Crisi, pesca, cultura del control i la responsabilitat (Informe Romeva)

Una responsabilitat de pes per acabar el mandat: l’informe Romeva sobre la proposta de Reglament del Consell de la UE pel qual s’estableix un règim de control comunitari per tal de garantir el compliment de les normes de la Política pesquera comunitària. Ja he començat la ronda de reunions bilaterals amb les diferents delegacions governamentals, comunitàries, del sector i de les ONG. El problema és clar, i aparentment tothom en comparteix la preocupació per la gravetat: els recursos pesquers s’esgoten, la crisi amenaça durament el sector, i el canvi climàtic canvia certs paràmetres biològics. En aquest context és cada cop més greu la manca de regles clares en alguns aspectes, i el no compliment de les que hi ha. S’ha instal.lat una certa cultura del ‘per què he de complir jo si el del costat no ho fa?’. Manca, en definitiva, una Cultura del Compliment de Regles (Culture of Compliance, com diuen els anglosaxons). És el mateix sector qui la demana, però és sobretot el deteriorament de la situació biològica i sòcieconòmica relacionada amb la manca de control efectiu sobre les vulneracions de les normes allò que fa indispensable posar-hi remei de forma inmediata. La Comissió acaba de presentar la seva proposta de Reglament, i a mi m’ha tocat la responsabilitat de liderar l’informe que n’ha de fer el Parlament Europeu. 

Algunes dades ens poden ajudar a comprendre la importància i la dimensió ambiental i sòcioeconòmica del tema (segueix…)

Producció: La UE és el segon productor mundial de productes pesquers, amb més de 7.300.000 de tones entre captures i aqüicultura, només superada per la Xina. L’Estat espanyol és, de llarg, el país de la UE amb més volum total de producció pesquera (1.200.000 tones). 

-En quant a Ocupació, a la UE viuen directament de la Pesca més de 230.000 persones (l’Estat espanyol és el país europeu que més n’ocupa, amb 56.000, seguit d’Itàlia, Portugal, França i Regne Unit). Però és que indirectament, la indústria de transformació n’ocupa 132.000 més (un altre cop Espanya lidera la situació dels països UE amb 23.000).

-Pel què fa a la flota, de les prop de 90.000 embarcacions de la UE, Grècia en suma 18.300, Itàlia 14.500 i Espanya 13.700 (el 15% del total), tot i que en termes de tonatge les proporcions varien (de les 2.000.000 de tones a escala comunitària, Espanya n’és responsable de 488.000 (el 25% del total), seguida de Regna Unit i de França amb poc més de 200.000 cadascú). En termes de potència de motors passa una cosa similar: dels prop de 7.3000.000 cavalls de potència que sumen les embarcacions europees, Itàlia és qui més n’aporta (1.225.000) seguida de l’Estat espanyol amb 1.127.000 -el 15% del total europeu-).

-Finalment, en relació als ajuts comunitaris, del total de 6.000.000 milions d’Euros que aporta la UE per a diferents conceptes (desballestament, construcció de noves embarcacions, modernització embarcacions, aqüicultura, instal.lacions portuàries, transformació i comercialització, i mesures sòcioeconòmiques, entre d’altres), l’Estat espanyol és qui més es beneficia de les ajudes públiques amb prop de 2.500.000 euros (dels quals 1.700.000 provenen de les arques comunitàries i 700.000 de les estatals). La segueix Itàlia, amb 700.000, i els altres ja es troben al voltant dels 300.000, 200.000 o per sota. En termes desagregats,

Tot plegat són dades de 2003 i 2004, però permeten fer-nos una idea de la situació comparativa i, sobretot, de l’impacte sòcioeconòmic i de l’interès que la proposta de Reglament pot tenir per a diferents països i sectors.

El calendari per a l’el.laboració del nostre informe (el del Parlament Europeu), és força apretat, però factible: el proper 11 de febrer tindrem una audiència amb experts que ens assessoran sobre diferents aspectes pràctics i jurídics de la proposta (entre ells Ramon Franquesa, Professor de la Universitat de Barcelona, i Harm Koster, Director de l’Agència de Control de la UE amb seu a  Vigo). El 2 de març a la Comissió de Pesca debatrem la meva proposta/esborrany d’informe, que votarem el 31 de març (en Comissió) i finalment la setmana del 21-24 d’abril en plenària a Estrasburg.

(Nota: més dades disponibles a Direcció General d’Afers Marítims i Pesca de la Comissió Europea (DG MARE) )

Foto: pescadors a Palamós. Font: Gemma Bruguera, per a IDEP.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*