fins i tot tens, amb els representants del PP espanyol.
Especialment significativa és la postura defensada pel diputat Agustín Diaz de Mera (“Quien quiera venir a España debe hacerlo llamando a la puerta, no puede venir, como anoche, dando una patada a la puerta, y además agrediendo al portero”, “a lo que Ud. llama penetrar, señor presidente, yo llamo asaltar”,…).

Hi vaig haver de respondre. Aquí adjunto una versió (resumida, només 5′) del debat:
     

[VÍDEO RESUM .TECNO] Recupera el més destacat de la sessió amb Joandomènec Ros i Raül Romeva

0

Amb poc més de sis minuts podràs conèixer el més destacat de la cita, que va reunir el catedràtic d’Ecologia de la UB Joandomènec Ros i l’eurodiputat Raül Romeva. Amb la moderació de Joaquim Elcacho els dos convidats van anar apuntant els reptes i amenaces que avui afronta la Mediterrània.

 

Sessió plenària Estrasburg (10-13 març): prioritats pel Grup Verds/ALE

0

Bosses de plàstic i medi ambient

Dilluns 10 Mar. ? Vot Comissió de Medi Ambient (informe Auken)

La Comissió de Medi Ambient del Parlament Europeu vota les noves normes destinades a reduir el sol ús de les bosses de plàstic. L’eurodiputada verda Margrete Auken, que està guiant la legislació al Parlament Europeu, creu que s’han de deixar de fer servir aquestes bosses, i que aquesta ha de ser una de les solucions al problema generalitzat dels residus plàstics en el medi ambient. Això vol dir enfortir les propostes per incloure objectius de reducció ambiciosos i obligatoris a la UE i establir el requisit de que les bosses de plàstic sempre han de tenir un cost, deixant als estats membres poder decidir com s’ha de dur a terme.

Desballestament del projecte de la legislació europea sobre llavors

Debat Dilluns; Vot Dimarts. (informe Silvestris)

Els/les eurodiputats/des votarem una proposta per rebutjar un projecte de legislació de la UE sobre les llavors i el mercat de llavors. En contrast amb les demandes de la Comissió, la concentració del mercat és un problema greu, amb importants conseqüències pels agricultors, l’agro-biodiversitat, la innovació i la seguretat alimentària. La norma suposaria deixar d’abordar aquest problema i restringiria seriosament la llibertat dels operadors que treballen en sectors específics. Per això, els Verds creiem que ha de ser rebutjada. Només han de ser cobertes per una legislació futura les llavors produïdes i venudes per a ús comercial i això implica un abast més limitat.

Enfortiment de la supervisió financera de la UE

Debat Dilluns; Vot Dimarts. (Informe Giegold)

 

El Parlament votarà un informe de l’eurodiputat verd Sven Giegold, que té per objectiu garantir una estructura i un enfocament més coherent per al sistema de supervisió financera de la UE. L’informe reconeix les importants millores que s’han fet, però destaca les àrees on el sistema encara pot esdevenir més eficaç i coherent. L’informe fa una crida a una major eficiència i un major poder per a les autoritats europees de supervisió, per tal de posar fi a la lluita de poder amb les autoritats nacionals, que soscava la supervisió financera de la UE. Amb sort, una àmplia majoria dels diputats al Parlament Europeu hi estaran a favor.

 

El “rentat” de diners. Una aproximació de la UE

Debat i vot Dimarts (Informe Sargentini/Karins)

Els/les eurodiputats/des votarem una nova legislació europea destinada a la lluita contra el rentat de diners. La norma reforça les mesures de la UE per a la prevenció de la utilització del sistema financer per al blanqueig de diners. Inclou propostes crucials de la ponent Verda Judith Sargentini que obliguin als estats membres a introduir els registres d’empreses accessibles al públic, inclosa la informació sobre els beneficiaris reals dels acords legals com els fideïcomisos. Això ajudarà a exposar als qui estan darrere d’empreses fantasmes i altres estructures empresarials opaques, que es troben en el centre de tots els sistemes de rentat de diners.

 

Recursos genètics i distribució dels beneficis

Vot Dimarts (Informe Belier)

Els/les eurodiputats/des votarem per confirmar un acord legislatiu sobre les normes d’accés als recursos genètics i la distribució dels beneficis. La biopirateria és un problema important en els països en desenvolupament, i provoca confusió en quines són les mesures per reduir de la pobresa, en particular per a les comunitats indígenes. Aquestes regles van en certa manera cap a la protecció dels drets de propietat intel·lectual dels recursos genètics en els països i regions més pobres. Els Verds hauríem preferit anar molt més enllà en aquest sentit, però ni la Comissió ni els governs de la UE han volgut traspassar el mínim indispensable.

 

Protecció de dades: normes més estrictes a la UE

Debat Dimarts; Vot Dimecres (Informes Albrecht, Droutsas)

Aquesta setmana es votaran propostes legislatives crucials que revisen la normativa de protecció de dades de la UE. L’eurodiputat Verd Jan Philipp Albrecht demana assegurar un alt nivell de protecció dels ciutadans de la UE. La legislació introdueix regles generals de la UE sobre protecció de dades, substituint l’actual mosaic de lleis estatals. Els temes clau inclouen el “dret a la cancel·lació’, el consentiment explícit respecte a l’ús de les dades i les sancions en cas d’incompliment. Les disposicions sobre la transferència de dades a tercers països estan molt en el focus després de les revelacions de Snowden. Les propostes han estat objecte d’un fort lobby.

Vigilància de la NSA i drets bàsics

Debat Dimarts; Vot Dimecres (Informe Moraes)

Es votarà l’informe final de la investigació del Parlament Europeu en les revelacions de vigilància de masses. Els Verds lamentem la falta d’inclusió del testimoni clau d’Edward Snowden en la investigació. Tot i que el comitè de llibertats civils escoltarà tardanament una declaració d’ell el dilluns, considerem que l’informe final hauria de donar un missatge fort i clar. Els EUA han d’acabar amb la seva col·lecció massiva de dades sense sospita individual i reparar i protegir les dades per als ciutadans de la UE. Fins llavors, la UE ha de posar fi als acords d’intercanvi de dades amb els EUA, igual que els acords de SWIFT i PNR i la decisió de Port Segur.

 

L’eliminació dels gasos fluorats d’efecte hivernacle

Debat Dimarts; Vot Dimecres (Informe Eickhout)

L’ús dels gasos fluorats perjudicials per al clima està disposat a reduir-se en virtut d’un acord sobre la nova legislació de la UE potenciada pel ponent de l’informe del grup dels Verds, Bas Eickhout. Els/les eurodiputats/des confirmarem la norma final aquesta setmana. Els gasos fluorats tenen un efecte d’escalfament potent (fins a 23.000 vegades més que el del CO2), i després d’haver augmentat un 60% des de 1990, l’acció de la UE és essencial. Les noves normes garantiran una reducció de gairebé el 80% del sector per al 2030. Aquestes inclouen la prohibició de la utilització dels gasos fluorats en la nova refrigeració comercial des del 2022, així com altres prohibicions.

Polítiques climàtiques i energètiques de la UE per al 2030

Debat Dimecres

Abans de la propera cimera de la UE, en la que els líders europeus es trobaran per prendre decisions sobre les polítiques climàtiques i energètiques de la UE per al 2030, els/les eurodiputats/des mantindran un debat clau. Els Verds creiem que establir objectius vinculants per al 2030 de reducció de gasos d’efecte hivernacle, sobre la quota de les energies renovables i en estalvi energètic ha de ser la pedra angular de qualsevol política i demanem el suport dels eurodiputats per aconseguir-ho. Els objectius vinculants han demostrat ser eficaços i proporcionar una seguretat crucial als inversors. El fracàs de la Comissió per proposar una arquitectura d’unió per a les energies renovables i l’eficiència energètica s’ha de corregir.

Fracking i impacte ambiental

Vot Dimecres (Informe Zanoni)

El Parlament Europeu ha de confirmar un acord legislatiu sobre les noves normes de la UE en matèria d’Avaluació d’Impacte Ambiental. Els Verds som crítics amb el resultat, que exclouria l’exploració i extracció de shale gas (fracking) dels estudis d’impacte ambiental obligatoris. Tot plegat, reverteix d’una votació anterior del Parlament Europeu i significarà que el potencial impacte ambiental devastador del fracking no serà correctament avaluat. Això eclipsa totalment altres millores en la normativa.

Nanomaterials i etiquetatge a la UE

Vot Dimecres

Una moció presentada pels Verds per rebutjar les noves normatives sobre l’etiquetatge dels nanomaterials en els productes alimentaris serà votada pel Parlament Europeu. Els Verds volem impedir que la Comissió eximeixi tots els additius alimentaris de l’obligació d’etiquetar les nanopartícules. El grup també vol assegurar l’ús d’una definició estàndard pels nanomaterials en els aliments, ja que això garantirà una major protecció dels consumidors europeus.

Criticar la Troika de la UE FMI                  

Debat Dimecres; Dijous Vot. 

Els/les eurodiputats/des votarem l’informe final d’investigació del Parlament Europeu sobre el paper de la troica UE-BCE-FMI. Amb greus acusacions sobre mala administració i infraccions de la legislació de la UE i del dret internacional contra la Troica, els Verds hem impulsat aquesta investigació. El grup dóna suport a les conclusions del projecte d’informe, en el que és crítica del paper de la Troica, subratllat la seva complaença en basar-se en previsions errònies en l’elaboració dels programes d’assistència punitius. El compromís d’investigar més a fons durant la propera legislatura és també benvingut.

La crisis d’Ucraïna i el paper de la UE

Debat Dimecres; Vot Dijous

Els/les eurodiputats/des debatrem la situació a Ucraïna i adoptarem una resolució. La dramàtica escalada per part de Rússia representa una violació del dret internacional, de les que no s’havien vist a Europa des de fa dècades.

Continuen les negociacions comercials i d’inversió entre la UE i els EUA

Dilluns – Divendres. 10-14 Mar. ? Quarta ronda de negociacions TTIP

La quarta ronda de les negociacions comercials entre la UE i els Estats Units (TTIP) es durà a terme a Brussel·les. Hi ha preocupacions reals ja que la TTIP podria posar en perill les normes i les regles bàsiques de la UE, ja sigui pel que fa a la protecció dels serveis públics, la propietat intel·lectual, la seguretat alimentària, els transgènics, les indicacions geogràfiques, la salut o les normes ambientals. En lloc d’empenyer cegament endavant amb negociacions fetes a l’esquena en aquest acord que pot tenir un llarg abans, la Comissió hauria de prestar atenció a la creixent oposició de la societat civil a TTIP i suspendre les negociacions.

Fukushima: Tercer aniversari de la catàstrofe

Dimarts. 11 Mar. ? Roda de premsa – 14.00,

En el tercer aniversari del tràgic tsunami del Japó i la catàstrofe de Fukushima, el diputat verd Michèle Rivasi acollirà una roda de premsa per parlar de les conseqüències actuals. Els Verds també durem a terme una acció simbòlica, així com una audiència de 9 a 10,30.

Font foto: RTVE

El fracking: otra legislación europea defectuosa (entrevista a GoldmanSachsIsNotAnAftershave)

0
Publicat el 5 de març de 2014

Entrevista que em va fer Maria Gobern per al lloc web Goldman Sachs is not an aftershave:

El pasado mes, la comisión de Medio Ambiente del Parlamento Europeo votó sobre la revisión de la directiva de los estudios de impacto ambiental. El Parlamento había pedido que las evaluaciones del impacto del gas de esquisito fueran obligatorias y parecía que la Comisión europea estaba de acuerdo, pero los diplomáticos de la UE dijeron que las negociaciones entre representantes del Parlamento, la Comisisón, el ejecutivo de la UE y los Estados miembros estaban bloqueadas hasta que ese requisitó se eliminó.

EL denominado gas pizarra es ya deseado por muchos países europeos, ya que consideran una enorme ventaja competitiva la revolución del shale gas de los Estados Unidos y los costes de la energía barata en comparación con Europa. Sin embargo, la geología en Europa es muy diferente y la oposición pública por razones ambientales es fuerte. Para saber más sobre esta regulación y este brusco cambio de opinión de les instituciones,  el eurodiputado catalan Raül Romeva Rueda(Grupo de los Verdes/ Alianza Libre Europea) responde a unas cuántas incognitas.

¿Por qué no se obliga a realizar las evaluaciones de impacto previas para la exploración y explotación del shale gas ?

De hecho, el pasado mes de Octubre de 2013, el Parlamento Europeo votó a favor de incluir  tanto en la fase de exploración como en la de explotación  los proyectos de fracking en la legislación europea sobre la Evaluación de Impacto Ambiental ( EIA ). Parecía que por fin se podrían tener en cuenta los numerosos impactos negativos sobre el medio ambiente, la salud y el clima asociados a este tipo de proyectos. Sin embargo, recientemente, la Comisión Europea ha dado luz verde a los proyectos de fracking en Europa excluyéndolos de la Directiva de estudios de impacto ambiental y dejando a los estados la competencia para aprobar o denegar permisos para explotaciones según su criterio. Aunque a finales de enero la Comisión reconoció y aceptó tener en cuenta los impactos en relación al fracking que el Grupo Verdes / ALE habíamos expuesto  finalmente se ha rendido a la presión de los lobbies y los Estados miembros interesados ??en promover el fracking y se ha limitado a dar algunas recomendaciones no obligatorias .

¿Porque se oponen algunos estados miembros y lobbies en la exploración? ¿cuáles serían los principales motivos?

El desarrollo de proyectos de shale gas tienen el riesgo de dañar los suministros de agua dulce y contaminar el agua potable, tanto para la filtración de los productos químicos y la arena de sílice inyectados en la tierra como por los elementos radiactivos naturales que ascienden a la superficie durante el proceso. El fracking necesita un elevado consumo de agua que queda inutilizable una vez se ha utilizado y el consumo de combustible que se utiliza para la extracción provoca un aumento de las emisiones de CO2 y de otros gestos que hacen aumentar la contaminación atmosférica. Estos proyectos, tienen el riesgo de impactar muy negativamente sobre el medio ambiente, nuestro paisaje y nuestra agricultura, pueden provocar terremotos y tienen efectos graves sobre la salud humana. El auge de la perforación del fracking iniciado hace una década a los Estados Unidos nos ha permitido conocer y documentar todos estos impactos negativos. No debemos permitir que Europa tropiece otra vez con la misma piedra y cometa los mismos errores que se han cometido en los Estados Unidos.

¿Cuáles son los principales estudios que son necesarios llevar a cabo?

Previamente a la fase de exploración es necesario que se lleve a cabo una exhaustiva y completa evaluación de impacto ambiental que tenga en cuenta todos los posibles impactos y riesgos del proyecto en el medio ambiente pero también en la población en cada una de sus fases. Esta Evaluación de Impacto debería incluir informes geológicos y sísmicos de la zona y un análisis de las condiciones ambientales previas al inicio del proyecto, entre otros. Es muy importante que, para prevenir conflictos de intereses con los desarrolladores del proyecto, las personas que llevan a cabo las evaluaciones de impacto sean expertos que tengan las calificaciones necesarias, la experiencia y conocimientos técnicos. Éstos, deben ser capaces de trabajar de manera científicamente objetiva, independiente del promotor o las propias autoridades públicas. Además, es necesario que durante el proceso de elaboración de la evaluación de impacto ambiental se informe y se consulte a la población.

¿Y ahora que? La regulación a nivel europeo no es suficiente, ¿cómo funcionará los próximos meses?

Está claro que la normativa europea en cuanto al fracking no es suficiente. Hay que seguir insistiendo para conseguir que la UE obligue a incluir los proyectos de fracking en la Directiva de Impacto Ambiental. Esta Directiva, actualmente en fase de revisión, es un texto extremadamente importante en cuanto a la política ambiental europea y supone el principal instrumento de prevención de los riesgos para la salud y el medio ambiente. De momento, sólo tenemos las recomendaciones ( no obligatorias ) de hacer caso a las recomendaciones de la Comisión. Estas, invitan al Estados miembros a planificar con antelación y evaluar los posibles efectos acumulativos antes de conceder licencias, así como examinar detalladamente los impactos y riesgos ambientales. También recomiendan que se garantice que la integridad del pozo de extracción se ajusta a las mejores prácticas.  La Comisión plantea a los gobiernos que verifiquen la calidad del suelo, el aire y el agua de la zona antes de que comiencen las operaciones, con el objetivo de controlar cualquier cambio y poder hacer frente a los riesgos que se planteen. Además, también recomienda controlar las emisiones de gases, incluidos los gases de efecto invernadero e informar a la opinión pública cuáles son los sustancias utilizadas en cada miedo de extracción. La idea es que la Comisión controle la aplicación de estas recomendaciones y que en un plazo de 18 meses revise si este enfoque es suficiente o bien es necesaria una legislación. Nosotros seguiremos insistiendo para que prevalezca el principio de precaución y que los proyectos de shale gas estén sometidos a la legislación comunitaria y se incluyan dentro de la Directiva de Impacto Ambiental.

¿Hay en Europa unas buenas condiciones para la explotación del shale gas ?

Lo que hay en Europa es una gran necesidad de no llevar a cabo iniciativas que pueden tener efectos lamentables e irreversibles.

¿Tendría el shale gas el mismo éxito que en Estados Unidos? Éste ha hecho más barato el precio de la energía en Estados Unidos, ¿es el shale gas entonces la solución para Europa?

De ninguna manera. Es un intento de apurar las migajas que quedan en el plato después de haber agotado los hidrocarburos. Hay que romper con el mito del shale gas. Contrariamente a lo que nos quieren hacer creer, el fracking no hará desaparecer la dependencia energética ya que esta energía se la quedarán las grandes compañías explotadoras y por tanto, seguiremos dependiendo de las grandes empresas de energías sucias. El fracking no es la solución. Lo que hace falta es que Europa apueste por un modelo energético más sostenible, justo y eficiente que se base en las energías renovables, en la eficiencia y en el ahorro energético en vez de potenciar un modelo ineficiente y peligroso para la salud y el medio ambiente basado en las energías sucias. Si se está generando este debate a favor y contra del fracking es porque no se está apostando por las energías renovables, que son la alternativa real para conseguir una mayor democratización de la energía y una disminución del precio de ésta.

Algunas personas dicen que el gas de esquisto es económico ya que ha sido subvencionado por las autoridades y no incluye los costos ambientales. ¿Es esto cierto?

Los beneficios económicos del Shale gas no están claros. Aparte de no incluir los elevados costes ambientales que estos proyectos tienen implícitos, para que las explotaciones sean rentables los precios de gas deben ser muy altos. Además, hay que tener en cuenta que la producción de los pozos se reduce en muy poco tiempo y por lo tanto, es necesario buscar y abrir nuevos pozos continuamente. Los únicos que se benefician económicamente del fracking son las grandes empresas petrolíferas que al final de las explotaciones, dejan al medio ya la población un territorio destruido. Todo ello nos hace pensar que nos encontramos ante una nueva burbuja económica.

Abandonando el debate de si el fracking es o no es la solución, lo que a mi me sorprendre es: ¿Por qué Europa no propone una legislación adecuada? ¿demasiada ambición? Será que és más fàcil  quedarse con una legislación a medias y por tanto, defectuosa….

MARIA GOBERN

@mariagobern

maria.gobern@gmail.com

 

Font foto: PE

Pobresa energètica i dependència energètica espanyola

0
Publicat el 5 de març de 2014

Avui hem presentat dues preguntes a la Comissió Europea per denunciar que a Espanya un 90% dels habitatges malgasten energia i no compleixen els requisits d’eficiència energètica. La situació de crisi actual, lligada amb l’augment desmesurat del preu de l’electricitat i la falta d’eficiència energètica als edificis, ha fet augmentar les famílies que es troben en situació de pobresa energètica. Així mateix, he demanat a la Comissió Europea que fomenti un pla de xoc contra la pobresa energètica juntament amb el Banc Europeu d’Inversions.

Aquestes preguntes les hem presentem avui, 5 de març, dia mundial de l’eficiència energètica. Una qualitat insuficient als habitatges i una baixa eficiència energètica provoquen més consum d’energia del necessari i, per tant, un augment de la factura elèctrica. Espanya avança clarament en direcció divergent als objectius fixats per la UE en la Directiva sobre eficiència energètica en edificis.

Per altra banda, aquest matí, he participat en unes jornades sobre el futur de les energies renovables a Europa, on s’ha recordat com una baixa eficiència energètica suposa un consum excessiu d’energia que fa augmentar la dependència energètica d’Espanya i redueix la competitivitat en el mercat.

Actualment Espanya té una dependència energètica superior al 80% (la mitjana europea és del 54%). Apostant fortament per una major eficiència energètica i per les energies renovables s’aconseguiria una major autonomia en termes energètics.

Foto: Aquest matí, durant les Jornades sobre Eficiència Energètica, a Brussel.les.

Entrevista, ahir, al ‘Fets i Paraules’ (conduit per Silvia Tarragona) #RetornAShambhala #Energia #CanviParadigma

0
Publicat el 4 de març de 2014

Ahir vaig ser al programa “Fets i paraules”, on vàrem conversar amb la Sílvia Tarragona de “Retorn a Shambala” i de tot allò que l’envolta (energia, política, canvis de consciència, relacions internacionals, conflictes, aventures,…)

Aquest és l’enllaç de l’entrevista:

El govern del PP reactiva la batalla de l’Ebre

1
Publicat el 1 de març de 2014

Ahir, el govern espanyol va aprovar el Pla Hidrològic de l’Ebre. Aquest contempla una reducció important de la quantitat d’aigua que du el riu Ebre (un total de 11.000 hectòmetres cúbics anuals) per utilitzar-la per regar 1,4 milions d’hectàrees. El pla preveu que el riu Ebre, que actualment transporta uns 9000Hm cúbics d’aigua anuals, en porti tan sols 3000. La decisió és irresponsable socialment, ecològicament i políticament. Res que ens hagi de sorprendre, tanmateix, tenint en compte el tarannà de qui l’ha presa.

El riu Ebre mai ha dut menys de 4000hm cúbics d’aigua anuals. La reducció que planteja aquest pla, tal i com ja han advertit experts hidrològics i la Plataforma en Defensa de l’Ebre, posa en risc el manteniment del cabal ecològic i pot tenir greus impactes ambientals en tot l’ecosistema fluvial, sobretot en la seva desembocadura: el Delta de l’Ebre.

El Delta de l’Ebre és un espai amb un alt valor ecològic únic considerat Reserva de la Biosfera per la UNESCO, zona ZEPA de protecció de les aus per la Unió Europea i espai natural dins del Conveni Ramsar.

La Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE) té entre els seus objectius la promoció de l’ús sostenible de l’aigua, la protecció del medi ambient, la millora de la situació dels ecosistemes aquàtics, amb l’objectiu final d’aconseguir el bon estat ecològic i químic de totes les aigües comunitàries per al 2015 i aquest pla posa clarament en risc l’assoliment d’aquests objectius.

Per tot plegat m’he dirigit novament a les institucions europees, amb qui de fet hem comptat sempre en aquesta qüestió, per advertir d’aquest nou atac, i per instar-les a que facin valer al compliment de la normativa europea per assegurar la bona qualitat de l’ecosistema fluvial.

Aquí la pregunta (presentada ahir):

Considerando que hoy 28 de febrero el gobierno español ha aprobado el Plan Hidrológico del Ebro. Este plan contempla una importante reducción de la cantidad de agua (11.000 hectómetros cúbicos anuales) que lleva el río Ebro para utilitzarla para regar 1,4 miliones de hectáreas. El plan prevée que el río Ebro, que actualmente transporta aproximadamente 9000 hm cúbicos de agua anuales, lleve solamente 3000 hm cúbicos.

Teniendo en cuenta que el río Ebro nunca ha llevado menos de 4000hm cúbicos de agua anuales y según expertos hidrológicos, esta reducción pone en riesgo el mantenimiento del caudal ecológico del río y puede tener graves impactos ambientales en todo el ecosistema fluvial, sobretodo en su desembocadura: el Delta del Ebro. Considerando que la Plataforma en Defensa del Ebro considera insuficiente este régimen de caudales para garantizar la supervivencia final del río y del Delta.

Considerando que el plan también plantea la construcción de nuevos embalses que se sumarían a los 109 que hay actualmente, mayoritariamente para usos de riego, y prevé un augmento sustancial del consumo de agua del río.

Considerando que la Directiva Marco del Agua ( 2000/60/CE ) tiene entre sus objetivos la promoción del uso sostenible del agua, la protección del medio ambiente, la mejora de la situación de los ecosistemas acuáticos y la atenuación de los efectos de las inundaciones y de las sequías, con el objetivo final de alcanzar el buen estado ecológico y químico de todas las aguas comunitarias para 2015. Considerando que el Delta de Ebro es considerado Reserva de la Biosfera, zona de protección de las aves Zepa (Directiva 79/409/CE) y espacio del Convenio Ramsar.

(1)¿Qué opinión tiene la Comisión sobre el Plan Hidrológico del Ebro aprobado hoy por el Gobierno Español? (2) ¿Considera la Comisión que este plan pone en riesgo el mantenimiento del caudal ecológico del río Ebro y en consecuencia, la buena calidad ecológica de un ecosistema que goza de diferentes sistemas de protección de espacios naturales de carácter internacional? (3) ¿Considera la Comisión que el plan infringe la Directiva Marco del Agua? (4) ¿Qué medidas piensa tomar la Comisión para asegurar el cumplimiento de la normativa europea del plan aprobado y el mantenimiento del ecositema fluvial del río Ebro y del Delta?

Font foto: Nació Digital