Cuando en el año 2004 se produjo el cambio de Gobierno en España, eran muchas las expectativas que se despertaron en distintos ámbitos ante la posibilidad de que se produjera un cambio de modelo, una transformación social ecológica y democrática. En el sector agrícola, organizaciones agrarias y especialmente entre los productores ecológicos y movimientos ecologistas, eran muchas las esperanzas de desterrar el uso de los transgénicos en España, el país de la UE con mayor implantación gracias a las políticas del PP. (segueix...)
La recent decisió del president de govern francès, Nicolas Sarkozy, de prohibir el cultiu de blat transgènic, així com el fet, també insòlit, que el Comissari de Medi Ambient, Stavros Dimas, manifestés els seus dubtes en relació a la política fins ara permissiva de part de la Comissió Europea en relació al blat transgènic, van suposar la felicitació de Greenpeace i Amigos de la Tierra, a més a més de la gran majoria dels moviments socials i polítics favorables a una agricultura lliure de transgènics. De fet, el debat no és nou, però tenint en compte com s’ha plantejat fins ara, també en termes mediàtics, crec que tant la decisió de Sarkozy com la de la Comissió ens aporten un nou espai de debat que caldria no menyspreuar. Ho dic, entre d’altres motius, per què ara fa un temps vaig gosar publicar un article a l’AVUI titulat ‘Inseguretat transgènica, problema local i global’ (l’adjunto transcrit més avall) que va suscitar algunes respostes, legítimes per descomptat, però considero que potser un tant desenfocades. Entre elles (segueix...)
Malgrat que fa temps que ho tinc clar, els arguments que ens van donar ahir a la Jornada 'Per una agricultura ecològica i sense transgènics' (per cert gràcies, David Cid, per muntar-la) no van fer sinó ratificar-me en algunes de les meves conviccions (algunes ja exposades en apunts anteriors) : 1. la coexistència entre cultius transgènics i no transgènics no és possible; 2. l'argument segons el qual els transgènics són la garantia per acabar amb la fam al món és, senzillament, falaç, i en canvi és cada vegada més evident que esdevé un instrument de control socioeconòmic de poblacions senceres i, fins i tot, de països; 3. la manca d'un etiquetatge clar que ens permeti en tant que persones consumidores saber què consumim, i poder, en conseqüència, escollir, és un dels principals reptes a resoldre; 4. cal aplicar el principi que 'qui contamini (en aquest cas, un camp amb transgènics) pagui', però amb el benentès que no és el pagès qui ha de pagar sinó l'empresa que proporciona la llavor modificada; 5.aplicar el principi de precaució hauria de ser la norma, no l'excepció; 6. etc... Aquestes són, entre moltes d'altres, algunes de les idees que vàrem poder escoltar ahir al Pati Llimona (segueix...)
Segons un informe de Greenpeace que ha estat fet públic la darrera setmana, el blat transgènic que es cultiva a l'Estat espanyol produeix una toxina en quantitats perilloses. L'empresa Monsanto no controla la quantitat de toxina insecticida que produeix aquest blat transgènic. Adjunto la nota que van fer pública el passat 17 de maig i, més avall, l'informe complert:
Un nou estudi troba signes de toxicitat en blat genèticament modificat que ha estat aprovat per a consum humà. Greenpeace en demana la retirada inmediata.
Berlin/ Paris 13 March 2007: Laboratory rats, fed with a genetically engineered (GE) maize produced by Monsanto, have shown signs of toxicity in kidney and liver, according to a new study.(1) This is the first time that a GE product which has been cleared for use as food for humans and animals has shown signs of toxic effects on internal organs. (segueix...)
Llegeixo amb preocupació la crònica d'Òscar Pinilla, a El Punt d'avui, relativa a les dades segons les quals hem arribat a la xifra de 100 milions d'hectàrees de cultius transgènics arreu del món, essent l'Estat espanyol un dels top ten. Així les coses, no sorprèn la preocupació mostrada per Greenpeace (veure la seva postura sobre OMG) i molts d'altres grups ecologistes i productors que opten per altres maneres de cultivar aplicant el principi de precaució. (Segueix...)
Ara fa uns dies comentava en l'apunt Armes, vi i President de la Generalitat la pregunta que havia presentat a la Comissió en relació a les perspectives de futur del sector vitivinicola en el marc de la Reforma que preveu dur a terme la Comissió (la pregunta és aquesta). Ara la Comissió ens ha respost el següent (segueix):
Els darrers díes he rebut de part de la Comissió Europea algunes respostes a diverses de les preguntes que he anat plantejant sobre qüestions ambientals. Podeu trobar totes les preguntes (i les respostes de què disposem fins ara) en l'enllaç preguntes parlamentàries. Tanmateix, donat que la resposta a la pregunta sobre la reforma del sector vitivinicola l'acabo de rebre tot just avui, és possible que encara no estigui penjada al lloc web oficial, per la qual cosa l'adjunto més avall. Així mateix, adjunto alguns enllaços (segueix...)
Setmana de Comissions a Brussel.les (veure agenda). Per part meva, aquest matí he presentat davant la Subcomissió de Seguretat i Defensa (SEDE) el contingut del meu tercer informe anual sobre la implementació del Codi de Conducta de la UE sobre exportacions d'armes (aquí en teniu l'esborrany). En l'informe (que ara entra en fase d'esmenes i que es votarà en la Comissió d'Exteriors el 21 de novembre abans d'anar a la plenària) es reclama novament, i entre moltes d'altres coses, que el Codi esdevingui un instrument jurídicament vinculant. El COARM, l'organisme tècnic del Consell, ja ha fet la seva feina i tot depèn ara dels governs dels Estats, alguns dels quals s'hi oposen encara perquè ho condicionen a (segueix...)
Avui acaba el termini per tal que els/les diputats/des al Parlament Europeu signem la resolució escrita 14/2006 relativa a aliments, llavors i pinsos genèticament modificats, presentada, entre d'altres, per la nostra companya de Grup Caroline Lucas (Greens, RU). El text de la resolució demana, entre d'altres coses, que:
'A. Respetando los deseos de la mayoría de los ciudadanos de la Unión Europea y de numerosas regiones de los Estados miembros que se han pronunciado en contra de la presencia de OMG; B. Teniendo en cuenta la enorme dificultad que supone la coexistencia de OMG y de otros cultivos; C. Reconociendo que la biodiversidad contribuye a nuestra seguridad alimentaria en medida mucho mayor que cualquier tecnología genética aplicada a las plantas o a los animales; D. Teniendo en cuenta que la producción de alimentos con métodos tradicionales y ecológicos constituye la mejor oportunidad de desarrollo para la agricultura en Europa; E. Teniendo en cuenta el riesgo reconocido que entrañan los OMG para la salud humana y animal, así como para el medio ambiente; F. Teniendo en cuenta que los derechos de patente sobre los organismos vivos provocan un considerable aumento de los costes para los agricultores; (segueix...)
Llegeixo amb preocupació la crònica d'Òscar Pinilla, a El Punt d'avui, relativa a les dades segons les quals hem arribat a la xifra de 100 milions d'hectàrees de cultius transgènics arreu del món, essent l'Estat espanyol un dels top ten. Així les coses, no sorprèn la preocupació mostrada per Greenpeace (veure la 
Ara fa uns dies comentava en l'apunt 
