Heus ací l’entrevista que vàrem fer amb Vilawebtv.
Romeva: ‘Les limitacions de partit no poden blocar
l’interès de país’
Entrevista
amb l’eurodiputat d’ICV, Raül Romeva, que propugna una manera diferent de fer
política
A
Raül
Romeva li queden tres anys de feina en la primera línia política; el
mes de maig passat va anunciar que no repetiria com a candidat a
eurodiputat d’ICV, per raons personals i polítiques, perquè, entre més raons,
creu en la limitació de mandats. Romeva defensa una altra manera de fer
política que permeti superar la crisi de confiança en el sistema polític,
inclòs l’europeu, que palpa de molt a prop. En parla en aquesta entrevista de
VilaWeb TV, en què també es mostra partidari de treballar perquè els
partits catalans trobin la manera de confluir i de fer força conjuntament per
l’interès de país, tal com explica que ha provat de fer aquests últims anys ell
mateix amb Ramon Tremosa (CiU) i Oriol Junqueras (ERC) a Brussel·les.
Raül,
Magnífica argumentació a totes les teves respostes. Només
l’útima reflexió sobre la ilusió, no la comparteixo. M’explico: sentint
les teves paraules me n’adono que he seguit un curs semblant al teu en
quan a “questió nacional”, de fet jo que havia estat adherit a ICV (de
manera molt poc activa) ara tinc molt poc clar unes sigles polítiques
que em representin. De fet, tal com tu apuntaves, noves realitats
m’están “persuadint”. Per exemple CUP.
Amb això et vull dir que hi ha
persones com jo que compartim al 100% el teu projecte i la teva manera
de pensar, que també hem evolucionat cap a nous pensaments dins
l’univers “ecosocialista” i que ara mateix la nostra “il·lusió” ets tu.
El teu blog es diu construint sinergies, la meva il·lusió és que
encapcelessis la construcció de sinergies que unissin els ponts de
l’esquerra nacional (independentista, perdem ja la por a la paraula),
ponts que uneixin ICV, ERC, CUP, (PSC, perquè no), 15M, Revolta Global,
etc, etc, etc,..
És per això que no “comparteixo” la darrera reflexió
perquè hi entreveig un pas a la segona lína d’aquí a 3 anys, i
egoistament m’ompliria de joia tot el contrari, és a dir un pas
endavant.
Salut i gràcies
Anem en compte, Raül, no sigui cas que anem al Parlament Europeu a defensar els interessos del país en comptes de l’Europa Social i dels Pobles. No tindria cap sentit, la confrontació no és horitzontal (entre estats / nacions) sinó vertical (de classe).
Una abraçada,
Gerard