Aquest vespre, a les 20.00, es projecta la pel.lícula The End Of the Line, a l'Aquàrium de Barcelona, a iniciativa dePEW, Oceans2012, Shark Alliance, i WWF entre d'altres. Hi serà també l'autor del llibre homòmim sobre el qual es basa el film, Charles Clover. Recomano molt tant la lectura del llibre, com el visionat del film. La situació des nostres mars i oceans és dramàtica. Aquest documental ajuda a entendre per què, qui en són els responsables (ens inclou als consumidors i consumidores), però també quines són les sortides i com cal encarar-les. Encara som a temps de capgirar la situació, però per això cal un canvi de mentalitat social, econòmica, polític i mediàtica. Aquest film hi ajuda, i molt.
Totalment d'acord amb El Roto. És per això que són tan importants les properes reunions d'ICCAT a Madrid (científica, 21-23 octubre), ICCAT Recife (plenària, 6-15 novembre) i, pel què fa concretament a la Tonyina Vermella (Tunnus Thynnus), CITES Doha (març 2010). De fet, en tant que ponent del Parlament Europeu per a la Tonyina Vermella i delegat del PE a la reunió de l'ICCAT a Recife (Brasil) seguiré de ben prop aquestes converses i faré tot el possible per tal que acabin amb la incorporació de la Tonyina vermella a l'Apendix I de CITES (Convenció internacional sobre el comerç de les espècies en perill) la qual cosa faria que en quedés prohibit el comerç internacional.
Aquest matí a la Comissió de Pesca hem debatut tres temes que posen de manifest la importància de conceptes tan determinants de cara a la credibilitat de la UE com són la coherència, la responsabilitat i el control.
Coherència: La Comissió de Pesca hem rebutjat aquest matí de votar en favor de l'Acord de Pesca entre la UE i Guinea. Ha estat una votació ajustada: 11 a favor de posposar decisió (bàsicament Verds/ALE, ALDE, PSE) i 10 a favor de continuar (sobretot PPE i Conservadors). Després de les massacres de dimarts a Conakry entenem que no podiem seguir com si res autoritzant un Acord de Cooperació Pesquera que hauria gestionat un govern criminal com el del Dadis Camara. El debat ha estat tens i complex, per les moltes connotacions tècniques que té, però calia fer-ho, per coherència.
Responsabilitat: el segon tema ha estat el cada vegada més urgent afer de la Tonyina Vermella i la seva incorporació a l'Apendix I de CITES, incorporació a la qual dono suport. Hem tingut un intercanvi d'impressions amb representants de la Comissió i, en tant que ponent per a l'assumpte, i representant del Parlament Europeu a la propera reunió de la ICCAT, he reiterat l'enorme responsabilitat que tenim per salvar, no només l'espècie sinó també els nombrosos sectors socioeconòmics que en depenen.
Control: en tant que ponent del Parlament sobre el Reglament de Control de la UE, finalment, he enviat una carta a tots els Ministres d'Afers Pesquers demanant-los que en el marc de la revisió del Reglament actualment en curs, tinguin en compte diversos aspectes entre els quals la necessitat que, per poder garantir la millora dels estocs pesquers i la biodiversitat als nostres mars i oceans cal, imperativament, millorar els mecanismes i els mitjans de control, també els de la Comissió, així com enfortir les capacitats sancionadores en cas d'infracció. Adjunto a continuació la carta que he fet arribar als 27. (segueix...)
Interessant reflexió sobre la
coherència de les polítiques europees per al desenvolupament, en el marc de la
reforma de la Política Pesquera
Comunitària actualment en curs. Planteja la necessitat de revisar els Acords de
Partenariat en qüestions pesqueres per tal que aquests no suposin un problema
afegit als països amb els quals es signen. En concret, en el seu informe de
2009 sobre la coherència de polítiques per al desenvolupament, la Comissió Europea
assenyala que "la durabilitat i les conseqüències socials dels acords
(APP) esdevenen una font de preocupació. La pròxima reforma de la Política Pesquera
Comunitària (PCP) ofereix una gran ocasió per a reevaluar la dimensió externa d’aquesta
política de cara a fer-la més favorable
als objectius de promoure el desenvolupament: (segueix...)
French
and English versions follow - Versions anglaise et française suivent
La proposta de Mònaco d'incloure la Tonyina Vermella en l'Annex I de CITES (i prohibir-ne per tant l'exportació), a la qual alguns hem donat un clar i explícit suport, sembla dividir els governs dels 27 estats membres de la UE. Ens acostem al moment clau, quan tocarà decidir. Confio que els indecisos entraran en raó i se sumaran a l'única opció que ens queda si volem de debò salvar l'espècie.
Bruselas se inclina por declarar la especie en peligro de extinción y vetar la pesca
BEATRIZ NAVARRO - La Vanguardia, 12.11.09, Bruselas. Corresponsal
España, como potencia pesquera afectada, reclama más pruebas científicas
Los próximos seis meses serán clave para la supervivencia del atún
rojo, una especie en vertiginoso declive como consecuencia de la pesca
industrial y las capturas ilegales. En marzo del 2010, en la reunión
que los 175 países firmantes de la Convención sobre el Comercio
Internacional de Especies en Peligro de Extinción (CITES) celebrarán en
Doha, podría pasar a engrosar la lista de más de 800 especies al borde
de la extinción. La batalla entre partidarios y detractores ha empezado
ya porque lleva aparejada una medida para algunos demasiado drástica:
el veto a su comercio internacional.
La propuesta fue lanzada en julio por Mónaco. Se buscaba un país
neutral que pudiera hacerse eco de las inquietudes por la conservación
de la especie sin temor a represalias. Para sorpresa de todos, el
presidente francés Nicolas Sarkozy se desmarcó este verano de su línea
habitual apoyando la prohibición de su comercio internacional, un
negocio muy lucrativo para su flota dada la fuerte demanda de Japón y
EE. UU..
Presionada por ambos lados, la Comisión Europea se ha posicionado esta
semana a favor de declarar al atún rojo especie en peligro de extinción
y vetar el comercio internacional. Pero con matices. Potencias
pesqueras en el sector atunero como Italia o España están en contra de
la propuesta y Bruselas ha condicionado su toma de posición a la
presentación, en noviembre, de nuevos informes científicos sobre la
situación de los caladeros y sólo si no existen "medidas alternativas"
para preservar la especie. Si sale adelante, se querría empezar con una
moratoria de dos años.
Los ministros de Pesca de los Veintisiete debatirán la propuesta el 21
de septiembre. Las grandes potencias pesqueras son las más escépticas.
El Gobierno español, inquieto por el impacto socioeconómico de la
medida, supedita su apoyo a nuevos dictámenes científicos, mientras el
sector pide medidas menos drásticas y discriminatorias de control de
capturas. Por su parte, Italia cree que no hay datos para decir que
esté en "peligro absoluto".
Según distintas fuentes, el apoyo de Francia al veto comercial se ha
debilitado y se limita a la inclusión del atún rojo en el anexo II de
CITES, para especies amenazadas pero no en extinción y que no quedan
sujetas a controles comerciales. Alemania, Reino Unido y Holanda, entre
otros, se inclinan en cambio por vetar el comercio mundial de atún
rojo.
Las organizaciones ecologistas son unánimes sobre la urgente situación
biológica de este pescado y acusan a quienes se oponen a la moratoria
de anteponer intereses comerciales a corto plazo a la supervivencia de
la especie. "El año pasado los científicos recomendaron no pescar más
de 15.000 toneladas, luego se autorizó el doble y al final, con las
capturas ilegales, se pescó cuatro veces más del mínimo para mantener
la especie", se indigna el diputado Raül Romeva (ICV), ponente del
dossier en la Eurocámara.
Aquesta tarda la Comissió Europea ha aprovat finalment secundar la iniciativa de Mònaco i co-esponsoritzar la inclusió de la Tonyina Vermella en l'Apèndix I de CITES (Convenció Internacional sobre el Comerç d'Espècies Amenaçades), cosa que en prohibiria el comerç internacional, almenys fins a que estigués garantida la recuperació dels estocs. L'acord final s'ha de prendre a CITES durant el mes de març de 2010. La decisió és històrica i mereix el reconeixement i la felicitació més gran possible. Tanmateix, cal restar extremadament vigilants ja que, malgrat la decisió d'avui, mantenen la possibilitat de revisar aquesta decisió en funció del què puguin decidir a la propera reunió de la ICCAT (que tinrá lloc al novembre, i a la qual tinc intenció de ser-hi present en condició de Ponent del Parlament Europeu per a l'assumpte). Allò que convé ara, per tant, és aconseguir que el major nombre possible de països s'hi sumin també, especialment l'Estat espanyol. Per tot plegat, i malgrat la inmensa alegria que ens produeix la noticia, en la meva nota de premsa d'avui, reaccionant a la decisió, he volgut mantenir un cert to de cautela.
PRESS RELEASE - Brussels, 8 September 2009
Bluefin tuna
The EU Commission takes a step in the right direction?
Today, the European Commission reportedly gave its support to a proposal by Monacoto list bluefin tuna in Annex 1 of CITES (1) and ban the international trade of this endangered species.
Raül Romeva, Vice-President of the Greens/EFA Group and European Parliament rapporteur on the bluefin tuna issue, had sent a letter to the Commission on this issue last week. (2) He commented:
"It appears the EU Commission is giving only its qualified support for Monaco's proposal to ban the international trade in bluefin tuna. The Greens can therefore only tentatively welcome this position.
The EU bears a large share of the responsibility for the current disastrous situation of the bluefin tuna, by pushing for over-exploitation for many years in ICCAT (3) while simultaneously subsidising the build-up of the EU tuna fleets. Those same vessels that have been paid to send bluefin tuna to the brink of collapse will be requesting even more money from the EU budget to stop fishing. The current reform of the Common Fisheries Policy must ensure that such absurdities no longer occur.
We welcome that the Commission accepts, at last, the gravity of the bluefin tuna's plight, but we can only regret that it still refuses to commit to take the firm steps that are needed to save this fish. The Greens maintain their position that the fishery for bluefin tuna must be closed and international trade in these fish must be banned until the stock has clearly recovered."
Notes to editors
(1)Convention on International Trade in Endangered Species
La setmana la Comissió Europea ha de decidir si dóna suport a la iniciativa de Mònaco d'incloure la Tonyina Vermella en l'Annex I de la Convenció sobre Comerç Internacional d'Espècies en Perill (CITES), cosa que comportaria la prohibició de comerciar internacionalment amb Tonyina Vermella. França (Sarkozy personalment), Regne Unit, Polònia, Holanda i Alemanya hi dónen suport. Dins la Comissió ens consta que la majoria de Direccions Generals també. La única excepció és la DG MARE (pesca i afers marítims). Precisament aquest dimarts he tingut de parlar-ne amb el Comissari Borg durant la seva compareixença a la Comissió PECH. I Durao Barroso? No ho sabem. Dimecres vinent, precisament després de la reunió que mantindran el col.legi de Comissaris té previst reunir-se amb nosaltres, Verds/ALE, per plantejar-nos la seva candidatura a presidir novament la Comissió. El tema de la Tonyina ha esdevint un tema polític de primer nivell. Són molts diners els que implica el seu comerç, i la pressió d'alguns sectors afectats és, lògicament, molt forta. És per això que avui li hem enviat una carta a Durao Barroso instant-lo a que, en la reunió de dimecres, se sumi a la llista dels qui dónen suport a la proposta monegasca. La carta la signem na Isabella Lövin, actualment coordinadora de Verds/ALE per a temes de Pesca, i jo mateix en qualitat de membre de la Comissió PECH, delegat de la UE a la reunió de ICCAT i actualment ponent de l'informe del Parlament sobre Documentació de les captures de Tonyina. Aquest serà, sens dubte, un dels temes que marcarà el debat la propera setmana. Adjunto a continuació el text de la carta:
3 September 2009
Dear President Barroso
We are writing to you today to express our
conviction that the Commission, which you currently preside, should support the
proposal made by the Principality of Monaco to list bluefin tuna on Appendix 1
of the Convention on International Trade in Endangered Species (CITES). Several
Member States have already expressed their support.
Given the status of the bluefin tuna population and
the direct responsibility of the EU on this issue, the Commission's credibility
as a responsible member of the international community is at stake.
There is no doubt that the Atlantic bluefin tuna is
a severely depleted species throughout its range. The most recent scientific
assessment of bluefin tuna concluded that the eastern stock, fished primarily by
the EU, is one third the level that would produce the maximum sustainable yield
and fishing mortality is three times too high.
Nobody disputes the fact that the stock is in dire
need of strict conservation measures. The only question is how that can be best
achieved. (segueix...)
Demà a les 15.00 compareixerà davant la Comissió de Pesca i Afers marins de Parlament Europeu el comissari Joe Borg. Tinc previst interpelar-lo sobre dues qüestions de gran actualitat i dramàtica urgència. En primer lloc sobre la postura de la seva Direcció General en relació al fet que alguns països, entre els quals França, Regne Unit, Holanda, Polònia o Alemanya (Espanya no, de moment) hagin secundat la proposta de Mònaco d'incorporar la Tonyina Vermella a la Llista I de CITES, per tal de prohibir-ne el comerç (veure apunt No queda més remei: és hora de prohibir el comerç internacional de la Tonyina Vermella). El tema va aparèixer recentment al Financial Timesen un article prou motivador (EU considers bluefin tuna protection, signat per Stanley Pignal). De fet, el mateix Durao Barroso, necessitat com està de suavitzar les coses amb els Verds, podria pressionar per tal que tirés endavant la proposta monegasca (el col.legi de Comissaris es reuneix la setmana vinent, dimecres, per parlar-ne); i em consta que DG ENVi també tampoc hi veu massa motius per oposar-s'hi. M'interessa per tant saber què en pensa Borg. El segon tema, també preocupant, és el que denunciava avui WWF en relació al fet que, malgrat les importants ajudes de la UE per ajudar el Marrroc a acabar amb l'ús de les xarxes de deriva, aquestes segueixen existint i provocant enormes desastres en forma de captures que després venen a països de la UE. WWF ho explica perfectament en la nota: Illegal fishery in Morocco to feed European consumers, que adjunto també transcrita més avall. La resposta a aquests dos temes, entre d'altres, seran un bon indicador sobre les intencions de la DG Mare i de la Comissió Europea, i suposaran també un bon termòmetre per mesurar la temperatura de la reforma en marxa de la Política Pesquera Comunitària (un dels temes estrella amb què es trobarà la Presidència espanyola a partir del 2010). (segueix...)
Els mars i oceans entren, poc a poc, en l'agenda política. I tocarà que
ho facin més, donada la delicada situació en què es troben. La imminent
projecció de la pel·licula 'Oceans', de Jacques Perrin, se
sumarà aviat a la llarga llista de pel·licules que mostren l'absurditat
de la nostra ceguesa front la situació de mars i oceans, i la urgència
per reaccionar. 'Le monde sousmarin', mítica sèrie de Jacques Cousteau, 'The Uncomfortable Truth', d'Al Gore, la cada vegada més vista 'The End of the Line', basada en el llibre homònim de Charles Clover, o la famosa sèrie de la BBC, The Blue Planet,
en són només alguns exemples. En tant que bé comú, el mar és
responsabilitat de tothom, cosa que massa sovint s'interpreta com que
no és responsabilitat de ningú. Les pressions socials i mediàtiques han
estat sempre claus per moure les institucions polítiques. En aquest cas no ens trobem davant de cap excepció. A França ja s'han activat, i de
valent. Acaben de concloure un exercici ciutadà i democràtic extraordinari: Le Grenelle de la Mer. Després de setmanes de debats i consultes a tots nivells, inclòs internet, en què ha participat tota mena de gent amb interessos i passions bens diferents, han establert un catàleg de 138 mesures urgents, entre les quals hi ha l'establiment d'una xarxa marina que vinculi els diferents estuaris, l'ampliació de les àrees marines protegides (el 10% de la Zona Econòmica Exclusiva, ZEE, el 2012, per arribar fins el 20% el 2020), la inclusió de la tonyina vermella i del tauró mako a la llista d'espècies protegides de CITES, ...
Mentre a nombrosos
països el mar és un tema recurrent i central en les campanyes
electorals i en el llistat de prioritats polítiques, socials i mediàtiques, a Catalunya, malgrat els 700
kilòmetres de costa, és un tema sovint massa absent del debat polític i social. Comptem amb excel.lents professionals en tots els àmbits relacionats amb la mar (ciència, periodisme, cinema, esport, nàutica i navegació, submarinisme, pesca, literatura, art...), i amb magnífics programes de televisió com, per exemple, Thalassa. Així doncs, si som conscients del problema, si tenim la matèria prima, si veiem que a d'altres països, com a França, ja s'hi han posat, si constatem, com ho fem, que el rellotge
biològic corre de pressa, i que quan vulguem despertar potser ja serà massa
tard, no és hora ja de posar-nos a la feina i sumar-nos a la gran xarxa mundial que està reaccionant en favor de defensar més i millor aquest Planeta Blau en el qual vivim? Jo crec que sí. És el moment, per tant, d'impulsar una Grenelle de la mer a la catalana, i per què no, contribuir a impulsar-ne una de mundial. Jo m'hi apunto, amb entusiasme, amb convicció, i amb l'esperança que encara hi siguem a temps.
El fet que hagin estat els fons europeus (diners provinents de totes i tots nosaltres) els que han alimentat la sobrecapacitat pesquera de la UE ens obliga a ser especialment vigilants a com es gasten aquests diners, per a què, i com cal fer front a la reforma de la Política Pesquera Comunitària actualment en marxa. L'article que adjunto posa clarament de manifest com, si aquest és un debat urgent i imprescindible a Europa, encara més ho és a l'Estat espanyol , donat que és aquest el que encapçala el rànquing de sobrecapacitat de la UE.
Spain tops EU fishing 'overcapacity' ranking
Published: Thursday 25 June 2009
EU subsidies have been fuelling the overcapacity of Europe's fishing fleets, according to new research by the Pew Environment Group, which found that almost half of EU fisheries funding goes to Spain.
Background:
The launch of fishsubsidy.org follows last month's assertion by farmsubdidy.org, a similar site dealing with recipients of EU funding under the Common Agricultural Policy, that highly-fragmented information provided by governments on recipients actively defies the principles of open government and transparency (EurActiv 11/05/09).
In October 2008, the European Commission launched a website making details of beneficiaries of all types of EU funding available for the first time (EurActiv 03/10/08).
The 'Financial Transparency System' search engine - part of the wider transparency initiative launched by Administration and Anti-Fraud Commissioner Siim Kallas in 2005 (see EurActiv LinksDossier) - gives "free access to details of who receives EU funds managed directly by the Commission" and the executive agencies it sets up to manage EU programmes.
Meanwhile, reform of the EU's Common Fisheries Policy is ongoing following the publication by the Commission of a Green Paper on the matter in April 2009.
"Rather than encouraging sustainable fishing, subsidies have contributed to ever-greater capacity of fishing fleets and in turn to the depletion of valuable fish stocks," said Markus Knigge, research director of the Pew Environment Group's European marine programme.
Knigge was speaking yesterday (24 June) prior to the launch today of fishsubsidy.org, a new website put together by Pew and EU Transparency to "allow decision-makers and the public to see in detail how and where EU fishing subsidies have been spent," according to the two NGOs.
Spain tops funding charts
Between 1994 and 2006, 48% of all EU fisheries subsidies went to Spain alone, fishsubsidy.org reveals, the bulk of which (46% of the total) was used to build new vessels. (segueix...)
Tinc l'honor de rebre regularment els articles que escriu el prolífic president de Veterinaris sense Fronteres, Gustavo Duch. Em permeto avui compartir-ne un amb vosaltres relatiu a un tema cada cop més urgent: la reforma de la política europea de gestió de la pesca.
Coincideixo amb en Gustavo en l'anàlisi que fa de la situació, i confio que aquest tema aconseguirà l'atenció social, política i mediàtica que es mereix, abans no sigui massa tard.
El rey de los mares, per Gustavo Duch (El Perodico, 17 de juliol de 2009)
En España tenemos –en plural, porque nuestros impuestos europeos han contribuido con 10 millones de euros– dos barcos atuneros, el Albatun Dos y el Albatun Tres, capaces cada uno de ellos de capturar en un viaje unas 3.000 toneladas de atún. Eso, calculando a lo bruto, daría para rellenar unos 60 millones de latas de atún. Una lata per cápita en cada viaje representa muy bien la capacidad esquilmadora de estos barcos. Y parece que la política pesquera de la Unión es lo que prima.
Las medidas para mejorar la transparencia que está aplicando la UE nos permiten ahora conocer adónde van las subvenciones a la pesca, de las cuales España ha venido percibiendo casi la mitad de todas ellas. En su mayoría han sido destinadas a la construcción de nuevos y más potentes buques como los gemelos albatunes o para modernización de la flota. En cambio, se recibe muy poco para apoyar la pesca artesanal (la única sostenible) que busca alternativas propias con movimientos como el Slow Fish. En temas de pesca, más capacidad es una mala noticia.
No ens queda més remei. Després de constatar la irresponsabilitat d'alguns governs, de la Comissió Europea i de determinades parts del sector, no ha quedat massa més opció que plantejar la via de CITES per tal de protegir la Tonyina Vermella. El cas és que Mònaco a fet el pas endavant que molta gent esperàvem: proposar introduir la Tonyina Vermella en la llista de l'Annex 1 de CITES que en prohibeix el comerç. França i Regne Unit ja li han donat suport. Avui he fet una nota de premsa instant la resta de governs de la UE i la mateixa Comissió Europea a secundar la iniciativa.
17/07/2009
Romeva emplaça la UE i els estats membres a secundar la proposta de Mònaco de prohibir el comerç internacional de la tonyina vermella
L’eurodiputat d’ICV demana a la UE que sencundi la proposta de Mònaco perquè el CITES inclogui la tonyina vermella com a “espècie en perill” L’eurodiputat d’ICV i vicepresident del Grup Verds/ALE, Raül Romeva, ha emplaçat avui la Unió Europea i als seus estats membres a donar suport a la protecció de la tonyina vermella amb la prohibició del comerç internacional proposada per Mònaco aquesta setmana i que ha estat recolzada pels governs de França i del Regne Unit. En aquest sentit, Romeva demana a la UE que secundi la nclusió de la tonyina vermella a l'Annex 1 de Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies en Perill (CITES) com a “última oportunitat per salvar l'espècie de la sobreexplotació pesquera a què ha estat sotmesa en els últims deu anys”.
Romeva, membre de la Comissió de Pesca de la UE des de la passada legislatura, ha assegurat que “Europa té una gran part de la responsabilitat en la dramàtica situació actual dela tonyina vermella, i la seva credibilitat en el panorama pesquer internacional és, per tant, pràcticament nul·la”. “Tots els Estats Membres de la Unió Europea i la UE com a tal han de donar suport a la valenta proposta de Mònaco”, ha afegit.
L’eurodiputat ecosocialista va participar el novembre passat a la reunió de Convenció Internacional per a la Conservació de la Tonyina Atlàntica (ICCAT), responsable de la gestió de la pesca de tonyina a l'Atlàntic on els països pesquers rebutjaven escoltar els consells científics de reduir dràsticament les quotes de captura de tonyina vermella. La UE, que compta amb més de la meitat de la quota, era a la primera línia dels que insistien que les quotes fossin com més elevades possible.
Entre Sardenya a Sicília passem per Skerki Bank, una petita zona on el fons és menys profund (uns 30 metres) i permet a les barques de pesca fondejar en mig del mar. Solen ser tan italianes com tunisianes, ja que el Banc és al vell mig dels dos paĩsos. Només acostar-nos-hi ja veiem nombroses llums. Poc a poc les anem identificant: mercants, palangres, algun arrossegador, ... De sobte alguns llums vermells criden l'atenció dels especialistes. En concret dos llums vermells sobreposats. Podrien d'un vaixell sense control, que estigués feinejant, o podria ser algú pescant il.legalment que, per evitar que se li acostin d'altres, utilitza, falsament aquesta senyalització. Novament operació de supervisió nocturna. A les 24.00 posem les Zodiacs a l'aigua. Armilles salvavides i saltar del Rainbow Warrior a la llanxa. Som léquip habitual: cap de bots (Mehdi, tunisià), tres càmeres, un fotògraf, dos campaigners, un primer oficial i servidor, en qualitat d'observador. Ens acostem als llums. Primer trobem una barca tunisiana, l'Ayoub, ancorada, ningú a cobert, res especial. Seguim. Ens dirigim cap a un altra embarcació tunisiana que en veure'ns acostar engega motors i fuig. La Zodiac és més ràpida i l'atrapem. Quan ja no tenen més remei opten per parlar. En Mehdi hi parla en àrab. Demanem el tipus de xarxa que tenen. Ens l´ensenyen: un petit trasmall. Res d'especial. En Mehdi m'explica després que ens havien pres per guardacosters italians. Segurament, a més a més de la pesca, tenien d'altres negocis menys clars entre mans.
El tercer objectiu és un encerclador italià ancorat (Jesica). Ens hi acostem. Els pescadors surten a coberta amb cara de pocs amics. Sota la llum dels focos respectius la conversa és tensa, i un punt surrealista. En Dave, campaigner, hi parla (en italià): -Hola. -Hola. Que hi feu aquí? -I vosaltres què coi hi feu?. -Som de Greenpeace (assenyalant l'amura de la Zodiac). -Ja ho veig, sé llegir. -Us voldríem demanar quin tipus de pesca feu. -Tranquils, no pesquem ni dofins ni balenes. -Heu vist algun vaixell sopitós?. -Pfff, pregunteu als tunisians.
A bord duen xarxes d'encerclar. Fora de la temporada de tonyina els encercladors solen pescar peix blau. El winch per hissar les xarxes no és tampoc sospitós de ser per a xarxes de deriva. Després d'una estona de conversa poc amical, seguim la ronda. Passem prop d'alguns petits palangres tunisians ancorats (el Mohamed, el El Amed, ...). Res a destacar. Finalment decidim tornar al RW.
Nova expedició nocturna sense resultats significatius. Pregunto si el fet de no haver trobat res flagrant demostra que la situació millora en quant a la pesca il.legal. No necessàriament, em diuen, pot ser degut a: a) la lluna abandona la seva fase nova i hi ha massa claror a la nit (els peixos veuen millor les xarxes, i la policia els pescadors il.legals), b) hi ha hagut bastant de mala mar, o c) la presència del Rainbow Warrior a la zona ha estat un element dissuassori important. Sigui com sigui no es pot abaixar la guàrdia.
L'equip de campaigners, científics i un servidor desembarquem avui a Trapani, però el Guerrer de l'Arc de Santmartí segueix la seva ruta, cap a Mallorca. El problema de la sobreexplotació dels recursos marins és cada cop més greu, i la necessitat de posar-hi fre, més urgent. Bona proa, Rainbow Warrior.
La vida en un vaixell, i més si aquest és el Rainbow Warrior, és sempre fascinant. No hi ha mai temps per avorrir-te, i sempre hi ha feina. Avui, per exemple, a les 4.00 ja era dempeus pel meu torn de vigilància al pont de comandament. Es tracta bàsicament d'estar al cas del radar, i de les indicacions sobre els vaixells. Entre el capità (o l'oficial de torn) i el campaigner de Greenpeace decideixen si algun dels senyals mereix especial atenció. Segons la velocitat que duu podem pressuposar si es tracta d'un palangre, un arrossegador, un iot o d'una boia. Si és sospitós ens hi acostem. Quan queda clar a simple vista (o amb els binocles) que no hi res sospitós, reprenem el rumb original. Així anem passant l'estona. La bona notícia és que, de moment, no hem trobat cap acte delictiu especialment flagrant. Acabades les quatre hores de guàrdia, toca quatre hores de tasques diverses (neteja camarots i espais comuns, neteja coberta, donar cop de mà en tasques de manteniment diverses com pintar, pulir, preparar protectors per a les veles, etc...), la resta del temps el dedico a escriure, llegir o, si podem, conectar-me momentàniament a Internet per actualitzar el blog i el Facebook. Així fins el torn de guàrdia de la tarda, de les 16.00 a les 20.00. Demà dimarts tenim previst ser a Trapani. Els i les no estrictament membres de la tripulació (científics, premsa, campaigners i servidor) baixarem per anar cap a Palerm, on hem d'agafar els respectius avions cap a casa. El Rainbow Warrior seguirà, però, amb la seva tasca de vigilància i sensibilització per protegir, salvar i recuperar el planeta, inclosos, lògicament, els mars i oceans, protagonistes de 3/4 parts de la superfície terrestre.
Hem acabat la supervisió de la zona nord siciliana. No hem trobat tanta activitat com esperàvem trobar-hi, segurament degut al fet que la mar no es troba tampoc en les millors condicions per pescar. Posem proa cap a un nou destí on sospitem que pot haver-hi més activitat. L'objectiu segueix essent supervisar si se segueixen fent ús de les xarxes de deriva, també conegudes com les xarxes de la mort. Recordo que les xarxesde deriva s'usen encara per capturar una cada vegada més reduida població de peix espasa, i en el seu camí hi queden atrapades també d'altres espècies com balenes, dofins o tortugues. Aquesta mena de xarxes fa temps que van ser prohibides per Nacions Unides, la Unió Europea, la Comissió Internacional sobre la Tonyina Vermella i la Comissió General de Pesca del Mediterrani. Per altra banda, la mateixa UE ha gastat ingent quantitats de diners per convertir el sector i ajudar-lo a adaptar-se a la nova situació. El problema és que, molt sovint, i malgrat aquestes subvencions, alguns pescadors segueixen usant aquesta mena de xarxes aprofitant de vegades alguns forats legals relatius a les 'ferrettara', xarxes de deriva de fins a 2,5 km de llargària, típiques d'Itàlia. Posar en evidència aquests forats legals, i demostrar que, malgrat les prohibicions i els diners invertits en la conversió, segueixen usant-se aquesta mena de xarxes, és el principal objectiu de l'actual missió del Rainbow Warrior (més informació al lloc web de Greenpeace).
Em llevo a les 4.00 del matí per comencar el meu torn de guàrdia. Tot just apareixen les primeres llums matineres. De seguida trobem una cosa interessant. Malgrat que allò que estem buscant fonamentalment són xarxes de deriva, el radar assenyala dues taques molt juntes que avancen a molt poca velocitat. Decidim posar-hi rumb, ja que podria tractar-se d'un arrossegador amb una gàbia (cage) plena de tonyines. La temporada de pesca de la tonyina s'ha clausurat fa deu dies, o sigui que en qualsevol cas es sospitós. Dues hores despres el podem veure ja amb binocles i confirmem la sospita. Decidim anar-hi a parlar. Baixem la Zodiac i hi muntem tres càmeres, un fotògraf, en John (campaigner de Greenpeace), el patró de la llanxa, una marinera i servidor. Voregem la gàbia i ens hi acostem per estribor. Ens esperen (fa estona que ens han vist). Es un vaixell maltès (obvio el nom per raons de seguretat). Ens permeten acostar-nos-hi i pujar a bord per parlar amb el capità. Ens reben amb forca amabilitat. Segurament saben de fa temps que el Rainbow Warrior és per la zona i tenen ja preparada la documentacio que els demanem. Ens diuen que són, només, un vaixell de transport de gàbies, cosa que no quadra amb els equips de submarinisme que hem vist a l'entrada de la sala de màquines, els quals són necessaris per fer passar les tonyines de la xarxa de l'encerclador fins a la gàbia. Sembla evident doncs que són part del procés de captura, i no només de transport. Tampoc quadren les dates que ens donen de les dues captures que han fet (el 24/5, 1200 exemplars i 84 tones; i el 10/6, 490 exemplars i 98 tones). Tampoc quadren les coordenades que ens donen de les captures amb la velocitat que duen (0,1 nusos), i la seva situació actual. Finalment, tampoc inspira confianca el nom del comprador, Fish and Fish Azzopardi, una de les principals firmes de Malta, implicat en no pocs casos de males pràctiques.Tot plegat fa pensar que, efectivament, es tracta de captures possiblement pescades fora de temporada, i per tant il.legals. De tot plegat es prenen les dades per presentar informe a la propera reunió de la Confernecia Internacional sobre Tonyina (ICCAT).
Quan li vaig explicar a la meva filla de tres anys que me n'anava uns dies al Rainbow Warrior, a fer una recerca/supervisió de les activitats de pesca Il.legal, no Declarada i no Documentada (per exemple l'ús de xarxes de deriva) al Mediterrani, ho va entendre de seguida: 'Ah, el papa se'n va a salvar dofins'. El cas és que sí, que una de les conseqũències de la feina que hi vaig a fer hauria de ser que dofins, catxalons, balenes, tortugues, i d'altres espècies pelàgiques estiguin molt més protegides de les males arts pesqueres (ho explico millor en aquesta nota). L'experiència, sigui com sigui, paga la pena. La història ha comencat avui, ben d'hora, en un avió que ha sortit de madrid a les 6.00, fins a Roma, i d'allà un altre cap a Palerm (Sicília), on he arribat a les 1200. Després de negociar el preu amb un taxista, aquest m'ha conduit cap al port de Trapani. Allà m'han vingut a recollir en la Zodiac de Greenpeace, a peu de port, el segon de bord, i un equip de reporters de la RAI, juntament amb alguns tripulants. M'he assegut a babor i després de protegir mínimament la motxilla, hem fet dues milles mar endins, on el Rainbow Warrior es trobava a la deriva. El vent bufava per l'amura de babor, la meva, o sigui que ha estat impossible impedir la mullena. Per sort ja venia preparat, tant de mentalitat com de roba. La RAI, però, no ha perdut detall. En Francois Provost, campaigner de Greenpeace, i el meu contacte a bord, m'espera a dalt. Ens abracem (ha costat una mica arribar fins aquí) i em presenta la resta de la tripulació, un veritable conglomerat de races, colors i llengũes. Em designen una llitera en un camarot de quatre. La de sobre meu és ocupada per l'Alex, que descansa, ja que li toca fer el torn de nit. Tothom es amigable i somriu. Després de sopar, puntualment, a les 6, toca preparar la missió, és a dir, estudiar la climatologia per calcular on hi ha més probabilitats de trobar xarxes de deriva, i decidir el rumb. De moment estem fent ruta prop de la costa siciliana, cosa que ens permet tenir una mica de conectivitat Internet, que aprofito per teclejar aquestes quatre notes. Si demà encara som prop de costa ho tornaré a provar.
Aquests dies, com sempre, estic pendent de molts llocs del món. Un d'aquests llocs és al centre mateix del mar Mediterrani, entre Malta i Sicília, i té per protagonista el Rainbow Warrior, el vaixell insígnia de Greenpeace. Tinc previst embarcar-m'hi divendres, si la climatologia ho permet, per participar en les tasques de supervisió que estan duent a terme aquestes dies en relació a les activitats pesqueres irresponsables, com algunes relacionades amb la Tonyina Vermella, o amb l'ús d'arts il.legals (com les xarxes de deriva). Preparant el viatge vaig telefonar ahir al meu contacte a bord, François Provost, responsable de campanyes al Mediterrani de Greenpeace. Des del telèfon satèl.lit del vaixell em van respondre que no era a bord, sinó a terra. En telefonar-lo al mòbil em va respondre des de la comissaria de La Valetta, Malta. Greenpeace va tenir ahir, segons el mateix François: 'one of these days'. Malta és un lloc conegut per la 'flexibilitat' de les autoritats a l'hora d'exercir el control sobre les activitats pesqueres. La corrupció és, aquí, la norma. Diverses organitzacions, la Comissió Europea, i de fet jo mateix, hem denunciat reiteradament aquest fet. Ahir, Greenpeace va desplegar una pancarta amb el lema 'Blufein Tuna Massacre' davant d'un dels vaixells de la companyia espanyola del Grupo Fuentes, responsable de la meitat de les captures de tonyina del Mediterrani. La tensió és alta, en aquesta mena de situacions, i ahir no va ser una excepció. Tot plegat va acabar, com tantes d'altres vegades, a comissaria. Tal i com ja he explicat sovint en aquesta bitàcola, la situació propera al col.lapse d'una espècie tan important pels ecosistemes marins com la Tonyina comportarà una pèrdua irreparable al mar, però també a moltes societats que en depenen. Als grans inversors els preocupa ben poc aquest fet. Quan s'hagi acabat tota, passaran a una altra cosa. Però què passarà amb la dramàtica modificació de la cadena tròfica (la Tonyina és un dels predadors marins més importants)? I amb tota la gent que en viu?. En tot plegat hi tenen una responsabilitat especial les grans companyies d'encercladors espanyols, francesos i italians. El temps passa, les solucions hi són (moratòria, reducció flota, transparència, persecució i sancions dissuassòries de les males pràctiques, promoció pesca responsable, establiment de santuaris, conscienciació consumidors/es, etc...), però encara som lluny del compromís polític que caldria per tal que aquestes solucions fossin aplicades amb la immediatesa i la profunditat que reclama la situació. Per això em prenc tant seriosament aquest assumpte, i per això m'embarco divendres al Rainbow Warrior. (segueix...)
Ara fa unes setmanes comentava en l'apunt Per què més control? Doncs per evitar casos com els de Vidal Armadores S.A. com era d'important establir més i millors mesures de control per perseguir les activitats depredadores irresponsables com les de Vidal Armadores. En relació al cas concret de Vidal, vaig fer una pregunta a la Comissió en què denunciava el gran historial delictiu de l'empresa i que, malgrat això, habia rebut importants subvencions de part del govern espanyol. En la pregunta instava la Comissió a prendre mesures, si calia, també en relació a l'Estat. La Comissió m'acaba de respondre el següent:
P-1822/09ES Respuesta del señor Borgen nombre de la Comisión (30.4.2009)
La Comisión conoce y está profundamente preocupada por la supuesta participación de la empresa pesquera española Vidal Armadores en actividades de pesca ilegal, no declarada y no reglada (IUU) en la zona de competencia de la Comisión para la Conservación de los Recursos Vivos Marinos Antárticos (CCAMLR).
La Comisión solicitó a las autoridades españolas que emprendiesen urgentemente acciones contra Vidal Armadores, basándose en el Reglamento (CE) nº 1099/2007 del Consejo, de 18 de septiembre de 2007, por el que se incorporan a la legislación comunitaria las disposiciones de la CCAMLR sobre el régimen para fomentar el cumplimiento por parte de los nacionales (CCAMLR Conservation Measures 10-08).
La Comisión entiende que las autoridades españolas están investigando esta cuestión actualmente con la intención de emprender acciones legales contra la empresa. La Comisión está siguiendo muy de cerca los acontecimientos y continuará teniendo en consideración todas las opciones apropiadas. Entre éstas podrían encontrarse acciones legales contra el Estado miembro interesado para garantizar el cumplimiento de la legislación comunitaria pertinente.
En lo que respecta al Convenio de Aarhus, en el que tanto la Comunidad como España son partes, la Comisión desconoce los motivos de la negativa por parte de las autoridades españolas a proporcionar la información solicitada. En cualquier caso, parece que la correspondencia intercambiada entre la Comisión y las autoridades españolas en este caso no reúne las condiciones para ser considerada «información medioambiental» tal y como se describe en el artículo 2, apartado 3, del Convenio de Aarhus. Además, podrían aplicarse las disposiciones de la Directiva 2003/4/CE del Parlamento y el Consejo, de 28 de enero de 2008, relativa al acceso del público a la información medioambiental, conforme a las cuales los Estados miembros pueden denegar solicitudes de información medioambiental en determinados casos.
Notas:
Reglamento (CE) nº 1099/2007 del Consejo, de 18 de septiembre de 2007, que modifica el Reglamento (CE) nº 601/2004, por el que se establecen determinadas medidas de control aplicables a las actividades pesqueras en la zona de la Convención para la conservación de los Recursos Vivos Marinos Antárticos, DO L 248, 22.9.2007. DO L 41, 14.2.2003.
Un dels darrers llibres que he llegit és d'aquells que et canvien la vida. Es tracta de The End of The Line, de Charles Clover. El seu subtítol ho diu tot: How overfishing is changing the world and what we eat. És un d'aquells llibres que t'obren els ulls respecte d'una realitat, la de la situació dels mons marins i oceànics, la qual no per què no la veiem deixa d'existir. Vaig tenir ocasió de conèixer l'autor fa unes setmanes, a Brussel.les, durant l'exhibició de la pel.lícula derivada del llibre (film's website ). Les expectatives, ja elevades, es van veure llargament superades.
Per a gairebé la meitat de la població del planeta (2.600 milions de persones) els aliments d'origen marí suposa la principal font de proteínes. Les dades apunten a que l'any 2048 podria ser l'any del col·lapse definitiu. No falta tant. A banda de l'incomensurable desastre ambiental (tota espècie que desapareix suposa un clar suspens a la suposadament superior espècie humana), tenint en compte que avui són prop de 500 milions de persones les que viuen d'aquesta activitat, estem parlant d'un col·lapse de dimensions planetàries. Així doncs, no és només un problema de manca de responsabilitat ambiental, és tambe un suicidi. La necessària resposta, però, comença a casa nostra. És el que vaig intentar posar de manifest amb el meu informe relatiu al Reglament sobre Control de la Pesca que el Parlament Europeu va adoptar fa unes setmanes.
Però amb això no n'hi ha prou, sobretot per què constato que la sensibilització política, mediàtica i fins i tot social segueix essent escassa. Precisament la setmana passada em vaig trobar a Brussel.les amb una delegació del
sector de la pesca catalana que hi eren per participar en
la fira Seafood. El sector, responsable i víctima a la vegada, ha de
ser també part de la solució. Però per tal que així sigui cal una
política clara i amb estratègies ben definides a escala global, amb mesures sancionadores justes i dissuassòries, així com amb incentius cap a les bones pràctiques. Cal una
major consciència de les institucions en relació a la veritable
gravetat del problema, i una major consciència social i mediàtica sobre la
veritable dimensió i les enormes conseqüències que pot tenir a escala
global.
Potser l'entrevista a Charles Clover que adjunto més avall i publicada ahir al blogs.villagevoice.com, la lectura del seu llibre o el visionat de la pel.licula que se'n deriva poden ajudar. Hi confio. (segueix...)
Totalment d'acord amb El Roto. És per això que són tan importants les properes reunions d'ICCAT a Madrid (científica, 21-23 octubre), ICCAT Recife (plenària, 6-15 novembre) i, pel què fa concretament a la Tonyina Vermella (Tunnus Thynnus), CITES Doha (març 2010). De fet, en tant que ponent del Parlament Europeu per a la Tonyina Vermella i delegat del PE a la reunió de l'ICCAT a Recife (Brasil) seguiré de ben prop aquestes converses i faré tot el possible per tal que acabin amb la incorporació de la Tonyina vermella a l'Apendix I de CITES (Convenció internacional sobre el comerç de les espècies en perill) la qual cosa faria que en quedés prohibit el comerç internacional.
Aquest matí a la Comissió de Pesca hem debatut tres temes que posen de manifest la importància de conceptes tan determinants de cara a la credibilitat de la UE com són la coherència, la responsabilitat i el control. 
La proposta de Mònaco d'incloure la Tonyina Vermella en l'Annex I de CITES (i prohibir-ne per tant l'exportació), a la qual alguns hem donat un clar i explícit suport, sembla dividir els governs dels 27 estats membres de la UE. Ens acostem al moment clau, quan tocarà decidir. Confio que els indecisos entraran en raó i se sumaran a l'única opció que ens queda si volem de debò salvar l'espècie.
Aquesta tarda la Comissió Europea ha aprovat finalment secundar la iniciativa de Mònaco i co-esponsoritzar la inclusió de la Tonyina Vermella en l'Apèndix I de CITES (Convenció Internacional sobre el Comerç d'Espècies Amenaçades), cosa que en prohibiria el comerç internacional, almenys fins a que estigués garantida la recuperació dels estocs. L'acord final s'ha de prendre a CITES durant el mes de març de 2010. La decisió és històrica i mereix el reconeixement i la felicitació més gran possible. Tanmateix, cal restar extremadament vigilants ja que, malgrat la decisió d'avui, mantenen la possibilitat de revisar aquesta decisió en funció del què puguin decidir a la propera reunió de la ICCAT (que tinrá lloc al novembre, i a la qual tinc intenció de ser-hi present en condició de Ponent del Parlament Europeu per a l'assumpte). Allò que convé ara, per tant, és aconseguir que el major nombre possible de països s'hi sumin també, especialment l'Estat espanyol. Per tot plegat, i malgrat la inmensa alegria que ens produeix la noticia, en la meva nota de premsa d'avui, reaccionant a la decisió, he volgut mantenir un cert to de cautela.
La setmana la Comissió Europea ha de decidir si dóna suport a la iniciativa de Mònaco d'incloure la Tonyina Vermella en l'Annex I de la Convenció sobre Comerç Internacional d'Espècies en Perill (CITES), cosa que comportaria la prohibició de comerciar internacionalment amb Tonyina Vermella. França (Sarkozy personalment), Regne Unit, Polònia, Holanda i Alemanya hi dónen suport. Dins la Comissió ens consta que la majoria de Direccions Generals també. La única excepció és la DG MARE (pesca i afers marítims). Precisament aquest dimarts he tingut de parlar-ne amb el Comissari Borg durant la seva compareixença a la Comissió PECH. I Durao Barroso? No ho sabem. Dimecres vinent, precisament després de la reunió que mantindran el col.legi de Comissaris té previst reunir-se amb nosaltres, Verds/ALE, per plantejar-nos la seva candidatura a presidir novament la Comissió. El tema de la Tonyina ha esdevint un tema polític de primer nivell. Són molts diners els que implica el seu comerç, i la pressió d'alguns sectors afectats és, lògicament, molt forta. És per això que avui li hem enviat una carta a Durao Barroso instant-lo a que, en la reunió de dimecres, se sumi a la llista dels qui dónen suport a la proposta monegasca. La carta la signem na Isabella Lövin, actualment coordinadora de Verds/ALE per a temes de Pesca, i jo mateix en qualitat de membre de la Comissió PECH, delegat de la UE a la reunió de ICCAT i actualment ponent de l'informe del Parlament sobre Documentació de les captures de Tonyina. Aquest serà, sens dubte, un dels temes que marcarà el debat la propera setmana. Adjunto a continuació el text de la carta:
Els mars i oceans entren, poc a poc, en l'agenda política. I tocarà que
ho facin més, donada la delicada situació en què es troben. La imminent
projecció de la pel·licula 'Oceans', de Jacques Perrin, se
sumarà aviat a la llarga llista de pel·licules que mostren l'absurditat
de la nostra ceguesa front la situació de mars i oceans, i la urgència
per reaccionar. 'Le monde sousmarin', mítica sèrie de Jacques Cousteau, 'The Uncomfortable Truth', d'Al Gore, la cada vegada més vista 'The End of the Line', basada en el llibre homònim de Charles Clover, o la famosa sèrie de la BBC, The Blue Planet,
en són només alguns exemples. En tant que bé comú, el mar és
responsabilitat de tothom, cosa que massa sovint s'interpreta com que
no és responsabilitat de ningú. Les pressions socials i mediàtiques han
estat sempre claus per moure les institucions polítiques. En aquest cas no ens trobem davant de cap excepció. A França ja s'han activat, i de
valent. Acaben de concloure un exercici ciutadà i democràtic extraordinari: 
Tinc l'honor de rebre regularment els articles que escriu el prolífic president de Veterinaris sense Fronteres, Gustavo Duch. Em permeto avui compartir-ne un amb vosaltres relatiu a un tema cada cop més urgent: la reforma de la política europea de gestió de la pesca. 
Entre Sardenya a Sicília passem per Skerki Bank, una petita zona on el fons és menys profund (uns 30 metres) i permet a les barques de pesca fondejar en mig del mar. Solen ser tan italianes com tunisianes, ja que el Banc és al vell mig dels dos paĩsos. Només acostar-nos-hi ja veiem nombroses llums. Poc a poc les anem identificant: mercants, palangres, algun arrossegador, ... De sobte alguns llums vermells criden l'atenció dels especialistes. En concret dos llums vermells sobreposats. Podrien d'un vaixell sense control, que estigués feinejant, o podria ser algú pescant il.legalment que, per evitar que se li acostin d'altres, utilitza, falsament aquesta senyalització. Novament operació de supervisió nocturna. A les 24.00 posem les Zodiacs a l'aigua. Armilles salvavides i saltar del Rainbow Warrior a la llanxa. Som léquip habitual: cap de bots (Mehdi, tunisià), tres càmeres, un fotògraf, dos campaigners, un primer oficial i servidor, en qualitat d'observador. Ens acostem als llums. Primer trobem una barca tunisiana, l'Ayoub, ancorada, ningú a cobert, res especial. Seguim. Ens dirigim cap a un altra embarcació tunisiana que en veure'ns acostar engega motors i fuig. La Zodiac és més ràpida i l'atrapem. Quan ja no tenen més remei opten per parlar. En Mehdi hi parla en àrab. Demanem el tipus de xarxa que tenen. Ens l´ensenyen: un petit trasmall. Res d'especial. En Mehdi m'explica després que ens havien pres per guardacosters italians. Segurament, a més a més de la pesca, tenien d'altres negocis menys clars entre mans. 
La vida en un vaixell, i més si aquest és el Rainbow Warrior, és sempre fascinant. No hi ha mai temps per avorrir-te, i sempre hi ha feina. Avui, per exemple, a les 4.00 ja era dempeus pel meu torn de vigilància al pont de comandament. Es tracta bàsicament d'estar al cas del radar, i de les indicacions sobre els vaixells. Entre el capità (o l'oficial de torn) i el campaigner de Greenpeace decideixen si algun dels senyals mereix especial atenció. Segons la velocitat que duu podem pressuposar si es tracta d'un palangre, un arrossegador, un iot o d'una boia. Si és sospitós ens hi acostem. Quan queda clar a simple vista (o amb els binocles) que no hi res sospitós, reprenem el rumb original. Així anem passant l'estona. La bona notícia és que, de moment, no hem trobat cap acte delictiu especialment flagrant. Acabades les quatre hores de guàrdia, toca quatre hores de tasques diverses (neteja camarots i espais comuns, neteja coberta, donar cop de mà en tasques de manteniment diverses com pintar, pulir, preparar protectors per a les veles, etc...), la resta del temps el dedico a escriure, llegir o, si podem, conectar-me momentàniament a Internet per actualitzar el blog i el Facebook. Així fins el torn de guàrdia de la tarda, de les 16.00 a les 20.00. Demà dimarts tenim previst ser a Trapani. Els i les no estrictament membres de la tripulació (científics, premsa, campaigners i servidor) baixarem per anar cap a Palerm, on hem d'agafar els respectius avions cap a casa. El Rainbow Warrior seguirà, però, amb la seva tasca de vigilància i sensibilització per protegir, salvar i recuperar el planeta, inclosos, lògicament, els mars i oceans, protagonistes de 3/4 parts de la superfície terrestre.
Hem acabat la supervisió de la zona nord siciliana. No hem trobat tanta activitat com esperàvem trobar-hi, segurament degut al fet que la mar no es troba tampoc en les millors condicions per pescar. Posem proa cap a un nou destí on sospitem que pot haver-hi més activitat. L'objectiu segueix essent supervisar si se segueixen fent ús de les xarxes de deriva, també conegudes com les xarxes de la mort. Recordo que les xarxesde deriva s'usen encara per capturar una cada vegada més reduida població de peix espasa, i en el seu camí hi queden atrapades també d'altres espècies com balenes, dofins o tortugues. Aquesta mena de xarxes fa temps que van ser prohibides per Nacions Unides, la Unió Europea, la Comissió Internacional sobre la Tonyina Vermella i la Comissió General de Pesca del Mediterrani. Per altra banda, la mateixa UE ha gastat ingent quantitats de diners per convertir el sector i ajudar-lo a adaptar-se a la nova situació. El problema és que, molt sovint, i malgrat aquestes subvencions, alguns pescadors segueixen usant aquesta mena de xarxes aprofitant de vegades alguns forats legals relatius a les 'ferrettara', xarxes de deriva de fins a 2,5 km de llargària, típiques d'Itàlia. Posar en evidència aquests forats legals, i demostrar que, malgrat les prohibicions i els diners invertits en la conversió, segueixen usant-se aquesta mena de xarxes, és el principal objectiu de l'actual missió del Rainbow Warrior (més informació al 
Em llevo a les 4.00 del matí per comencar el meu torn de guàrdia. Tot just apareixen les primeres llums matineres. De seguida trobem una cosa interessant. Malgrat que allò que estem buscant fonamentalment són xarxes de deriva, el radar assenyala dues taques molt juntes que avancen a molt poca velocitat. Decidim posar-hi rumb, ja que podria tractar-se d'un arrossegador amb una gàbia (cage) plena de tonyines. La temporada de pesca de la tonyina s'ha clausurat fa deu dies, o sigui que en qualsevol cas es sospitós. Dues hores despres el podem veure ja amb binocles i confirmem la sospita. Decidim anar-hi a parlar. Baixem la Zodiac i hi muntem tres càmeres, un fotògraf, en John (campaigner de Greenpeace), el patró de la llanxa, una marinera i servidor. Voregem la gàbia i ens hi acostem per estribor. Ens esperen (fa estona que ens han vist). Es un vaixell maltès (obvio el nom per raons de seguretat). Ens permeten acostar-nos-hi i pujar a bord per parlar amb el capità. Ens reben amb forca amabilitat. Segurament saben de fa temps que el Rainbow Warrior és per la zona i tenen ja preparada la documentacio que els demanem. Ens diuen que són, només, un vaixell de transport de gàbies, cosa que no quadra amb els equips de submarinisme que hem vist a l'entrada de la sala de màquines, els quals són necessaris per fer passar les tonyines de la xarxa de l'encerclador fins a la gàbia. Sembla evident doncs que són part del procés de captura, i no només de transport. Tampoc quadren les dates que ens donen de les dues captures que han fet (el 24/5, 1200 exemplars i 84 tones; i el 10/6, 490 exemplars i 98 tones). Tampoc quadren les coordenades que ens donen de les captures amb la velocitat que duen (0,1 nusos), i la seva situació actual. Finalment, tampoc inspira confianca el nom del comprador, Fish and Fish Azzopardi, una de les principals firmes de Malta, implicat en no pocs casos de males pràctiques.Tot plegat fa pensar que, efectivament, es tracta de captures possiblement pescades fora de temporada, i per tant il.legals. De tot plegat es prenen les dades per presentar informe a la propera reunió de la Confernecia Internacional sobre Tonyina (ICCAT).
Quan li vaig explicar a la meva filla de tres anys que me n'anava uns dies al Rainbow Warrior, a fer una recerca/supervisió de les activitats de pesca Il.legal, no Declarada i no Documentada (per exemple l'ús de xarxes de deriva) al Mediterrani, ho va entendre de seguida: 'Ah, el papa se'n va a salvar dofins'. El cas és que sí, que una de les conseqũències de la feina que hi vaig a fer hauria de ser que dofins, catxalons, balenes, tortugues, i d'altres espècies pelàgiques estiguin molt més protegides de les males arts pesqueres (ho explico millor en 
Un dels darrers llibres que he llegit és d'aquells que et canvien la vida. Es tracta de The End of The Line, de Charles Clover. El seu subtítol ho diu tot: How overfishing is changing the world and what we eat. És un d'aquells llibres que t'obren els ulls respecte d'una realitat, la de la situació dels mons marins i oceànics, la qual no per què no la veiem deixa d'existir. Vaig tenir ocasió de conèixer l'autor fa unes setmanes, a Brussel.les, durant l'exhibició de la pel.lícula derivada del llibre (
