En aquests moments existeix al PE una clara majoria de MEPs a favor de la campanya Una Sola Seu (és a dir, de reduir a una les seus delParlament Europeu, que lògicament hauria de ser Brussel.les). Les raons per a aquesta postura majoritària és que l'actual sistema de doble seu (i de fet triple, comptant Luxemburg on hi ha la comptabilitat), és cara (200 milions euros anuals), és contaminant (emissions de CO2 i dispendi energètic de mantenir tres setmanes al mes un gran edifici operatiu a Estrasburg, i políticament absurd (quan tota l'activitat políta té lloc a Brussel.les).
El problema, però, és que la decisió depèn dels Governs dels Estats membres, i concretament de la postura que adopti el govern francès. És per això que diversos diputats i diputades del PE hem enviat una carta al Secretari d'Estat francès per a Afers Europeus, Sr. Jean Leonetti en els següents termes:
CM. Jean Leonetti Secrétaire d'Etat aux affaires européennes Ministère des Affaires étrangères et européennes 37, Quai d'Orsay 75351 Paris France
Brussels, 14 July 2011
Dear Secretary of State, MEPs should have the democratic right to decide where they meet
Please accept our congratulations on your appointment as France's new Minister for Europe. We wish you success.
There is now an Absolute Majority in the European Parliament in favour of a Single Seat. Following the vote on June 8 on the Multiannual Financial Framework, enough MEPs have now adjusted their record to achieve an absolute majority (373-285) on the paragraph pointing to "the significant savings that could be made if the European Parliament were to have a Single Seat". This Absolute Majority -as well as the 2012/2013 calendar vote in March- fundamentally shifts the debate.
As you know, the EU Treaty requires the European Parliament to hold 12 monthly plenary sessions in Strasbourg. As a result, we meet in Strasbourg 48 days every year. From next year, this will be 45 days, following our vote to hold the two October plenary sessions during the same week to save money, time and the environment. This democratic decision of the Parliament is being contested by France before the European Court of Justice in closed proceedings.
All of the Parliament's other activities take place in Brussels (with the exception of a part of the administration, which is based in Luxembourg). Brussels is where committee and political group meetings are held. It is where most of our staff are based. It is where the other two institutions that form the EU decision-making triangle (the Council and the Commission) are located. Over the last 50 years, Brussels has evolved into the EU's democratic capital. It is where companies, NGOs, national, regional and local governments, industry associations and trade unions all have their offices. It is where the EU press corps has its hub, including technical facilities.
When the European Parliament started meeting in Strasbourg over 50 years ago, it was a consultative assembly with part-time Members who were not directly elected, it was purely advisory and had no powers. Today, it is on a par with the Council of Ministers when it comes to making laws and its Members are full-time legislators, directly elected by the peoples of Europe. Yet unlike national parliaments, it cannot decide when and where it wishes to meet.
Recent votes in the European Parliament as well as several surveys have shown that a majority of MEPs believe the European Parliament should have a Single Seat, in Brussels. The Dutch and UK governments have publicly backed this view. More than 1,25 million European citizens have signed an online petition to this effect.
Over time a number of parliaments have moved to reflect political reality: the US Congress moved from Philadelphia to Washington; the French Parliament moved from Versailles to Paris; and more recently, the German Parliament moved from Bonn to Berlin. We believe that in a modern Europe, the European Parliament must be able to do the same. We call on the French government to stop the political and legal posturing on this issue, and to enter into a real debate.
All we ask is that MEPs should be able to exercise their democratic rights and decide when and where to meet. In return, we are ready to help identify alternatives for the city of Strasbourg, both in institutional and in economic terms.
For Strasbourg, a better and brighter future lies ahead. The European Parliament has now far outgrown it. It would be better to find an alternative that matches its facilities and can be a more grateful guest.
Adjunto a continuació un vincle amb un reportatge que va fer elmundo.es sobre el Parlament Europeu que inclou una entrevista personal.
El reportatge el van fer Amanda Figueras i Zoe Rodríguez (Vídeo) (Enviades especials a Estrasburg), i fa un repàs de com vivim algunes de les persones que treballem al PE la nostra activitat.
Presentació: "Comisión Europea, Parlamento Europeo, Consejo y Consejo Europeo. Pese a que sus nombres no son demasiado rimbombantes, a la mayoría de los ciudadanos les suenan a chino. Europeos, entérense, la mayoría de lo que hacen o de lo que no pueden hacer es consecuencia de las regulaciones que se idean y aprueban en la llamada 'burbuja bruselense'. Desde la entrada en vigor del Tratado de Lisboa, la institución que representa a los ciudadanos, el Parlamento, tiene poder real en muchos asuntos. Votar en las elecciones europeas no es una cuestión baladí. 736 eurodiputados aprueban o rechazan las iniciativas legislativas. El color político de Europa se pinta en su país.
elmundo.es se adentra en el Parlamento Europeo durante una sesión plenaria en Estrasburgo. Una funcionaria, un eurodiputado, el jefe de la oficina en Londres, un ujier y un conductor explican sus trabajos y algunos detalles del día a día en la mayor institución elegida por sufragio directo. Además, una veterana funcionaria del Consejo aporta la visión de la Eurocámara desde otra perspectiva.
La meva oposició a l'actual sistema de doble seu del Parlament Europeu és prou coneguda. Ahir, dia d'Europa (9 maig), fins i tot hi vaig dedicar un Garrotweet:
Novament cap a Estrasburg. Quin absurd comunitari, i insensata la despesa! Explicar-ho es un calvari!
Avui hem tornat a tenir una petita victòria, parcial i tímida, a favor d'aturar l'absurditat que avui per avui suposa mantenir el cost de dues grans seus com són la de Brussel.les i la d'Estrasburg. Ha estat durant la votació de l'informe Itälä relatiu a la revisió pressupostària de 2009 del Parlament Europeu. El text comptava amb una article, el 132, que a l'hora de la votació alguns grups han volgut dividir en tres parts:
Part 1 article 132. "Takes note of the budgetary constraints many Member States face as a result of the financial and economic crisis and the need to critically review potential savings at all levels including at Union level; in light of this situation, stresses that real savings could be achieved if Parliament only had one workplace in the same location".
Part 2 article 132: "as the other Union institutions;"
Part 3 article 132: "indeed, in the report of the Secretary-General on Parliament's preliminary draft estimates for 2011, the estimated annual cost arising from the geographical dispersion of Parliament has been estimated at around EUR 160 000 000, accounting for about 9% of Parliament's total budget; draws the attention to the fact that currently the decision to change this situation - and to make some EUR 160 000 000 of savings annually as well as to considerably lessen Parliament's carbon footprint - lies exclusively with the European Council (Member States); calls on the President of the European Parliament and on the Members who are negotiating the Union budget on behalf of the Parliament, to suggest to the European Council that they make it possible for the Union to make these savings".
Lògicament, com a Verds/ALE hem votat favorablement a les tres parts, però malauradament només hem tingut majoria per guanyar la primera de les tres. Les altres dues han quedat derrotades (tot i que per ben poc). Com que no ha estat una votació nominal, però, no podem saber del cert quants MEPs han votat a favor i quants en contra.
Sigui com sigui es un fet simbòlic, esclar, ja que la decisió depèn finalment del Consell, i més concretament de que França (Estrasburg) accepti deixar d'allotjar la seu del PE.
I per si encara queda algun dubte sobre quina és la meva postura al respecte, la reitero: No té cap mena de sentit mantenir la doble seu, ni per raons econòmiques (prop de 200 milions d'Euros), ni per raons ecològiques (la petjada ambiental dels desplaçaments és enorme), ni per eficiència política (quin sentit té anar-nos-en a Estrasburg quan les altres dues institucions europees, les que hem de 'controlar' estan a Brussel.les permanentment?).
Hi ha dies que, no saps perquè, els planetes s'alinien i allò que havia de ser un dia normal de feina (en el meu cas a Estrasburg, seguint el ple del Parlament Europeu), esdevé una 'tendència', concretament una tendència tuiteriana.
Això és el que va passar ahir, després que al PE votessim les previsions pressupostàries pel 2012. En el text hi havia, entre d'altres, una esmena que havíem presentat els grups Verds/ALE i GUE. Es la següent:
13 bis. Invita a la Mesa a modificar la reglamentación relativa a los gastos de viaje (partida 1004) incluida en su Decisión PE 422.536/BUR, con el fin de establecer como regla general la compra de billetes de avión en clase económica para los vuelos de duración inferior a 4 horas; considera que esta nueva forma de aplicar el Estatuto de los diputados debe permitir excepciones, teniendo en cuenta la edad de los distintos diputados y su estado de salud; pide que esta norma se aplique asimismo al personal del Parlamento;
Diversos MEPs (diputats/des), a més dels qui la van presentar, hi van votar a favor (concretament vàrem ser 216, entre els quals Tremosa, Junqueras, Estaràs i Romeva), mentre que 402 col·legues van votar en contra, i 56 més es van abstenir (per exemple, Badia).
Aquestes dades segurament variaran durant el dia d'avui ja que la campanya que es va desencadenar via Twitter ha fet que, entre d'altres el PSOE, diguessin que canviarien el seu vot (de contrari a abstenció).
Permeteu-me dues reflexions: La primera, malgrat el resultat de la votació, personalment ja m'aplico aquesta mesura de fa temps, i afegeixo que no deixen de ser còmiques algunes discussions que mantinc amb el departament de Bitllets, que no sempre entenen que no vulgui un bitllet en Business.
La segona, que tal i com està el pati convé explicar les coses amb rigor. Personalment em va disgustar que, almenys en un principi, els titulars fossin 'ELS eurodiputats voten per mantenir els seus privilegis', quan en realitat, eren 'ALGUNS'. Sort de Twitter, i de molta gent que va reaccionar i va començar a posar noms i cognoms al costat de qui havia votat què. De fet és molt fàcil, ja que tot allò que fem és públic, i alguns, a més, dediquem una part molt important del nostre temps a comunicar què fem, i perquè ho fem. En aquest sentit, vull agraïr les mostres de suport que he rebut al llarg de les darreres hores, així com aquells qui, aplicant un rigor informatiu que aprecio, han donat la noticia especificant qui havia fet què.
Tal i com vaig expressar ahir via twitter, 'alguns lluitem per mantenir els peus al terra'. Per tant, crec que és sinó just sí almenys correcte, que en temes de tanta sensibilitat no es caigui en les generalitzacions fàcils. Són comprensibles, no dic que no, i responen a una indignació justificada, però també poden construir una imatge borrosa de la realitat.
Contràriament a la percepció que el PE ens queda lluny, la realitat mostra que avui els i les que hi treballem estem més aprop que mai (per sort, i per bé), gràcies a les xarxes i a Internet. Per exemple, si voleu saber què fem els MEPs teniu moltes opcions: el MEP Ranking (extraordinari lloc web creat per Miquel Català), el completíssim Vote Watch, o les pàgines d'activitat de cada MEP, al lloc web del PE.
Ser tendència a Twitter, si és per un fet positiu, sempre satisfà. Tanmateix confio que aquest fet, simbòlic i important (no ho nego) serveixi per adonar-nos que la millor manera de regenerar la política és fent tothom responsable d'allò que diu i fa (per bé o per mal) i no posant tothom sempre, per sistema, en un mateix sac.
Contràriament a allò que segurament molta gent opina, de manera legítima, i amb raons i arguments de sobra, jo sóc dels qui pensem que la política, la democràcia, la possibilitat d'elegir representans, és un valor en ell mateix, i convé que el protegim i el preservem.
Benvinguda sigui la xarxa si serveix perquè tothom (electors i representants) siguem més conscients d'això.
Davant del lamentable escàndol en què s'han vist implicats alguns Eurodiputats als quals s'acusa d'estar si més no disposats a cobrar per presentar algunes esmenes en favor d'interessos d'alguns lobbies ecònòmics, reitero un cop més el meu compromís de no actuar ni en nom ni en interès d'aquests grups.
Els fets denunciats són prou greus i fan imperatiu que s'obri una investigació sobre l'impacte de l'afer, així com que, d'una vegada per totes, es reguli estretament el paper i la influència dels lobbies a les institucions comunitàries com tantes vegades hem reclamat des de Verds/ALE, massa sovint en solitari davant una preocupant oposició de la coalició PPE-S&D-ALDE.
El cas el va denunciar el tabloid sensacionalista The Sunday Times, ahir, en un article en què explicava els resultats d'una investigació duta a terme amb càmera oculta per un periodista que s'havia fet passar per un lobbista disposat a 'compensar' econòmicament a qui l'ajudés a passar algunes esmenes. Les evidències mostren com tres dels Eurodiputats contactats van acceptar la proposta.
Val a dir que, pel què sembla, van ser diversos els MEPs contactats (almenys uns 60) i que la majoria van rebutjar l'oferta, peró pel que es veu n'hi va haver tres que no van tenir massa problemes a sucumbir a 'la temptació lobbista'.
Es tracta de l'antic viceprimer ministre romanès Adrian Severin i l'antic ministre d'afers exteriors eslovè Zoran Thaler - ambdós Socialistes - així com l'exMinistre d'Afers Interiors austríac Ernst Strasser, conservador. Tots tres haurien acceptat ser generosament retribuits a canvi de fer passar algunes esmenes que afavoririen alguns grups amb interessos econòmics prou clars.
Un dels temes al qual he dedicat força temps i esforç des que treballo al Parlament Europeu és la transparència (veure per exemple http://www.mepranking.eu/ i http://www.votewatch.eu/index.php) així com la reducció de la despesa i la petjada ecològica. He comentat sovint qüestions relacionades amb aquests dos aspectes que podeu trobar recollits en la categoria Doble Seu Transparència i Rendició de Comptes d'aquest bloc.
Malauradament no és a les nostres mans decidir sobre la doble seu europarlamentària (Brussel.les/Estrasburg), absurd que suposa un dispendi enorme, una contaminació insultant i un ridícul institucional del tot irracional. Veure, per exemple, els resultats de l'estudi d'impacte que vàrem encarregar com a Verds/Ale.
Donat que es un principi establert als Tractats només es pot canviar amb la unanimitat dels Estats membres, i França -sobretot- s'hi oposa. Però allò que sí podem decidir al PE és sobre el calendari, i es via aquesta decisió que any rera any anem fent petits passos en favor d'acabar amb aquest absurd, insultant i irracional sistema de nomadisme europarlamentari.
Aquelles i aquells que pensem que la seu del PE hauria de ser única (a Brussel.les) hem promogut una esmena als calendaris que vàrem votar ahir, els relatius al 2012 i 2013 amb l'objectiu de reduir el nombre de desplaçaments a Estrasburg (cosa que, conseqüentment, suposa un estalvi de diners i d'emissions de CO2).
És per això que, conjuntament amb d'altres col.legues, com per exemple la diputada neerlandesa de GröenLinks, Judith Sargentini, vàrem emetre una nota en la que expressàvem el següent:
"Today's vote is a small step towards common sense on the EP travelling circus. By reducing the amount of times the entire European Parliament has to decamp from Brussels to Strasbourg, this decision will save taxpayers' money and reduce the environmental impact of shifting thousands of people and resources to-and-fro.
"One down, eleven more to go: clearly, the whole multi-seat operation is an outdated and wasteful system that damages public perception of the EU. It is scandalous that the chairs of the two biggest political groups continue to prevent the European Parliament debating the outdated arrangement as regards the EP seats. While MEPs cannot decide, it is their role as public representatives to ensure the issue remains on the EU agenda and that member states do the right thing. Today's decision keeps the issue on the radar."
(1) See the study commissioned by the Greens/EFA group on the environmental impact of the multi-seat operation, which leads to an excess 20,000 tonnes of CO2 per year being emitted.
Arran de la pol.lèmica sorgida després de la publicació en diversos mitjans sobre la possibilitat que el Parlament Europeu procedís a comprar un paquet de iPads per als diputats i diputades, diversos mitjans m'han demanat la meva opinió. Adjunto l'article que he publicat a un d'ells, Gaceta Tecnológica, en què argumento la meva postura contraria a la proposta.
En los últimos días, en relación con la comercialización del iPad en varios países europeos, ha aparecido en varios medios la noticia de que los eurodiputados se han autoasignado un iPad para su disposición personal, en el marco de un programa de movilidad parlamentaria cifrado en unos 5 millones de euros. Supuestamente, la necesidad de movilidad frecuente de los diputados y las diputadas europeos, que alternan su base de operaciones en la sede de Bruselas, con las sesiones plenarias en Estrasburgo y otras semanas de trabajo en su propia circunscripción electoral, es lo que ha motivado la propuesta de otorgarles un iPad. El pretexto es que este aparato hará las funciones de una oficina móvil proporcionándoles todo lo que necesitan en cada momento. Me gustaría aclarar que, matizando lo que afirma la prensa, no todos los diputados estamos ni mucho menos de acuerdo con la idea. Como mínimo, desde el grupo de los Verdes/ALE la rechazamos, no sólo por un coste que consideramos alto y evitable, y más en tiempos de crisis, sino por las implicaciones que esta apuesta tecnológica concreta tiene en relación a la cuestión de los derechos digitales, tema en el que estamos implicándonos fuertemente. Para nosotros, elegir un iPad como solución tecnológica a la movilidad parlamentaria significa continuar exactamente con la misma lógica equivocada. Es cierto que por un lado se rompe la hegemonía de Microsoft en las instituciones europeas, pero no nos engañemos, eligiendo a Apple no se sale de la lógica de los contenidos cerrados y privados. Quienes queremos que se instaure el Software Libre y una mayor accesibilidad en el Parlamento Europeo nos encontramos con una operación de maquillaje mediante un nuevo gadget tecnológico. Los Verdes nos oponemos frontalmente a dotar de un iPad a cada miembro del Parlamento Europeo, no sólo porque no lo consideramos una buena idea, sino que entendemos que es completamente contraria a la interoperabilidad y a los derechos digitales. Todo ello supone, en definitiva, continuar postergando la revolución digital que hace tiempo que reclamamos como urgente para la instituciones europeas. Por otro lado, considero que hay otras necesidades mucho más prioritarias que el iPad, como por ejemplo ampliar el acceso Wi-Fi en las distintas sedes -restringido a muy pocos lugares, por sorprendente que parezca-, o permitir a los diputados, asistentes y asesores que puedan descargarse software de manera simple y sin tener que pedir una instancia para que el servicio técnico proceda a ello. En particular, no podemos instalar OpenOffice.org, lo que nos incomunica con las personas que nos envían documentos en formatos abiertos Además, se nos obliga a usar Internet Explorer como navegador. Estos son sólo algunos aspectos, pero es la realidad del Parlamento Europeo en pleno siglo XXI, con signos claramente indicativos de la obsolescencia digital en que nos encontramos para desempeñar nuestro trabajo diario. Finalmente, entre los argumentos que algunos usan para justificar la necesidad del iPad, se esgrime que el hecho de tener que cambiar de sede parlamentaria habitualmente hace imprescindible este aparato, puesto que se facilita el transporte de la información y la posibilidad de trabajar durante los largos y pesados desplazamientos entre Bruselas y Estrasburgo. Pues bien, desde los Verdes ya hace tiempo que nos oponemos a estos absurdos cambios de sede que cuestan al contribuyente 200 millones de euros, que en efecto resultan una perdida de tiempo, y que además tienen unas emisiones asociadas de 20.000 Tn anuales de CO2. Venimos reivindicando hace tiempo que se elimine de los Tratados de la Unión Europea la obligatoriedad de hacer doce sesiones al año en Estrasburgo y que por lo tanto dejen de realizarse. En definitiva, nos parece si cabe aún más cínico que esto sea un argumento para justificar la asignación de los iPads a los diputados.
Avui és el primer aniversari del meu segon mandat com a eurodiputat d'ICV que tinc l'honor de poder viure. I és també el darrer, ja que no hi haurà, en cap cas, un tercer mandat per part meva. És, per tant, el darrer primer aniversari. El cas és que ha estat un any intens. Ha passat ràpid. Molt ràpid. Si el comparo amb el meu primer any del primer mandat hi veig notables diferències. La ingenuïtat i el desconeixement amb què fa cinc anys encarava aquesta tasca no és la mateixa, tot i que de l'una i de l'altra encara en queden, és clar. Però també ha canviat abismalment el pes de la pròpia institució europarlamentària. Amb el Tractat de Lisboa, del qual en segueixo essent altament crític en molts aspectes, hi ha una cosa que considero positiva: l'increment de pes i poder del Parlament Europeu. Entre les negatives, però, hi incloc que aquest pes i poder no l'equiparin, encara, a allò que hauria de ser, és a dir, el veritable legislatiu principal europeu. Sigui com sigui les noves regles del joc ens atorguen als europarlamentaris i europarlamentàries moltes més eines per poder fer la nostra feina, una capacitat de tractar de tu a tu les altres dues institucions (Consell i Comissió), i la possibilitat que la força del vot permet constituir una institució amb prou capacitat per condicionar la política europea cap allà on les majories decantin. El volum de feina segueix essent, en el meu cas, si fa no fa el mateix, però l'impacte de la mateixa ha variat notablement, en positiu. Per altra banda, aquest nou cicle ha començat amb una extraordinària força al meu despatx. Un exemple és el nombre d'informes que ens toca seguir, ja sigui com a ponents principals, ja sigui com a ponents a l'ombra. Per a grups petits com el nostre (el quart de la cambra), és difícil aconseguir ésser allò que en argot parlamentaria coneixem com a 'ponents d'informes'. En el passat mandat vaig ser-ho cinc vegades (sobre control exportacions armes europees, la reforma del Reglament de control de la pesca a la UE, o la lluita contra els feminicidis a Mèxic i Amèrica Central).
En l'any que porto d'aquest segon mandat m'he encarregat de dirigir-ne tres. Dos d'ells, l'informe (legislatiu) sobre les certificacions de captures de tonyina vermella i l'informe (d'iniciativa) sobre l'impacte de gènere en les causes i les conseqüències de les crisi econòmica i financera, els votem la setmana vinent en ple després d'haver superat els tràmits en les comissions respectives (PECH i FEMM). El tercer informe que em toca liderar és el de la Directiva sobre Igualtat de Tracte i no Discriminació per a raons d'edat, orientació sexual, religió o conviccions i discapacitat, fora de l'àmbit laboral. És una Directiva complexa i que es troba actualment encallada en el Consell per culpa que Alemanya (i d'altres que s'amaguen darrera la imponent esquena germana) hi tenen posat el fre. Per aquest tercer informe, legislativament molt important, encara no tenim calendari ja que estem pendents que el Consell ens enviï la seva postura. La llista d'informes que em toca seguir en tant que ponent a l'ombra, per altra banda, és llarguíssima. Són informes que lideren ponents d'altres grups però pels quals el meu grup m'encarrega la feina de seguir-ne el contingut i negociar-ne les eventuals esmenes amb el/la ponent principal. És el cas, entre molts d'altres, de l'informe sobre l'Euroordre de Protecció les ponents del qual són les diputades Romero (per a LIBE) i Jiménez (per a FEMM). De tots ells, en sigui ponent principal o a l'ombra, en parlo sovint en aquest bloc, i seguiré fent-ho durant els propers quatre anys. De moment, però, celebrem aquest primer aniversari fent allò que s'espera de nosaltres: treballant.
Aquesta podria ser una solució a dos problemes: el volcà Eyafjall i el fet, cada vegada més incomprensible, que haguem de mantenir una doble seu del Parlament Europeu a cavall entre Brussel.les i Estrasburg.
El problema amb la seu d'Estrasburg és quina utilitat donar-li si el Parlament se'n va.
A algú se li ha acudit aquesta idea.
No sé si és factible (no sóc enginyer), però no em negareu que, almenys, és original.
La manca de transparència i de rigor en l'ús dels comptes públics és, sens dubte, un dels factors que generen més desafecció en la política i les institucions. El Parlament Europeu no n'és una excepció. Tanmateix, és important posar de manifest que no tots els grups afrontem aquesta qüestió de la mateixa manera. Un exemple l'hem tingut aquesta setmana a la Comissió de Control Pressupostari del Parlament Europeu, on es votava, dimarts, un informe del meu company de Grup (Verds/ALE), Bart Staes, dels Verds Flamencs.
En Bart es lamentava, després del vot, de com la coalició Socialistes/Populars havien tombat alguns dels aspectes més importants del seu informe. En concret, en Bart justificava la necessitat del seu informe de cara a donar totes les eines necessàries a les autoritats Parlamentàries per assegurar que el 2014, quan tindran lloc les properes eleccions europees, no hi haurà cap escàndol, sigui gran o petit, que embruti encara més la imatge del Parlament.
La sorpresa de'n Bart, que confiava tenir un suport majoritari de la resta de grups, va ser que es va trobar amb 202 esmenes, la majoria de les quals amb el propòsit de suprimir les parts més crítiques de l'informe.
De fet, durant la votació es van suprimir gairebé 30 paràgrafs, la majoria dels quals pretenien dotar el PE de millors eines per a la gestió financera, i sobretot pel control.
Així mateix, també es van tombar algunes propostes que reclamaven més transparència per exemple en relació a l'inacceptable fet que els diners de contribuent siguin utilitzats per cobrir un forat de 121 milions d'euro en el fons de pensions dels MEPs, un Fons Voluntari al qual, personalment, com la resta de companys/es dels Verds, he objectat des que vaig entrar al Parlament i mai he volgut formar-ne part.
Aquesta coalició de fet PPE/Socialistes en temes tan importants com aquests comença a fer la vida del Parlament complicada.
Els grups més petits Verds/ALE, ALDE, GUE i ECR, vàrem donar suport a l'informe Staes i estem preparant un seguit d'esmenes per a la votació en Plenària per recuperar alguns dels aspectes centrals de la proposta.
La transparència i el rigor parlamentaris, també al Parlament Europeu, són bàsics, però no els podem garantir si els dos grans grups, Populars i Socialistes, s'hi oposen.
La paradoxa és que mentre sembla que hi ha, socialment, una clara exigència per més responsabilitat en la gestió dels comptes públics per part de la ciutadania (cosa que aplaudeixo) els dos grups que compten, elecció rera elecció, amb el major nombre de representants, i per tant amb tot el poder, són els qui més s'oposen a aquesta transparència i rigor.
Avui ha estat un dia dels habituals a Brussel.les, especialment en setmana de ple. El matí ha començat amb una reunió al meu despatx amb la presidència (espanyola) del Consell, per tractar sobre l'informe sobre la documentació de captures de la Tonyina Vermella de la qual sóc ponent.
A continuació he sortit pitant cap a la Comissió de Peticions (PETI) on compareixien nombrosos propietaris/es que es lamenten com la Llei de Costes ha comportat que algunes construccions arran de mar es trobin ara afectades, de manera que se'ls ha canviat la condició de propietari/a per la de concessionari/a d'una parcela durant 60 anys (personalment trobo que la llei de Costes era necessària per evitar el constant deteriorament del Litoral de l'Estat, tot i que comprenc que alguns/es propietaris/es de casetes arran de mar estiguin preocupats, sobretot quan veuen que els bulldozers s'han afanyat a enderrocar les seves propietats mentre els grans complexos hotelers, igualment il.legals, segueixen dempeus. Crec que el problema és la manera com s'està aplicant la llei, força desigual, les compensacions haurien de ser no només proporcionals, sinó justes, però també adverteixo del risc que s'aprofiti aquesta circumstància per debilitar encara més -el PP ja la va aigualir força- una Llei imprescindible. De fet, cinc grans ONG -Greenpeace, Seo Birdlife, Amigos de la Tierra, WWF i Ecologistas en Acción, han advertit que el veritable perill és la permissivitat de l'Administració General de l'Estat, les iniciatives d'algunes CCAA que volen legalitzar els desastres urbanístics, i les pressions urbanitzadors i especuladores. La situació, per tant, cal estudiar-la a fons cas per cas -no tots els casos són iguals-, cosa que la majoria de grups hem considerat avui al PE).
Tot seguit he hagut d'anar cap a la reunió de la Delegació UE-Centreamèrica, on hem pogut debatre amb els Ministres i Embaixadors dels països centreamericans, als quals he manifestat la meva preocupació per la manera com s'estava avançat en l'Acord d'Associació UE-Centreamèrica, i he reclamat que aquest sigui just, respecti les asimetries, i no suposi (com alguns voldrien) un simple cavall de Troia per tal que el capital europeu s'instal.li a l'Amèrica Central, sense garantir-ne una contrapartida i posant en risc els seus tradicionals sectors econòmics. De fet, he manifestat una notòria crítica a la gestió com la Comissió Europea està conduint les negociacions.
Després he anat a la reunió organitzada per Globe International (xarxa de legisladors mundials en favor d'una gestió sostenible dels recursos) on he presidit una taula dedicada a la gestió de recursos pesquers i on he pogut reclara, un cop més, una gestió responsable, que primin criteris ecosistèmics, que s'imposi una cultura del compliment de les regles, que es persegueixin durament les males pràctiques, i que es garanteixi el respecte de les recomanacions científiques a l'hora de prendre decisions polítiques.
Després m'he trobat amb en Pere Puig, que està gravant una sèrie de vídeos sobre eurodiputats per a l'oficina del Parlament Europeu de Barcelona, i amb qui hem pogut parlar una mica sobre la nostra activitat.
Finalment, la jornada 'oficial' ha acabat amb una tertúlia radiofònica conduïda per Ramon Miravitlles, per a 'La Nit', de la COM, que hem pogut fer des dels estudis del PE gràcies a que l'equip de la COM s'ha desplaçat a Brussel.les.
De nou al despatx, toca fer repàs del dia, revisar els darrers correus electrònics, escriure aquesta breu crònica i preparar les reunions que toquen demà, a primera hora.
En fi, un dia com tants d'altres, o no. Per què aquí. cada dia és diferent. La única cosa que no canvia és la intensitat. I que duri.
Apa, bona nit, i que guanyi el Barça (Eurolliga de Bàsquet, quarts de final), partit que seguiré per ràdio via Internet.
És, entenem, una qüestió de responsabilitat i de generar credibilitat en les institucions europees. Jurídicament és una acord (el de la doble seu, es a dir, compartir la seu entre Brussel.les i Estrasburg) que es troba als Tractats, i per tant només es pot modificar si hi ha unanimitat entre els 27.
La clau, per tant, la té França. És per això que alguns/es parlamentaris/es hem consignat una carta, impulsada per Jeanine Hennis-Plasschaert, y dirigida al President de la República Francesa, Nicolas Sarkozy, en la qual li expressem que, malgrat reconeixem que en el passat el valor simbòlic de mantenir la co-seu a Estrasburg (compartida amb Brussel.les) era un aspecte que en justificava mantenir el sistema de doble seu (recordo que Estrasburg és el símbol de la reconciliació francoalemanya després de la Segona Guerra Mundial), en l'actualitat, i especialment donada la crisis econòmica i financera existent, així com el creixent deteriorament en termes de confiança i credibilitat de les institucions europees, no es justifica en absolut mantenir aquest sistema car, ineficient políticament i ecològica, i incomprensible per a la ciutadania, que suposa la doble seu del Parlament Europeu.
És, sens dubte, un deure corregir aquesta anomalia.
Tanmateix, he de lamentar que, llegint la llista dels prop de 200 noms de MEPs que l'hem signada, només hi trobo quatre noms precedents de l'Estat espanyol (servidor, Tremosa, Junqueras i Bilbao).
La primera sessió plenària del Parlament Europeu d'aquest darrer curs tindrà lloc de dilluns a dijous a Brussel.les, enlloc d'Estrasburg, degut a l'esfondrament del sostre de l'hemicicle de l'edifici a la capital alsaciana (veure apunt
Cau el sostre del
Parlament Europeu). L'agenda es presenta plena i amb temes prou importants entre els quals cal destacar-ne els següents: Debat sobre el paquet de
les Telecom; Homenatge a les víctimes de l'accident aèri de Madrid; Presentació del
"paquet social"; Debat i resolució sobre
Geòrgia; Igualtat entre homes i dones; Sistema d'alerta ràpida per a infants desapareguts; Sessió solemne amb el President de Costa Rica i Nobel de la Pau, Òscar Arias; Clonació d'animals en el
sector alimentario; Evaluaciaó de les sancions comunitàries en els àmbits de drets humans a Cuba i la Xina; presentació per part del Consell dels pressupostos per a 2009; Resolució sobre les persones preses palestines a Israel; (segueix...)
No, no és cap metàfora. Literalment el sostre de l'hemicicle de la seu del Parlament Europeu a Estrasburg ha caigut durant el mes d'agost (ho podeu veure en aquest vídeo). El malson d'Astèrix i Obèlix (que el cel els caigués al damunt) ha estat a punt de fer-se realitat. Sortosament l'accident ha tingut lloc en un moment en què no hi havia activitat parlamentària, tot i que cal dir que, de fet, el flamant nou edifici, fruit de les pressions franceses per mantenir la seu europarlamentària a la capital alsaciana, es troba desocupat durant 307 díes l'any, ja que la majoria de l'activitat europarlamentària té lloc a Brussel.les. Els i les membres hem rebut la informació amb retard i amb el temps just de canviar les reserves de vols i hotels per, almenys, la primera sessió prevista per la setmana vinent. L'impacte econòmic és més que evident, però encara ho és més, a parer meu, el polític. La conseqüència de tot plegat és que la primera sessió plenària del darrer curs de l'actual legislatura (2004-2009) es farà a Brussel.les, cosa que per a algunes i alguns de nosaltres no hauria de ser excepcional, sinó la norma. En el seu moment, vaig ser un dels impulsors de la iniciativa Oneaseat (oneseat.eu), a través de la qual hem aconseguit la signatura d'1.2 milions de persones a favor de reduir a una les seus europarlamentàries. (segueix...)
És habitual que en actes o en converses informals aparegui la tan temuda frase del 'és que el Parlament Europeu ens queda tan lluny'. En altres apunts d'aquest bloc ja he comentat la meva opinió discrepant pel què fa a aquesta percepció (veure per exemple: Europa ens queda lluny? ), però avui, i en ares de la transparència i de l'obligació de rendir comptes que considero que ha d'exercir tot càrrec electe, recomano consultar la pàgina web del Parlament Europeu, a través de la qual es pot accedir a la secció destinada els diputats i diputades, i un cop allà situar-nos sobre l'Estat els membres del qual ens interessi saber què fan. Si aquest es el cas de l'Estat espanyol ens apareixeran els 54 noms dels diputats i diputades elegits el juny de 2004. En altres (segueix...)
Mentre espero el tancament de la jornada electoral dedico part de la tarda a preparar la sessió plenària del Parlament Europeu per aquest mes de març (tindrà lloc de demà fins dijous a Estrasburg). L'agenda ve prou interessant, de tal manera que el Grup Verds/ALE hem hagut de prioritzar alguns temes (veure prioritats en francès i anglès). A títol personal vull destacar que finalment he aconseguit introduir a l'agenda un debat sobre la revisió del Codi de Conducta de la UE sobre exportacions d'armes, tema que serà debatut dimecres i votat dijous. Altres temes importants en l'agenda són: debat/votació sobre l'Institut europeu d'innovació i tecnologia (IEIT); 'revisió mèdica' de la PAC; i Cimera europea sobre el canvi climàtic, entre d'altres. A continuació adjunto el posicionament que el nostre Grup (Verds/ALE) defensa en relació a les tres qüestions: (segueix...)
Ara fa uns dies el Daily Telegraph desvetllava un nou escàndol en relació a les finances del Parlament Europeu (Criminal abuse of expenses by euro-MEPs). El detonant ha estat un informe de la Comissió de Control Pressupostari (COCOBU) segons el qual hi hauria alguns MEPs que farien un mal ús, fins i tot un ús criminal, dels diners que tots els diputats i diputades tenim a la nostra disposició per contractar personal d'assistència. L'informe és, de moment, secret, però alguns ja hem demanat que es faci públic i que si s'ha d'assenyalar responsables, que s'hi posi noms i cognoms. El tema no és nou, però segueix essent altament preocupant per, com a mínim, dos motius: (segueix...)
En plena ressaca postelectoral francesa (i en el nostre cas, entre llibres i roses), té lloc aquesta setmana una nova sessió plenària del Parlament Europeu a Estrasburg. L'ordre del dia compta, entre d'altres, amb temes com el debat sobre l'Informe Coveney (informe anual) sobre la política europea i els drets humans 2006, la situació de la lluita contra el VIH/Sida a la UE (2006/07), debat sobre les mesures penals relatives als drets de propietat intel.lectual, debat sobre les recents mesures homòfobes empreses per les autoritats poloneses, o el debat sobre la moratòria de la pena de mort a escala mundial.
Avui serà un dia llarg a Brussel.les. En el marc de la minisessió plenària de gener toca concretar les presidències i vicepresidències de les comissions parlamentàries per a la segona meitat del mandat (queden 2 anys i mig fins a les eleccions de 2009). El fet que la Presidència de l'Eurocambra hagi passat d'un socialista espanyol, Josep Borrell, a un conservador alemany, Hans Gert Poettering, així com l'entrada de 53 nous diputats i diputades de Romania i Bulgària, ha obligat a revisar tots els equilibris tant nacionals com de famílies polítiques en el conjunt de les Comissions. Així mateix, també les meves responsabilitats es veuran lleugerament modificades en aquesta segona meitat del mandat. (segueix...)
Hi ha dies que, no saps perquè, els planetes s'alinien i allò que havia de ser un dia normal de feina (en el meu cas a Estrasburg, seguint el ple del Parlament Europeu), esdevé una 'tendència', concretament una tendència tuiteriana.
Aquesta podria ser una solució a dos problemes: el volcà Eyafjall i el fet, cada vegada més incomprensible, que haguem de mantenir una doble seu del Parlament Europeu a cavall entre Brussel.les i Estrasburg.
Avui ha estat un dia dels habituals a Brussel.les, especialment en setmana de ple. El matí ha començat amb una reunió al meu despatx amb la presidència (espanyola) del Consell, per tractar sobre l'informe sobre la documentació de captures de la Tonyina Vermella de la qual sóc ponent. 
Le tema de la doble seu del Parlament Europeu, repartida entre Brussel.les i Estrasburg (bé, de fet tècnicament és triple, si comptem la comptabilitat que es troba a Luxemburg), esdevé cada cop més sensible políticament, econòmicament i ecològicament. N'he parlat en nombrosos apunts que podeu trobar la categoria 
La primera sessió plenària del Parlament Europeu d'aquest darrer curs tindrà lloc de dilluns a dijous a Brussel.les, enlloc d'Estrasburg, degut a l'esfondrament del sostre de l'hemicicle de l'edifici a la capital alsaciana (veure apunt
Mentre espero el tancament de la jornada electoral dedico part de la tarda a preparar la sessió plenària del Parlament Europeu per aquest mes de març (tindrà lloc de demà fins dijous a Estrasburg). L'agenda ve prou interessant, de tal manera que el Grup Verds/ALE hem hagut de prioritzar alguns temes (veure prioritats en 
Ara fa uns dies el Daily Telegraph desvetllava un nou escàndol en relació a les finances del Parlament Europeu (
El mateix dia que el Parlament aprobava crear una 
En plena ressaca postelectoral francesa (i en el nostre cas, entre llibres i roses), té lloc aquesta setmana una nova sessió plenària del Parlament Europeu a Estrasburg. L'
Avui serà un dia llarg a Brussel.les. En el marc de la minisessió plenària de gener toca concretar les presidències i vicepresidències de les comissions parlamentàries per a la segona meitat del mandat (queden 2 anys i mig fins a les eleccions de 2009). El fet que la Presidència de l'Eurocambra hagi passat d'un socialista espanyol, Josep Borrell, a un conservador alemany, Hans Gert Poettering, així com l'entrada de 53 nous diputats i diputades de Romania i Bulgària, ha obligat a revisar tots els equilibris tant nacionals com de famílies polítiques en el conjunt de les Comissions. Així mateix, també les meves responsabilitats es veuran lleugerament modificades en aquesta segona meitat del mandat. (segueix...) 
