Segueixo de fa temps les reflexions de la Catedràtica d'Ètica i Filosofia Política de la Universitat de València, Adela Cortina, qui ahir ens obsequiava amb una altra lúcida reflexió en què ens convidava a crear majories cultivant poble i no masses, i per tant defugint la demagògia i la instrumentalització sentimental. L'adjunto per a gaudi general:
¿Cómo se forman las mayorías?, per ADELA CORTINA, a El País, 17/02/2009
La regla de la mayoría es tan absurda como sus detractores le acusan de serlo". Así empieza un célebre texto de John Dewey, que continúa aclarando: "Lo que importa es cómo una mayoría llega a serlo". Y, a mi juicio, caben al menos tres caminos: el debate sereno y la discusión pública bien argumentada, la agregación de intereses individuales y grupales o, pura y llanamente, la manipulación de los sentimientos. En el primer caso estamos ante una democracia deliberativa, en el segundo, ante una democracia agregativa, y en el tercero, ante lo que podríamos llamar la democracia emotiva, en la que reina el arte de la manipulación. Claro que en la vida real las tres se dan de algún modo mezcladas, pero también es cierto que una de esas dimensiones puede imponerse a las restantes hasta el punto de imprimirles su sello. (segueix...)
S'ha
aixecat una certa polseguera en relació a la Directiva
2007/23/CE relativa a la posada al mercat dels articles pirotècnics. És
comprensible que s'hagi encès l'alarma, tenint en compte la gran tradició que
tenim al nostre país en relació a l'ús de la pirotècnia en les nostres festes
populars. El cas és que la Directiva estableix en el seu Annex I que 'els
artificis (objectes pirotècnics amb finalitat d'entreteniment) no es mouran de
manera erràtica'. En aquest sentit, crec que hem d'argumentar que els diables,
quan celebren els correfocs, tenen perfectament controlat el moviment i la
trajectòria de la pirotècnia, de manera que no es pot considerar que siguin
'erràtics'. Tanmateix, és cert que en d'altres tradicions aquest no és el cas.
És per això que, per a mi, l'argument més definitiu és el del Considerant 8,
on es deixa clar que 'els articles usats als Estats membres per a festivitats
culturals no es consideraran com a posats al mercat', i per tant entenc que
els correfocs, la Patum
o les festes de diables en general queden exclosos de la Directiva. Val a
dir que aquestes dues salvetats es
van incorporar pel Parlament Europeu, qui en l'article 9 del nostre
informe legislatiu establíem que: 'en el cas de festivitats religioses,
culturals i tradicionals dels Estats membres, els artificis de pirotècnia
fabricats pel fabricant per a us personal no es consideran objecte de
comercialització si l'Estat membre autoritza el seu ús en el seu territori i,
conseqüentment, no estan subjectes a les disposicions de la present Directiva'.
Aquest fet que demostra, davant les eleccions del proper 7 de juny, com és
d'important que existeixi una institució, com és l'Eurocambra, que pugui
esmenar, com fa sovint, algunes de les propostes que venen del Consell i la Comissió. Però
sobretot com és d'important que al Parlament hi enviem gent amb sensibilitat
suficient per detectar aquesta mena de coses, i posar-hi remei. La Directiva s'ha de transposar abans de gener de
2010. Ara és el torn dels parlaments dels Estats i regionals. En tant que
seguidor i admirador de les nostres tradicions, i en particular dels diables i
la Patum,
desitjo que els nostres legislatius interpretin correctament el text europeu,
cosa que, tenint en compte la gran movilització legítimament engegada al
respecte, faran sens dubte.
Sempre m'ha agradat en Carles Capdevila, gran periodista i comunicador. L'escoltava, i reia molt, quan feia l'Alguna Pregunta més, l'escolto, quan puc en el seu programa sobre criatures, i el veia, quan podia, a 'Qui els va parir'. I una de les coses per les quals sempre m'ha agradat és pel seu enorme sentit comú. Aquesta setmana hi afegeixo un nou motiu d'admiració: la seva valentia. I és que per escriure un article com el que va fer dimecres a la Última de l'AVUI (Visca la vida), cal no només tenir sentit comú, sinó també ser valent. Per què? Doncs per que sembla que avui, defensar que les mesures institucionals destinades a reduir i acabar amb els accidents, a deixar fora de circulació els irresponsables de la carretera, i a augmentar, en conseqüència, les probabilitats de salvar la vida i la integritat física cada cop que agafem un cotxe no està massa de moda. I ell, malgrat tot, ho fa. L'aplaudeixo, coincideixo amb els seus arguments, els quals defenso fermament, i animo a tothom que pensa igual a no amagar-se´n. (segueix...)
Alguns consells útils per passar un bon Nadal de manera responsable segons WWF/ADENA (consells per altra banda compartits per moltes d'altres entitats i organitzacions): PRIMER, decorar casa teva sense abusar ni malmetre el planeta; SEGON, apostar per un menú sostenible, i TERCER regalar no és sinònim de consum.
·La mejor
opción es fabricar nuestro propio árbol reciclando cartón, papeles de
colores, fotografías y telas. Otra alternativa es utilizar plantas que ya
tenemos en casa y adaptarlas a la Navidad.
·Si elegimos
un abeto o un pino natural escogeremos sólo aquellos árboles criados en
viveros donde se garantice su replantación una vez finalizadas las
navidades.
·No
comprar ramitas de acebo ya que la mayoría han
sido recolectadas en el medio natural, y constituyen el alimento principal para
muchas especies en invierno.
·Utiliza
bombillas led de bajo consumo para decorar
tu árbol de Navidad y recuerda que las velas son un fantástico recurso
ecológico para decorar
·Para
fabricar el Belén, evita comprar musgo o
cortezas de árboles extraídas de la naturaleza. Utiliza materiales
reciclados (cartón, telas o envases pintados...) para hacer el portal, el
suelo, y el decorado de fondo. Puedes crear las figuras con arcilla, barro o
pasta de papel. (segueix...)
El procés de Bolonya és el nom amb què es coneix l'intent (per què de moment és només això, un intent) per configurar un Espai Europeu d'Ensenyament Superior. Es tracta d'una d'aquelles qüestions amb les que molta gent hi està d'acord o en desacord sense saber massa bé per què, i és molt possible que en alguns casos, els motius coincideixin. Sigui com sigui, coneixem millor el nom que la cosa. I aquest és de fet un dels principals problemes. Ni tan sols en els àmbits universitaris s'ha fet un debat a fons sobre el què, el per què i el com d'aqeust procés, de manera que molta gent, davant de les nombroses incerteses, ha decidit plantar-se i dir prou. Per a mi és més que legítima aquesta actitud. És més, és enriquidora, ja que ens permet precisament posar sobre la taula el tema i parlar-ne, amb les seves virtuts i defectes. Per això reconec que no comprenc l'actitud del Conseller Huguet qui, en la presa de possessió del nou rector de la Universitat de Barcelona, va afirmar sobre que la reforma de Bolonya que aquesta és "irreversible" perquè "no té cap alternativa" si no és "el retorn al franquisme". (segueix...)
Continuant amb la reflexió iniciada en l'apunt
Pluralisme mediàtic sí,
control i vigilància dels blocs no, La Vanguardia Digital es feia ressò ahir dissabte del debat que comença a fer-se lloc en el si de les institucions europees en relació a la regulació d'internet i, en particular, dels blocs (o blogs). L'article, titulat Los
blogs despiertan el temor en la UE, està rebent nombrosos comentaris, en sentits ben diversos. Adjunto l'article i el vincle a continuació:
La
libertad de expresión que permite la Red hace aumentar la preocupación entre
los políticos europeos
María Victoria | Barcelona | 04/10/2008 | Actualizada
a las 01:15h
Los
primeros intentos de control de la libertad de expresión en Internet han hecho
su aparición entre las propuestas políticas y las reacciones en la blogosfera
no se han hecho esperar.(segueix...)
Al llarg de les darreres setmanes els/les eurodiputats/des hem rebut nombroses peticions per tal que en la votació d'avui relativa al paquet de telecomunicacions votéssim en un sentit o en un altre determinades esmenes. Per una banda, nombrosos col.lectius d'internautes ens demanaven rebutjar les anomenades 'esmenes torpede' (veure grup específic al Facebook del qual formo part), d'altres missatges anaven destinats, precisament, a demanar-nos que sí votéssim a favor de les esmentades esmenes. En positiu cal dir que tot plegat posa de manifest com, cada cop més, hi ha una clara i manifesta consciència que les decisions que es prenen a Brussel.les són importants, i que la feina que fem els diputats i diputades ha de ser molt més fiscalitzada pels mitjans i pels ciutadans/es. Pel què fa al cas específic de la votació, avui, del paquet de Telecomunicacions (i en especial de les esmenes destinades a augmentar els controls sobre la xarxa) voldria dir el següent: (següent)
Quan l'Informe Marianne Mikko (A6-0303/2008) - Concentración y pluralismo de los medios de comunicación en la Unión Europea sobre la concentración y pluralismo de los medios de comunicación en la Unión Europea [2007/2253(INI)] va ser debatut i votat en la Comissió de Cultura(CULT), de la qual no formo part, ja es va posar de manifest la controvèrsia en relació als límits de l'activitat blocaire (veure entre d'altres aquest article de Karma Peiró). El debat/vot arriba aquesta setmana a la plenària on, ara sí, haurem de manifestar-nos totes i tots (concretament dijous). El cas és que l'informe en qüestió planteja algunes coses prou interessants en quant a acabar amb la concentració mediàtica i apostar pel pluralisme informatiu. L'informe, per exemple, apel.la a un compromís europeu de defensa del pluralisme mediàtic i posa de manifest com els periodistes europeus cada vegada més temen pels seus llocs de treball, i veuen la seva activitat condicionada en funció de les restriccions en quant a l'elecció i/o enfocament de temes derivades de la política de concentració de mitjans. Tot plegat afecta a la qualitat dels professionals i, en conseqüència, al dret dels/les consumidors/es a comptar amb una llibertat d'elecció que no sempre existeix. Certament comparteixo les inquietuds de la ponent en aquest aspecte, però no ho tinc tant clar en quant a la dimensió que vol atorgar a l'activitat blocaire. Personalment no crec que calgui regular els blocs privats, ni tampoc establir salvaguardes legislatives específiques (malgrat tot (segueix...)
Camí de l'aeroport escolto per ràdio que l'eurodiputat Ignasi Guardans ha presentat una denúncia contra un guàrdia civil per fer-li treure les sabates en passar pels controls de seguretat. En arribar a l'aeroport adquireixo els diaris i constato que diversos en parlen, tot i que el que hi dedica més espai és El Periódico (que a més premia Guardans amb una merescuda fletxa verda cap amunt). El cas és, segons que comenten diversos mitjans, que Guardans ha presentat una denúncia contra un vigilant de seguretat i contra un guàrdia civil que el van obligar a descalçar-se sense recolzament legal per fer-ho i que ho van portar a terme, a més, com a represàlia per haver informat dels seus drets altres passatgers. "Ara seràs tu el que es traurà les sabates, llest", sembla que li va etzibar l'agent de seguretat. No vaig presenciar els fets, és cert, però tinc prou coneixement sobre com funcionen els serveis de control dels aeroports, i sobre com les gasten alguns dels seus efectius (no tothom, cal dir) com per pensar que, efectivament, de denúncies com la de'n Guardans n'haurem de veure més sovint. La descripció dels fets inclou, a més a més, la dosi habitual de prepotència (segueix...)
Les darreres mesures proposades per la Comissió Europea (veure la següent nota) destinades, suposadament, a combatre el terrorisme, aporten molts dubtes sobre la seva eficàcia en aquest sentit, i en canvi signifiquen una volta en la ja excessivament cargolada llibertat i dret de privacitat de les ciutadanes i ciutadans. Es miri com es miri (i això que s'ha rebaixat una mica respecte de la proposta inicial) la mesura proposada per la Comissió en relació, per exemple, a la retenció de dades dels passatgers d'avions segueix essent desmesurada i injustificada. Una cosa similar a allò que ja portem temps denunciant en relació a la qüestió dels líquids en cabina (veure, entre d'altres, l'apunt Estrasburg (plenària): de nou el tema dels líquids als avions, entre d'altres). Ara, el Comissari Frattini (vegeu el seu web) proposa (segueix...)
Bones notícies. El Tribunal de Primera Instància de la UE avala la sanció de 497,2 milions d'euros que la Comissió Europea va imposar a Microsoft per abusar de la seva posició dominant. Aquesta decisió confirma la històrica multa de la Comissió al gegant informàtic. Veure algunes preguntes i respostes sobre el cas, segons la BBC.
Adjunto també la nota que n'ha fet EFE. (17/09/2007) Luxemburgo. (EFE).- El Tribunal de Primera Instancia de la Unión Europea (UE) respaldó hoy el grueso de la decisión de la Comisión Europea (CE) de castigar a Microsoft por abusar de su posición de dominio y confirmó la histórica multa de 497,2 millones de euros impuesta al gigante informático. (segueix...)
El retorn a l'activitat parlamentària després de les vacances està essent, tal i com era d'esperar, frenètic. A banda de les habituals discussions pressupostàries i legislatives, hem debatut i votat diversos temes importants com, per exemple, la Resolució d'aquest matí relativa a la qüestió de la introducció de líquids en les cabines dels avions que tants maldecaps està provocant tant en la ciutadania com en qui ha d'implementar la norma, això és, els responsables dels controls de seguretat, a més a més dels enormes costos econòmics que suposa tant per a les persones que es veuen obligades a llençar certs productes. En vaig parlar ja en apunts anteriors (Normativa sobre líquids: el risc d'un despotisme il.lustrat de les institucions europees i Líquids, secrets i democràcia europea). Avui (segueix...)
Adjunto una pregunta que acabo de presentar a la Comissió relativa a l'aplicació del cànon digital a l'Estat espanyol:
Hace cerca de un año se aprobó en el Estado español la reforma del texto refundido de la Ley de la Propiedad Intelectual. Las modificaciones amplían el ya existente canon en soportes analógicos con un canon sobre los productos digitales susceptibles de ser soporte de copia de obras protegidas por derechos de autor.Este canon, agravado por la desproporcionalidad de las cantidades con que se grava y el hecho de que con tal medida se establezcan dobles imposición a una misma actividad –soporte, reproductor, copiador, etc.-, ha generado muchas protestas entre la sociedad española -1 millón de firmas recogidas-, (segueix...)
Finalment el Parlament Europeu vàrem votar ahir sobre la qüestió de l'abaratiment de les tarifes per als mòbils. Veure'n la nota que ha fet el serveri de premsa del Parlament Europeu (aquí), així com la nota que el nostre company Pierre Jonckheer, vicepresident del Grup Verds/ALE, ha fet pública des del Grup Verds /ALE:
En relació al debat d'aquest vespre al Parlament Europeu, a Estrasburg, en el marc de la Pregunta Oral que diversos eurodiputats hem presentat a la Comissió relativa a les restriccions de pujar líquids a les cabines dels avions (veure apunt Líquids, secrets i democràcia europea) adjunto a continuació la meva intervenció després de la intervenció del Comissari Barrot:
Lo siento, señor Comisario, pero sigue sin convencernos. Y es que el problema de fondo es como evitar que la ciudadania europea perciba a las instituciones europeas como una especie de despotismo ilustrado a la europea. (segueix...)
Des de fa unes setmanes qualsevol persona que agafa un avió es troba amb que les ja habituals dificultats que comporta passar pels detectors de seguretat s'han incrementat ara amb un motiu d'absurdes discussions, cares llargues, i enderreriment a les cues: la nova normativa dels líquids segons la qual només es pot pujar a la cabina líquids en recipients no superiors a 100ml i que hi càpiguen tots en una bossa de plàstic transparent de 20cm x 20cm. Aquesta mesura està establerta pel Reglament CE 1546/2006 segons el qual (segueix...)
En un apunt anterior (Consumir, consumir, consumir....: del 'fast food' a la Televisió sense Fronteres. On són els límits?) comentava la contradicció que suposava que la Comissió fes campanya contra l'obessitat (especialment la infantil) i al mateix temps avalés empreses les pràctiques de les quals tenen molt a veure amb aquest problema com són Coca-Cola o McDonald's, entre d'altres. Fruit d'aquesta contradicció vaig presentar una pregunta escrita a la Comissió (és aquesta). Ara el Comissari de Sanitat i Protecció dels Consumidors, el xipriota Markos Kyprianou, m'envia la següent resposta (segueix...):
Un dels debats més interessants dels darrers mesos en el Parlament Europeu ha estat, sens dubte, la revisió de la Directiva sobre la Televisió sense fronteres. Avui dimecres, finalment, votem en Primera Lectura la postura del Parlament (Informe Hieronymi) (veure nota explicativa del servei de premsa del Parlament). El cas és que els ciutadans i les ciutadanes europees passem una mitjana de dues hores diàries davant el televisor veient pel.licules, programes i, sobretot, publicitat. Una modalitat de publicitat cada vegada més extesa és allò que els americans anomenen el 'product placement', (segueix...)
Divendres passat es feia públic que la Comissió Europea cedia la seva seu a empreses com McDonald's, Pepsi i Coca-Cola, per a fer-hi un acte de propaganda. Aquestes empreses, a les quals el mateix comissari Kyprianou ha lloat en diverses ocasions, són en part responsables dels mals hàbits alimentaris actuals que condueixen a l'obessitat, malaltia contra la qual la mateixa Comissió insta a lluitar-hi. La paradoxal situació m'ha dut a presentar una pregunta escrita a la Comissió en els termes següents (segueix...):
Sempre m'ha agradat en Carles Capdevila, gran periodista i comunicador. L'escoltava, i reia molt, quan feia l'Alguna Pregunta més, l'escolto, quan puc en el seu programa sobre criatures, i el veia, quan podia, a 'Qui els va parir'. I una de les coses per les quals sempre m'ha agradat és pel seu enorme sentit comú. Aquesta setmana hi afegeixo un nou motiu d'admiració: la seva valentia. I és que per escriure un article com el que va fer dimecres a la Última de l'AVUI (
Bolonya a debat (per a 
Continuant amb la reflexió iniciada en l'apunt
Les darreres mesures proposades per la Comissió Europea (veure la següent 
El retorn a l'activitat parlamentària després de les vacances està essent, tal i com era d'esperar, frenètic. A banda de les habituals discussions pressupostàries i legislatives, hem debatut i votat diversos temes importants com, per exemple, la Resolució d'aquest matí relativa a la qüestió de la introducció de líquids en les cabines dels avions que tants maldecaps està provocant tant en la ciutadania com en qui ha d'implementar la norma, això és, els responsables dels controls de seguretat, a més a més dels enormes costos econòmics que suposa tant per a les persones que es veuen obligades a llençar certs productes. En vaig parlar ja en apunts anteriors (
En un apunt anterior (
