Finalment el proper dimecres 17 de gener debatim en plenària, i dijous votem, el tercer informe sobre control de les exportacions d'armes que he fet des que va començar l'actual legislatura. El text de l'informe el podeu consultar aquí. Els dos aspectes més destacats de l'informe són: un, el no compliment per part del Consell de convertir el Codi de Conducta de la UE en Posició Comuna (i per tant en jurídicament vinculant) degut a que alguns països ho vinculen de manera incomprensible a l'aixecament de l'embargament d'armes de la UE a la Xina, i dos, la decisió de NNUU de comptar aviat amb un Tractat Internacional sobre Transferències d'armes. Davant d'aquesta nova ocasió per avançar una mica més cap a un major i millor control de les exportacions d'armes europees faig balanç dels més de 12 anys que porto treballant-hi i constato que, (segueix...)
Adjunto la meva intervenció d'avui en el marc del Seminari Informal sobre control de les Exportacions d'Armes de la UE i sobre el procés d'adopció d'un Tractat Internacional sobre transferències d'armament que té lloc els dies 8 a 10 de gener a Berlin, sota la presidència alemanya de la UE.
Towards an International Arms Trade Treaty, by Raül Romeva, EP Rapporteur on Arms Transfers Controls (Berlin 9 January 2007).
I would like to begin by thanking the Presidency for inviting me, as European Parliament Rapporteur on the Code of Conduct, to discuss how we might fully support efforts towards an International Arms Trade Treaty. (segueix...)
Els malaurats episodis d'aquest cap de setmana en relació a la seguretat ciutadana (segrest a Begur i intent d'assalt, amb mort inclòs, a St. Fruitós del Bages), fa reviure episodis (i debats) com els que ara fa uns mesos van tenir per escenari la zona del tarragonès, quan un grup de bandes organitzades es dedicaven a assaltar xalets, fins i tot, en alguns casos, amb els habitants dins (veure apunt anterior Sobre inseguretat, armes i immigració). En aquest context és més que comprensible que incrementi la por i la sensació d'inseguretat entre la ciutadania. El risc, però, (segueix...)
Finalment el meu III informe sobre la implementació del Codi de Conducta sobre exportacions d'armes ha estat votat aquest matí a la Comissió d'Afers Exteriors (AFET) amb el resultat final de 47 vots a favor, 2 en contra i zero abstencions (adjunto més avall el text finalment adoptat amb les esmenes incorporades). Així doncs, el Parlament Europeu fa seva, entre d'altres, la nostra proposta de reclamar als governs que desbloquegin la conversió del Codi de Conducta en Posició Comuna de manera que tingui un caràcter Jurídicament Vinculant, cosa que ara no té. Aquí trobareu el comunicat de premsa que hem fet després de la votació. Més complicada ha estat (segueix...)
Tal i com enunciava a principis de setmana avui hem debatut a la Comissió d'Afers Exteriors del Parlament Europeu el meu III informe anual sobre la implementació del Codi de Conducta d'exportacions d'armes de la UE. Es tracta d'una responsabilitat que vaig assumir només arribar al Parlament Europeu, l'octubre de 2004, quan vaig ser responsable del que llavors era el meu I informe sobre el tema, i que consistia en avaluar les exportacions d'armes dels llavors 15 Estats Membres de la UE per a l'any 2002. Un any després vaig actualitzar l'informe, ja per a 25 Estats membres, relatiu a les exportacions de l'any 2003. I enguany l'informe fa referència a les exportacions dels anys 2004 i 2005. En les dues ocasions anteriors (segueix...)
Enmig de la campanya electoral catalana hi ha hagut una gran noticia que ha passat mig desapercebuda: NNUU inicia el camí cap a un Tractat Internacional que reguli el Comerç d’Armes. El passat 26 d’octubre, el Primer Comitède NNUU (Desarmament i Seguretat Internacional) es va aprovar per clara majoria un text en aquest sentit que caldrà que sigui ratificat per l’Assemblea General el proper mes de gener de 2007. Aquesta votació és el resultat d’una perseverant tasca duta a terme per nombroses ONG, sobretot les que integren la campanya Armes sota Control -IANSA, Amnistia Internacional i Oxfam-, d’un col·lectiu de Premis Nobels de la Pau encapçalats per Oscar Arias, així com de diferents òrgans institucionals com el mateix Parlament Europeu, des del qual portem reclamant (segueix…)
Avui dimecres, 13 de setembre, és el Dia Global d'Acció per un Tractat Internacional que reguli les transferències d'Armes Convencionals (ATT), incloses les armes petites i lleugeres. El motiu de celebrar-ho avui és per influir sobre els Caps d'estat i de Govern i els ministres que viatjaran a Nova York el proper 18 de setembre per participar en la sessió d'obertura de l'Assemblea de Nacions Unides.
El mes d'octubre, en el Primer Comitè a l'Assemblea General, els governs votaran sobre si es comencen o no les negociacions d'aquest Tractat, el qual consisteix en una de les reivindicacions clau de la campanya Armes Sota Control. Està previst que avui tinguin lloc activitats i accions a més de 30 països. Per part nostra, (segueix...)
Ja sabíem que les negociacions serien dificils, i que la postura intransigent d'alguns països complicarien el resultat final. No obstant, no podem assenyalar només els Estats Units com els responsables del fracàs final. És cert que van ser ells els qui més es van oposar a incloure en el text aspectes com la possessió d'armes (veure aquí), però també d'altres països van impedir acords en aspectes tan importants com el control de les transferències (Iran, Cuba, India i Paquistà); establiment de principis generals per avançar cap a un Tractat Internacional d'Armes (Veneçuela i Egipte); o la vinculació de desenvolupament i desarmament (països del Carib). Rússia i la Xina, per la seva banda, veient probablement que d'altres ja els feien la feina, es van quedar finalment en un segon terme, mentre la UE, Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina, certament els més actius en positiu, es veien incapaços de fer avançar les negociacions. (segueix...)
Escric dissabte perquè ahir divendres varem tenir un dia especialment atapeït. Va començar ben d'hora al matí amb la reunió de coordinació entre les tres institucions de la UE (Consell, Parlament i Comissió) per avaluar el decurs de les negociacions i veure com es preparava la setmana entrant. Es va aprofitar per fer el canvi de presidència del Consell, que fins ara tenia Àustria i que a partir de l'1 de juliol passa a ser Finlàndia. En termes pràctics això vol dir que la delegació oficial de la UE haurà estat encapçalada una setmana per cadascú, i per tant que les negociacions ara les liderarà l'ambaixador finlandès Kari Kahiluoto, amb qui ens varem reunir bilateralment ahir i de qui he de dir que n'esperem molt.
L'equip que porta la delegació finlandesa a Nova York és realment valuosa, cosa que serà decisiu en la darrera setmana de negociacions que comença dilluns (setmana curta, d'altra banda, per què el 4 de juliol és festa gran a Estats Units). (segueix...)
Cada cop més la Conferència entra en la seva veritable dimensió: la invisible. La sala plenària és cada cop més buida i són pocs els delegats que segueixen amb atenció els discursos dels seus `col·legues'. En canvi, l'activitat als passadissos comença a ser frenètica. Ja tenim el text esborrany de la presidència, i van apareixent poc a poc les postures que sobre aquest text base de la discussió van fent d'altres actors, sobretot les ONG.
Recordo que malgrat ser membres de la delegació oficial de la UE, nosaltres, en tant que europarlamentaris/es, no som actors governamentals, de manera que tenim una certa llibertat per moure'ns entre bastidors. Així, aquest matí ens hem reunit amb les ONG per tal de recollir les seves propostes i ens hem compromès a fer-les arribar a les delegacions oficials, especialment a la de la UE, lògicament, però també se'ns ha demanat que parléssim amb les delegacions dels Estats Units, Rússia, i la Xina, la qual cosa que ens ocuparà la jornada d'avui i demà. Els punts bàsics que ens preocupen, i que estem plantejant en el decurs d'aquestes converses, són fonamentalment set: (segueix...)
Ahir per la tarda varem escoltar la intervenció del Representant dels Estats Units (Ambaixador Joseph). Res de nou. Cal dir però que alguna cosa bona té el seu to arrogant i superb, i és que no cal llegir entre línees per saber quines són les veritables intencions (aquí trobareu el seu discurs sencer). En d'altres casos, en canvi, ens trobem en què darrera de paraules ben boniques i magnifiques declaracions s'amaguen intencions no tant lloables. Tal i com ja va succeir ara fa cinc anys, quan es va engegar el procés que ara estem revisant, els Estats Units han marcat les seves línees roges en veu alta: res de parlar de munició, res de qüestionar la possessió d'armes en mans de civils (això és competència nacional, reclamen), res d'impedir armar actors no estatals que puguin ser considerats aliats arreu del món, res de parlar de nous processos de revisió del Programa d'Acció, i pel què fa a un eventual Tractat Internacional sobre Armes, res de parlar d'un text jurídicament vinculant, i en tot cas, com a màxim, estan a favor de parlar de principis generals. I a partir d'aquí, negociem. (segueix...)
En ple esforç per superar el famós jet lag, i després d'haver superat la sempre feixuga tasca d'acreditar-nos per entrar a l'Assemblea General de NNUU, anem arrivant de manera escalada els i les integrants de les diferents delegacions internacionals. Entrem a l'edifici principal de NNUU el qual, malgrat seguir essent imponent i comptar encara amb una gens menyspreable dosi de seducció, no aconsegueix dissimular del tot certs símptomes de decadència i d'incertesa de cara al futur que ens recorden la necessitat d'encarar de manera urgent i seriosa la reforma de la institució tota ella.
Sigui com sigui aquest serà l'escenari en què afrontarem els diferents nivells de discussió pel què fa a la revisió del Programa d'Acció de NNUU sobre Armes Lleugeres. I és que la primera cosa que cal constatar en una Conferència d'aquestes característiques és que hi ha moltes conferències en una, i que no totes són visibles (segueix...)
Em trobo de camí cap a Nova York (amb el permís d'IBERIA i, sobretot, de la T4) on avui comença la Conferència de NNUU sobre armes lleugeres. Tal i com vaig prometre en la darrera entrada en què parlava d'aquesta qüestió, i en la qual trobareu totes les dades tècniques, enllaços o informació rellevant sobre el tema, em proposo anar relatant el transcurs d'aquesta cimera des de la perspectiva de la delegació que encapçalo, la del Parlament Europeu, però també des de la complicitat amb molts d'altres actors que han impulsat accions en favor d'un major control de les armes, i especialment les ONG integrants de la campanya Armes sota control.
Avui diversos mitjans ja s'han fet ressò del `tret de sortida' de la conferència (vegeu, per exemple, El País). No obstant, voldria començar aquesta crònica cridant l'atenció sobre un article que ahir publicava a l'International Herald TribuneAmartya Sen, premi Nobel d'Economia (1998), assessor d'Oxfam, i autor entre d'altres del manual `Development as freedom'. (segueix...)
La setmana passada el Parlament Europeu, en sessió plenària a Estrasburg, també va debatre (aquí teniu la meva intervenció ) i va adoptar una Resolució en aquest sentit (la podeu trobar aquí), i dilluns viatjarem una Delegació del Parlament Europeu cap a Nova York per participar directament en les converses en les quals, entre d'altres coses, caldrà acordar aspectes com: incorporar la munició a l'àmbit d'aplicació del Programa, establir controls a les transferències, concretar mesures de marcatge i seguiment de les armes, acordar mesures de control sobre el corretatge (brokering), establir mesures de coherència entre desarmament i desenvolupament, i, segurament la part més complexa, definir de quina manera caldrà seguir amb el tema (follow up). Pel què fa a l'adopció de l'ATT (Tractat Internacional d'Armes), no està previst que se'n parli de manera oficial, però sí permetrà que a escala informal es pugui plantejar una estratègia per tal que, inmediatament després de la Conferència de Nova York, es pugui començar a caminar. (segueix ...)
Els assalts a domicilis catalans han generat una gran alarma social que ha comportat que s'alimentin novament dos imaginaris preocupants, i de conseqüències incertes: el primer és l'increment de peticions per a treure's el permís d'armes i tenir-ne una a casa per tal de sentir-se més segurs; el segon és la tan sentida equiparació d'immigració amb delinqüència.
Quant al primer aspecte, el fet que els assalts i robatoris hagin dut a molta gent a pensar que si tingués una arma a casa estaria més ben protegida i segura, cal advertir de l'alt risc que suposa aquesta percepció. Si aquells qui no estem acostumats a dur i a usar armes en tenim una a les mans i pretenem enfrontar-nos amb ella a un 'professional', el més probable que passi és que acabem malferits, o fins i tot morts. I això per almenys tres raons: perquè el delinqüent sol tenir l'arma neta i ben greixada, cosa que redueix, per exemple, el risc que se li encasqueti; perquè el delinqüent té l'arma a punt per a ser usada, mentre que en el nostre cas l'hauríem d'anar a buscar al calaix on la tinguéssim amagada; i finalment, el més important, perquè el delinqüent probablement té una predisposició per a usar l'arma que nosaltres no tenim. I és que una cosa és tenir una arma a les mans, i una altra molt diferent és usar-la contra una altra persona, fins i tot per a algú que, sent caçador, estigui habituat a disparar-li a senglars o conills. A tot això, a més, cal afegir el risc que suposa tenir armes a casa, especialment si hi ha criatures. (segueix ...)
Després de parlar-ne durant molt de temps, i malgrat que la correlació de forces al Parlament Europeu no és, que diguem, progressista, avui hem tingut una d'aquelles satisfaccions que de tant en tant val la pena destacar. La Comissió d'Afers Exteriors (AFET) al Parlament Europeu ha aprovat per unanimitat la meva proposta de resolució sobre armes lleugeres en el marc de la propera conferència de Nacions Unides en què s'ha de revisar el Programa d'Acció sobre aquesta qüestió. Donat que s'han incorporat al text algunes esmenes noves que, de fet, han permès fins i tot millorar-lo, encara no disposo del text final tal i com ha quedat aprovat, però tant bon punt el tingui el posaré a la vostra disposició. De moment, adjunto la nota de premsa que ha preparat el nostre gabinet de premsa:
Els malaurats episodis d'aquest cap de setmana en relació a la seguretat ciutadana (segrest a Begur i intent d'assalt, amb mort inclòs, a St. Fruitós del Bages), fa reviure episodis (i debats) com els que ara fa uns mesos van tenir per escenari la zona del tarragonès, quan un grup de bandes organitzades es dedicaven a assaltar xalets, fins i tot, en alguns casos, amb els habitants dins (veure apunt anterior 
Finalment el meu 
