Europa front la crisi
Europa front la crisi (de Raül Romeva, per a Crònica.cat)
Les perspectives de l’economia espanyola presentades la setmana passada pel vicepresident del govern, Pedro Solbes, signifiquen una dràstica revisió a la baixa de l’escenari macroeconòmic previst en els pressupostos Generals de l’Estat per al 2009. L’atur creix fins el 16% (al tercer trimestre de 2008 va ser de l’11.3%). Això suposa que l’atur pot créixer fins a quatre milions de persones. Per altra banda el PIB caurà fins l’1.6% i el Dèficit Públic se situarà fins el 6%. Víctima del seu optimisme antropològic (com el defineix en Joan Herrera), el president Rodríquez Zapatero preveu que l’any 2010 l’ocupació iniciarà la recuperació. Però diferents anàlisi internacionals valoren ue la crisi a Espanya tindrà efectes més intensos i la sortida s’allargarà més que a la resta de països europeus. Fa pocs dies la Comissió Europea feia pública la previsió d’una taxa d’atur per al conjunt de l’Estat del 19% per al 2010 (4.5 milions de persones aproximadament).
Amb aquest escenari, i davant la immediatesa d’eleccions al Parlament Europeu, se’m fa molt difícil pensar en un tema que no sigui la crisi, i especialment la necessitat de fer-hi front, com a protagonista del debat pre-electoral, així com durant la campanya.
Se’m fa difícil imaginar, en definitiva, una qüestió més punyent per convertira-la en eix central de la discussió i la confrontació política a escala europea. I és que, es miri com es miri, el futur de la construcció europea passa per la construcció de l’Europa Social i l’aprofundiment de la cohesió social a escala europea. Ni tots els partits hem tingut la mateixa actitud al llarg d’aquests anys en les discussions europarlamentàries, ni, encara menys, tots compartim la mateixa visió de com ha d’avançar Europa, també, en la seva dimensió econòmica i social.
Només a tall d’exemple, si Europa no s’ha dotat encara de les estructures institucionals ni dels instruments econòmics necessaris per fer front a la crisi a escala europea és per què ni a escala del Consell ni al Parlament Europeu comptem ara com ara amb les majories necessàries per fer-ho. Les eleccions del proper mes de juny suposen una nova oportunitat per capgirar, democràticament, aquesta realitat. No la desaprofitem.
Font foto: Banc Central Europeu