En un acte que vaig tenir ocasió de fer ahir acompanyat per diverses persones dels àmbits sobre fet nacional, llengua i cultura de l'entorn d'ICV vaig poder exposar algunes de les dificultats, i sobretot els reptes, de cara a com des de Catalunya podem i hem d'afrontar el nostre paper en la construcció europea: amb vocació europeïsta, però amb veu pròpia i sense complexes.
18/05/2009
Raül Romeva qualifica de "superada" l'Europa dels
Estats i defensa la construcció de l'Europa dels pobles
El candidat a les eleccions
europees per ICV denuncia "l'obsessió centralista" de l'Estat espanyol a
Brussel·les i aposta per anar al Parlament Europeu "amb veu pròpia i sense
complexes" a representar Catalunya
El candidat d'ICV-EUiA a les
properes eleccions europees del 7 de juny, Raül Romeva, ha declarat que és
important entendre que "l'Europa dels estats està superada, no té perspectives
de futur i no pot funcionar". Romeva ha afegit que l'Estat entès com
estat-nació "no dóna més de si", i ha afegit que ara cal lluitar per l'Europa
dels pobles, "que hem de construir des de la lògica institucional i identitària".
A més, Romeva ha recordat que cal tenir en compte que els problemes no venen de
Brussel·les, sinó que "molts dels aspectes que ens generen incomoditats passen
pel govern de l'Estat i no hem de caure en l'error de pensar que Brussel·les és
el problema, quan el problema pot ser que el tinguem a Madrid." (segueix...)
Ahir vàrem presentar les 30 propostes que volem impulsar des del Parlament Europeu per tal de sortir de la crisi múltiple en la qual estem inmerses i inmersos. Ho vàrem fer en la Convenció programàtica en què vàrem acabar de perfilar el Programa que servirà de full de ruta que marcarà el desenvolupament de la nostra activitat a Brussel.les i Estrasburg per als propers cinc anys. (segueix...)
Malgrat que encara som en precampanya (la campanya comença oficialment el 21), el ritme que duem ja és propi d'una campanya. Dijous, encara en plena ressaca de la Copa, vaig anar a Madrid, per participar en la manifestació europea contra la crisi convocada pels sindicats, acompanyat per en Jordi Guillot i en Jaume Risquete (ICV emplaça el Govern a assolir un Pacte d'Estat amb els sindicats per plantar cara a la crisi). A la tarda/vespre vaig participar en el debat que la FOCIR va organitzar a l'IEC, el tema del qual era 'de quina manera poden les entitats catalanes treballar amb les institucions europees i, en particular, amb els eurodiputats/des?' i al qual vàrem intervenir els diferents candidats i candidates. Al vespre cap a Sant Joan d'Espí, per un sopar-xerrada sobre europa amb la gent d'ICV d'aquella localitat. Per altra banda, vaig reaccionar a la detenció d'Aung San Suu Kyi amb una nota instant els poders internacionals a respondre a aquest nou atemptat a la democràcia perpetrar per la Junta Birmana.
Val a dir que ambdós són simples, clars i directes. Enguany s'ha fet també un important esforç de contenció en quant a despesa, adequant la campanya a la situació de crisi general. Al vespre vaig visitar les instal.lacions d'atletisme de Santa Coloma de Gramanet, on fa dies que hi ha una gent tancada per demanar unes pistes en condicions, i al vespre vaig ser al sopar de 30 anys d'ajuntaments democràtics, amb la gent de Santa Coloma de Gramanet, Badalona i Sant Adrià.
I avui? avui toca jornada programàtica. Vaja, que pel que fa a mi, ja fa temps que els motors estan en marxa. I em satisfà veure com, contràriament al que sembla ser una mena de tòpic autocomplaent, hi ha interès, molt d'interès, en unes eleccions que seran fonamentals pel nostre futur.
Ahir presentàvem la llista de la candidatura ICV/EUiA. M'acompanyen en aquesta aventura Núria Lozano, Arga Sentís, Ernest
Urtasun, Montse Escutia, Miquel Àngel Claveria, Antoni Barbarà, Gibet
Llobregat, i Maria Vilà. Una candidatura dinàmica, amb gent de gran vàlua, representativa de diversos sectors i territoris. Totes elles persones compromeses en la seva vida diària amb els valors socials, sindicals, feministes, ecologistes i catalanistes. El proper 7J haurem de decidir una llista de 50 noms que seran els qui representaran el conjunt de l'Estat al Parlament Europeu. La nostra intenció és que el màxim nombre possible d'integrants de la nostra candidatura es trobin entre aquests 50 noms. Per què? Doncs per construir una Europa socialment cohesionada, ambientalment responsable, internacionalment creïble i respectuosa dels drets humans, i reconeixedora de la gran diversitat de pobles i cultures que la formem. I sobretot, per plantar cara, sense vergonya ni complexes, a l'altra Europa, la que representen Berlusconi, Sarkozy, Barroso, Klaus, etc...
Per altra banda, avui tinc oportunitat de participar en tres activitats totes elles significades i que posen de manifest la gran vitalitat del teixit associatiu i reivindicatiu de casa nostra: al matí seré al 16è Memorial de la Sida (Jardí aclimatació del Parc de Montjuïc), després cloenda del Seminari de l'European Green Gender Observatory (al Centre Cívic del Convent de Sant Agustí) i al vespre visita, com cada any, a la Fira Biocultura (al Palau Sant Jordi).
El rebombori causat per una reflexió que vaig fer en l'apunt Noves ciutadanies, Tremosa i Vlaams Belang , i especialment el to i el contingut d'algunes reaccions, no fa sinó augmentar la meva inquietud sobre la manera com estem construint el discurs en relació a la nova ciutadania. Més recentment, en una entrevista a EFE vaig respondre algunes preguntes relatives a com veia la qüestió de la immigració i, interpel.lat directament sobre què pensava de les reflexions del candidat Tremosa, vaig respondre això. Vull deixar ben clar que en cap moment he insultat, ni he atacat, ni he acusat ningú de res, tampoc al Sr. Tremosa, per a qui tinc un total respecte personal, com el tinc per totes les candidates i candidats, malgrat les diferències, lògiques i legítimes, en quant a apostes sòciopolítiques i propostes de futur. Allò que he fet en tot moment és limitar-me a posar de manifest una diferència d'opinió amb una altra formació política, o si més no amb el seu candidat, en relació a un tema sobre el qual tenim punts de vista diferents. Les opinions de Tremosa són públiques (veure aquest article a El Temps ) i jo em vaig limitar a comentar-les en un context, crec, més que adequat, com és la visita d'organitzacions i col.lectius de persones nouvingudes, a Brussel.les.
En concret discrepo, amb tot el respecte cap el candidat Tremosa, de la seva percepció que concedir el vot a les persones immigrades signifiqués un major nombre de votants d'esquerres, cosa que em reafirma encara més en la meva convicció que reclamar el vot per a les noves ciutadanies no és una qüestió d'electoralisme, sinó, per a moltes i molts de nosaltres, de simples conviccions democràtiques. Es tracta de tractar les persones iguals en quant a deures, per descomptat, però també en quant a drets.
És molt possible, i igualment legítim, que molta gent discrepi de les meves opinions, com també que molta d'altra no coincidirà amb Tremosa. Aquesta és la gràcia de la Democràcia. Allò que reclamo és la possibilitat de debatre obertament, en el marc d'un diàleg entre diferents visions sobre la Catalunya i l'Europa que volem i per la qual treballem, i a ser possible sense caure en les desqualificacions personals ni els insults gratuits.
En fi, que cadascú valori el contingut de les diferents afirmacions i en tregui les conclusions que consideri pertinents. Més avall trobareu la nota d'EFE completa (segueix...):
Ahir vaig poder exposar en el marc d'Òmnium Cultural, entitat de la que, per altra banda, sóc soci, tant la feina feta al llarg dels darrers cinc anys al Parlament Europeu, així com les principals línees programàtiques de cara a un eventual nou mandat (veure nota de Directe.cat). A banda de retrobar-me amb persones amigues de fa molt de temps i que per circumstàncies professionals no ens havíem vist darrerament, va ser un honor ser presentat i acompanyat a la taula per en Jordi Porta, per a qui tinc un personal i profund respecte des que el vaig conèixer quan jo treballava al Centre Unesco de Catalunya, sota la direcció de Fèlix Martí, i ell era el Director de la Fundació Jaume Bofill. De fet, vaig tenir la sort de poder aprendre molt d'ells dos, així com d'altres il.lustres personalitats com Josep Maria Terricabras, entre d'altres, quan vaig exercir de Secretari de l'Associació per a les Noves Bases de Manresa, i va ser la Fundació Bofill qui va també fer possible que el Centre Unesco m'enviés a Bòsnia i Herzegovina com a responsable del Programa Educatiu de la UNESCO els anys 95 i 96, en plena fase de final de guerra i inici de la postguerra.
Pel què fa al contingut de la xerrada, vaig exposar, entre d'altres coses, que una de les dinàmiques que sempre hem mirat de dur a terme al llarg del mandat els i les representants catalans/es a Brussel.les/Estrasburg, i que confio que els/les qui resultem (o resultin) elegits el propera 7J, seguirem/seguiran mantenint, és la d'establir un front d'acció comú en termes de llengua i competències. Així doncs, he transmès una invitació formal a la resta de candidats i candidates convidant-los a que en aquestes qüestions deixem de banda les nostres diferències i ens posem d'acord per tal de donar un clar missatge d'unitat, i per tant de país. Adjunto a continuació el contingut de la carta: (segueix...)
A la pàgina web de Parlorama ( http://www.parlorama.eu/en/european-deputies/0-0-0/1/ ) podíeu trobar fins avui una classificació dels diputats i diputades europeus en funció de la seva activitat parlamentària. L'han el.laborat a partir de combinar diversos criteris com intervencions en ple, presència, seguiment informes, propostes de resolució presentades, etc... Alguns mitjans ja se n'han fet ressò (Avui, Efe, Adn, Directe.cat,...). Segons informa el lloc web, però, l'han hagut de clausurar degut a pressions diverses. Si bé aquesta mena de classificacions mai són del tot justes, ja que hi ha molts aspectes de la feina que fem que són certament no quantificables, sí mostren, si més no, una indicació general, i per tant em preocupa que una dada tant important com aquesta, i que hauria d'ajudar a decidir el vot del proper 7 de juny, hagi quedat silenciada. Personalment sempre he reivindicat el compromís i la transparència com a valors intrínsecs de qualsevol activitat pública i de representació. A punt d'acabar el mandat és evident que se'm poden criticar moltes coses: que si no he fet prou d'això o prou d'allò, que si no agrada o convenç el to o el contingut d'algunes de les iniciatives que he emprès, etc.. Tot això és més que legítim i forma part del debat i de la necessària crítica constructiva política. Tanmateix, tal i com ja he posat de manifest en d'altres apunts, crec que puc vindicar sense cap complexe, primer, feina i compromís (les dades són públiques, i ara a més analitzades i processades per Parlorama), i segon, transparència (tant important és fer feina com fer-la pública i accessible, cosa que he procurat fer a través de la xarxa). Que cadascú en tregui les conclusions que consideri pertinents.
Ahir vaig ser a Andorra on vaig poder participar en diversos actes de suport als amics i amigues dels Verds d'Andorra. Vàrem poder parlar de diversos temes, entre els quals, lògicament, la necessitat d'acabar amb la perversa condició de paradís fiscal que caracteritza el principat, o el fet sigui tant difícil afrontar debats de fons com l'avortament o els drets de les parelles del mateix sexe o els drets laborals de les persones immigrades. Només els Verds d'Andorra en parlen, de tot això, amb un missatge clar, valent i honest. I per això els dono el meu suport, i confio en què, aquest cop, s'acabarà la injustícia a la qual es veuen sotmesos per la llei electoral andorrana, i aconseguiran entrar al Consell. De la visita en recullo algunes notes als mitjans:
Nota de premsa d'ICV sobre la visita de Romeva a Andorra
Després del gran èxit de la manifestació d'ahir a Saragossa a favor d'una UE lliure de transgènics (veure nota d'ICV, notícies a tv3, rtve, La Vanguardia, el Periódico d'Aragón), on vaig aprofitar per emanar a la resta de partits polítics a Catalunya que no presenteni esmenes a la totalitat a la ILP sobre Transgènics al Parlament de Catalunya (que deixin almenys que fem el debat i contraposem arguments, i que permetin la ciutadania que pogui expressar-se a través d'aquesta eina democràtica com és la ILP), vaig agafar l'AVE cap a Lleida i d'allà cap a la Seu d'Urgell, per parlar d'Europa, de quina Europa volem, i de tot allò que ens juguem el dia 7J. Ho vaig fer acompanyat d n'Isabel Lozano, candidata pels Verds d'Andorra al Consell andorrà, amb qui ens vàrem donar suport mutuament, i amb qui ens en seguirem donant també avui, a Andorra, on farem campanya per tal que, entre d'altres coses, Andorra deixi de ser un paradís fiscal.
Ja som en precampanya. L'agenda d'aquests díes no para de recordar-m'ho. Aquest matí ens trobarem per primera vegada amb la resta de candidats i candidata a la UPC per abordar estratègies de cara a seguir treballant per fer del català una llengua normal a les institucions europees, cosa que li pertoca per dret i per justícia. A la tarda parlaré de l'Estat del Món al Curs d'introducció a la conflictivitat del segle XXI, al Servei Civil Internacional (espai que per cert em porta molts records ja que sóc dels milers de joves que en el seu moment vàrem poder gaudir de la magnífica experiència de participar en camps de treball arreu del món, gràcies al SCI). Al vespre seré a Sant Boi explicant 'En què ens afecta Europa?' (que és molt, per descomptat). Finalment, a la nit, el Programa Thalassa (un dels meus programes de referència) emet el reportatge sobre la situació de la Tonyina vermella, per al qual em van entrevistar, i que espero serveixi per fer-nos a totes i tots una mica més conscients de la gravetat de la situació d'aquesta espècie.
Doncs això, que ja som en precampanya. I és important ser-ne conscients, per què la gent té dret a saber què podem oferir, tant en quant a missatge com en quant a feina, les diferents candidatures que ens presentem a les eleccions europees. I és que, en qualsevol cas, i sigui quina sigui la participació a aquestes eleccions, el proper 7 de juny elegirem 50 noms (que seran 54 si entra en vigor el Tractat de Lisboa) els quals durant cinc anys treballaran a Brussel.les i Estrasburg, cadascú a partir del seus programes i tendències polítiques. La pregunta és, simplement, quins seran aquests 50 noms (o 54), i per tant, quina serà la correlació de forces que existirà el proper quinqueni a l'Eurocambra, i per tant, qui decidirà les lleis que s'acaben aplicant als 500 milions de ciutadans i ciutadanes de la UE. Tenint en compte que el 80% de les lleis que s'aproven al Congrés de diputats són simplement adopcions de les lleis europees, crec que val la pena, com a mínim, que durant aquests dies expliquem, i escoltem, quins són les propostes de cadascú, i puguem decidir el proper 7 de juny amb més coneixement de causa. Jo, en qualsevol cas, seguiré explicant a través d'aquest bloc què faig, per què, i què vull seguir fent si compto amb la confiança suficient per seguir cinc anys desenvolupant aquesta activitat. Queda molta precampanya i campanya. Ens seguirem trobant.
Ahir vaig participar en el míting d'inici de campanya de la candidatura Europe Ecologie. Es tracta d'un nou intent, aquest cop força reeixit, de sumar forces a l'àmbit de l'esquerra verda francesa, i més enllà. Les vuit candidatures (a França les circumscripcions electorals per a les europees són vuit) estan farcides de gent dels moviments socials, dels verds francesos, independents, etc... Tots i totes les candidates tenen molt a aportar des del seu àmbit i experiències particulars, tal i com vàrem poder constatar ahir durant el míting. Vaig tenir ocasió de dirigir-me a un auditori ple a vessar i exultant d'il.lusió per encarar una campanya que no es preveu fàcil, però que resultarà crucial pel futur d'Europa. Una i altra vegada els intervinents recordaven que allò que toca decidir el 7 de juny és la composició del Parlament que decidirà el futur d'Europa. No són unes presidencials (ni tan sols una prèvia) com pretén Bayrou, no són un moment per passar comptes personals (com semblen reclamar determinats sectors dins dels socialistes), i no són unes eleccions per plebiscitar la presidència en hores baixes de Sarkozy. Són les eleccions al Parlament Europeu. Toca pensar què s'ha fet al Parlament Europeu amb les actuals majories, i quines majories ens calen per fer les coses altrament, com molta gent reclamem. Vaig tenir ocasió de parlar de l'Europa que personalment vull contribuir a construir: l'Europa dels Drets i les Llibertats, l'Europa que no només no tolera, sinó que combat, les discriminacions de tota mena, l'Europa que no és còmplice la CIA ni de Guantanamo, l'Europa que no criminalitza les persones migrants,... aquesta és l'Europa que vull contribuir a construir. I per fer-ho calen aliances transeuropees. Fa temps que treballem en favor d'una aliança de les forces i moviments verds, socials, solidaris, a escala europea. No sempre és fàcil. De vegades, massa vegades, hi ha impediments de caràcter personal i/o tàctic que impedeixen aquesta mena d'acords. Res que no hàgim vist centenars de vegades, em temo, però ho lamento. Segueixo pensant que la suma és sempre millor que la divisió, especialment en determinats moments, com l'actual, en què el risc del bipartidisme plana sobre el present i el futur d'Europa. He treballat cinc anys de manera ben intensa des del Parlament Europeu en aquesta direcció i, si torno a comptar amb la confiança suficient, ho seguiré fent, amb tanta empenta i il.lusió com fins ara. Toulouse ha estat, per a mi, un magnífic tret de sortida. Participar-hi al costat de José Bové, Daniel Cohn Bendit, Helène Flautre, Eva Jolie, Gérard Onésta i tantes i tants d'altres noms cèlebres i punta de llança de l'Europa verda i social que molta gent desitgem ha estat un honor, i una lliçó de compromís. La cursa, però, és llarg, i si bé no s'acaba el 7 de juny, aquesta data en resultarà, certament, determinant.
Ja fa dies que estem en pre-campanya. Dissabte vaig ser a Igualada on em vaig reunir amb la Plataforma 'Polígon No' i amb els comitès d'empresa de diverses empreses de sectors del tèxtil i el metall de la comarca. Al vespre vaig fer una xerrada al teatre explicant 'En què ens afecta Europa'. Diumenge vaig visitar la Fira Llatinoamericana a la Farga de l'Hospitalet, i vàrem poder parlar de la situació de la immigració a la UE. Al vespre vaig marxar a Madrid per participar en una nova sessió plenària de l'Assemblea Interparlamentària Eurolat, en la qual hem analitzat les relacions entre les dues regions, i les perspectives de futurs acords d'Associació. Fins avui dimecres, que marxo a Toulouse per participar en el primer míting d'Europe Ecologie, la llista unitària que s'ha aconseguit bastir a França entre el Partit Verd i els moviments socials de tall ecologista. En el míting d'avui intervindré al costat de Daniel Cohn Bendit, José Bové, Monica Frassoni, Gerard Onesta, Isabelle Durant o Catherine Grèze. Europa a debat, per tant. I és que es miri com es miri, hi ha moltes europes possibles, i algunes i alguns no renunciem a participar en la construcció d'aquella que volem, més que res per què, si no fem sentir la nostra veu, també, a les institucions europees, ningú la farà sentir per nosaltres.
El Partit Verd Europeu va celebrar aquest cap de setmana el seu Congrés, a Brussel.les, en el qual es van presentar algunes de les línees programàtiques que es volen impulsar de cara a les eleccions Europees del proper juny, i les persones que assumiran (assumirem) la responsabilitat de donar-les a conèixer durant les properes setmanes. En relació a la feina feta durant aquest mandat que s'acaba (2004-2009), podeu consultar l'extraordinari Manual Virtual'The Greens' Book. Policy papers of the Greens in the European Parliament. Pel què fa a les candidatures, seran molt diverses. En alguns països els partits integrants del Partit Verd Europeu aniran en solitari, en d'altres, com és el cas a Itàlia, o el nostre, formarem part d'una coalició més àmplia amb altres forces polítiques amb les quals compartim un bon grapat de línees polítiques i estratègiques. Sigui com sigui, penso que el missatge central que ens uneix a moltes persones i formacions diferents és, per una banda, la necessitat, fins i tot per salut democràtica, de capgirar la creixent tendència cap al bipartidisme en el conjunt de la UE, i per l'altra, posar de manifest que només si veus com la nostra hi són, al Parlament Europeu, i hi són amb força suficient, es podran capgirar algunes de les derives socialment, ambientalment i democràticament més regressives de l'actual versió de la construcció europea. En aquest sentit crec que la suma, per una banda, i la convicció, per l'altra, han de ser dos instruments fonamentals en el decurs de la pre-campanya i campanya que tot just està començant. En altres paraules, la Comissió i el Consell ja estan en mans de la gran coalició PPE-PSE (amb una gran tendència cap la primera part del binomi més que no pas cap a la segona). Només ens queda el Parlament Europeu per contrarrestar aquesta situació. El 7 de juny, per tant, serà clau.
En un acte que vaig tenir ocasió de fer ahir acompanyat per diverses persones dels àmbits sobre fet nacional, llengua i cultura de l'entorn d'ICV vaig poder exposar algunes de les dificultats, i sobretot els reptes, de cara a com des de Catalunya podem i hem d'afrontar el nostre paper en la construcció europea: amb vocació europeïsta, però amb veu pròpia i sense complexes.
Ahir presentàvem la llista de la candidatura ICV/EUiA. M'acompanyen en aquesta aventura Núria Lozano, Arga Sentís, Ernest
Urtasun, Montse Escutia, Miquel Àngel Claveria, Antoni Barbarà, Gibet
Llobregat, i Maria Vilà. Una candidatura dinàmica, amb gent de gran vàlua, representativa de diversos sectors i territoris. Totes elles persones compromeses en la seva vida diària amb els valors socials, sindicals, feministes, ecologistes i catalanistes. El proper 7J haurem de decidir una llista de 50 noms que seran els qui representaran el conjunt de l'Estat al Parlament Europeu. La nostra intenció és que el màxim nombre possible d'integrants de la nostra candidatura es trobin entre aquests 50 noms. Per què? Doncs per construir una Europa socialment cohesionada, ambientalment responsable, internacionalment creïble i respectuosa dels drets humans, i reconeixedora de la gran diversitat de pobles i cultures que la formem. I sobretot, per plantar cara, sense vergonya ni complexes, a l'altra Europa, la que representen Berlusconi, Sarkozy, Barroso, Klaus, etc...
Ahir vaig poder exposar en el marc d'Òmnium Cultural, entitat de la que, per altra banda, sóc soci, tant la feina feta al llarg dels darrers cinc anys al Parlament Europeu, així com les principals línees programàtiques de cara a un eventual nou mandat 
A la pàgina web de Parlorama ( 
Ahir vaig ser a Andorra on vaig poder participar en diversos actes de suport als amics i amigues dels Verds d'Andorra. Vàrem poder parlar de diversos temes, entre els quals, lògicament, la necessitat d'acabar amb la perversa condició de paradís fiscal que caracteritza el principat, o el fet sigui tant difícil afrontar debats de fons com l'avortament o els drets de les parelles del mateix sexe o els drets laborals de les persones immigrades. Només els Verds d'Andorra en parlen, de tot això, amb un missatge clar, valent i honest. I per això els dono el meu suport, i confio en què, aquest cop, s'acabarà la injustícia a la qual es veuen sotmesos per la llei electoral andorrana, i aconseguiran entrar al Consell. De la visita en recullo algunes notes als mitjans:
Després del gran èxit de la manifestació d'ahir a Saragossa a favor d'una UE lliure de transgènics (veure 
Ja som en precampanya. L'agenda d'aquests díes no para de recordar-m'ho. Aquest matí ens trobarem per primera vegada amb la resta de candidats i candidata a la UPC per abordar estratègies de cara a seguir treballant per fer del català una llengua normal a les institucions europees, cosa que li pertoca per dret i per justícia. A la tarda parlaré de l'Estat del Món al Curs d'introducció a la conflictivitat del segle XXI, al Servei Civil Internacional (espai que per cert em porta molts records ja que sóc dels milers de joves que en el seu moment vàrem poder gaudir de la magnífica experiència de participar en camps de treball arreu del món, gràcies al SCI). Al vespre seré a Sant Boi explicant 'En què ens afecta Europa?' (que és molt, per descomptat). Finalment, a la nit, el Programa 
Ahir vaig participar en el míting d'inici de campanya de la candidatura Europe Ecologie. Es tracta d'un nou intent, aquest cop força reeixit, de sumar forces a l'àmbit de l'esquerra verda francesa, i més enllà. Les vuit candidatures (a França les circumscripcions electorals per a les europees són vuit) estan farcides de gent dels moviments socials, dels verds francesos, independents, etc... Tots i totes les candidates tenen molt a aportar des del seu àmbit i experiències particulars, tal i com vàrem poder constatar ahir durant el míting. Vaig tenir ocasió de dirigir-me a un auditori ple a vessar i exultant d'il.lusió per encarar una campanya que no es preveu fàcil, però que resultarà crucial pel futur d'Europa. Una i altra vegada els intervinents recordaven que allò que toca decidir el 7 de juny és la composició del Parlament que decidirà el futur d'Europa. No són unes presidencials (ni tan sols una prèvia) com pretén Bayrou, no són un moment per passar comptes personals (com semblen reclamar determinats sectors dins dels socialistes), i no són unes eleccions per plebiscitar la presidència en hores baixes de Sarkozy. Són les eleccions al Parlament Europeu. Toca pensar què s'ha fet al Parlament Europeu amb les actuals majories, i quines majories ens calen per fer les coses altrament, com molta gent reclamem. Vaig tenir ocasió de parlar de l'Europa que personalment vull contribuir a construir: l'Europa dels Drets i les Llibertats, l'Europa que no només no tolera, sinó que combat, les discriminacions de tota mena, l'Europa que no és còmplice la CIA ni de Guantanamo, l'Europa que no criminalitza les persones migrants,... aquesta és l'Europa que vull contribuir a construir. I per fer-ho calen aliances transeuropees. Fa temps que treballem en favor d'una aliança de les forces i moviments verds, socials, solidaris, a escala europea. No sempre és fàcil. De vegades, massa vegades, hi ha impediments de caràcter personal i/o tàctic que impedeixen aquesta mena d'acords. Res que no hàgim vist centenars de vegades, em temo, però ho lamento. Segueixo pensant que la suma és sempre millor que la divisió, especialment en determinats moments, com l'actual, en què el risc del bipartidisme plana sobre el present i el futur d'Europa. He treballat cinc anys de manera ben intensa des del Parlament Europeu en aquesta direcció i, si torno a comptar amb la confiança suficient, ho seguiré fent, amb tanta empenta i il.lusió com fins ara. Toulouse ha estat, per a mi, un magnífic tret de sortida. Participar-hi al costat de José Bové, Daniel Cohn Bendit, Helène Flautre, Eva Jolie, Gérard Onésta i tantes i tants d'altres noms cèlebres i punta de llança de l'Europa verda i social que molta gent desitgem ha estat un honor, i una lliçó de compromís. La cursa, però, és llarg, i si bé no s'acaba el 7 de juny, aquesta data en resultarà, certament, determinant.
Ja fa dies que estem en pre-campanya. Dissabte vaig ser a Igualada on em vaig reunir amb la Plataforma 'Polígon No' i amb els comitès d'empresa de diverses empreses de sectors del tèxtil i el metall de la comarca. Al vespre vaig fer una xerrada al teatre explicant 'En què ens afecta Europa'. Diumenge vaig visitar la Fira Llatinoamericana a la Farga de l'Hospitalet, i vàrem poder parlar de la situació de la immigració a la UE. Al vespre vaig marxar a Madrid per participar en una nova sessió plenària de l'Assemblea Interparlamentària Eurolat, en la qual hem analitzat les relacions entre les dues regions, i les perspectives de futurs acords d'Associació. Fins avui dimecres, que marxo a Toulouse per participar en el primer míting d'Europe Ecologie, la llista unitària que s'ha aconseguit bastir a França entre el Partit Verd i els moviments socials de tall ecologista. En el míting d'avui intervindré al costat de Daniel Cohn Bendit, José Bové, Monica Frassoni, Gerard Onesta, Isabelle Durant o Catherine Grèze. Europa a debat, per tant. I és que es miri com es miri, hi ha moltes europes possibles, i algunes i alguns no renunciem a participar en la construcció d'aquella que volem, més que res per què, si no fem sentir la nostra veu, també, a les institucions europees, ningú la farà sentir per nosaltres.
