La Mesa del Parlament Europeu ha aprovat aquesta tarda l'ús del català pel què fa a les comunicacions escrites (tot i que no encara pel què fa a intervencions en les sessions plenàries per part dels/les eurodiputats/des que desitgem poder-nos-hi dirigir en la nostra llengua). Així, tal i com ja havia comentat en anteriors ocasions que passaria (veure aquí), s'ha corregit l'anomalia que es va produir la darrera vegada que es va discutir la qüestió, i s'ha superat aquest cop la carrera d'obstacles que el PP, amb Vidal-Quadras al capdavant, han intentat imposar a l'Eurocambra. Aquest cop no se n'han sortit, tot i que ho han intentat, i de debò. Veure nota Europa Press aquí. Per cert, personalment vull destacar la feina i el coratge demostrat pel representant del Grup Verds/ALE a la Mesa, el vicepresident Gerard Onesta, qui ha estat un ferm defensor d'aquest tema des del principi.
Segons l'acord arribat aquest vespre, el Parlament Europeu accepta poder usar el català/valencià, el gallec i l'euskera en les comunicacions escrites dels/les ciutadans/es a la institució, i caldrà que aquesta respongui en la mateixa llengua que ha rebut el requeriment. En aquesta ocasió, el vot de qualitat del President del Parlament, Josep Borrell, ha resultat determinant, ja que la decisió comptava amb set vots a favor, i set en contra (els del PPE), mentre que el diputat lliberal que en l'anterior ocasió va votar-hi en contra en aquesta no ha participat en la votació. (segueix ...)
El tema del reconeixement del català al Parlament Europeu no està tancat encara, malgrat que alguns ho voldrien.
Adjunto la carta que els co-presidents del Grup Verds/ALE, Daniel Cohn Bendit i Monica Frassoni, varen enviar al President del Parlament Europeu, Josep Borrell, per tal de reobrir el debat aquest dijous, a Estrasburg, en la Conferència de Presidents. (...)
Per conèixer la història d'aquest debat podeu anar a la següent entrada.
(Article publicat a Actual, setmanari català d'informació general, el dia 4 de maig de 2006)
En la llarga lluita pel català a Europa ha estat tradició que els i les membres del Parlament Europeu catalanoparlants en fessin conjuntament bandera. Així, en iniciar la present legislatura els quatre diputats catalans integrants de l'Intergrup sobre minories i regions subestatals (Maria Badia, Ignasi Guardans, Bernat Joan i jo mateix) vàrem redactar una carta que vàrem fer arribar al president de l'Eurocambra, Josep Borrell, en la qual exposàvem els següents fets: que el català és una llengua viva, utilitzada amb total normalitat per uns 10 milions de persones pertanyents a tres països de la UE i un d'associat (Andorra); que al PE són oficials llengües que compten amb molts menys parlants que el català; que la Constitució espanyola (article 3) considera el català una de les quatre llengües cooficials de l'Estat espanyol; que és una llengua d'ús habitual en l'administració, el sistema educatiu, els mitjans de comunicació i en tots els àmbits culturals; i, finalment, que donat que el respecte per la diversitat lingüística és una de les bases democràtiques i culturals de la construcció europea, tal i com queda establert en l'Article 22 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió, resulta profundament injust discriminar una llengua amb l'argument que no s'utilitza en tot l'Estat. ...
Aquesta tarda la mesa del Parlament Europeu ha votat sobre la petició que el català s'anés normalitzant a les institucions europees. En concret, calia decidir si els ciutadans i ciutadanes podien preguntar i ser respostos en català al PE, traduir els principals textos jurídics, i que els/les europarlamentaris/es poguéssim usar la nostra llengua en plenària. Si bé la tercera mesura ja sabiem que costaria una mica més, confiàvem en què almenys la primera i la segona de les peticions sí serien acceptades. Finalment les tres propostes han estat rebutjades per 7 vots contra 6. I un altre cop ha estat Vidal-Quadras qui ha liderat la línia opositora. ...
Aquesta tarda la mesa del Parlament Europeu ha votat sobre la petició que el català s'anés normalitzant a les institucions europees. En concret, calia decidir si els ciutadans i ciutadanes podien preguntar i ser respostos en català al PE, traduir els principals textos jurídics, i que els/les europarlamentaris/es poguéssim usar la nostra llengua en plenària. Si bé la tercera mesura ja sabiem que costaria una mica més, confiàvem en què almenys la primera i la segona de les peticions sí serien acceptades. Finalment les tres propostes han estat rebutjades per 7 vots contra 6. I un altre cop ha estat Vidal-Quadras qui ha liderat la línia opositora. ... 
