Poc a poc la vida torna a la normalitat política al Parlament Europeu. Algunes cares noves (aquest matí ja m'he topat amb Juan López Aguilar i Magdalena Álvarez, per exemple, ens hem saludat educadament i els he donat la benviguda) es barregen amb d'altres que s'en van (ahir em vaig creuar amb Josep Borrell). Dels que pleguen en veus amb cares tristes, no només la d'aquells/es que se'n van forçat pels resultats electorals, sinó també d'altres que, havent decidit no presentar-se novament, es van acomiadant de la gent, ja siguin aliats o adversaris polítics. Les cares dels nous/noves, és, en molts casos, de cert espant (la que devia tenir jo fa cinc anys). L'experiència és un grau, ni que sigui per indicar on es troba el Restaurant, o aquella sala de reunions, o la sala de premsa. L'altra incògnita és, en molts casos, amb quin grup, i a quines Comissions i Delegacions treballarem cadascú. També això es va aclarint. En el meu cas, ahir el Grup dels Verds (un Grup especialment enfortit després del creixement de les forces d'esquerra verda a Holanda, França, Alemanya, Suècia, Dinamarca, Bèlgica i Grècia) em va escollir Vicepresident. Pel què fa a les Comissions i Delegacions, la cosa serà una mica més lenta, i complicada.
Després d'uns díes de repòs, que necessitava per recarregar les piles després d'una campanya realment intensa, reprenc la feina. Avió de Vueling a primera hora del matí i cap a Brussel.les. Coincideixo amb n'Oriol Junqueras, nou eurodiputat, i amb Salvador Sanz, antic. Aquestes setmanes abans de la presa de posició formal que tindrà lloc la setmana del 13 al 16 de juliol, a Estrabsurg, serveixen per prendre contacte conèixer la gent, conformar Grups, escollir Comissions, Delegacions i Intergrups, etc... En això estem aquests díes. Entretant segueixo mantenint en agenda diverses activitats com participació en actes, seminaris, trobades, etc... Malauradament no es pot fer mai tot allò que un voldria, però mirem de conciliar diferents peticions per respondre a tothom de la millor manera possible.
Un cop passada la voràgine electoral, i sobre tot la tensió de la nit passada, toca reconèixer la feina feta per tanta gent per tal que fos possible mantenir l'escó, i personalment vull agraïr molt especialment les constants mostres de suport que he rebut al llarg de la campanya. És per això que he fet el petit vídeo que adjunto, i que vull compartir amb vosaltres. No puc perdre de vista, però, que aquesta confiança és, bàsicament, un encàrrec, i així ho considero. Una responsabilitat que tocarà gestionar amb coratge i compromís, especialment en un moment en què se'ns ha girat molt feina, degut a la gran pujada de la dreta i l'extrema dreta arreu d'Europa. Així doncs, novament, moltes gràcies, i au, vinga, de cap a la feina.
Per cert, que avui, 8 de juny, Dia Mundial dels Oceans, vull retre un petit i molt sentit homenatge a totes aquelles persones que treballen per protegir, conservar i recuperar la vida als nostres mars i oceans.
Ahir encara vàrem tenir temps de fer un parell de missatges importants, com és el dedicat al Dia Mundial del Medi Ambient, o el del Míting Final. Avui, com que toca reflexionar, i jo ja ho he fet, me'l prenc de descans amb la família.
El penúltim dia de campanya em va dur, a primera hora del matí, a fer l'entrevista amb El Periódico, amb accident inclòs: en Dani, el nostre cap de premsa, es va esguinçar el turmell. Mala sort, ara que ens acostem al final, especialment per què ha fet una extraordinària feina. Des d'aquí vull agraïr-li el seu suport i consells i desitjar-li una ràpida recuperació. A continuació vàrem anar cap a Sabadell, per trobar-nos amb entitats i, al Costat de la Carme Garcia, Xavier Boix, i d'altres amigues i amics del Vallès Occidental, defensar la importància de votar el 7J. A primera hora de la tarda encara una entrevista, aquest cop per Onda Cero, i finalment el darrer Míting, a Sant Adrià de Besòs.
Avui: Darrer dia de campanya. Demà a reflexionar i diumenge, a votar.
Entre dimarts i ahir dimecres he tingut la possibilitat de conèixer tres realitats ben diferents de Catalunya, totes elles singulars, totes ells reals, totes elles europees. Dimarts vaig visitar el Vallès Occidental. Vaig començar per Santa Perpètua (empresa Alstom) i Cerdanyola. Vaig conèixer, de la mà de l'alcalde, Toni Morral, l'aposta de ciutat moderna i de coneixement que volen fer-hi. Em van fascinar tant el Sincrotró (vaig comptar amb les valuoses explicacions del Dr. Ramon Pasqual) com l'empresa Eddadesing, on vaig descobrir de quina manera la innovació, la imaginació i el talent són valors que valen per ells mateixos i que reclamen més atenció i suport del que habitualment solem donar-los. És l'aposta de Cerdanyola, i és l'aposta que Europa ha d'ajudar a construir. Vaig passejar per Rubí, i vaig copsar el sentir d'una vila viva, amb ganes de fer coses, i amb problemes, com totes, que demanen respostes. I vaig tancar la jornada a Terrassa, amb un míting en què vaig parlar de lobbies, d'aquells que combato i vull seguir combatent al Parlament Europeu, i d'aquells dels quals vull fer d'altaveu.
Ahir al matí vaig ser a les Terres de l'Ebre. Em vaig reunir amb Unió de Pagesos, amb la Confraria de Pescadors de la Ràpita i amb la Plataforma contra el Projecte Castor, a Alcanar. Totes elles veus que demanen ser escoltades i tingudes en compte. He tingut la gran satisfacció, per altra banda, de comptar amb el suport de Pierre Jonckheer, vicepresident del Grup Verd al Parlament Europeu, i President de la Fundació dels Verds Europeus. El seu aval val molt per a mi, ja que hem treballat molt, i junts, durant els darrers cinc anys. Finalment la jornada es va acabar amb un Míting a Cornellà, al barri de Sant Ildefons, un dels més afectats per la crisi, i que més necessitats té de les ajudes europees.
Una de les coses bones que té això de les campanyes electorals és que coneixes gent ben interessant. Per exemple, una de les persones que m'ha permès conèixer el fet de ser candidat és en Sebastià Alzamora, de qui coneixia la signatura, però no la persona. En Sebastià ha fet una sèrie d'entrevistes als diferents candidats i ens va demanar trobar-nos una nit per 'fer una copa'. El vaig dur al Harlem Jazz club, i vàrem passar una bona estona xerrant de tot en general i de res en particular. Va ser una agradable descoberta, de qui vaig trobar notables afinitats, segurament resultat de la coincidiència generacional. Així mateix, el reportatge que ens va fer l'Anna Figuera i l'Ernest, per a TV3, en el seu especial 'un dia amb els candidats', i que va comportar anar tot un dia amb un micro a sobre i una càmera darrera, em va permetre viure una experiència ben curiosa. Em vaig sentir una mica com es deuen sentir els 'ratolins' de Gran Hermano, tot i que reconec que al cap i a la fi va ser menys 'traumàtic' del què em temia d'antuvi. En cap cas em vaig sentir incòmode i confesso que no vaig deixar de dir ni de fer res que no hagués fet si no hi haguessin estat ells. En fi, coses de les campanyes.
Per altra banda, ahir vaig començar el dia visitant la gent d'Alstom, a Santa Perpètua de la Mogoda, i vàrem seguir fent actes i visites a Cerdanyola i, finalment, Míting a Terrassa. Avui, Dia E - 5.
El dia d'ahir va començar ben d'hora, a Ràdio 4, entrevista amb en Toni Marin, seguidament a Catalunya Ràdio, amb na Neus Bonet, i després marxàvem a continuació cap els estudis de TV3, per tal que na Montse Jené ,'entrevistés pel 3/24. En sortir dels estudis de TV3, ruta cap al Vallès Oriental, a l'empresa Sinor Kao. Reunió amb la gerència i el Comitè d'empresa, i missatge sobre el salari mínim interprofessional europeu (així com sobre les limitacions del salari màxim dels executius). Després entrevista amb Enric Company, d'El País, i de nou en ruta, cap a Igualada (Anoia) per trobar-me amb un grup de dones que tenien interès a parlar sobre els drets de les dones a escala europea, i amb alguns mitjans comarcals. Finalment, clausura del dia a Manresa, per un míting en què vaig apel.lar a que el veritable vot útil d'aquestes eleccions és votar per ICV-EUiA. L'anècdota: era el mateix teatre on estava actuant en Joan Pera, a qui vaig tenir el plaer de saludar entre la seva actuació i la 'meva'.
Dos missatges claus, els d'ahir. Pel matí, des de Vilafranca, vàrem parlar de l'Europa laica que volem. És precisament garantint la separació de poders i la no presència de cap fe ni religió en l'esfera pública com garantirem que en l'esfera privada tothom pugui gaudir de la llibertat religiosa que vulgui. Per la tarda, de nou tocava parlar de l'Europa sense nuclears. Aquest cop des de Vandellós, i al costat de Joan Herrera i de la gent de les comarques de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Un cop més, vàrem haver de recordar que l'Europa energètica del futur no passa, de cap manera, per la promoció de les nuclears, ans al contrari.
Avui, dia ben farcit: entrevistes a Ràdio 4, Catalunya Ràdio i canal 3/24, actes sobre Salari Mínim europeu, i visites a l'Anoia i el Bages. Això, la campanya, s'acosta al final, però encara queden moltes coses per explicar del nostre programa.
Ahir vaig poder desenvolupar dos dels missatges que tenia més ganes de poder explicar. Al matí, convidat per la Xarxa Europa contra el Comerç d'Armes, la Fundació per la Pau i Justícia i Pau, vaig participar a la seva trobada anual per explicar la importància de la Posició Comuna sobre Exportacions d'Armament, que tant ens va costar aconseguir, i que finalment es va adoptar el desembre de 2008. De fet, aquesta és uan qüestió que m'ha comportat molta feina i dedicació tal i com podeu comprobar en la categoria d'articles Armes i desarmament, on tinc ordenats tots els apunts que he fet al respecte. Vaig poder explicar també com en el marc de la defensa europea, no té cap sentit una Europa amb 27 exèrcits, sinó que allò que toca fer és eliminar els exèrcits estatals per dotar-ne un d'europeu amb capacitat de poder participar en Operacions de Manteniment de la Pau, reduir recursos i transferir personal cap a d'altres funcions. El món ha canviat molt, i les necessitats militars també.
Per la tarda vaig poder ser amb els i les Joves d'Esquerra Verda i de Joves d'Esquerra Unida. Vaig recordar com els anys 94 i 99 vaig ser jo el candidat jove a les llistes del traspassat Antoni Gutiérrez Díaz, i per això tenia especial ganes de fer aquest acte. Vaig aprofitar per fer un petit homenatge a una persona que ha estat, i que segueix essent, clau per a tot la nostra activitat a Europa: en Marc Giménez. Moltes gràcies Marc, per tota la teva entrega i dedicació.
Els dies passen i arribem avui al darrer diumenge abans del Dia E. És a dir, som al dia E-7.
Ahir va tenir lloc el ja tradicional debat a TV3 amb els candidats i candidata a les eleccions europees del proper 7J. Ens vàrem trobar als estudis de Sant Joan Despí en Vidal Quadras, na Badia, en Tremosa, en Junqueras i un servidor, moderats per en Cuní (veure crònica del 3cat24). A aquestes alçades de la campanya, poques sorpreses en quant a arguments i parts centrals del programa de cadascú. El debat va servir, sobretot, per posar de manifest les diferents propostes que tocarà votar el 7J, i sobretot el risc que s'imposi la bipolarització. No hi ha res més trist, i més desencoratjador, que un sistema polític amb dues grans forces polítiques. Acabes votant no per un, sinó contra l'altre. Segueixo pensant que per a la democràcia allò que més convé és la pluralitat de projectes la qual cosa comporta la necessitat de negociar, pactar, trobar acords puntuals que ens permetin tirar el país endavant. Confio que el debat serví, també, per posar de manifest que el 7J ens hi juguem molt, com a ciutadans i ciutadanes, i com a poble. Abans de votar, però, ens queden encara 9 dies de feina. Avui, per exemple, toca parlar de la necessitat de regular més i millor el comerç d'armes, i de com promoure els drets dels joves.
Ahir vàrem ser a El Prat visitant la Dessaladora que ha d'entrar en funcionament ben aviat i que permetrà avançar cap a un nou model de gestió de l'aigua, clarament contraposat al que proposen PP i CiU, preocupantment obsessionats amb els transvassaments i les grans urbanitzacions. Al vespre acte central. Les expectatives es van desbordar i molta gent es va quedar fora, sense poder entrar al recinte. Des d'aquí demano disculpes a tota aquesta gent, i els agraeixo que, malgrat les errades de previsió, haguessin volgut ser amb nosaltres en aquest acte. Sigui com sigui, vàrem voler posar de manifest la nostra voluntat de ser a Europa per dur-hi les veus dels treballadors i treballadores.
Avui ens acostem a l'Equador de la campanya amb un dels moments culminants: el Debat de TV3. Abans, però, hem visitat Molins i hem explicat el programa en quant a les propostes en favor del ferrocarril.
La defensa de l'Europa Social, el matí, a Mataró, al costat del Diputat Salvador Milà, i de l'Europa de la no discriminació salarial i en contra de reformes laborals que retallen drets, per la tarda, davant de Foment, es va veure culminada al vespre amb una magnífica demostració de coratge i valor. No va ser el Barça brillant de la temporada, però sí va ser l'efectiu. Yes, WE PEP.
Avui m'espera un dia complicat. Dues entrevistes matineres (per a El Público -Ferran Casas- i La Vanguardia -Iñaki Ellacuria-), visita a la Dessalinitazdora del Prat, per explicar la nostra aposta per una Nova Cultura de l'Aigua, dinar/trobada amb regidors del Garraf, Debat amb els altres candidats sobre la Crisi Alimentària, ACTE CENTRAL, al vespre, a l'Auditori, i finalment entrevista/copa amb Sebastià Alzamora, de l'AVUI, al Harlem.
Ahir vaig ficar-me tard al llit, després d'un llarg dia. Eren la una quan em retirava. Al matí havíem estat ben d'hora al carrer Ciutat per preparar la jornada, i de seguida agafàvem el cotxe cap a Vic, on em vaig reunir amb militants d'ICV-EUiA-EPM al Casino, per seguidament fer una volta pel Mercat. Vàrem tenir ocasió de saludar diverses parades, entre les quals algunes de productes ecològics. En acabar la volta roda de premsa per explicar els eixos nacionals del nostre programa i una idea clau: el projecte nacional que volem construir passa per, primer, que Catalunya tingui veu pròpia a Europa, i segon, que sigui un projecte inclusiu que tingui en compte, també les persones que han arribat fa poc i que continuen arribant, és a dir, les noves ciutadanies. Per cert que durant tot el dia he anat acompanyat per un equip de TV3 (l'Anna i l'Ernest) que filmaven 'el dia a dia del candidat' (d'aquí el micro de corbata que he dut gairebé tot el dia). Ara sé com se senten els ratolins de Gran Hermano. Confesso però que no ha estat tan dur com pensava, i fins i tot ha estat divertit. Avui, de fet repeteixo experiència, aquest cop amb ACN.
Després de dinar amb els periodistes, de nou en ruta cap a Vilaanna, Girona, per valorar les propostes energèrgètiques del programa, veure les obres de la malaurada MAT, i per explicar com volem crear 5 milions de llocs de treball a tota la UE invertint en economia verda. Tot plegat al costat de la també candidata Gironina, Montse Escutia. Per cert, el tema del dia, les subvencions als cotxes ha comportat que haguessim d'explicar un i altre cop que estem a favor de subvencionar, temporalment, el canvi de vehicle, però no aquells que són per a rics i que contaminen més. Ho explica molt bé en Joan Herrera en aquesta nota.
Finalment sopar amb militants a Figueres, amb militants, amics i amigues o simplement simpatitzants, d'ICV-EUiA.
Avui, dia E-11, el tema és la Champions, com no. Per cert, la meva porra: 2-1, amb gols de Messi i Henry. Però abans haurem de passar per Mataró, i de preparar el debat de divendres a TV3.
Nova jornada moguda, la d'ahir. Començava el matí a TV3, amb en Cuní, i seguidament a BTV amb en Muixí. Abans de dinar davant la Borsa, per denunciar l'Europa dels gàngsters, i seguidament a l'Hospitalet, per defensar i reivindicar l'Europa de les Persones, també de les immigrades. Entremig, dues entrevistes més, per a Catalunya Ràdio, amb en Martí Farrero, i per Ràdio Caldes de Montbui.
Mentre em preparo per anar novament a Cal Cuní (TV3), penjo la valoració del dia d'ahir, Dia E-14. Dues activitats, paella popular al Baix Llobregat, al Prat, amb més de 400 persones, i per la tarda trobada amb les entitats LGBT, per presentar la feina feta, i tota la que queda per fer, en l'àmbit dels drets i les llibertats de les persones homosexuals, bisexuals i transexuals i transgènere.
Avui: Entrevistes a TV3 (Cuní) i BTV. Missatge sobre la Globalització. Entrevistes per a Ràdio Caldes de Montbui i Catalunya Ràdio (Martí Farrero). I al vespre visita a l'Hospitalet i acte sobre immigració.
Ahir va ser segurament un dels dies de més kilometratge campanyil. La jornada va començar a Lleida, a l'aplec del cargol, on vàrem desenvolupar la nostra proposta a favor d'una Catalunya i una UE lliure de transgènics, al costat de Miquel Angel Claveria i Francesc Pané. La cargolada a l'hora de dinar va ser, com sempre, extraordinària, gràcies als amics i amigues de la Colla Llepé. A continació de nou en ruta, aquest cop cap a Tarragona, on vaig denunciar des de la Platja Llarga, i al costat d'Arga Sentís (candidata) i Lola (de la Plataforma Salvem Platja Llarga) l'urbanisme salvatge que ha caracteritzat els darrers anys d'accions urbanístiques al litoral espanyol, amb les conseqüents sancions europees (tal i com reclamàvem a través de l'Informe Auken del Parlament Europeu, al qual, per cert, van votar en contra el PP espanyol i PSOE). Seguidament vaig anar a local del Diari de Tarragona per tal que em fessin una entrevista, i a Torredembarra, on em vaig trobar amb la gent de les Enteses (Lluís Sunyer, Francesc Mercader, etc...). De tornada a les comarques Barcelonines, però, encara vaig tenir temps de visitar als amics i amigues Gais, Lesbianes, Bisexuals i Transexuals al Festival Liberty, a l'anex del Palau Sant Jordi, gràcies a la inestimable tasca de l'Aleix.
Avui em quedo pel Baix (Paellada al Prat de Llobregat) i a la tarda encontre amb els col.lectius i entitats LGBT, a Barcelona.
Després de l'inici de campanya, ahir per la matinada, a Sant Feliu de Llobregat, comença la voràgine. Ahir primer dia de campanya (Dia E-16). Al matí a Granollers, per promoure la creació de 5 milions de llocs de treball de 'coll verd' a la UE invertint-hi el 0'75% del PIB europeu. A la tarda reunió amb la Comunitat Palestina Catalunya per recordar, un cop més, el drama palestí i per denunciar l'incomprensible acord PSOE-PP per limitar el principi de Justícia Universal obrint així la porta a la impunitat de nombrosos dictadors i vulneradors de drets fonamentals. I finalment, al vespre, sopar amb 120 dones (i alguns homes), per parlar dels drets de les dones i la igualtat d'oportunitats, al llarg del qual m'he compromès a repetir com a membre de la Comissió de Drets de les Dones i Igualtat d'Oportunitats del PE (FEMM) en cas de resultar novament elegit el 7J.
Avui, dia E-15, de gira per Lleida (Aplec del Cargol), Tarragona (Platja Llarga) i annex del Sant Jordi (Festibal Libery).
Sovint em pregunten com és que no anem plegats amb CiU a les eleccions europees, si així podríem fer més força. El cas és que si bé en alguns temes defenso, de fet en faig bandera, de la unitat d'acció, com és el tema de la llengua o de la defensa dels àmbits competencials catalans, en d'altres mantenim encara visions molt diferents sobre com hem de construir Catalunya i, més enllà, sobre com Catalunya ha de contribuir a construir Europa. Per una banda, Ramon Tremosa defensa, molt legítimament, la seva opció liberal: mercat, mercat, i més mercat (en això hi veig una substancial diferència amb el seu predecessor, n'Ignasi Guardans, qui tenia una visió social especialment remarcable), mentre que per a mi allò que manca no és més mercat, sinó més Europa Social i més control polític del mercat.
Per altra banda, l'aposta de CiU per les infraestructures basades en el transport rodat o en la política de transvassaments, i per un model energètic fonamentat en la generació nuclear, així com l'oposició a ni tan sols permetre el debat al Parlament de Catalunya en relació als productes genèticament modificats aspectes molts d'ells en què es troben coincidint també amb el PP i el PSC), fan que, ara com ara, sigui molt difícil plantejar una aliança, i menys en l'àmbit europeu, el més important on es decideixen, i es decidiran encara més, les maneres d'afrontar els debats esmentats.
A banda d'això, però, cal esmentar també les grans diferències en relació a qüestions com l'educació (la nostra aposta per la pública topa frontalment per la defensa que CiU fa de la concertada i la privada, i per la segregació), i en com gestionar les migracions i l'arribada de noves i nous ciutadans (mentre nosaltres reclamem exigir els mateixos deures i obligacions, també en l'àmbit lingüístic, però al mateix temps concedir els mateixos drets, CiU s'obstina en defensar mesures discriminatòries i en vulnerar drets bàsics).
Per tot plegat, ara com ara se'm fa difícil veure de quina manera podriem bastir una aliança estratègica amb visions tan diferents de Catalunya, d'Europa, i del món.
Un dels missatges que procuro transmetre els darrers dies és la gran importància que podem tenir els diputats i diputades al Parlament Europeu en tant que altaveus de determinades sensibilitats, i fer-los de caixa de ressonància a les institucions europees. De fet, no deixa de ser una manera de promoure la feina que fan determinats grups d'interessos, o lobbies, amb la particularitat que, en el meu cas, aquells que m'¡nteressen especialment són els que defensen interessos de caràcter social, ambiental o relatius a la promoció dels drets i les llibertats. Així, ahir em vaig reunir amb la direcció de CCOO a Catalunya, inclòs el seu Secretari General, Joan Carles Gallego, i avui he estat ha Mallorca on he fet una nova crida a les persones i organitzacions socials i ecologistes per posar-me al seu servei, tal i com he procurat fer al llarg d'aquests cinc anys.
Poc a poc la vida torna a la normalitat política al Parlament Europeu. Algunes cares noves (aquest matí ja m'he topat amb Juan López Aguilar i Magdalena Álvarez, per exemple, ens hem saludat educadament i els he donat la benviguda) es barregen amb d'altres que s'en van (ahir em vaig creuar amb Josep Borrell). Dels que pleguen en veus amb cares tristes, no només la d'aquells/es que se'n van forçat pels resultats electorals, sinó també d'altres que, havent decidit no presentar-se novament, es van acomiadant de la gent, ja siguin aliats o adversaris polítics. Les cares dels nous/noves, és, en molts casos, de cert espant (la que devia tenir jo fa cinc anys). L'experiència és un grau, ni que sigui per indicar on es troba el Restaurant, o aquella sala de reunions, o la sala de premsa. L'altra incògnita és, en molts casos, amb quin grup, i a quines Comissions i Delegacions treballarem cadascú. També això es va aclarint. En el meu cas, ahir el Grup dels Verds (un Grup especialment enfortit després del creixement de les forces d'esquerra verda a Holanda, França, Alemanya, Suècia, Dinamarca, Bèlgica i Grècia) em va escollir Vicepresident. Pel què fa a les Comissions i Delegacions, la cosa serà una mica més lenta, i complicada.
Ahir encara vàrem tenir temps de fer un parell de missatges importants, com és el 
El penúltim dia de campanya em va dur, a primera hora del matí, a fer l'entrevista amb El Periódico, amb accident inclòs: en Dani, el nostre cap de premsa, es va esguinçar el turmell. Mala sort, ara que ens acostem al final, especialment per què ha fet una extraordinària feina. Des d'aquí vull agraïr-li el seu suport i consells i desitjar-li una ràpida recuperació. A continuació vàrem anar cap a Sabadell, per trobar-nos amb entitats i, al Costat de la Carme Garcia, Xavier Boix, i d'altres amigues i amics del Vallès Occidental, 
Entre dimarts i ahir dimecres he tingut la possibilitat de conèixer tres realitats ben diferents de Catalunya, totes elles singulars, totes ells reals, totes elles europees. Dimarts vaig visitar el Vallès Occidental. Vaig 
Una de les coses bones que té això de les campanyes electorals és que coneixes gent ben interessant. Per exemple, una de les persones que m'ha permès conèixer el fet de ser candidat és en Sebastià Alzamora, de qui coneixia la signatura, però no la persona. En Sebastià ha fet una sèrie d'entrevistes als diferents candidats i ens va demanar trobar-nos una nit per 'fer una copa'. El vaig dur al Harlem Jazz club, i vàrem passar una bona estona 
El dia d'ahir va començar ben d'hora, a Ràdio 4, entrevista amb en Toni Marin, seguidament a Catalunya Ràdio, amb na Neus Bonet, i després marxàvem a continuació cap els estudis de TV3, per tal que na Montse Jené ,'entrevistés pel 3/24. En sortir dels estudis de TV3, ruta cap al Vallès Oriental, a l'empresa Sinor Kao. Reunió amb la gerència i el Comitè d'empresa, i 
Dos missatges claus, els d'ahir. Pel matí, des de Vilafranca,
Ahir vaig poder desenvolupar dos dels missatges que tenia més ganes de poder explicar. Al matí, convidat per la Xarxa Europa contra el Comerç d'Armes, la Fundació per la Pau i Justícia i Pau, vaig participar a la seva trobada anual per explicar la importància de la Posició Comuna sobre Exportacions d'Armament, que tant ens va costar aconseguir, i que finalment es va adoptar el desembre de 2008. De fet, aquesta és uan qüestió que m'ha comportat molta feina i dedicació tal i com podeu comprobar en la categoria d'articles 
Ahir va tenir lloc el ja tradicional debat a TV3 amb els candidats i candidata a les eleccions europees del proper 7J. Ens vàrem trobar als estudis de Sant Joan Despí en Vidal Quadras, na Badia, en Tremosa, en Junqueras i un servidor, moderats per en Cuní (veure 
Ahir vàrem ser a El Prat 
La 
Ahir vaig ficar-me tard al llit, després d'un llarg dia. Eren la una quan em retirava. Al matí havíem estat ben d'hora al carrer Ciutat per preparar la jornada, i de seguida agafàvem el cotxe cap a Vic, on em vaig reunir amb militants d'ICV-EUiA-EPM al Casino, per seguidament fer una volta pel Mercat. Vàrem tenir ocasió de saludar diverses parades, entre les quals algunes de productes ecològics. En acabar la volta 
Mentre em preparo per anar novament a Cal Cuní (TV3), penjo la valoració del dia d'ahir, Dia E-14. Dues activitats, 
Ahir va ser segurament un dels dies de més kilometratge campanyil. La jornada va començar a Lleida, a l'aplec del cargol, on vàrem desenvolupar la nostra proposta a favor d'una Catalunya i una UE lliure de transgènics, al costat de Miquel Angel Claveria i Francesc Pané. La cargolada a l'hora de dinar va ser, com sempre, extraordinària, gràcies als amics i amigues de la Colla Llepé. A continació de nou en ruta, aquest cop cap a Tarragona, on 
Després de l'
Sovint em pregunten com és que no anem plegats amb CiU a les eleccions europees, si així podríem fer més força. El cas és que si bé en alguns temes defenso, de fet en faig bandera, de la unitat d'acció, com és el tema de la llengua o de la defensa dels àmbits competencials catalans, en d'altres mantenim encara visions molt diferents sobre com hem de construir Catalunya i, més enllà, sobre com Catalunya ha de contribuir a construir Europa. Per una banda, Ramon Tremosa defensa, molt legítimament, la seva opció liberal: mercat, mercat, i més mercat (en això hi veig una substancial diferència amb el seu predecessor, n'Ignasi Guardans, qui tenia una visió social especialment remarcable), mentre que per a mi allò que manca no és més mercat, sinó més Europa Social i més control polític del mercat. 
Un dels missatges que procuro transmetre els darrers dies és la gran importància que podem tenir els diputats i diputades al Parlament Europeu en tant que altaveus de determinades sensibilitats, i fer-los de caixa de ressonància a les institucions europees. De fet, no deixa de ser una manera de promoure la feina que fan determinats grups d'interessos, o lobbies, amb la particularitat que, en el meu cas, aquells que m'¡nteressen especialment són els que defensen interessos de caràcter social, ambiental o relatius a la promoció dels drets i les llibertats. Així, ahir 
