En resposta a la petició que vàrem fer els Verds al PE, el servei jurídic del Parlament Europeu ens ha fet arribar la seva valoració sobre l'Acord de Pesca UE-Marroc. La conclusió és clara: l'omissió dels límits clars de l'àrea que afecta l'acord (que no exclou explícitament les aigües saharauis), i el fet que sabem que vaixells europeus han pescat en aigües saharauis sense que això hagi repercutit en benefici de la població saharaui, suposen una clara irregularitat, quan no il.legalitat, que convé corregir. Avui en parlem a la Comissió de Pesca del PE. De fet ho he preguntat explícitament a la Ministra Espinosa, en la seva condició de Presidenta del Consell, qui s'ha escaquehat dient que això ho han de decidir les dues parts (UE-MARROC) la setmana vinent, a Rabat.
Ignacio Cembrero, de El País, em va contactar ahir per tractar-ho avui a El País. Adjunto la notícia. (segueix...)
Avui hem viscut al Parlament Europeu un dels episodis més vergonyants des que sóc a la casa. Aquesta tarda havíem de debatre i votar una resolució sobre el cas Aminetu Haidar. Hi hem treballat durant dies.
La setmana passada alguns la vàrem anar a visitar a Lanzarote i vàrem adoptar el compromís de dur el seu cas a les instàncies europees. Ahir els representants dels grups polítics vàrem estar gairebé tres hores discutint un text de mínims, sobre el tema. La sorpresa l'hem tingut a darrera hora quan el president del PSE, Martin Schultz, ha proposat posposar la votació, de manera sorpresiva i argumentant que s'estaven fent gestions diplomàtiques per resoldre el cas.
La meva sorpresa s'ha vist ràpidament convertida en indignació en constatar com el president del PPE, Daul, ha secundat la proposta. En votar sobre si manteníem o no el punt a l'ordre del dia, 264 col.legues, sobretot socialistes, i alguns populars, s'han imposat.
Conclusió: ni debat, ni resolució. Només silenci, silenci vergonyant, que alguns no volem ni podem acceptar.
Avui ha estat, sens dubte, un dels díes més tristos des que sóc europarlamantari.
Adjunto a continuació la reacció inmediata en forma de nota de premsa que acabem d'enviar els mitjans:
COMUNICADO DE PRENSA - Estrasburgo, 17.12.2009 Sahara occidental Sahara occidental: La PSE, y por extensión el PE, se doblega ante las exigencias de las autoridades marroquíes. Este jueves 17 de diciembre de 2009, el Parlamento Europeo tenía a su orden del día la cuestión del Sahara occidental y en particular el caso del militante sahraui Aminatou Haidar, cuyo estado de salud se está deteriorando día a día debido a la huelga de hambre que empezó hace 32 días. Esta tarde estaba previsto un debate sobre su caso seguido de la votación de una Resolución, a partir de 15:00: No obstante, ante la sorpresa mayúscula de quienes habían estado más de dos negociando un texto de compromiso, el Presidente del Grupo socialista, Martin Schultz, intervino en sesión plenaria para pedir la retirada del orden del día de esta cuestión después de haber estado en contacto de los Ministros de Asuntos Exteriores marroquí. Para el diputado de ICV i vicepresidente de Verdes/ALE, Raül Romeva, " es una auténtica vergüenza, y des de todos los puntos de vista inaceptable que el PE permita a Marruecos establecer el orden del día de la Eurocámara. Pero lo más lamentable es que ello sea posible gracias a la connivencia del PSE. Precisamente el día después de haber escuchado a los galardonados por el Premio Sakharov pedirnos al PE que no nos callemos ante las injusticias en Rússia, el PSE y algunos colegas del PPE, a instancias de su presidente, Joseph Daul, nos obligan a callar ante las atrocidades de Marruecos.
Conseqüent amb el compromís adquirit la setmana passada a Lanzarote davant d'Aminetu Haidar, al PE debatem avui la seva situació esperem adoptar una resolució al respecte. En la meva intervenció valoro el procés i el resultat:
Intervenció de Raül Romeva, el 17.des.09, sobre el cas d'Aminetu Haidar “La semana pasada una delegación improvisada de miembros de este Parlamento visitamos a Aminetu Haidar en su involuntario refugio en Lanzarote. Su voluntad está clara: desea volver a casa, con los suyos, y desea hacerlo de forma digna.
Dicho deseo, además, se encuentra claramente avalado por la legalidad internacional. La misma legalidad que el Reino de Marruecos, una vez más, ha vulnerado, ante las narices de quienes llama aliados.
Durante la visita los diputados y diputadas nos comprometimos a impulsar una resolución, ésta que hoy debatimos, y en concreto planteamos la necesidad de que dicha resolución recogiera la denúncia clara y firme a Marruecos por su actitud, la exigencia de que se restituyese el pasaporte a Aminetu Haidar, sin condiciones, y el cese de todas las hostilidades que las autoridades marroquís llevan años cometiendo contra la población saharuí y los defensores de los derechos humanos, entre ellos Haidar, o los siete detenidos recientemente acusados de conspiración y que esperan ser juzgados por un tribunal militar.
Todo esto forma parte de la resolución de compromiso, y lo celebro. No obstante hay algo que falta en el texto de compromiso: la medida de presión. Creo que en estas circunstancias más que nunca está justificado solicitar la congelación del Acuerdo de Asociación y paralizar el Estatuto avanzado entre la UE y Marruecos, al menos hasta que Aminetu pueda volver a su casa. Máxime cuando desde Marruceos, además, se amenaza la UE con represalias en las áreas de immigración y seguridad. Lamento por ello que socialistas, populares y liberales no nos hayan secundado en esta petición, que finalmente hemos presentado como enmienda.
Desde aquí expreso mi total apoyo y solidaridad con Aminetu y su causa, e insto a las autoridades españolas a asumir su responsabilidad histórica para con el Sáhara, y que aproveche su presidencia del Consejo de la UE para impulsar una solución justa, sostenible y mútuamente aceptable, basada en la legalidad internacional.”
Tal i com em vaig comprometre la setmana passada davant d'Aminetu Haidar, he impulsat una resolució d'Urgència sobre el seu cas. Ara toca negociar amb la resta de grups per veure quina és la que finalment en surt, la que anomenem de compromís, i que debatrem i votarem dijous en la sessió de la tarda.
De moment, adjunto el text de la nostra proposta en la qual esmento les dues peticions concretes que vaig esmentar ja durant la visita a Lanzarote: el retorn immediat d'Aminetu Haidar a casa seva, i que es congeli l'estatut preferencial entre la UE i el Marroc fins que això no es produeixi. A més a més, però, en el debat de dijous vull esmentar les responsabilitats espanyoles en tot l'afer, i especialment la demanda a que el Govern espanyol lideri, durant la seva presidència, un gir de 180° en el debat sobre el Sàhara Occidental. Voldria veure l'Estat espanyol fent allò que va fer Portugal en el cas d'Indonèsia i Timor: assumir la responsabilitat històrica que li pertoca.
Confio que les autoritats espanyoles, i europees, sabran estar a l'alçada de les circumstàncies i del drama humanitari i polític que simbolitza la lluita per la supervivència digna d'Aminetu Haidar.
Quan dilluns passat, després d'escoltar les frustrants conclusions del
Consell d'Associació UE-Marroc, vaig decidir que dijous (ahir) agafaria
un avió cap a Lanzarote per donar suport a la lluita d'Aminetu Haidar i la seva gent, cosa que vàrem acabar fent una delegació de cinc membres del Parlament,
ho vaig fer pensant que la meva tasca allà seria mirar de donar-li
forces. Estava completament equivocat. Al final va ser ella qui ens en
va donar a nosaltres, tot demanant-nos que no ens aturéssim, i que
féssim arribar la seva veu, un filet de veu plena de sentit, a les més
altes instàncies europees. Així ho farem.
Hem demanat un debat
amb resolució la setmana vinent al ple d'Estrasburg, i espero que entre
els punts a tenir en compte s'hi comptin els dos següents: exigir el
retorn immediat d'Aminetu a Al Aiún, i que es congeli
l'acord d'Associació amb el Marroc fins que aquest assumpte no estigui
resolt o, almenys, encarat políticament i amb voluntat de solució, per
part del règim marroquí.
No entenc aquesta constant
claudicació espanyola, i per extensió europea, davant d'un règim que fa
de la vulneració dels drets més fonamentals marca de la casa.
La lluita de l'Aminetu,
i el suport de tanta gent que l'està acompanyant dia a dia en el seu
refugi forçat a Lanzarote, ens obliga a no abaixar la guàrdia. Persones
voluntàries, encapçalades per l'actor Willy Toledo, mitjans de comunicació (entre els quals TV3, amb Nico Valle, i RAC1, amb Maria Xinxo), i tota aquella gent que ha optat per fer de portaveus d'una veu cada cop més feble, però amb una força que no s'esgota.
La
seva convicció d'arribar fins el final és total, i així n'ha deixat
constància en un testament vital, però la seva voluntat de viure, amb
dignitat, també es troba fora de qualsevol dubte. Com a mare que és, el
seu desig és tornar amb els seus fills, però vol fer-ho de manera
digna. Tan difícil és d'entendre això per alguns? Qui pensi que la seva
actitud és fruit d'un caprici temporal està ben equivocat/da.
L'Aminetu cada cop té menys forces, però ha esdevingut la força de tot un poble. He de dir que va ser especialment emotiu la lectura de la seva declaració en el marc del Dia Internacional dels Drets Humans, que precisament es commemorava ahir.
L'Aminetu
ha de viure, i ha de poder fer-ho amb la dignitat que ella, i qualsevol
persona, es mereix. I la millor manera d'ajudar-la és escoltant-la i
responent a les seves més que justes i legítimes peticions.
El Sàhara Occidental va ser una de les meves prioritats durant el mandat precedent i ho segueix essent durant el present mandat. El cas d'Aminetu Haidar ha posat novament de manifest la incoherència entre el discurs prodrets humans de la UE i la tebior amb la qual tractem règims com el marroquí quan es tracta de parlar de la situació al Sàhara ocupat. Portem anys esperant del govern espanyol una reacció i un lideratge que els pertoca en tant que antiga potència colonitzadora. Durant aquest semestre he dut a terme diverses accions al Parlament Europeu en relació a aquest tema: vaig denunciar la situació dels set activistes detinguts i jutjats al Marroc per un Tribunal Militar (veure video de la meva intervenció), he impulsat novament la creació de l'Intergrup de suport al Sàhara, he demanat al govern espanyol que faci d'aquest tema una prioritat durant la propera presidència espanyola de la UE (veure resultat entrevista amb Zapatero i Moratinos), estic preparant una visita per aquest dijous a Lanzarote per donar suport a l'activista saharaui i a la gent que l'acompanya, i estic promovent una nova resolució d'urgència per a la setmana vinent, durant el ple a Estrasburg, en relació a la situació d'Aminetu Haidar. Tot plegat, em temo, seguirà essent poc, però si Aminetu no cedeix en la seva lluita, molt menys dret en tenim nosaltres d'abandonar-la. Adjunto a continuació la nota que he fet en resposta a la reunió, ahir, del Consell d'Associació entre la UE i Marroc i a la propera Presidència espanyola. COMUNICADO DE PRENSA - Bruselas 8.12.2009
UE-Sahara Occidental Aminetu Haidar: Verdes/ALE instan a la presidencia española a situar este tema entre sus prioridades Tras la reunión, ayer, del Consejo de Asociación de la UE y Marruecos (Troika) en la que entre otros temas se trató de la situación del Sahara Occidental, el vicepresidente de Verdes/ALE, Raül Romeva, lamentó una vez más la tibieza con la que la UE trata a Marruecos con relación a la situación en el Sahara Occidental. En concreto, Romeva se refirió a la situación que está viviendo la activista Aminetu Haidar en los siguientes términos: "La Presidencia Española debería situar este tema entre sus prioridades más inmediatas, tal y como ya solicité la semana pasada al Presidente del Gobierno y al Ministro de Asuntos Exteriores durante mi visita a Madrid para preparar dicha Presidencia. El Estado español, en tanto que antigua potencia colonizadora, debe asumir en este tema el liderazgo que hasta ahora se ha negado a asumir. Es urgente tratar la situación humanitaria de Aminetu Haidar, pero también lo es afrontar de forma firme los motivos que han llevado a Haidar a llegar a esta situación tan dramática: la injusticia que vive el pueblo saharaui. La mejor forma de ayudara Haidar es escuchándola y respondiendo a su llamado. De hecho, esto es lo que tengo intención de hacer este jueves cuando visite a la activista y a su delegación en Lanzarote. Esperamos mucho más de la UE ante una situación tan flagrante de vulneración de derechos humanos como la que está ejerciendo Marruecos sobre el Sahara Occidental. La situación de Aminetu Haidar ha puesto de manifiesto hasta qué punto el régimen marroquí no es creíble cuando habla de su deseo de encontrar una solución para el Sahara Occidental. El Consejo de Asociación celebrado ayer suponía una nueva oportunidad para dejar claro que la cooperación entre la UE y Marruecos es necesaria y positiva, pero en ningún caso debe hacerse a costa de los derechos humanos. Una vez más la Troika malbarató esta oportunidad. La situación de Aminetu Haidar es el resultado de décadas de dejadez por parte de la UE con relación al Sahara Occidental. El silencio cómplice de tantos años y la tibieza con la que desde la UE hemos tratado a Marruecos con relación a este tema acaba de estallarnos en las manos.'"
No sense dificultats hem aconseguit posar d'acord les diferents sensibilitats del Grup Verds/ALE al PE en relació al tema d'Orient Mitjà (un assumpte gens senzill, ho garantitzo), per enviar un missatge clar a la comunitat internacional en relació al conflicte, i en el marc del 29 de novembre, jornada internacional de solidaritat amb el poble palestí que va instituir l'Organització de les Nacions Unides l'any 1977. A petició de l'ONU, els voltants del 29 de novembre tenen lloc diverses activitats commemoratives i reivindicatives en favor dels drets del Poble Palestí. El Grup Verds/ALE ens hi hem volgut sumar amb una acció simbòlica que tindrà lloc durant la votació d'avui, a les 12.00, i que consisteix a mostrar un un cartell amb un mapa de Palestina i Israel, amb les fronteres del 1967!!!!, i en què s'hi llegeix: "Stop à l'occupation" et "La paix et deux Etats maintenant" (=Pau i dos Estats ara).
Adjunto la intervenció que tenia preparada per fer al Parlament Europeu en relació a la situació que pateix el Sàhara occidental, i en la qual reclamo al govern de Rodriguez Zapatero que assumeixi la responsabilitat històrica que pertoca a l'Estat espanyol en tant que potència colonitzadora. La propera presidència espanyola de la UE suposa una extraordinària oportunitat que, de ser desaprofitada per trobar una solució justa, duradora i basada en el dret internacional per al Sàhara Occidental, suposarà una taca més que fosca en l'historial del govern espanyol, ja prou galdós en aquest assumpte. Malauradament el president de la Cambra no m'ha concedit la paraula, o sigui que no l'he pogut fer. Sigui com sigui volia compartir-la amb totes i tots vosaltres:
Intervención prevista de
Raül Romeva, en el Pleno de Estrasburgo, con relación a la situación que sufre
el Sáhara Occidental y a la responsabilidad Europea/española. (23nov09)
Quisiera, una vez
más, mostrar mi preocupación por la situación de los derechos humanos en los
territorios ocupados del Sáhara Occidental.
Mientras la UE, con España a la cabeza, sigue
negociando estatus de relación privilegiada o renegociando Acuerdos de Pesca
con Marruecos, este país sigue ejerciendo un ilegítimo control sobre una parte
importante del Sáhara, explotando sus recursos de forma ilegal, y vulnerando
los derechos más fundamentales.
Es más que comprensible que se quiera mantener
las mejores relaciones posibles con un país vecino con el que nos une el tener
que hacer frente a importantes retos que nos afectan a ambas regiones, pero
ello no debería, en ningún caso, hacerse a costa de los derechos humanos.
Desde aquí mando un mensaje al Presidente del
Gobierno español Rodriguez Zapatero: ‘Sr. Presidente, asuma usted el papel que
sus predecesores no han querido asumir, y concluya, por responsabilidad
histórica, el último proceso de descolonización histórica que queda pendiente.
Contribuya a una solución justa, duradera y sujeta al Derecho internacional
para el Sáhara Occidental. Haga creible el Diálogo de Civilizaciones, con
hechos.
Adjunto la crida que hem impulsat un grup de Diputats i Diputades del Parlament Europeu en suport d'Aminatu Haidar. Entre d'altres coses vàrem reclamar també que la setmana vinent, en la plenària d'Estrasburg, el Parlament adoptés una resolució d'urgència de condemna. No ho vàrem aconseguir per l'oposició de diversos grups, entre els quals el PSOE.
LLAMAMIENTO
URGENTE DE EURODIPUTADOS Y EURODIPUTADAS
La
defensora saharui de los derechos humanos y antigua prisionera política
Aminatou Haidar fue detenida por las autoridades marroquíes en el aeropuerto de
El Aaiun el pasado 13 de noviembre y después deportada a Lanzarote. Esto se
produjo a su vuelta de un viaje por diversos países del mundo, incluyendo los
Estados Unidos, donde había recibido el premio "Civil Courage Award
2009", concedido por la Fundación Train.
Durante
este viaje Aminatou Haidar ha denunciado, una vez más, la represión que llevan
a cabo las autoridades marroquíes en los territorios ocupados del Sahara
Occidental y ha lanzado un llamamiento urgente por la liberación inmediata e
incondicional de los siete miembros de diversas organizaciones defensoras de
los derechos humanos y otros grupos sociales detenidos el pasado 8 de octubre.
Estos militantes, preocupados desde hace largo tiempo por la situación en el
Sahara Occidental y ocupados en la recolección de información sobre las
violaciones de los derechos humanos allí cometidas, serán juzgados ante un
tribunal militar acusados de varios cargos, entre ellos el de atentado contra
la seguridad interior y exterior del estado marroquí y el de agresión contra la
integridad del reino. Se enfrentan a una posible pena de muerte.
Nosotros/as,
parlamentarios/as europeos/as, hacemos un llamamiento urgente a las autoridades
marroquíes para que.
*permitan,
sin ningún tipo de retraso, el retorno inmediato de Aminatou Haidar con los
suyos;
*cumplan el artículo 9 de la Constitución marroquí, así como las obligaciones
derivadas del artículo 19 del Pacto Internacional de derechos civiles y
políticos, respetando la libertad de expresión y liberando inmediatamente a
Ahmed Alnasiri, Brahim Dahane, Yahdih Ettarouzi, Saleh Labihi, Dakja Lashgar,
Rachid Sghir et Ali Salem Tamek así como a todos los demás presos políticos
saharuis;
*permitan la entrada y libre circulación por el territorio de los observadores
internacionales y los enviados de los medios de comunicación y tomen medidas
concretas para permitir a todos los saharauis el pleno ejercicio de su derecho
a la libertad de expresión, de asociación y de reunión, reconocido por el
derecho internacional;
*permitan a los defensores saharauis de los derechos humanos la recolección y
difusión de información y opiniones sobre la cuestión de los derechos humanos,
sin que por ello sean perseguidos, acosados o víctimas de tentativas de
intimidación, derecho recogido en la Declaración sobre el derecho y el deber de
los individuos, los grupos y las instituciones de promover y proteger los
derechos humanos y las libertades fundamentales universalmente reconocidos,
adoptada por la Asamblea General de las Naciones Unidas el 9 de diciembre de
1998.
Bruselas,
a 18 de noviembre de 2009
Firmado
por:
Ana
Gomes, Miguel Portas, Raul Romeva, Willy Meyer, Judith Sargentini, Ska Keller, Jill Evans, Barbara Lochbihler, Ulrike Lunacek, Nicole Kiil-Nielsen, Frieda Brepoels, Michael Cashman, Jean-Paul Besset, Françoise Castex, Bart Staes, Oriol Junqueras, Vies, Heide Rühle, Norbert Neuser, Rui Tavares, Marisa
Matias, Patrick Le Hyaric, Eva-Britt Svensson, Lothar Bisky, José Bové, Linda Mcaven, François Alfonsi, Pascal Canfin, Yannick Jadot, Catherine Grèze, Guido Milana.
Avui tinc intenció d'intervenir en el Parlament Europeu per expresar el següent:
"Quisiera denunciar aquí un hecho que no tiene precedentes en los 10 años largos de reinado de Mohamed VI, en Marruecos. Un tribunal militar marroquí va a juzgar a siete independentistas saharauis residentes en la antigua colonia española por "colaboración con el enemigo", una acusación que puede conllevar la pena capital. Hay que remontarse casi 20 años atrás, a los tiempos de Hassan II, para recordar en Marruecos a civiles sentados en el banquillo de una corte castrense (ver noticia en El País de domingo 18 de octubre de 2009). Se trata de un ejemplo más que demuestra la "intensificación de la represión" en la antigua colonia española. Si el silencio cómplice de la UE es grave, más lo es aún el del gobierno español, principal responsable, por abandono, de la situación actual que vive el sáhara occidental. Y mi pregunta es: Es éste el régimen marroquí con el que queremos tener relaciones privilegiadas? Es con este régimen con quien deseamos establecer una relación de amistad y respeto mútuo? Cuánto más podemos callar ante lo que esta sucediendo en el sáhara occidental? Es la no respuesta una respuesta aceptable y creíble? Cuánto creen que los y las saharauis pueden aguantar en los territorios ocupados y en el desierto, tras tantas décadas de abandono, antes de optar por estrategias menos diplomáticas?". Raül Romeva, Parlament Europeu, 19 d'octubre de 2009
Recomano de manera especial la lectura de l'informe de la missió de Nacions Unides encapçalada per Justice Richard Goldstone a Gaza en el qual estableix que hi ha clares evidències sobre els crims de Guerra i crims contra la humanitat comesos durant el conflicte de Gaza. La seva conclusió és clara: cal posar fi a la impunitat.
UNITED NATIONS Press Release
UN Fact Finding Mission finds strong evidence of war crimes and crimes against humanity committed during the Gaza conflict; calls for end to impunity
15 September 2009
NEW YORK / GENEVA – The UN Fact-Finding Mission led by Justice Richard Goldstone on Tuesday released its long-awaited report on the Gaza conflict, in which it concluded there is evidence indicating serious violations of international human rights and humanitarian law were committed by Israel during the Gaza conflict, and that Israel committed actions amounting to war crimes, and possibly crimes against humanity.
The report also concludes there is also evidence that Palestinian armed groups committed war crimes, as well as possibly crimes against humanity, in their repeated launching of rockets and mortars into Southern Israel. (segueix...)
Una de les meves prioritats per aquesta legislatura és la regió euromediterrània. Per això he sol.licitat formar part de l'Assemblea Parlamentària EUROMED (que integra membres del Parlament Europeu i de Parlaments d'altres països mediterranis). La gestió de l'espai mediterrani esdevé cada dia més decisiu, i reclama d'una acció coordinada i conjunta dels diferents països que veuen, viuen i aboquen al Mediterrani. El mes de març passat, experts de Nacions Unides es van reunir en el marc del Fòrum de Paris sobre la Mediterrània per denunciar que aquesta era una 'mar martiritzada, un abocador on fermenten els conflictes del futur...'. Profund, semitancat, fràgil, el mar Mediterrani és especialment sensible a la contaminació. Les seves aigües necessiten més d'un segle per renovar-se, tot i que també és un mar model, que permet comprendre el funcionament dels oceans i d'avaluar els efectes, en l'aigua, de l'escalfament global. Però sobretot és un espai vital, tant pel què fa a la fauna i flora que el poblen (parlo sovint en aquest bloc de la delicada situació que pateixen tant els recursos pesquers com d'altres espècies sense interès comercial), com pel què fa a la gran quantitat de gent que en depèn. Els països que mulla compten amb una població de 430 milions d'habitants, que pot arribar a 535 milions l'any 2025. I són precisament les zones costaneres les que atreuen major quantitat de gent. Això vol dir més necessitats energètiques, així com de consum d'aigua, i malauradament també més emissions de gas efecte hivernacle i de contaminació diversa. L'escalfament global és un fet, i alguns estudis calculen que la sequera que comporta pot provocar fins a un 40% de pèrdues en els rendiments agricoles. Actualment, una tercera part dels països del sud de la Mediterrània pateixen problemes d'accés a aigua (un 10% no tenen accés a aigua potable). Entre les solucions que cal emprendre hi trobem una millor i més eficient gestió de l'aigua, començant per acabar amb el seu malbaratament (en algunes ciutats es perd el 50% via tubs i tuberies), així com la promoció de tècniques de reutilització d'aigües freàtiques o dessalanitzadores. Així mateix és fonamental afrontar la generació de residus i de contaminació. Per exemple, el 30% del tràfec marítim mundial de mercaderiesi el 28% del transport d'hidrocarburants transiten per la Mediterrània. Malgrat les regulacions vigents, això comporta al cap de l'any que s'hi aboquin entre 100.000 i 150.000 tones de petroli, de manera il.legal. Així mateix, cal prendre també mesures concretes com usar fomentar l'ús de productes de neteja biodegradables, estalviar aigua, dur els medicaments usats a la Farmàcia (és a dir, no llençar-los al wàter), o prohibir definitivament les bosses de plàstic, entre d'altres.
De tot això, i de molt més, ens n'haurem d'ocupar en el marc de la definició de la política euromediterrània. Espero que les majories ens siguin favorables, però en qualsevol cas caldrà batallar cada coma, cada tema, cada proposta per tal de fer-nos totes i tots conscients que hem d'actuar avui, quan encara hi som a temps, enlloc d'esperar a demà, quan ja sigui massa tard.
Aquesta setmana, en el plenari d'Estrasburg, he afegit la meva signatura a la crida Gaza War: and now?, a la qual ens estem afegint diputats i diputades de diferents parlaments:
GAZA WAR: AND NOW? APPEAL (Strasbourg, 2/2/2009)
The undersigned Parliamentarians:
-considering the violations of international and humanitarian law by the Israeli authorities in the Palestinian territories, in particular the "collective punishment" represented by the blockade imposed on the population of Gaza; the multiplication of settlements in the West Bank; the construction of the "wall" on Palestinian territories; the arrest and detention of over 10 000 Palestinians, including children, in prison; the calling into question of the free movement of Palestinians on their territories; the annexation of East Jerusalem; the refusal of any solution to the problem of refugees...
-considering the war in Gaza, which will remain as the most murderous operation ever carried out by Israel in the Palestinian territories:
a.causing hundreds of deaths among the civil population, including a very large number of children;
b.leaving - according to European Commissioner Louis Michel - over 500 000 people without access to drinking water;
c.leading Israeli soldiers to commit extremely serious acts such as non-assistance to the wounded - according to the Red Cross; firing on schools, hospitals, press centres, UN convoys responsible for delivering humanitarian assistance as well as the headquarters of the United Nations Agency for relief to refugees; the use of phosphorus bombs;
d.exposing, due to the bombings and according to the World Bank, 10 000 people to the risk of the collapse of sewerage systems and, therefore, of drowning in waste water..
-asks all European Union governments to come out in favour of initiating the sanctions provided for in the European Union-Israel Association Agreement (on the basis of article 2 of this Agreement which demands the respect of human rights, by all contracting parties) as well as the freezing of the process of "upgrading" relations of cooperation for as long as this country does not comply with international as well as humanitarian law or that it does not accept the resumption of peace negotiations with the Palestinians on the basis of the relevant United Nations resolutions.
To join this appeal, please indicate your name and function and send it to the following address: appelgaza@gmail.com
Més que interessant (tot i que en alguns aspectes decebedora) la reunió d'ahir al Parlament Europeu en relació a la situació dels Drets Humans a Gaza. Intervencions de Filipo Grandi (sots cap de la UNRWA), Vincent Cassard (sots cap d'operacions de la Creu Roja a Gaza), Raja Sourani (fundador i director del Palestinian Centre for the Human Rights in Gaza i FIDH), ambaixador Thomas Smetanka (coordinador de la presidència txeca del Consell per a Orient Mitjà), Richard Falk (Ponent Especial per a Nacions Unides per a la situació de drets humans). La descripció dels fets que ens van fer els diferents representants humanitaris, ratificada per les nostres companyes Luisa Morgantini (GUE) i Helène Flautre (Verds), ambdues retornades recentment de Gaza, posava els pels de punta. En resum, algunes de les coses que han sortit al debat:
1) lamentable l'actitud de la presidència txeca, parlant encara de guerra defensiva a l'hora de definir les accions israelianes;
2) criticable que la presidència txeca hagi menystingut com ho ha fet les propostes que, entre d'altres, fèiem des del Parlament Europeu en la resolució adoptada la setmana passada (i que adjunto més avall);
3) la prioritat segons UNRWA segueix essent obrir els accessos per a tota mena de qüestions com l'ajut humanitari, combustible, (cash) monetària, sortida de persones que necessiten ser tractades médicament o quirúrgica, etc...;
4) amb la seva actitud, Israel està posant cada cop més en perill la seva pròpia seguretat, ja que està convertint en potencials lluitadors persones que segurament mai s'haurien plantejat ser-ho, almenys abans de la incomprensible i desproporcionada ofensiva dels darrers dies;
5) cada cop són més nombrosos els exemples que posen de manifest que cal dur davant de la Cort Penal Internacional el govern d'Israel, per Crims de Guerra;
6) no n'hi ha prou amb congelar les negociacions sobre l'acord estratègic, cal, directament, cancel.lar l'acord d'Associació i assegurar-nos de totes totes que no s'envien més armes a Israel.
El temps passa. Ja són més de 1.300 les persones mortes per la injustificable, a banda d'il.legal, ofensiva israeliana sobre Gaza. No hi ha espais per a matisos, ni per ambigüitats. Això cal aturar-ho ja. I la única manera de fer-ho és que la UE pressioni, sense excuses, les autoritats d'Israel. Només així es donaran les condicions necessàries que hauran de permetre reconduir la situació cap a un nou escenari no bèl.lic, en el qual, lògicament, caldrà que tothom (inclòs Hamàs) es comprometi a abandonar l'ús de les armes, però en què tocarà, també, que Israel reconegui l'Estat Palestí. I és que només hi ha espai per a la construcció de la pau si es reconeix que aquesta passa pel reconeixement i el respecte mútu de dos Estats (segueix...)
Més que recomanable l'article de Fawaz A. Gerges d'avui a La Vanguardia, de lectura obligatòria, sobre tot, per a qui encara creu en les 'bondats' i les 'legitimitats' de les accions d'Israel.
CUADERNO DE GAZA (per Fawaz A. Gerges , La Vanguardia, 19/01/2009)
Ante el
ataque de Israel, Hamas se ha ganado las simpatías de millones de árabes y
musulmanes
Acabo
de regresar de Oriente Medio y he sido testigo de primera mano del modo en que
el ataque de Israel ha radicalizado la orientación principal de la opinión
pública musulmana. La orgía de muerte difundida incesantemente a través de los
canales de televisión árabes y musulmanes echa combustible al fuego desatado y
la cólera llameante contra Israel y su superpotencia patrocinadora, Estados
Unidos. (segueix...)
Ara toca Gaza. Resulta inevitable. Seguint la lògica que ens porta a centrar-nos en els conflictes només quan s'arriba a la fase més dramàtica, més extrema, més mortal, omplim pàgines i minuts televisius i radiofònics sobre el tema. Ara toca Gaza. Responsabilitats en tenim totes i tots sobre el que està passant. Uns per activa i d'altres per passiva. Uns per governar, o per no fer-ho, d'altres per votar, o no, a aquests que governen. Uns per aconsellar i assessorar, i d'altres per no fer-ho. Per a uns és blanc o negre, per a d'altres negre o blanc. Poc espai per als matisos, per als grisos, en una fase com l'actual. Excessos n'hi ha sempre per totes bandes, quan hi ha guerra, però això no vol dir que es puguin mesurar de la mateixa manera. Hi ha moments en què toca escollir bàndol. Va tocar fer-ho a Sarajevo a principis dels 90. Llavors vaig escollir estar al costat de les víctimes que rebien les bombes diàriament, i això no volia dir ser antiserbi. Ara toca fer-ho a Palestina, i novament em poso del costat de les víctimes que reben les bombes, fins i tot quan s'allotgen en hospitals i escoles, de la mateixa manera que m'hi he posat en altres casos quan les bombes arribaven en nom d'Alà, i això no vol dir ser antiisraelià, ni antijueu, ni coses pitjors que em fa basarda fins i tot anomenar. Molts serbis morien a Sarajevo com molts jueus moren directament o indirectaper culpa de la desmesura israeliana. No m'agrada Hamàs, però no oblido que Hamàs va ser precisament impulsat al poder per part dels mateixos israelians, quan volien acabar amb Al Fatah. Com tampoc no oblido que la UE va caure en la seva pròpia trampa anomenada 'lluita antiterrorista' quan, en guanyar Hamàs les eleccions (és a dir, la gent els va votar), la UE es va quedar sense interlocutor 'formal' ja que Hamàs forma part de la llista d'organitzacions terroristes de la UE (un motiu més que posa en qüestió l'absurditat de la llista i la necessitat d'eliminar-la). Des de llavors s'han hagut de fer equilibris jurídico-administratius per tal de fer arribar l'ajuda a Palestina. Israel té dret a defensar-se, com tothom, però no pot jugar a piròman i bomber al mateix temps. I els 'aliats', com a alguns els agrada anomenar-se, li ho han de fer saber, si cal, mitjançant la congelació dels acords preferents, tal i com vàrem demanar des del Parlament Europeu fa unes setmanes, i que els governs van ignorar. Mentre els governs no ho facin, caldrà seguir recordant-los que si tot terrorisme és condemnable, ho és especialment quan es tracta de terrorisme d'Estat. (segueix...)
Segueixo de ben a prop la tasca que fan a l'Escola de Cultura de Pau de la UAB, especialment quan tracten sobre temes que, d'una manera o altra, treballo també al Parlament Europeu. Aquest és el cas, per exemple, de l'article que Núria Tomàs publicava ahir a El Punt, intitulat: Sàhara Occidental: contradiccións i reptes. L'adjunt a continuació per l'interès de les reflexions que hi fa: Sàhara
Occidental: contradiccions i reptes (per Núria Tomàs, El Punt 5 de gener de 2009)
Sense
que el Marroc faci una oferta acceptable, que inclogui una proposta creïble i
aplicable, poca cosa s'hi pot fer. Sense que les potències rellevants,
principalment els EUA i França, l'impulsin a fer-ho, no serà possible una
solució
El
conflicte entre el Marroc i el Front Polisario pel control del Sàhara
Occidental és una de les disputes més antigues del món i una de les més
llargues del continent africà. Des de fa més de tres dècades, el govern
marroquí i el moviment polític i armat Front Polisario, erigit en representant
de la població sahrauí al capdavant de la República Àrab Sahrauí Democràtica,
mantenen un desacord per aquest territori del nord d'Àfrica sense que els
diferents intents de resolució que han tingut lloc sota els auspicis de les
Nacions Unides hagin estat efectius. (segueix...)
Ahir al vespre no vaig poder participar en la concentració en favor que s'aturi la violència a Gaza, però en sóc plenament solidari i partidari. Aquesta setmana reprenem l'activitat al Parlament Europeu i està previst que un dels temes destacats sigui, lògicament, la situació de Gaza (veure també nota a Vilaweb). Ara fa uns díes ja vàrem analitzar la situació en el marc de la discussió sobre l'informe relatiu a la Participación
del Estado de Israel en los programas comunitarios sobre la propuesta
de Decisión del Consejo relativa a la celebración de un protocolo del
Acuerdo Euromediterráneo por el que se establece una asociación entre
las Comunidades Europeas y sus Estados miembros, por una parte, y el
Estado de Israel, por otra, relativo a un acuerdo marco entre la
Comunidad Europea y el Estado de Israel sobre los principios generales
que rigen la participación del Estado de Israel en los programas
comunitarios [05471/2008 - C6-0180/2008 - 2007/0241(AVC)]. Ho vaig comentar a l'apunt Protocol d'Associació
UE-Israel? No és el moment. Llavors vàrem aconseguir que el Parlament majoritàriament votés a favor de no renovar aquests privilegis econòmics. Cal precisar, però, que es tracta de la part pressupostària de l'Acord. La part política correspon, encara, i mentre la UE no faci el veritable salt polític que tanta gent li reclamem, als Governs dels Estats. Malgrat tot al Parlament podem emetre, i ho fem, declaracions i resolucions polítiques. De fet, són nombroses les ocasions en les quals diversos membres del Parlament hem manifestat la nostra disconformitat amb el tracte privilegiat que la UE atorga a Israel, i li hem reclamat que, entre d'altres mesures, cancel.li l'Acord d'Associació. Personalment he tingut ocasió de condemnar reiteradament el fet que països de la UE segueixin exportant armes a Israel amb total impunitat, inclòs l'Estat espanyol. Aquesta mesura és cada cop més urgent. De fet, considero que és imprescindible si volem realment tenir capacitat d'influir en les decisions del govern israelià. (segueix...)
L'acumulació de temes importants d'ahir dimecres (sobretot el Paquet Clima Energia i la Directiva sobre Temps de Treball) va fer que no pogués comentar abans una tercera qüestió que també va tenir lloc el mateix dia a la seu del Parlament Europeu a Estrasburg. Es tracta de la visita del President de la RASD, Mohamed Abdelaziz. Vàrem tenir ocasió de parlar-hi una bona estona, conjuntament amb molts i moltes d'altres col.legues de tots els grups de la Cambra, totes i tots amigues i amics de la causa saharaui. En el decurs de la trobada el President Abdelaziz ens va fer una sèrie de peticions que vàrem fer nostres i que vàrem convertir en una Declaració de l'Intergrup que adjunto a continuació (en versió espanyola i francesa) i a la qual estem recollint adhesions d'altres col.legues de tots els grups: (segueix...)
CAT: Estic rebent molts correus electrònics (veure text més avall) que em demanen votar en contra de la proposta sobre el Informe Véronique De Keyser (A6-0436/2008) - Participación del Estado de Israel en los programas comunitarios sobre la propuesta de Decisión del Consejo relativa a la celebración de un protocolo del Acuerdo Euromediterráneo por el que se establece una asociación entre las Comunidades Europeas y sus Estados miembros, por una parte, y el Estado de Israel, por otra, relativo a un acuerdo marco entre la Comunidad Europea y el Estado de Israel sobre los principios generales que rigen la participación del Estado de Israel en los programas comunitarios [05471/2008 - C6-0180/2008 - 2007/0241(AVC)]. De fet, aquest títol tant llarg recull una proposta de resolució de dos punts, el primer dels quals diu que el Parlament 'emet dictamen favorable sobre la celebració del protocol'. Personalment considero que no estem, ni de lluny, en el moment de re-establir aquestes relacions privilegiades, donada la situació que viu la zona que inclou, entre d'altres motius, el setge de Gaza. En altres paraules, no veig motius per revertir la decisió presa ja pel Parlament Europeu l'any 2002 de demanar la suspensió de l'Acord d'Associació. Finalment, a proposta del nostre Grup, Verds/ALE, i de la GUE, acabem de votar al plenari sobre si calia posposar la votació, i hem guanyat, gràcies als vots de PSE, ALDE, Verds/ALE i GUE. És a dir, que el protocol d'Acord Euromeditarrani pel qual s'estableix una Associació entre la UE Israel no compta amb l'aval del Parlament Europeu. Personalment em satisfà molt aquest fet i espero que enviï un missatge clar als actors de la regió, especialment Israel, de cara a comprendre que si volen establir relacions formals, hi ha certes pràctiques i actituds, que convé canviar radicalment. (segueix...)
En resposta a la petició que vàrem fer els Verds al PE, el servei jurídic del Parlament Europeu ens ha fet arribar la seva valoració sobre l'Acord de Pesca UE-Marroc. La conclusió és clara: l'omissió dels límits clars de l'àrea que afecta l'acord (que no exclou explícitament les aigües saharauis), i el fet que sabem que vaixells europeus han pescat en aigües saharauis sense que això hagi repercutit en benefici de la població saharaui, suposen una clara irregularitat, quan no il.legalitat, que convé corregir. Avui en parlem a la Comissió de Pesca del PE. De fet ho he preguntat explícitament a la Ministra Espinosa, en la seva condició de Presidenta del Consell, qui s'ha escaquehat dient que això ho han de decidir les dues parts (UE-MARROC) la setmana vinent, a Rabat.
Conseqüent amb el compromís adquirit la setmana passada a Lanzarote davant d'Aminetu Haidar, al PE debatem avui la seva situació esperem adoptar una resolució al respecte. En la meva intervenció valoro el procés i el resultat:
Quan dilluns passat, després d'escoltar les frustrants conclusions del
Consell d'Associació UE-Marroc, vaig decidir que dijous (ahir) agafaria
un avió cap a Lanzarote per donar suport a la lluita d'Aminetu Haidar i la seva gent, cosa que vàrem acabar fent una 
Adjunto la intervenció que tenia preparada per fer al Parlament Europeu en relació a la situació que pateix el Sàhara occidental, i en la qual reclamo al govern de Rodriguez Zapatero que assumeixi la responsabilitat històrica que pertoca a l'Estat espanyol en tant que potència colonitzadora. La propera presidència espanyola de la UE suposa una extraordinària oportunitat que, de ser desaprofitada per trobar una solució justa, duradora i basada en el dret internacional per al Sàhara Occidental, suposarà una taca més que fosca en l'historial del govern espanyol, ja prou galdós en aquest assumpte. Malauradament el president de la Cambra no m'ha concedit la paraula, o sigui que no l'he pogut fer. Sigui com sigui volia compartir-la amb totes i tots vosaltres:
Una de les meves prioritats per aquesta legislatura és la regió euromediterrània. Per això he sol.licitat formar part de l'Assemblea Parlamentària EUROMED (que integra membres del Parlament Europeu i de Parlaments d'altres països mediterranis). La gestió de l'espai mediterrani esdevé cada dia més decisiu, i reclama d'una acció coordinada i conjunta dels diferents països que veuen, viuen i aboquen al Mediterrani. El mes de març passat, experts de Nacions Unides es van reunir en el marc del Fòrum de Paris sobre la Mediterrània per denunciar que aquesta era una 'mar martiritzada, un abocador on fermenten els conflictes del futur...'. Profund, semitancat, fràgil, el mar Mediterrani és especialment sensible a la contaminació. Les seves aigües necessiten més d'un segle per renovar-se, tot i que també és un mar model, que permet comprendre el funcionament dels oceans i d'avaluar els efectes, en l'aigua, de l'escalfament global. Però sobretot és un espai vital, tant pel què fa a la fauna i flora que el poblen (parlo sovint en aquest bloc de la delicada situació que pateixen tant els recursos pesquers com d'altres espècies sense interès comercial), com pel què fa a la gran quantitat de gent que en depèn. Els països que mulla compten amb una població de 430 milions d'habitants, que pot arribar a 535 milions l'any 2025. I són precisament les zones costaneres les que atreuen major quantitat de gent. Això vol dir més necessitats energètiques, així com de consum d'aigua, i malauradament també més emissions de gas efecte hivernacle i de contaminació diversa. L'escalfament global és un fet, i alguns estudis calculen que la sequera que comporta pot provocar fins a un 40% de pèrdues en els rendiments agricoles. Actualment, una tercera part dels països del sud de la Mediterrània pateixen problemes d'accés a aigua (un 10% no tenen accés a aigua potable). Entre les solucions que cal emprendre hi trobem una millor i més eficient gestió de l'aigua, començant per acabar amb el seu malbaratament (en algunes ciutats es perd el 50% via tubs i tuberies), així com la promoció de tècniques de reutilització d'aigües freàtiques o dessalanitzadores. Així mateix és fonamental afrontar la generació de residus i de contaminació. Per exemple, el 30% del tràfec marítim mundial de mercaderiesi el 28% del transport d'hidrocarburants transiten per la Mediterrània. Malgrat les regulacions vigents, això comporta al cap de l'any que s'hi aboquin entre 100.000 i 150.000 tones de petroli, de manera il.legal. Així mateix, cal prendre també mesures concretes com usar fomentar l'ús de productes de neteja biodegradables, estalviar aigua, dur els medicaments usats a la Farmàcia (és a dir, no llençar-los al wàter), o prohibir definitivament les bosses de plàstic, entre d'altres.
Més que interessant (tot i que en alguns aspectes decebedora) la reunió d'ahir al Parlament Europeu en relació a la situació dels Drets Humans a Gaza. Intervencions de Filipo Grandi (sots cap de la UNRWA), Vincent Cassard (sots cap d'operacions de la Creu Roja a Gaza), Raja Sourani (fundador i director del Palestinian Centre for the Human Rights in Gaza i FIDH), ambaixador Thomas Smetanka (coordinador de la presidència txeca del Consell per a Orient Mitjà), Richard Falk (Ponent Especial per a Nacions Unides per a la situació de drets humans). La descripció dels fets que ens van fer els diferents representants humanitaris, ratificada per les nostres companyes Luisa Morgantini (GUE) i Helène Flautre (Verds), ambdues retornades recentment de Gaza, posava els pels de punta. En resum, algunes de les coses que han sortit al debat: 
Segueixo de ben a prop la tasca que fan a l'
Ahir al vespre no vaig poder participar en la concentració en favor que s'aturi la violència a Gaza, però en sóc plenament solidari i partidari. Aquesta setmana reprenem l'activitat al Parlament Europeu i està previst que un dels temes destacats sigui, lògicament, la 
(Texto en español más abajo)
