Adjunto l'article que em publica avui El Punt en relació a l'informe que estic fent sobre els assassinats de dones a Mèxic i Amèrica Central: 'El Parlament Europeu i la lluita contra els feminicidis' (per Raül Romeva, El Punt, 11/07/07):
"A priori sembla que hauria de ser senzill, i fins i tot obvi, que el Parlament Europeu adoptés un posicionament clar i ambiciós pel què fa a la necessitat de fer front a la violència contra les dones tant a Mèxic (amb qui la UE té un Acord d'Associació) com als països d'Amèrica Central (regió amb la qual s'està negociant aquest Acord). Tanmateix, en tant que ponent del Parlament Europeu sobre la qüestió dels feminicidis i, en particular, sobre el paper de la UE en la lluita contra aquest fenomen, constato, tot lamentant-ho, que no ho està essent gens de fàcil.
En primer lloc, el caràcter certamentglobal del fenomen fa que algunes i alguns col.legues argumentin que no hauríem de focalitzar-nos en una regió i/o país en concret, i menys encara donar lliçons des d'una Europa on encara hi ha, malauradament, massa víctimes per culpa de la violència de gènere. (segueix...)
Adjunto el reportatge que Radio Nederland ha el.laborat en relació a l'informe sobre Feminicidis que estic fent pel Parlament Europeu. Tal i com expliquen en la introducció: Crímenes sin Castigo es un especial que InformaRN ha preparado en base al Proyecto de Informe elaborado por la Comisión de Derechos de la Mujer e Igualdad de Género del Parlamento Europeo, sobre los asesinatos de mujeres en América Central y en México. El reportatge inclou, entre d'altres, una entrevista amb el ponent, el projecte d'informe, una història sobre el procés que hem seguit fins avui al Parlament Europeu, dades sobre la situació del Feminicidi en el període del Govern Calderón, atenció internacional sobre els feminicidis, expectatives internacionals en relació a l'informe, situació a Guatemala, i cartes de suport a l'informe de part de Cifca, Terres de femmes i Grupo Sur. (segueix...)
Ahir al vespre vàrem debatre a la Comissió de Drets de la Dona i Igualtat d'Oportunitats del Parlament Europeu (FEMM) l'esborrany del meu informe sobre Feminicidis a Mèxic i Amèrica Central. A la sala, a més a més de diputats i diputades, hi eren presents una nombrosa delegació del Govern, Senat i Ambaixada mexicana, a més a més dels ambaixadors de Guatemala, El Salvador i Nicaragua, així com representants de la Federació Internacional de Drets Humans, Amnistia Internacional, Comissió Europea i la mare de Hester van Nierop, una de les noies holandeses que van ser assassinades a Ciudad Juarez. El debat va ser, tal i com m'esperava, força tens.
En la meva intervenció vaig començar argumentant que es tracta d'un tema complex, greu i urgent. I que és en base a aquesta triple dimensió que cal fer passes endavant per a fer-hi front. És evident que un informe del Parlament Europeu, per moltes propostes que s'hi facin, no acabarà amb el problema, però em conformo amb què contribueixi a generar les sinergies i les dinàmiques que van en la direcció d'aconseguir-ho. (segueix...)
Ahir vàrem debatre a la Delegació relacions UE-Mèxic el meu informe sobre Feminicidis a Amèrica Central i Mèxic (la setmana passada ho vàrem fer a la Delegació amb Amèrica Central, i d'aquí a dues, el 25 de juny, ho farem a la Comissió de Drets de la Dona i Igualtat d'Oportunitats -FEMM-). Tal i com estableix l'informe, el punt de partida és un problema global, la violència contra les dones com a conseqüència d'un model de societat patriarcal que atorga diferents valors a la vida de dones i homes. És per això que noticies com les d'ahir segons la qual les comissaries catalanes adoptaran programes específics i integrals per tal de fer front a la violència de gènere, posen de manifest que, malgrat que hi ha molta feina per fer a tot arreu, també a casa nostra, hi ha també alguns exemples que marquen la línia a seguir. (segueix...)
Acabo d'enviar als serveis de traducció del Parlament Europeu el primer esborrany de l'Informe sobre feminicidios en America Central y Mexico, el rol de la Unión Europea en la lucha contra este fenómeno (l'adjunto com arxiu afegit) per tal que els i les col.legues puguin llegir-lo en alguna de les 22 llengües oficials i en puguin fer els comentaris i les esmenes que considerin pertinents. Degut a que he volgut incorporar algunes de les conclusions de la recent visita a la regió, el calendari d'adopció s'ha hagut de modificar lleugerament i queda de la següent manera: debat en Comissió FEMM (25 o 26 juny), votació en Comissió FEMM (10, 11 o 12 de setembre), i votació en Plenària (10 o 11 octubre).
Si ahir vaig poder escoltar la versió de les institucions governamentals i fiscalies mexicanes, avui he tingut ocasió de contrastar aquesta informació amb d'altres provinents d'organitzacions ciutadanes, de drets humans, observatori de drets humans, Comisión Mexicana de Derechos Humanos, així com amb Marta Micher, diputada del PRD i directora de l'Institut de la Dona de Mèxic DF (Inmujer). En totes elles s'ha posat de manifest les dificultats que tenen les organitzacions de la societat civil a l'hora de mantenir un diàleg amb les institucions governamentals, han qüestionat la manera com fonts oficials gestionen les dades, han criticat allò que anomenen el doble llenguatge governamental a l'hora d'explicar com aborden el fenomen dins i fora del país, etc... No cal dir que tot això m'ha deixat força preocupat. (segueix...)
La primera constatació que cal fer és que la qüestió aquí és molt més present en les institucions, hi ha legislació, programes d'atenció, i major capacitat de gestió policial i judicial que la que he trobat a Guatemala. Tots coincideixen en la importància que ha tingut la pressió internacional per fer que les diferents institucions federals prenguessin cartes en l'assumpte. Malgrat que els i les interlocutores insistien sovint en el fet que Ciudad Juárez en particular, i Mèxic en general, era una situació molt diferent a Guatemala i la resta de països centreamericans (que surten de contextos de guerres civils), sí hi ha coincidència en el fet que el rerafons d'aquest fenòmen recau en tres pilars: preeminència de la cultura masclista (patriarcat); situació estructural de debilitat de les dones, especialment les més pobres, i elevats graus de dependència econòmica i afectiva d'aqueste front als homes; i, encara que cada cop menys, banalització del fenomen i, en conseqüència, poca capacitat institucional per tal de fer-li front. A banda, però, hi ha aspectes específics, per exemple la situació fronterera de Ciudad Juárez. (segueix...)
En les diferents reunions que estem mantenint apareixen sovint dos temes que se situen entre els factors que, si no són causa, sí que resulten fonamentals per entendre les dificultats a l'hora de fer front als feminicidis: la manca de recursos i mitjans per tal de dur a terme investigacions en condicions, i l'elevadíssim grau d'impunitat amb què queden molts d'aquests crims. Ambdós temes han estat centrals en les reunions que hem mantingut tant amb els candidats i candidates presidencials (Alvaro Colom -UNE-, Alejandro Giammattei -GANA-, Rigoberta Menchú -Encuentro por Guatemala/Winag-, Alfredo de León Solano -URNG/Maiz-, i Otto Pérez -Patrido Patriota-, així com amb els diferents grups polítics al Congrés, i fins i tot amb el vicepresident de l'Executiu Eduardo Stein. (segueix...)
Després de reunir-nos amb els embaixadors de la UE (cos diplomàtic), amb la Premi Nobel de la Pau i ara candidata presidencial Rigoberta Menchú (Encuentro por Guatemala-Winag), amb el candidat del GANA Alejandro Giammatei, amb els responsables de la Comissió Europea i amb diversos representants de la societat civil i política que integren un projecte de 'gestió de conflictes en contextos electorals', una cosa m'ha quedat clara: Guatemala s'assembla cada cop més a allò que anomenem un Estat fallit, tot i que hi ha qui fins i tot diu que no pot ser un Estat fallit perquè mai ha arribat a ser veritablement un Estat. (segueix....)
Camí de Guatemala faig escala a San Jose, Costa Rica. Consulto la premsa local i llegeixo que els diputats i diputades del parlament costaricenc tornen demà dilluns a la feina amb el compromís d'aprovar un projecte de llei que establirà un nou tipus penal: el feminicidi. Aquest delicte s'aplicarà quan una dona sigui assassinada per algú amb qui tenia una relació basada en la confiança o el poder. D'aquesta manera un homicidi pot passar de simple (avui comporta penes de 12 a 18 anys de presó) a qualificat (20 a 35 anys de presó). (segueix...)
Preparant la visita que començo demà a Guatemala i Mèxic en el marc de l'informe que estic preparant pel Parlament Europeu sobre Feminicidis, he recollit alguns materials de base importants entre els quals vull destacar els informes elaborats per la Relatora Especial de Nacions Unides sobre violència contra les dones, Dra. Yakin Ertürk (aquest és el seu lloc web). En concret trobo especialment rellevant el darrer informe sobre Mèxic presentat a la 62 edició del Consell de Drets Humans de NNUU, així com els informes relatius a les successives visites als països centreamericans concernits. La Dra. Ertürk va ser a Brussel.les fa uns mesos i vàrem tenir llavors ocasió de comentar alguns dels aspectes més rellevants de la seva tasca. Adjunto a continuació l’entrevista que Ana Carbajosa li va fer per a El País (02/05/06) amb motiu d’aquella visita. (segueix...)
En el marc de l'informe que estic el.laborant pel Parlament Europeu relatiu als assassinats de dones a Mèxic i Amèrica Central, i al paper que pot jugar la UE per tal de frenar aquests assassinats, m'he reunit aquest matí amb els embaixadors i embaixadores dels països afectats (Mèxic, Nicaragua, El Salvador, Nicaragua, Hondures i Costa Rica). La reunió ha servit, entre d'altres coses, per fer una diagnosi de la situació a cadascun dels països, així com per recollir les inquietuds de cadascun d'ells en relació a com caldria, des de la UE, afrontar la qüestió. Aquest encontre forma part de la sèrie de trobades que estic mantenint darrerament en relació amb aquest assumpte i que (segueix...)
Ara fa unes setmanes la Comissió de Dones i Igualtat d'Oportunitats em va nomenar ponent per a l'Informe del Parlament Europeu sobre 'Feminicidis a Mèxic i Amèrica Central: el rol de la UE en la seva persecució'. Ahir i avui he tingut diversos contactes amb entitats i organitzacions de la societat civil europea i americana per tal d'establir les línees principals de l'informe. L'objectiu de l'informe és doble: posar la qüestió dels feminicidis a primera plana de l'agenda bilateral entre la UE i Mèxic, en el marc de l'Acord d'Associació vigent, i entre la UE i els països d'Amèrica Central, (segueix...)
La setmana passada es van conformar les noves Comissions parlamentàries a l'Eurocambra. En tant que membre (i ara vicepresident) de la Comissió de Dones i Igualtat d'Oportunitats (FEMM), un dels temes que porto treballant amb més dedicació des de l'inici de la legislatura és la lluita contra els feminicidis a Mèxic i Amèrica Central, i contra la seva impunitat. Recentment em van nomenar ponent del Parlament Europeu per a la qüestió, i em trobo en aquests moments en fase de preparació de l'informe preliminar. De moment, però, adjunto un article que vàrem publicar a ABC, conjuntament amb l'eurodiputada socialista Elena Valenciano ara fa uns mesos. (segueix...)
Ahir al vespre vàrem debatre a la Comissió de Drets de la Dona i Igualtat d'Oportunitats del Parlament Europeu (FEMM) l'
La primera constatació que cal fer és que la qüestió aquí és molt més present en les institucions, hi ha legislació, programes d'atenció, i major capacitat de gestió policial i judicial que la que he trobat a Guatemala. Tots coincideixen en la importància que ha tingut la pressió internacional per fer que les diferents institucions federals prenguessin cartes en l'assumpte. Malgrat que els i les interlocutores insistien sovint en el fet que Ciudad Juárez en particular, i Mèxic en general, era una situació molt diferent a Guatemala i la resta de països centreamericans (que surten de contextos de guerres civils), sí hi ha coincidència en el fet que el rerafons d'aquest fenòmen recau en tres pilars: preeminència de la cultura masclista (patriarcat); situació estructural de debilitat de les dones, especialment les més pobres, i elevats graus de dependència econòmica i afectiva d'aqueste front als homes; i, encara que cada cop menys, banalització del fenomen i, en conseqüència, poca capacitat institucional per tal de fer-li front. A banda, però, hi ha aspectes específics, per exemple la situació fronterera de Ciudad Juárez. (segueix...) 
En les diferents reunions que estem mantenint apareixen sovint dos temes que se situen entre els factors que, si no són causa, sí que resulten fonamentals per entendre les dificultats a l'hora de fer front als feminicidis: la manca de recursos i mitjans per tal de dur a terme investigacions en condicions, i l'elevadíssim grau d'impunitat amb què queden molts d'aquests crims. Ambdós temes han estat centrals en les reunions que hem mantingut tant amb els candidats i candidates presidencials (Alvaro Colom -UNE-, Alejandro Giammattei -GANA-, Rigoberta Menchú -Encuentro por Guatemala/Winag-, Alfredo de León Solano -URNG/Maiz-, i Otto Pérez -Patrido Patriota-, així com amb els diferents grups polítics al Congrés, i fins i tot amb el vicepresident de l'Executiu Eduardo Stein. (segueix...)
Després de reunir-nos amb els embaixadors de la UE (cos diplomàtic), amb la Premi Nobel de la Pau i ara candidata presidencial Rigoberta Menchú (Encuentro por Guatemala-Winag), amb el candidat del GANA Alejandro Giammatei, amb els responsables de la Comissió Europea i amb diversos representants de la societat civil i política que integren un projecte de 'gestió de conflictes en contextos electorals', una cosa m'ha quedat clara: Guatemala s'assembla cada cop més a allò que anomenem un Estat fallit, tot i que hi ha qui fins i tot diu que no pot ser un Estat fallit perquè mai ha arribat a ser veritablement un Estat. (segueix....) 
Camí de Guatemala faig escala a San Jose, Costa Rica. Consulto la premsa local i llegeixo que els diputats i diputades del parlament costaricenc tornen demà dilluns a la feina amb el compromís d'aprovar un projecte de llei que establirà un nou tipus penal: el feminicidi. Aquest delicte s'aplicarà quan una dona sigui assassinada per algú amb qui tenia una relació basada en la confiança o el poder. D'aquesta manera un homicidi pot passar de simple (avui comporta penes de 12 a 18 anys de presó) a qualificat (20 a 35 anys de presó). (segueix...)
En el marc de l'informe que estic el.laborant pel Parlament Europeu relatiu als assassinats de dones a Mèxic i Amèrica Central, i al paper que pot jugar la UE per tal de frenar aquests assassinats, m'he reunit aquest matí amb els embaixadors i embaixadores dels països afectats (Mèxic, Nicaragua, El Salvador, Nicaragua, Hondures i Costa Rica). La reunió ha servit, entre d'altres coses, per fer una diagnosi de la situació a cadascun dels països, així com per recollir les inquietuds de cadascun d'ells en relació a com caldria, des de la UE, afrontar la qüestió. Aquest encontre forma part de la sèrie de trobades que estic mantenint darrerament en relació amb aquest assumpte i que (segueix...)
