|
DDHH: Guantanamo/vols de la CIA/EUA En el marc de l'hora que setmanalment dediquem a fer preguntes al President de la Comissió, José Durao Barroso, he reiterat novament la voluntat que els implicats en les activitats denunciades per Wikileaks donin explicacions, i ell n'és un. He insistit novament en que el PE reobri la Comissió temporal sobre els vols i altres activitats de la CIA a la UE. El problema és que va tornar a respondre amb evasives i amb el silenci com a política. Res de nou em temo.  És culpable o innocent, Assange, de les acusacions d'abús sexual? Doncs no ho sé. Tanmateix em pregunto si aquesta és la pregunta pertinent en aquests moments. L'única cosa certa és que hi ha molta confusió al voltant de les denúncies, les intencions i la detenció mateixa d'Assange. Massa preguntes sobre la forma, el fons i el context. Massa tuf a venjança per haver fet allò que era tan necessari fer: parlar clar. Compte, però, que això no pressuposa que les denúncies sobre els fets concrets que se li imputen (negar-se a usar preservatiu o haver forçat una relació sexual) siguin necessàriament falses, però tampoc podem pressuposar el contrari, que siguin certes. En qualsevol cas parteixo de la necessitat d'aplicar la pressumpció d'inocència, per principi. Reconec que tinc massa respecte per aquesta mena de situacions vinculades amb la violència de gènere com per frivolitzar-hi, i considero que negar-se a posar preservatiu quan la parella a més ho demana explícitament, o forçar una relació no desitjada, és un abús que cal denunciar. Però la meva pregunta és si aquest és realment el cas en l'afer Assange. En altres circumstàncies no tindria cap dubte a reclamar un judici just i ràpid (i per tant una extradició, si fos el cas). Tanmateix, hi ha massa coses en aquest cas concret que em fan trontollar aquesta tesi, i no només en relació al fons (els motius mateixos de la denúncia), sinó també a la forma i, sobretot, al context. Cal dir que nombroses organitzacions de drets de les dones denuncien l'extremada lentitud amb la qual la justícia sueca actua en casos de suposades violacions, i no deixa de sorprendre, per tant, l'extremat zel amb què s'ha actuat en aquest cas. A més, precisament per què hi ha qui fa un mal ús de la denúncia d'abús sexual, és necessari ser prudents en un cas de les dimensions que té aquest del qual parlem (l'ús polític d'aquesta mena de denúncies, per desgràcia, és més habitual del que semblaria). Per altra banda, no hi ha cap garantia que, un cop a Suècia (si l'extraditen), el tema de les denúncies no passi a ser només una anècdota i es procedeixi a una extradició directament als Estats Units on hauria de fer front a càrrecs molt més seriosos, com el d'espionatge (veure per exemple aquesta anàlisi de Afua Hirsh al The Guardian: 'Julian assange's extradition: what happens next?). En altres paraules, no seré jo que digui sense temor a equivocar-me si Assange és culpable o innocent dels càrrec d'abús que se li imputen (insisteixo que parteixo de la base que mereix que se li apliqui el principi de pressumpció d'innocència, com tothom), però allò que sí puc dir és que si ara l'extraditen em temo que no serà només per aquests fets, i a més a més crec que no faria cap favor a la noble causa de la lluita contra els abusos sexuals, ans al contrari. Per tant, em sumo a les nombroses veus que reclamen que, enlloc de centrar-nos ara en l'assumpte de les suposades denúncies de les quals caldria saber primer si hi ha prou base legal per dur-les endavant, ens centrem en el tema de fons: el contingut dels cables de Wikileaks, els quals ens aporten una llarga llista de noms que sí hauríem de veure asseguts davant de tribunals de l'opinió pública (i alguns, fins i tot, dels penals).  Darrerament, per motius que ja explicaré un altre dia, m'he tornat a enganxar a la lectura de novel.les. M'encanta la ficció, però malauradament la realitat m'ha tingut darrerament massa absorbit i m'ha impedit gaudir-ne tant com hauria volgut. M'agrada la ciència ficció, però també la ficció versemblant, és a dir, aquella que s'inspira en fets reals o que si més no podrien ser-ho. Vaja, la saga Millenium, per exemple, de la qual em confesso haver-ne estat addicte. Per uns dies, però, he aparcat temporalment la lectura de novel.les per centrar-me en una altra mena de trama, la dels anomenats 'Papers del Departament d'Estat' (Filtracions WikiLeaks). En aquest cas es tractaria del cas contrari, és a dir, d'una realitat que podria ser ficció, i que, de fet, alguns s'han obstinat en fer-nos passar per ficció. Però no, és real, ben real, tristament real. Avui ha rebut, de nou, l'Estat espanyol. L'any 2006 i 2007 vaig formar part de la Comissió Temporal del Parlament Europeu que investigava les activitats de la CIA a la UE (veure els apunts que he anat publicant a la categoria DDHH: Guantanamo/vols de la CIA/EUA). El 14 de desembre de 2006, el llavors Ministre d'Afers Exteriors Miguel Àngel Moratinosva comparèixer davant nostre a Brussel.les i va repetir fins a la sacietat que ells no tenien cap constància que s'estiguessin fent les coses malament, i que tenien tota la confiança en els aliats nordamericans. L'Estat espanyol formava part de la llista de països europeus directament esmentats tan a l'informe del Consell d'Europa (Dick Marty) com al del Parlament Europeu (Claudio Fava). A mi em va tocar ser el ponent a l'ombra per part del meu grup (Verds/ALE) i vaig tenir nombroses trobades amb diversos col.legues socialistes espanyols que insistien una i altra vegada en el mantra: 'no hem fet res, no hem vist res, no sabem res'. Tot plegat va començar durant la gloriosa etapa Aznar-Bush, però lluny d'acabar-se amb l'arribada de Zapatero, les complicitats, els silencis i les mirades cap a un altre costat varen continuar. La llavors Vicepresidenta de la Vegahauria fet saber a l'ambaixador Aguirre que per a ella (i per extensió per a l'executiu espanyol) no hi havia cap problema a que els vols de la CIA passessin i aterressin en territori espanyol (i per tant europeu), i que en tenia prou amb ser-ne informada. El problema és que aquests vols no es limitaven a passejar, sinó que servien per transportar persones detingudes de manera il.legal, retingudes de manera il.legal, empresonades en presons il.legals (quan no secretes) i transportades a la pitjor xacra de la democràcia occidental que significava Guantanamo. Ja llavors servidor insistia cada cop que en tenia ocasió (en Comissió al PE o davant premsa), que el govern espanyol era responsable per activa o per passiva, perque sabia o perque hauria hagut de saber, perque ajudava o perque ocultava. Els documents de WikiLeaks no ens donen massa dades noves sinó que més aviat ratifica coses que ja sabíem. Tot això (la implicació dels diferents governs espanyols) ja ho havia reconegut fins i tot la Secretaria d'Estat dels Estats Units, i malgrat tot des de Moncloa seguien negant la major. Els documents de WikiLeaks són, només, una mostra més de com han de canviar radicalment algunes maneres de funcionar. Aquest increment de transparència hauria de ser percebut com una oportunitat per tal de no fer certes coses. Ara, tot, tothom, està, estem, molt més exposats. Continuar negant evidències, com ha fet el PSOE (i abans el PP) tot aquest temps només contribueix a que totes i tots plegats perdem credibilitat. Els documents filtrats per WikiLeaks són importants perquè posen de manifest que avui, mentir, enganyar, manipular la informació, si més no, ja no está sotmès a la impunitat del secretisme. Benvingudes siguin, per tant, aquestes filtracions, si fan pujar els colors a alguns aprenents de bruixot sense escrúpols, i sobretot si serveixen per evitar que seguim confonent realitat i ficció. I ara, si m'ho permeten, continuaré llegint la meva novel.la. I és que no hi ha res més seriós que la ficció.  Amnistia Internacional acaba de fer públic un
informe ("Nou ordre, idèntics abusos: Detencions il·legals i tortura a
l'Iraq") en què denuncia que hi ha 30.000 detinguts sense càrrecs en
presons a l'Iraq, dels quals 10.000 estaven custodiats per les tropes dels
Estats Units que recentment han abandonat el país. Més de 400 persones estaven
recloses il·legalment a la presó secreta de l'antic aeroport de Muthanna.En conèixer l’informe d’Amnistia Internacional en què aquesta organització denuncia la vulneració de Drets Humans amb casos de detencions il·legals, tortura, mals tractaments i fins i tot diverses morts sota custòdia en presons a l’iraq, he dirigit una bateria de preguntes tant al Consell de la Unió Europea com a la Comissió Europea instant ambues institucions a que es posicionin respecte la situació dels milers de presos que Estats Units i altres estats que participaven a la guerra de l'Iraq entreguen ara a les autoritats locals.Malgrat sembli un afer llunyà, la responsabilitat europea en aquest afer segueix essent més que preocupant. Espero una resposta aviat de l'Alta Representant, Catherine Ashton, així com del President de la Comissió, Durao Barroso. Lamento especialment que Durao Barroso, el darrer supervivent de la foto de les Açores on es va dissenyar la guerra d'Iraq, un dels principals artífexs intel·lectuals d'aquest conflicte, faci ara com que ell no tingués res a veure amb tot això.  Aquest matí Amnistia Internacional i alguns diputats/des com Ludford (ALDE), Gomes (S&D), Meyer (GUE) i Romeva (Verds/ALE), hem fet una roda de premsa conjunta al Parlament Europeu per demanar a les institucions europees (bàsicament Consell i Comissió), així com als Estats Membres, que assumeixin d'una vegada les seves responsabilitats en relació amb les accions de la CIA a Europa (i els vincles d'aquestes accions amb les presons secretes a la UE o la mateixa base de Guantànamo). Des que el PE vàrem adoptar l'any 2007 i l'any 2009 els informes sobre els vols de la CIA i les presons secretes existents a territori europeu, diferents informacions han posat de manifest les implicacions i responsabilitats, per activa o per passiva, de diversos Estats Membres en aquestes pràctiques il.legals. El febrer de 2010, un Informe de NNUU sobre presons secretes va identificar un nombre d'Estat membres que havien estat còmplices en aquest afer, inclosos Alemanya, Itàlia, Lituània, Polònia, Portugal, Romania i el Regne Unit. Malauradament, a data d'avui, segueix essent molt pobre la informació que tenim d'aquesta cooperació governamental en la comissió de flagrants vulneracions de drets humans en el marc de la particular 'guerra contra el terror' dels Estats Units. En tant que membre de la Comissió de llibertats, Justícia i Interior pel meu grup, i havent estat membre de la Comissió especial sobre les accions de la CIA en el passat mandat (ponent en l'ombra de l'informe FAVA al respecte), m'he sumat a aquesta denuncia liderada per Amnistia Internacional perquè crec que no s'ha fet allò que tocava: impulsar les investigacions en relació a les actituds còmplices amb les detencions il.legals, les tortures i l'existència mateixa de presons secretes o de Guantànamo. Per tot plegat reclamem al Consell i a la Comissió Europea que compareguin davant el Parlament Europeu per donar explicacions sobre allò que s'ha fet fins ara, i per assumir compromisos en termes de Veritat, Justícia, Reparació a les víctimes i Reforma institucional per evitar que es tornin a produir fets similars.  Pregunta de Raül Romeva a Durao Barroso:Una de las funciones más importantes de la Comisión Europea es actuar como garante de los Tratados, especialmente con relación a la protección de los derechos humanos, dentro y fuera de la UE. En ello se basa la CREDIBILIDAD de la Comisión y de la Unión. Se trata de ser ejemplares en este tema para poder exigir a otros que lo sean. GUANTANAMO ha sido uno de los episodios más tristes y lamentables de los últimos años. Y lo más triste es que su existencia ha sido posible gracias a la complicidad, por activa o por pasiva, de gobiernos e instituciones europeas: detenciones ilegales, prisiones secretas, autorización de vuelos criminales, tortura,... Señor Barroso, usted ha sido señalado directamente como corresponsable por su papel y su actitud durante su mandato en Portugal, y su silencio al frente de la Comision. Qué piensa hacer para compensar los errores pasados, reconocidos incluso por la administración norteamericana, y para evitar que se repitan? Como piensa compensar a las personas que han sido detenidas y retenidas de forma ilegal? Respuesta Barroso: My Comission has done everything to ask the Member States to give all the information concerning the renditions. I personally asked Bush to close Guantanamo. We may disagree in many things, but you can't question my commitment towards Human Rights.  Debatem avui, i votem demà, una resolució del Parlament Europeu en relació a la promesa de tancament de Guantanamo per part del nou President dels Estats Units, Barack Obama. Com sol passar en aquestes ocasions, hem acordat una resolució conjunta entre diferents grups, a la qual però no hem aconseguit incorporar-hi de partida alguns aspectes relatius a la responsabilitat europea en l'afer Guantanamo, i la petició explícita de reclamar als Estats Units que cancel.li, inmediatament, el seu programa de detencions extraordinàries que va alimentar l'escàndol dels vols de la CIA. És per això que els Grups Verds/ALE i GUE hem presentat conjuntament unes esmenes al text en el sentit següent:  Davant els descobriments recents en relació a les clares i manifestes connivències entre el govern Aznar i la CIA en relació a l'afer dels vols il.legals cap a Guantanamo, i tenint en compte que un altre dels països implicats en l'afer és Portugal, llavors sota la Presidència de l'ara President de la Comissió, Durao Barroso, un grup de diputats i diputades hem presentat la següent pregunta a la Comissió:Written Question to the Comission: Considering the report of 09/08, drafted by the Spanish Ministry of Defence and revealing that at least one USA military flight transporting illegal prisoners overflowed Spain after a stopover in Portugal on 30/09/05; and the report by Amnesty International published in 10/08 revealing that at least 90 flights linked to the CIA made stopovers in Spain between 2002 and 2007 and that about 200 people were taken to Guantanamo on flights that took off from US military bases in/overflowed Spain; and the Spanish secret document published by El País in 11/08 revealing that the government of Aznar expressely authorized a US request regarding flights over Spain carrying prisoners from Afghanistan to Guantánamo, Taking into consideration that in August 2008, Polish media reported that a note prepared by military intelligence, confirming the existence of a secret CIA facility, had been seen by government officials in 2006, (segueix...)  Quan el Ministre Moratinos va comparèixer davant del Parlament Europeu per explicar què sabia de les connivències del Govern Aznar amb les activitats il.legals de la CIA i el transport de persones a Guantanamo va ser molt clar: res, no sabem res, i per tant, no hi ha res. També nosaltres ho vàrem ser: no ens ho creiem, els demanem que investiguin. Ara, novament, han estat els periodistes qui ha fet la feina d'investigació que havia de fer el Govern. De la mateixa manera que l'equip de Diario de Mallorca, amb Matias Vallès al capdavant, van destapar els fets de l'ús de l'illa per part de la CIA, ara ha estat El Pais (11 escalas y 13 sobrevuelos en la ruta de Guantanamo) qui publica una més que interessant informació sobre aquestes connivències. Com és que en tots aquest tres anys el Govern ha estat incapaç de saber-ne més? O és que no volien? Com és que els vols no s'han aturat durant el govern PSOE? En el primer cas, desídia o incapacitat, en el segon més connivència. Sigui com sigui, el cas és lluny de quedar tancat. Per part meva ja m'he dirigit al Consell per demanar noves compareixences davant del Parlament Europeu de totes aquelles autoritats que, en el seu moment, van dir que no sabien res, perquè expliquin si ara en saben més. Ah, i per què justifiquin per què llavors van torpedejar l'informe Fava (veure més avall) quan l'objectiu del qual era, precisament, fer les preguntes que els governs es negaven a fer. (segueix...)  He perdut el compte de les vegades que m'he sentit dir allò de 'és que tots els polítics són iguals', reflexió que sovint deriva en un 'ja s'ho faran', o un 'jo passo d'anar a votar, total, pel que serveix'. Reconec que aquesta manera de pensar és comprensible si tenim en compte que sovint tendim a llegir l'actualitat de manera superficial (cosa que molts mitjans alimenten, per cert). Admetem però que, per poc que ens hi esforcem una mica, per poc que llegim entre líniees, o, millor encara, per poc que posem noms i cognoms (i sigles) a les actituds que considerem criticables i condemnables, ens adonarem que hi ha moltes maneres de fer i exercir la política. Accepto que cap n'és, de perfecta, i accepto també que, sovint, es tracta més d'escollir el mal menor. No obstant, llegint El País d'avui (Un informe secreto revela la connivencia de Aznar con los vuelos a Guantanamo), trobo un nou argument, l'enèssim, que em porta a defensar la tesis segons la qual la pràctica política està plagada de matisos i que, en tant que ciutadans i ciutadanes, el nostre dret, però també el nostre deure, és actuar en conseqüència: votant a consciència, contrastant informacions, reclamant transparència però al mateix temps fent-ne ús per posar de manifest les diferències entre les formes i els fons de les diferents propostes polítiques. (segueix...) Són molts els temes sobre els quals treballem de manera conjunta i coordinada amb l'eurodiputada portuguesa Ana Gomes. Però n'hi ha un que ens ha ocupat especialment: l'assumpte dels vols de la CIA i el seu trànsit per Europa (veure diversos apunts a la categoria DDHH: Guantanamo/vols de la CIA/EUA ). De fet va ser en el marc de la Comissió Temporal sobre les activitats de la CIA que vàrem emprendre diverses iniciatives, entre les quals una visita a les autoritats portugueses en la qual reiteradament se'ns deia que no sabien res. Cal recordar que l'afer implica dos governs, el primer dels quals presidit per l'actual President de la Comissió Europea José Durao Barroso (PSD). La sospita era que el govern portugès (PS) estava manifestament mirant d'encobrir Barrroso. Aquest dimecres Ana Gomes se'm va acostar i em va dir amb un somriure d'orella a orella que finalment el govern portugès havia confirmat la sospita. És a dir, que tot ho havien fet per encobrir Barroso. Els següents articles en són la proba (segueix...):  Amnistia feia public aquesta setmana l'informe 'Destinos inconfesables, obligaciones incumplidas' (veure Informe complert), en referència al fet que que res impedeix avui que la CIA torni a usar els aeroports o l'espai aeri espanyol per tralslladar persones preses cap a Guantánamo. Segons Amnistia el govern no ha pres cap mesura per evitar que es repeteixin els 'vols de la vergonya'. Adjunto a continuació la nota d'Amnistia:Noticias España ( 8-10-08) Alrededor de 200 personas detenidas llegaron a Guantánamo cruzando el espacio aéreo español Menoscabo de derechos humanos al enfrentar la “Guerra contra el Terror” “Destinos inconfesables, obligaciones incumplidas”, nuevo informe de Amnistía Internacional sobre la respuesta de España a la “Guerra contra el Terror” y sus consecuencias para los derechos humanos (segueix...)  Durant mesos, el govern espanyol va estar negant el
fet que els Estats Units haguessin usat territori espanyol per a transportar
presos cap a Guantanamo. Quan des de |
Accés de l'autorFollow @raulromeva
CategoriesEls meus enllaçosACTIVITAT PARLAMENTàRIA
ALTRES BLOCS D'INTERèS
ALTRES EURODIPUTATS/DES
CONSTRUINT SINERGIES
FAMILIA POLíTICA, AFí I AMIGA
LITERATURA, NARRATIVA, POESIA,...
MAR I OCEANS
MéS SOBRE EUROPA
MóN BLOCAIRE
PINTURA
Visites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
Ara fa 1 any i tres mesos que la Comissió Temporal del Parlament Europeu sobre les activitats de la CIA a la UE acabava el seu mandat 
E
La pressió mediàtica i parlamentària està donant els seus fruits. En el seu darrer informe, Dick Marty, senador suís i membre del Consell d'Europa ha posat de manifest l'existència d'allò que fa temps sospitàvem: després de l'11S els Estats Units van pactar amb alguns Estats de la 
