Estic passant el Nadal a la meva pàtria, i avui he tingut la mala sort de trencar-me el dit gros del peu i he anat a l’hospital de Blanes. Mentre esperava durant més de 4 hores (deu n’hi do l’espera), he anat veien la gent que entrava i sortia.
De la vintena de persones que érem a la sala d’espera , només érem de parla catalana una noia amb la seu fill amb el peu enguixat i jo, la reste eren gent castellana, sud-americana, portuguesa, pakistan, àrab, anglesa i alemanya. Potser havia majoria de parla castellana, però com a màxim eren 4 o 5.
Com es pot pensar que podem aconseguir que aquesta gent cregui en l’Independència es el millor per ells?
Com esta canviant el nostre païs i nosaltres encara pensem amb termes de nacionalisme basat amb partits que exerceixen polítiques del segle XX.
Estem en el segle XXI i encara esperem que vingui un líder quasi místic que ens alliberi!. No veiem com esta canviant el mon i nosaltres mateixos. Qui es pot creure cegament les paraules o les crides d’un polític?
Ara la nostra societat esta canviant cap la societat de l’informació a on ningú es creurà cegament res i menys a ningú perquè si, però en canvi si que els individus creuran en el que ells mateixos es puguin informar-se.
Es per aquí a on tenim que treballar, de una forma constant i sense gaire soroll, hem de crear consciència nacional a la nostra societat civil, una consciència que abans al final den Franco existia però que ara quasi ha desaparegut.
No crec pas que aquesta feixuga tasca sigui només tasca d’un partit. ERC no ho pot fer-ho sense una societat civil darrera. Ni ERC ni CiU ni un Front nacionalista.
Els partits polítics estan lligats de mans amb les regles de joc democràtic, o en realitat es millor dir que estan encasellats per les regles de la constitució espanyola. Es valora sempre més al polític gestor que al polític visionari i crec que ERC no ho podrà pas fer, malgrat que considero en Carod i en Puigcercós persones capaces i competents.
No hem de deixar als partits que facin aquesta tasca de conscienciació nacional, això es feina per la societat civil.
No tenim pas gaire temps, nosaltres som part de la societat civil i hem de teixir una xarxa de associacions, entitats culturals, esportives, tradicionals, ecològiques, intel-lectuals… a on la conscienciació pel sobiranisme vagi poc a poc arrelant, igual que la pluja fina que dona com exemple en Carod. Però mai això ha de esser patrimoni d’un partit o d’una ideologia , ha de tenir cabuda totes les sensibilitats que estimin i vulguin el millor per la nostra pàtria.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Com a la pel.lícula: "Benvingut al món real"