Construir Catalunya des d’Europa: l’exemple de la gestió pesquera
Ara que s’acosten les eleccions europees proliferen algunes reflexions en relació a com convé construir Catalunya des d’Europa, o dit d’altra manera, de quina manera un/a eurodiputat/da pot contribuir a construir Catalunya, i vetllar pels seus interessos. Crec que, més enllà de les retòriques buides de contingut, dels eslògans més o menys encertats, i de les frases grandiloqüents (sovint fruit de la desconeixença), allò que pot ajudar a comprendre millor la situació és un exemple pràctic. En el meu cas, en puc usar un que m’ocupa de fa mesos: l’informe sobre el Reglament de la UE relatiu a la implementació dels mecanismes de control en el marc de la Política Pesquera Comunitària. Els informes legislatius del Parlament Europeu els el.laboren inicialment, i per tant en lideren la discusió subseqüent, algun/a dels/de les 785 membres del Parlament Europeu. El repartiment de responsabilitats es fa en funció d’un sistema de punts i del pes que cada grup té en el sí de la cambra. És així que m’ha tocat a mi fer l’informe en qüestió, igual que en el seu moment em va tocar fer els relatius al control de les exportacions d’armes de la UE o a la resposta davant als Feminicidis a Amèrica Central i Mèxic. La primera conclusió, per tant, és que per tal de poder tenir algun paper decisiu en l’el.laboració de la normativa comunitària cal ser-hi, al Parlament Europeu. Però no només això, cal ser-hi amb vocació no només d’altaveu, que també, sinó de liderar determinats debats a escala europea entre d’altres motius per què, sinó, seran altres qui decidiran què i com cal administrar certes normatives a Catalunya. Això és especialment important en aquelles qüestions en què la Generalitat de Catalunya té transferides les competències exclusives, com és, per exemple, el cas de la pesca marítima en aigües interiors, marisqueig i aqüicultura, o en què, tal i com estableix la pròpia Constitució Espanyola, comparteix competències, com és el cas, per exemple, del que es coneix com a “Ordenació del Sector Pesquer”, on l’estat fixa les bases i el govern català les desenvolupa. Així per exemple, a partir d’una norma estatal que estableix un màxim de jornades de pesca setmanals i el corresponent descans obligatori, correspon al Govern català la decisió de quan s’ha de localitzar aquest descans preceptiu. D’altra banda en aquest mateix marc de l’Ordenació del Sector Pesquer s’exerceix un règim de tutela sobre les confraries de pescadors i es gestionen els ajuts per a la millora de les seves instal·lacions i les de les llotges de les quals son concessionàries. (segueix…)
S’ha de tenir en compte que la Unió Europea contempla la pesca marítima com un tot unitari i per tant no distingeix entre la pesca que s’exerceix per fora de les línies de base (pesca en aigües exteriors competència exclusiva de l’Estat) i la que s’exerceix per dins d’aquestes línies. Tampoc no té en compte si el que es captura es peix o marisc ni si l’art emprat està classificat com a art de pesca o de marisqueig a l’hora d’imposar les corresponents mesures de gestió. Aquestes disquisicions, que formen part del joc competencial Estat – Comunitats Autònomes, no tenen cap sentit a l’hora d’aplicar la política pesquera comuna (PPC).
La Direcció General de Pesca i Acció Marítima (DGPAM) del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural té encarregada la gestió de les matèries a dalt esmentades però, a més, s’ocupa de tot un seguit de temes vinculats amb la millora del circuit de comercialització, des de la publicació i distribució d’impresos tals com Guies de Circulació o Documents de Transport, fins la contractació de campanyes publicitàries destinades a la promoció dels productes pesquers catalans i a la millora de la seva traçabilitat per garantir, tal com recorda la present proposta de Reglament, el seguiment del producte des de la mar al plat.
Totes aquestes tasques desenvolupades per les institucions catalanes comporten lògicament el desenvolupament i l’execució d’uns dispositius d’inspecció i control que garanteixin el compliment de les seves polítiques de gestió. En aquesta línia la DGPAM disposa d’un equip propi d’Inspectors de Pesca i Afers Marítims amb els corresponents mitjans terrestres i marítims (5 vaixells) d’inspecció. Complementàriament s’han signat convenis de col·laboració amb el Ministeri de Medi Rural i Marí i s’han habilitat inspectors del Servei Marítim de la Guardia Civil, el cos d’Agents Rurals del Departament de Medi Ambient i Habitatge, Mossos d’Esquadra i cossos de policies municipals.
Entenem que totes aquestes polítiques de gestió de la DGPAM, tan les que exerceix en qualitat de competència exclusiva, com aquelles altres en les que la competència és compartida i fins i tot aquelles en les que sense una competència clara hi intervé moguda per la defensa dels interessos legítims del sector, s’executen en el marc de la PPC i per tant hauríem de poder participar d’una manera més activa en l’el.laboració d’aquestes directrius comunes europees.
Tenint en compte que els mecanismes d’informació envers les comunitats autònomes per part del govern de l’Estat no són sempre les millors i més àgils, resulta especialment rellevant que sigui precisament un eurodiputat català el responsable de liderar discusió legislativa de la magnitud de la que ens ocupa .
En successius apunts comentaré amb més detall com la nova proposta de Reglament afecta a Catalunya.
NOTA: Informació elaborada a partir de notes de la mateixa DGPAM (Direcció General de Pesca i Acció Marítima)
Font foto: Portada del llibre La Pesca a Catalunya, d’Enric Garcia i Marta Vives.