Per un permís maternal de 24 setmanes, i a favor de la corresponsabilitat paterna

Demà debatem a Estrasburg l’Informe Edite Estrela (A6-0267/2009) – Mejora de la seguridad y de la salud en el trabajo de la trabajadora embarazada, que haya dado a luz o en período de lactancia sobre la propuesta de Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo por la que se modifica la Directiva 92/85/CEE del Consejo, relativa a la aplicación de medidas para promover la mejora de la seguridad y de la salud en el trabajo de la trabajadora embarazada, que haya dado a luz o en período de lactancia [COM(2008)0637 – C6-0340/2008 – 2008/0193(COD)]. Es tracta d’un dels informes legislatius més importants que hem debatut i votat a la Comissió de Drets de les Dones i Igualtat d’Oportunitats. L’aspecte més controvertit de l’informe és l’ampliació del permís per maternitat. La proposta de la Comissió Europea, origen de la reforma legislativa, és ampliar-lo a 18 setmanes, la qual cosa suposa afegir 4 setmanes a l’actual legislació europea. Actualment a 15 Estats membres el permís es troba entre les 16 i les 25 setmanes, però en sis altres la baixa és de 25 setmanes o més. Això significa que més de la meitat dels Estats membres estableixen baixes superiors a la proposta de la Comissió. Es per això que en el marc del debat que hem mantingut al Parlament Europeu m’he fet meva la proposta del Women Lobby que aposta per ampliar la baixa a 24 setmanes, és a dir, mig any, remunerada al 100%, tal i com recomana, també, l’OMS. He defensat aquesta postura tant en el marc de la Comissió FEMM del PE, com en les diverses reunions bilaterals, i ho faré també demà en el debat en plenària.

Tanmateix, la meva esmena al respecte va ser derrotada en el vot en Comissió FEMM, i no tinc clar què passarà demà passat, quan tornem a votar-la en plenària. El cas és que la ponent, Edite Estrela (PSE, Portugal), està a favor d’ampliar la proposta de la Comissió, però només fins a 20 setmanes, tot i que compartim que en qualsevol cas l’ampliació és necessària per tal de facilitar una millor recuperació de la mare, i per facilitar l’establiment de llaços materno-filials. En contra hi ha, com no, els grups més conservadors, liderats per la diputada Edit Bauer (PPE-DE, Eslovaquia), argumentant que ampliar la baixa desincentivarà la contractació de dones. El cas és que hi ha països on, com a Alemanya, la baixa per maternitat la paga l’empresariat. Aquests països, argumenta Bauer, s’oposen a l’ampliació degut a l’actual crisi.

L’altre aspecte important de l’informe és el de la corresponsabilitat paterna. En tant que pare recent, per dos cops, us podeu imaginar que aquest és un aspecte que m’interessa especialment (segueix…)

Malgrat que la proposta legislativa motiu de l’informe es refereix específicament al permís maternal (és a dir, fa referència als drets de les mares a no veure’s perjudicades laboralment pel fet de ser mares), alguns/es hem insistit especialment en la necessitat d’incorporar-hi també una menció específica als drets/deures de la parella, sigui del sexe que sigui. És un fet que la implicació de la parella resulta decisiva pel benestar de la criatura i de la mare, cosa que ens obliga a assumir, com a societat, el fet que el permís parental (insisteixo, tant del pare com de la co-mare, en el cas de les parelles del mateix sexe) no sigui només una decisió voluntària, sinó obligatòria. De moment accepto que les dificultats per implementar aquesta mesura ens recomanin avançar pas a pas, i per això proposo que aquest permís, que tocarà afrontar legislativament quan es revisi la Directiva relativa a aquesta qüestió, sigui de 6 setmanes amb el 100% del sou ampliables opcionalment a 18 més amb una remuneració d’entre el 80-100% del sou. L’objectiu és tendir cap a la igualtat de responsabilitats per part de les parelles respectives.

Demà afegiré la meva intervenció i el resultat de la votació, i dissabte hem organitzat una jornada de reflexió al respecte en el marc de l’European Gender Green Observatory (EGGO). De tot plegat n’aniré informant regularment.

Font foto: Mail Online

4 pensaments a “Per un permís maternal de 24 setmanes, i a favor de la corresponsabilitat paterna

  1. Sí, fantàstic. Així les empreses es traslladen a la Xina on de baixes sols n’hi ha les de les presons.
    La protecció social és un luxe impossible de mantenir si hi ha països que no respecten els drets laborals bàsics però malgrat això, els acceptem com a socis comercials.

  2. La baixa de 24 setmanes per a les dones és essencial per garantir un alletament matern almenys fins als sis mesos de la criatura tal i com recomana la OMS.

    La corresponsabilitat passa per un marc laboral favorable i pel compromís de cadascún de nosaltres. En aquest punt podria ser clau partir en dues etapes la baixa del pare. És clau compartir les primeres setmanes (2,3 ó fins i tot 4) de baixa amb la teva parella per afavorir la recuperació de la mare (especialment quan hi ha episiotomia, cesària, etc) i per establir els primers vincles materno-filials, però també amb el pare. Finalitzada la baixa de la mare (actualment a la setmana 16, idíl·lic a la 24) és quan el pare podria començar la seva baixa, establint-se una autèntica corresponsabilitat alterant els rols clàssics amb un permís de paternitat d’iguals setmanes que la mare descomptant les primeres (amb el 100% del sou).

  3. Ja era hora que els d’inicitaiva miressiu una mica més enlla i parlessiu del decreixement. A vere si per fi, algun dia us poseu les piles i us feu verds i d’esquerres de debò!!! M’agradaria moltissim!! Anims!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*