Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

I la culpa és de …

635513972384975052w

El fet que molta gent hagi conegut Jean Claude Juncker (President de la Comissió Europea) fa relativament poc temps diu molt de com s’ha construït el projecte europeu. L’euroentusiasme de fa uns anys (lustres? dècades?) ha derivat en una creixent eurofrustració, quan no directament euroescepticisme o eurofòbia. ‘La culpa és d’Europa’ s’ha convertit en un mantra hitparade.

Juncker és l’autor de la mítica frase: ‘no he estat mai en una cambra tan fosca com la de la Convenció’ (es referia a la Convenció que va redactar el fracassat Tractat Constitucional Europeu). Una cínica manera de fer pal·lès qui mana.

Juncker, que ha manat molt a Europa (cap d’Estat –Luxemburg-, president de l’Eurogrup), diu ara que desconeixia l’entramat d’enginyeria financera de què s’aprofitaven evasors de tot el món (també europeus), conegut gràcies al Luxleaks. Tot plegat, afirma, es deu a que no existeix una harmonització fiscal europea. La culpa és, un altre cop, d’Europa, com sempre. Així, en abstracte.

En un debat del .CAT , dedicat precisament al frau fiscal, vaig defensar que el problema de l’evasió residia en l’existència d’un sistema ‘legal’ d’evasió de capitals que permetia les grans fortunes (i empreses) estalviar-se grans quantitats de diners en impostos. I per fer-ho no calia marxar gaire lluny. A unes hores en tren teníem Luxemburg. Alguns fiscalistes del programa em van contra-argumentar que si la llei ho permetia, llavors no es podia criticar, que el que calia, en tot cas, era canviar la llei. Mira que bé! Com si les 340 grans empreses que tenen la seu a Luxemburg (per interès fiscal) no tinguessin res a veure amb les lleis actuals, o amb el fet que Juncker sigui ara qui és.

I així, mica en mica, anem omplint la pica d’euroescèptics, d’indignats i de políticofòbics, tot plegat per que tot continuï lampedusianament igual. Però sospito que aquest cop no se’n sortiran tan fàcilment. La pica fa temps que vessa, i demana un canvi de règim, i més que això, de sistema.

 

Font foto: Reuters



  1. Hi ha un parell de coses que,des de la meva ignorància, em volten pel cap i m’agradaria saber. La primera, si té cap rellevància que aquest escàndol hagi esclatat justament ara, i no fa uns mesos, quan al senyor Juncker el van designar/elegir (o qui sap què) president de la comissió. La segona: potser sí que les lleis les fan els Estats, i evidentment, la culpa de les evasions fiscals no la té la Unió Europea, però si des de la Unió Europea no es pot o no es vol obligar els Estats membres perquè les canviïn anem ben arreglats. Jo, que era un europeísta absolutament convençut (i ja tinc uns quants anys) cada cop entenc més els euroescèptics o, si més no, alguns dels seus arguments.

    1. Benvolgut,

      A la primera pregunta, allò que és rellevant és que tot plegat ja se sabia fa temps, tal i com diverses formacions i grups han denunciat reiteradament. Aquest és el motiu pel qual moltes grups al PE van fer campanya en contra de Juncker com a President. Malauradament el PPE, ALDE i SiD van votar-hi a favor. I tots tres són majori a l’Eurocambra. La segona qüestió és més clara encara. El sistema d’elaboració e normes comunitari es basa en la codecisió (Consell -governs- i Parlament Europeu). La UE, com a tal no és res més que la majoria existent en aquestes dues institucions. Sovint es diu ‘Europa’ com si aquest fos un ens autònom de la voluntat dels Estats, però això no és cert. D’aquí que tanta gent denunciem el dèficit democràtic de la UE.

      Salutacions.

      Raül

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.