Ahir vaig acompanyar, una nit més, els nostres candidats i candidates durant el recompte i les primeres valoracions dels resultats.
Comparteixo, com la pràctica totalitat dels qui allà érem, la sensació agredolça que suposen els resultats del 20N.És a dir: estic content pel resultat de la coalició a Catalunya, espaordit per la majoria (una més) del PP a escala estatal, preocupat pel fet que les esquerres, en plural, no hàgim capitalitzat la gran pèrdua de vots del PSOE, entristit en particular perquè els nostres companys d'EQUO no hagin aconseguit entrar al Congrés, i malgrat tot confiat que uns i altres sabrem estar a l'alçada de les circumstàncies, fer les anàlisi pertinents d'aquests resultats, i avançar en la construcció d'alternatives que ens permetin sortir de l'actual atzucac amb una visió més clarament social, ecològica i nacional.
Així mateix, faig meves les paraules del nostre gran candidat i ara ja flamant diputat, Joan Coscubiela, quan ahir lamentava que malgrat haver aconseguit, com a ICV-EUiA, el millor percentatge de la nostra història, assolint el 8.08% dels vots i 3 escons per Barcelona, la pujada de la dreta espanyola i catalana és certament inquietant, com també ho és la baixada de la participació.
No, definitivament ahir no va ser una nit més, va ser un punt d'inflexió que comportarà canvis significatius en aspectes tan importants com les llibertats, les relacions Catalunya-Espanya, els drets socials, les mesures ambientals, les reformes econòmiques, i tants d'altres.
Abans d'ahir teníem ja molt feina, però des d'ahir en tenim encara molta més, i seguim no essent prous per abastir-la tota. Aquesta és, de ben segur, la cara més amarga de la nit.
Per pensar-hi: 'Odio a los indiferents', de Gramsci
"Odio a los indiferentes. Creo que vivir quiere decir tomar partido. Quien verdaderamente vive, no puede dejar de ser ciudadano y partisano. La indiferencia y la abulia son parasitismo, son bellaquería, no vida. Por eso odio a los indiferentes.
La indiferencia es el peso muerto de la historia. La indiferencia opera potentemente en la historia. Opera pasivamente, pero oper...a. Es la fatalidad; aquello con que no se puede contar. Tuerce programas, y arruina los planes mejor concebidos. Es la materia bruta desbaratadora de la inteligencia. Lo que sucede, el mal que se abate sobre todos, acontece porque la masa de los hombres abdica de su voluntad, permite la promulgación de leyes, que sólo la revuelta podrá derogar; consiente el acceso al poder de hombres, que sólo un amotinamiento conseguirá luego derrocar. La masa ignora por despreocupación; y entonces parece cosa de la fatalidad que todo y a todos atropella: al que consiente, lo mismo que al que disiente, al que sabía, lo mismo que al que no sabía, al activo, lo mismo que al indiferente. Algunos lloriquean piadosamente, otros blasfeman obscenamente, pero nadie o muy pocos se preguntan: ¿si hubiera tratado de hacer valer mi voluntad, habría pasado lo que ha pasado?
Odio a los indiferentes también por esto: porque me fastidia su lloriqueo de eternos inocentes. Pido cuentas a cada uno de ellos: cómo han acometido la tarea que la vida les ha puesto y les pone diariamente, qué han hecho, y especialmente, qué no han hecho. Y me siento en el derecho de ser inexorable y en la obligación de no derrochar mi piedad, de no compartir con ellos mis lágrimas.
Soy partidista, estoy vivo, siento ya en la consciencia de los de mi parte el pulso de la actividad de la ciudad futura que los de mi parte están construyendo. Y en ella, la cadena social no gravita sobre unos pocos; nada de cuanto en ella sucede es por acaso, ni producto de la fatalidad, sino obra inteligente de los ciudadanos. Nadie en ella está mirando desde la ventana el sacrificio y la sangría de los pocos. Vivo, soy partidista. Por eso odio a quien no toma partido, odio a los indiferentes."
Intervenció en l'acte 'Respostes verdes davant la dictadura dels mercats', acte organitzat per EQUO, a la sala Marcelino Camacho de la seu de CCOO a Madrid, el passat 19.10.11.
"Romevaha afegit,d'altra banda,que la formació queabanderaLópez deUraldenoha de ser comlesaltres quetenende lídersa"representantspolítics alsque lesmanifestacionsno elsafecten"i"l'únic queentenenésquanperdenenlesurnes",en al · lusióal PP.En clarareferènciaal 15-M,l'eurodiputats'ha mostrata favor quela uniódelsecosocialistessigui "combativaihumil"davant el queesdemanaal carrer."
***
Intervención en el acto 'Respuestas verdes ante la dictadura de los mercados', acto organizado por EQUO, en la sala Marcelino Camacho de la sede de CCOO, en Madrid, el pasado 19.10.11
"Romeva agregó, por su
parte, que la formación que abandera López de Uralde no debe ser como las demás
que tienen de líderes a "representantes políticos a los que las
manifestaciones no les afectan" y "lo único que entienden es cuando
pierden en las urnas", en alusión al PP. En clara referencia al 15-M, el
eurodiputado se mostró a favor de que la unión de los ecosocialistas sea
"combativa y humilde" ante lo que se pide en las calles."
Los verdes europeos
"arropan" en Madrid el despegue de Equo
El eurodiputado verde Raúl Romeva y el activista
francés y europarlamentario de Los Verdes José Bové, han arropado hoy en Madrid
a Equo, lo que demuestra, según sus impulsores, que el voto verde cuenta con
apoyos dentro y fuera de España.
Madrid, EFE 19 de octubre de 2011
El partido ecologista, que
aspira a entrar en el Congreso de los Diputados en los comicios del 20N ha
celebrado hoy en Madrid un acto, con la presencia y el apoyo de representantes
europeos del partido Los Verdes, y con el que Equo quiere hacer una "nueva
puesta de largo".
"Estamos en solitario
en España, pero no estamos solos", así empezaba su intervención la
integrante del equipo fundacional de Equo y ex diputada de IU en la Asamblea de
Madrid, Reyes Montiel quien ha afirmado que este evento sirve como una
"nueva puesta de largo" para el partido.
Montiel considera que van
a "resistir" porque muchos ciudadanos quieren ver "un
cambio" en la política y van a "combatir y a resistir" para
lograrlo.
La presencia del
eurodiputado verde Raúl Romeva y del activista francés y europarlamentario de
Los Verdes José Bové, demuestra para Montiel que Equo que cuenta con apoyos
dentro y fuera de España.
Romeva ha asegurado a
EFEverde que iniciativas como Equo son "muy positivas" e
"ilusionante" y ha augurado que los resultados de este grupo pueden
"sorprender" en las próximas elecciones.
El eurodiputado español ha
explicado que la salida de la crisis económica pasa por un cambio en las formas
de hacer política en España y una nueva consideración de las políticas
ambientales.
Durante la conferencia se
ha hablado de la situación de "la crisis económica y política" que
afecta a España y la necesidad de cambiar el modelo existente en las próximas
elecciones, programadas para el 20 de noviembre.
Bajo el título
"Respuesta en verde a la dictadura de los mercados", en el acto han
estado presentes también los cabeza de lista de Equo por Madrid, Juan López de
Uralde e Inés Sabanés.
Els representants internacionals van demanar a ETA l'anunci del cessament de la lluita armada, i als governs espanyol i francès, l'acceptació de l'obertura d'un diàleg sobre les conseqüències d'aquest anunci. L'ex-secretari general de l'ONU i Nobel de la pau, Kofi Annan, el president del Sinn Féin, Gerry Adams, l'ex-cap de gabinet de Tony Blair, Jonathan Powell, l'ex-primera ministra noruega, Gro Harlem Bruntland i l'ex-ministre d'Interior i Defensa francès, Pierre Joxe, van ser la prestigiosa taula presidencial del grup de mitjancers.
Què hi puc fer jo, ara? Doncs llegir, escoltar, raonar, observar, esperar, actuar, acompanyar, apartar-me, implicar-me, intervindre, confiar, preguntar, consultar, acceptar, preparar-me, aprendre, aspirar, demanar, témer, arriscar-me,... en definitiva, considero que he de fer, i faré, tot allò que faci falta per tal que aquestes converses avancin.
I és que,tal i com afirmen els mitjancers en la reflexió preliminar als cinc punts del comunicat, 'ha arribat l'hora i la possibilitat de posar punt i final a l'última confrontació armada d'Europa', un objectiu que 'pot ser assolit ara amb el suport de tota la ciutadania, els seus representants polítics, i el d'Europa i la comunitat internacional'. Vilaweb ens ofereix el vídeo de la declaració íntegra subtitulat en català, i a continuació transcrita, en castellà.
DECLARACIÓN
Hemos venido al País Vasco hoy porque creemos que ha llegado la hora y la posibilidad de finalizar la última confrontación armada en Europa.
Creemos que este objetivo puede ser alcanzado ahora con el apoyo de toda la ciudadanía, de sus representantes políticos y con el de Europa y la amplia Comunidad Internacional. Queremos aclarar que no hemos venido aquí hoy para imponer algo o pretender que tenemos el derecho o autoridad de dictar a la ciudadanía de este país, a sus diversos actores y a sus representantes políticos qué se debe hacer.
En cambio, hemos venido con buena fe y con la esperanza de poder ofrecer ideas desde nuestra propia experiencia resolviendo largos conflictos que afligieron a nuestras propias sociedades y pueblos, así como de otros que ayudamos a resolver.
Sabemos desde nuestra propia experiencia que lograr terminar con una situación de violencia y conflicto, y lograr una paz duradera nunca es fácil. Se requiere valentía, voluntad de tomar riesgos, compromisos profundos, generosidad y visión de hombre de estado.
La paz viene cuando el poder de la reconciliación pesa más que los hábitos del odio; cuando la posibilidad del presente y del futuro es infinitamente mejor que la amargura del pasado.
Sabemos también de nuestra propia experiencia que cuando hay una verdadera oportunidad para alcanzar la paz debe ser aprovechada. La creciente exigencia de la ciudadanía de este país y sus representantes políticos para superar el conflicto mediante el diálogo, la democracia y la completa no violencia, ha creado esta oportunidad.
En base a esto creemos que es posible terminar hoy con más de cincuenta años de violencia y alcanzar una paz justa y duradera. 2
Por todo ello:
1.- Llamamos a ETA a hacer una declaración pública de cese definitivo de la actividad armada, y solicitar diálogo con los gobiernos de España y Francia para tratar exclusivamente las consecuencias del conflicto.
2.- Si dicha declaración fuese realizada instamos a los gobiernos de España y Francia a darle la bienvenida y aceptar iniciar conversaciones para tratar exclusivamente las consecuencias del conflicto.
3.- Instamos a que se adopten pasos profundos para avanzar en la reconciliación, reconocer compensar y asistir a todas las víctimas, reconocer el dolor causado y ayudar a sanar las heridas personales y sociales.
4.- En nuestra experiencia de resolver conflictos hay a menudo otras cuestiones que si son tratadas pueden ayudar a alcanzar una paz duradera. Sugerimos que los actores no violentos y representantes políticos se reúnan y discutan cuestiones políticas así como otras relacionadas al respecto, con consulta a la ciudadanía, lo cual podría contribuir a una nueva era sin conflicto. En nuestra experiencia terceras partes observadoras o facilitadoras ayudan el diálogo. Aquí, el diálogo también podría ser asistido por facilitadores internacionales si así fuese decidido por las partes involucradas.
5.- Estamos dispuestos a organizar un comité de seguimiento de estas recomendaciones.
Video de suport dels Verds europeus a l'Assemblea Constituent d'EQUO: Ara és el moment! / Vídeo realizado por miembros del Partido Verde Europeo en apoyo de la Asamblea Constituyente de EQUO: es el momento.
Ahir vaig ser a la presentació del Projecte EQUO, a Madrid. Vaig voler acompanyar el llançament d'un projecte que considero essencial, no ja per a l'Estat, només, sinó per a tota Europa.
Com a eurodiputat per ICV, i especialment com a vicepresident del Grup Verds/ALE al Parlament Europeu he tingut ocasió de seguir i acompanyar el procés liderat per en Juan López de Uralde (ex Director General de Greenpeace) i Joaquín Nieto (President d'Honor de Sustainlabour), entre molts d'altres.
Reyes Montiel, Daniel Cohn-Bendit (qui avui en una entrevista a Público reclama "Vèncer a la dreta i transformar l'esquerra", cosa que subscric), Monica Frassoni i, evidentment, Juan Lopez de Uralde, van fer el llançament d'honor inicial. El partit, per tant, ja ha començat. Ara toca jugar-lo i, si se'm permet el símil (que ningú se m'enfadi, si su plau, especialment en Juantxo, que sé que és de la Reial Societat), opto per jugar-lo a l'estil del Barça de Guardiola: és a dir, buscant tenir sempre el control de la pilota (amb voluntat de marcar l'agenda), primar el treball en equip per sobre de les individualitats (aquí ningú és imprescindible i tothom és necessari), organitzar-se amb una bona distribució sobre el camp (cadascú ha de fer allò que sap, i fer-ho bé), actuar amb dignitat i exemplaritat dins i fora del terreny de joc (dignificar la política no només és una necessitat, és una urgència), i, és clar, tenir i demostrar sempre l'ambició i i les ganes necessàries per tal de guanyar (que no vol dir altra cosa que voler incidir en tots els àmbits de decisió possibles per tal de canviar l'status quo predominant avui, mirant d'aportar-hi una necessària visió sòcioecològica malauradament força absent en l'actualitat).
A la festa-presentació d'ahir em vaig trobar amb moltes cares amigues d'àmbits molt diversos de l'entorn ecologista, pacifista, feminista, moviments socials, pensadors i pensadores, activistes, .. en definitiva, gent inconformista amb ganes i capacitat per canviar els coses. Era necessari comptar en el conjunt de l'Estat espanyol amb una aposta com aquesta. No tinc cap dubte que hi havia, i hi ha, una demanda social i política en aquest sentit. Molta gent amb sensibilitat social i ambiental es trobava orfe políticament, i pot trobar en aquesta iniciativa la referència que esperava. Ara, el projecte EQUO pot actuar a la vegada d'agregador i de catalitzador de totes aquestes sensibilitats. I jo m'hi sumo entusiasmat.
Dimarts va ser a Brussel.les Juan lópez de Uralde, impulsor de la fundació EQUO i exdirector de Greenpeace a Espanya. Va venir a presentar la iniciativa al Partit Verd Europeu i al grup dels verds europeus, del qual sóc vicepresident. Tan la Monica Frassoni (PVE) com en Dani Cohn-Bendit (President del Grup Verds/ALE) li vàren donar públicament suport i el van animar en la seva iniciativa de reconstruir l'espai, fins ara tan atomitzat, de l'ecologia política al conjunt de l'Estat. López de Uralde va explicar en roda de premsa com és precisament aquesta atomització la que ha dificultat l'èxit del moviment mediambiental a l'Estat, així com el fet que sovint aquest moviment s'hagi centrat massa exclusivament en temes ambientals. Va subratllar que l'objectiu de la seva plataforma serà "obrir un espai polític verd rellevant a Espanya" i atreure "no solament a la part de l'opinió pública més preocupada pels temes mediambientals, sinó en general als ciutadans crítics (...) o que estiguin farts d'aquest model que ens està duent a una crisi ambiental i social cada vegada major". López de Uralde va ser especialment crític amb el govern espanyola, i va denunciar la "desaparició" des de 2008 de les polítiques mediambientals per part del Govern socialista i el "gir radical" en les seves accions contra el canvi climàtic i en favor de les energies renovables. És per aixó que, juntament amb d'altres actius del moviment de l'ecologia política i social, ha impulsat el projecte EQUO amb la intenció de "construir un moviment" unit que ofereixi una opció "esperançadora" a la societat espanyola i que combini dos eixos: les sostenibilitat mediambiental i l'equitat social.
El camí encetat es mesurarà en forma de resultat electoral ja a les properes eleccions legislatives, preistes si res no canvia, pel 2012. López de Uralde va rebre el suport explícit de Cohn-Bendit, impulsor de l'exitós projecte d'Europe Ecologie, a França, que va culminar amb l'elecció de 13 eurodiputats i eurodiputades quan només un any abans de les eleccions les enquestes apuntaven a una desaparició de la representació francesa dels verds. Cohn-bendit va ser diàfan en la seva valoració de la difícil situació que viu el moviment ecologista a l'Estat espanyol: "O s'uneixen o no tenen res a fer. Espanya necessita una força política Verda. Han de crear una realitat dinàmica que vagi més enllà d'aquests petits grups que tenen el costum de no veure més enllà dels seus propis problemes, més enllà dels seus nassos". Vaig tenir ocasió de sopar amb en López de Uralde i vaig constatar, un cop més, la gran solidesa de la seva iniciativa i del seu projecte, que considero engrescador i seriós. Tan de bo aconsegueixi, aconseguim, els objectius plantejats i l'ecologia política a l'Estat superi l'impasse que fa dècades viu.
Fa temps que volia escriure sobre el famós Manifiesto por la lengua común, però el cas és que sempre que em disposava a dir alguna cosa llegia en algun diari o en algún bloc algú que ho havia dit abans i millor. Això mateix m'ha passat avui, en obrir les pàgines de El País, i llegir l'excel.lent article de l'editor Gonzalo Pontón, en to clarament irònic, que al cap i a la fi és la millor manera de prendre's aquesta mena d'iniciatives. Em sento plenament identificat amb l'esperit i la lletra de l'article, el qual adjunto sencer més avall.
Dame la lengua
GONZALO PONTÓN 14/07/2008
Desde hace algunos años hay crecientes razones para preocuparse en nuestro país por el silencio de los intelectuales. Pero, para general alivio, acaban de pronunciarse públicamente en un Manifiesto por la lengua común porque les preocupa el papel del castellano como lengua principal de comunicación democrática (sic). Si a Unamuno le dolía España, a ellos les duele la lengua. (segueix...)
Antoni Gutiérrez-Rubí, amic de fa molts anys, i de moltes guerres, i actualment, a més a més, amistat feisbuquiana (perdó pel neologisme), fa temps que assessora a qui el vol escoltar sobre noves formes de fer i comunicar la política. Acaba de publicar Políticas, en què analitza el lideratge que assumeixen cada cop més les dones en política. Avui ens aporta novament les seves reflexions a través del País: El nacimiento del ciberactivismo político. L'adjunto per l'alt interès que té aquesta reflexió, almenys així m'ho sembla, en el marc dels diferents congressos i assemblees que els partits catalans estan celebrant aquests mesos. L'assemblea d'ICV, per exemple, tindrà lloc a la tardor, i seria bo també que tinguéssim més en compte aquesta dimensió, que si bé ja no podem qualificar de nova, encara no està prou incorporada en l'ADN de la política catalana.
El auge del activismo digital y de la videopolítica contrasta con la languidez de las estructuras tradicionales de los partidos. Barack Obama lidera mundialmente un fenómeno que también está llegando a España
ANTONI GUTIÉRREZ-RUBÍ, El País, 22/06/2008 (segueix...)
Poc a poc anem descobrint algunes de les esències del nou govern ZP. I una de les més significatives és l'abandonament de la vessant ecologista. La passada legislatura algunes de les coses més interessants que es van fer en el camp del medi ambient es deuen, sens dubte, al fet que Zapatero necessitava dels suports, ni que fossin puntuals, de grups com IU, ICV o ERC, així com, cal dir-ho tot, a la tasca d'una Ministra com Narbona. Les eleccions del 9M van fer que la dependència passés a ser de grups com CiU i PNB, i que en canvi aquells que tradicionalment havien forçat el gir ecologista, fossin prescindibles. Rodríguez Zapatero ha fet la resta, prescindint de Narbona, fusionant els Ministeris de Medi Ambient amb el d'Agricultura i Pesca, i fent una clara declaració d'intencions segons la qual el medi ambient és un afer secundari per darrera des interessos empresarials. Una de les análisi més clarificadores d'aquesta situació la trobem al conduït pel periodista Miquel Jara, AmorHumorAcción. Altament recomanable: (segueix...)
Cal agrair el detall que la primera visita oficial del novament nomenat Ministre d'Afers Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, així com del Secretari d'Estat per a la UE, Diego López Garrido, hagi estat trobar-se amb els eurodiputats i eurodiputades a Brussel.les. En concret, ahir dijous vàrem ser convidats per la delegació espanyola a Brussel.les i vàrem tenir ocasió de fer un primer intercanvi d'impressions amb el Ministre i el Secretari d'Estat en relació a diverses qüestions, estant moltes d'elles, sinó totes, encaminades a preparar la presidència espanyola de la UE que toca assumir el primer semestre de 2010. La llista de temes tractats és llarga. Tanmateix, vull mencionar els tres que per part meva vaig voler posar sobre la taula: En primer lloc vaig recordar que en un context en què tots parlàvem
d'aproximar les institucions a la ciutadania, i especialment el
Parlament Europeu, em semblava (segueix...)
No puc, ni vull, amagar la meva decepció per la decisió final d'optar per activar el minitransvasament de l'Ebre, tot i que espero que qualsevol mesura que s'emprengui sigui sobretot reversible, i no només temporal. Tanmateix, crec important situar el
debat en els termes que toca, sinó la situació no pararà d'empitjorar. Així, en primer lloc, crec important destacar, tal i com fan els
principals ecòlegs del país i entorns (Folch, Prats, Arrojo,...), que
els darrers tres anys s'ha procedit a un canvi de model de la gestió de
l'aigua, apostant tant ideològicament com institucional per la
Nova Cultura de l'Aigua, cosa que els governs de CiU mai no van ni tant sols
plantejar i, fins i tot, en alguns moments se n'han mofat, tant des de CIU com dels del mitjans ideològicament afins. Per altra banda CiU insisteix en què la solució segueix essent un transvasament des del
Roina, proposta que no és viable ni econòmica, ni ecològica, ni temporalment, i que tampoc compta (almenys de moment) amb l'acord entre (segueix...)
No és la primera vegada, tot i que tampoc crec que sigui la darrera, que la qüestió de l'urbanisme valencià és protagonista dels debats de l'Eurocambra. Ahir per la tarda la Comissió de Peticions (PETI) vàrem poder discutir tot un seguit de reclamacions presentades per ciutadans i ciutadanes de diferents municipis valencians el factor comú dels quals era la sensació de desampara i, en conseqüència demanen a la UE, a través del Parlament Europeu, que els ajudi a fer front a la incomprensible política conduïda des de la Generalitat Valenciana. En el debat va quedar clar, des del principi, que els nostres col.legues del PP espanyol no comptem amb el suport, ni tan sols, dels seus companys de Grup (PPE). De fet, membres del PPE tan significats com Neil Parish van criticar durament les argumentacions dels col.legues Garcia-Margallo i Gutierrez-Cortines, ambdós del PP, quan (segueix...)
Toca, primer, païr els resultats. No són bons. Perdre un escó de dos, tenint en compte la gran feina, la bona campanya i l'excel·lent candidatura presentada fa mal. Molt de mal. Especialment perquè el segon escó ha quedat a uns poquíssims centenars de vots. Tanmateix, cal pensar per què ha passat. Personalment no crec que hi hagi tant una dimensió de vot de càstig com de vot útil. Legítim, per descomptat, però que posa de manifest un cop més la gran injustícia política i democràtica que suposa l'actual llei electoral. Finalment toca actuar. Malgrat que els resultats són, globalment, dolents, si els analitzem a fons, avaluant especialment els llocs on s'han mantingut percentatges (aguantant per tant el vot útil) o fins i tot on s'ha pujat en percentatges i vots, constatem que la línia iniciada, i extraordinàriament encarnada per en Joan Herrera, és bona. Segueixo, per tant, confiant en què hi ha espai i voluntat ciutadana en favor de bastir una esquerra verda nacional. Toca, això sí, parlar de la forma que aquesta haurà de tenir. Ningú ha dit mai que sigui fàcil. Em limito a constatar que és necessària.
Motius? fa temps que he deixat d'intentar entendre'ls.
Només puc rebutjar-los, condemnar-los i confiar en què la democràcia, els partits (especialment alguns) i les institucions estaran, aquest cop sí, a l'alçada.
L'informatiu d'avui d'eleccions de VilaWeb TV s'emet des de Brussel·les i inclou una entrevista amb els eurodiputats Ignasi Guardans i Raül Romeva (segueix...)
Vaig seguir amb atenció el debat dels caps de llista per Barcelona que ahir va emetre TV3. Cap sorpresa. Crec que tots van estar perfectes en el seu paper. Va ser, des del punt de vista d'una persona espectadora, un debat prou clarificador per saber què ens hi juguem el 9M, i de com està el pati. En altres paraules, ahir vàrem veure, sanament, la riquesa d'opcions polítiques existents a Catalunya, i per tant la necessitat de no caure en el tan perillós com contraproduent autoengany del vot útil. Insisteixo un cop més: el dia 9 no ens juguem només un NOM, el de qui presidirà el Consell de Ministres, sinó, sobretot, una AGENDA. I donat que algunes i alguns de nosaltres aspirem a que aquesta agenda inclogui temes com el Canvi Climàtic (de manera seriosa, no retòrica), el dret a l'avortament i a una mort digna, la lluita contra el frau fiscal, la publicació de les balances fiscals, (segueix...)
Ahir vaig ser a la 
Fa temps que volia escriure sobre el famós Manifiesto por la lengua común, però el cas és que sempre que em disposava a dir alguna cosa llegia en algun diari o en algún bloc algú que ho havia dit abans i millor. Això mateix m'ha passat avui, en obrir les pàgines de El País, i llegir l'excel.lent article de l'editor Gonzalo Pontón, en to clarament irònic, que al cap i a la fi és la millor manera de prendre's aquesta mena d'iniciatives. Em sento plenament identificat amb l'esperit i la lletra de l'article, el qual adjunto sencer més avall. 
Cal agrair el detall que la primera visita oficial del novament nomenat Ministre d'Afers Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, així com del Secretari d'Estat per a la UE, Diego López Garrido, hagi estat trobar-se amb els eurodiputats i eurodiputades a Brussel.les. En concret, ahir dijous vàrem ser convidats per la delegació espanyola a Brussel.les i vàrem tenir ocasió de fer un primer intercanvi d'impressions amb el Ministre i el Secretari d'Estat en relació a diverses qüestions, estant moltes d'elles, sinó totes, encaminades a preparar la presidència espanyola de la UE que toca assumir el primer semestre de 2010. La llista de temes tractats és llarga. Tanmateix, vull mencionar els tres que per part meva vaig voler posar sobre la taula: En primer lloc vaig recordar que en un context en què tots parlàvem
d'aproximar les institucions a la ciutadania, i especialment el
Parlament Europeu, em semblava (segueix...)
No puc, ni vull, amagar la meva decepció per la decisió final d'optar per activar el minitransvasament de l'Ebre, tot i que espero que qualsevol mesura que s'emprengui sigui sobretot reversible, i no només temporal. Tanmateix, crec important situar el
debat en els termes que toca, sinó la situació no pararà d'empitjorar. Així, en primer lloc, crec important destacar, tal i com fan els
principals ecòlegs del país i entorns (Folch, Prats, Arrojo,...), que
els darrers tres anys s'ha procedit a un canvi de model de la gestió de
l'aigua, apostant tant ideològicament com institucional per la
Nova Cultura de l'Aigua, cosa que els governs de CiU mai no van ni tant sols
plantejar i, fins i tot, en alguns moments se n'han mofat, tant des de CIU com dels del mitjans ideològicament afins. Per altra banda CiU insisteix en què la solució segueix essent un transvasament des del
Roina, proposta que no és viable ni econòmica, ni ecològica, ni temporalment, i que tampoc compta (almenys de moment) amb l'acord entre (segueix...)
Toca, primer, païr els resultats. No són bons. Perdre un escó de dos, tenint en compte la gran feina, la bona campanya i l'excel·lent candidatura presentada fa mal. Molt de mal. Especialment perquè el segon escó ha quedat a uns poquíssims centenars de vots. Tanmateix, cal pensar per què ha passat. Personalment no crec que hi hagi tant una dimensió de vot de càstig com de vot útil. Legítim, per descomptat, però que posa de manifest un cop més la gran injustícia política i democràtica que suposa l'actual llei electoral. Finalment toca actuar. Malgrat que els resultats són, globalment, dolents, si els analitzem a fons, avaluant especialment els llocs on s'han mantingut percentatges (aguantant per tant el vot útil) o fins i tot on s'ha pujat en percentatges i vots, constatem que la línia iniciada, i extraordinàriament encarnada per en Joan Herrera, és bona. Segueixo, per tant, confiant en què hi ha espai i voluntat ciutadana en favor de bastir una esquerra verda nacional. Toca, això sí, parlar de la forma que aquesta haurà de tenir. Ningú ha dit mai que sigui fàcil. Em limito a constatar que és necessària.
Vull agrair el detall de VilawebTV de dedicar un dels 
