La presidenta de Libèria es presentaal Parlament Europeu.Només hi ha sis governs al món en què la presidència l'assumeixi una dona: Xile, Finlàndia, Irlanda, Letònia, Filipinas i Liberia. Que una dona esdevingui presidenta de govern és encara, avui per avui, notícia, per la seva excepcionalitat. I assumir la presidència d'un país com Libèria, en plena postguerra, és tot un repte. La presidenta liberiana Ellen Johnson Sirleaf, primera dona que presideix el govern d'un país africà, ha presentat avui la seva aposta per fer sortir el pais de la guerra i de la pobresa, i ha demanat el suport europeu. Es tracta de la segona dona cap d'Estat que es dirigeix a l'Eurocambra. La primera va ser la presidenta finlandesa Tarja Halonen, mentre que el mes d'octubre ho farà la xilena Michelle Bachelet. És a dir, abans de final d'any el Parlament Europeu haurà rebut la meitat de les dones presidentes del món. Però és clar, el mèrit és relatiu, (segueix...)
Mentre segueix l'escalada de declaracions i accions en relació a la qüestió de l'Iran en el si el Consell de Seguretat de l'ONU, convé analitzar si realment estem fent tot el possible per evitar que hi hagi un nou desastre bèl.lic. De moment, sembla que el Consell prioritza la via diplomàtica. Tanmateix, tot plegat ens fa pensar que ens trobem atrapats en una espiral de manca de credibilitat mútua. Centrem-nos en la postura de la Unió Europea i, particularment, d'alguns dels seus Estats membres, per exemple.
La presidència de la UE va manifestar a principis de gener la seva preocupació per la intenció del govern iranià de reemprendre els programes nuclears que havien estat congelats sota supervisió de l'Organització Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA) després de descobrir-se que l'Iran havia estat realitzant activitats nuclears de manera clandestina durant més de deu anys. ...
