Per a mi és clau l’enfocament holístic en relació al tractament de les discriminacions que pateix molta gent a la UE. Segons la legislació actual, i en particular l’enfocament actual de la legislació comunitària, per exemple, si una persona és ciutadana gitana, gai, i té alguna disfunció física, i se li nega una feina, habitatge o accés a un taxi, hauria de triar entre les diferents identitats per saber si en algun cas estaria protegit. Caldria, doncs, escollir a partir de fragments de la seva identitat el motiu pel qual se la discrimina. Així, una persona gai, gitana i amb diversitat funcional (per exemple) es pot queixar de racisme i per la disfunció que tingui pel que fa a l’ocupació, però per separat – no junts! I no es pot fer sobre la denegació de servei de taxi. En altres paraules, a escala europea no es reconeix l’efecte acumulatiu de totes les identitats, la persona com un tot, i per tant no está protegida en el seu conjunt. És per això que insistim en el reconeixement de la discriminació múltiple, com un concepte jurídic.